

L’independentisme català té dues tradicions històriques: la lluita dels irlandesos per separar-se de Gran Bretanya, a començaments del segle XX, i els processos anticolonials d’independència posteriors a la II Guerra Mundial. De l’“exemple irlandès”, d’arrels catòliques i petitburgeses, en van beure l’“Avi” Macià, Estat Català i els continuadors d’aquesta flama durant la dictadura franquista, el Front Nacional de Catalunya (FNC).






















