Acusen els Mossos d’actuacions il·lícites i de possible prevaricació en el ‘Barçagate’

El despatx Molins ha denunciat davant la magistrada 'punxades' en els telèfons i intercepció de correus i de whatsapps entre advocats i clients per part de la policia, i no autoritzats per un jutge, que qualifiquen d'"escandalosos", "inaudits" i "delictius"

Josep Maria Bartomeu
Josep Maria Bartomeu

A hores d’ara del cas Barçagate, amb la instrucció a poc més de dos mesos del seu tancament definitiu, molt desesperats han d’estar els Mossos d’Esquadra per a haver recorregut a punxar telèfons dels advocats, interceptar emails privats i realitzar investigacions prospectives sobre aquest material obtingut sense autorització judicial, tal com ha denunciat el bufet Molins Defensa Penal, que ha afirmat davant la jutgessa responsable haver estat víctima d’una situació qualificada d'”escandalosa” i “inaudita” en un recent escrit de denúncia després de comprovar que la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics del cos pretén incorporar a la causa el resultat d’una actuació “delictiva”.

Un episodi cridaner, inusual i exposat pel bufet afectat en el marc d’una possible prevaricació que, no obstant això, comença a cobrar carta de naturalesa com un fet habitual en el context del Barçagate, on han estat massa freqüents, i igualment denunciades davant la magistrada Alejandra Gil, les actuacions dels Mossos per damunt de la normativa processal a força de rebuscar entre correus electrònics, gravacions, converses de WhatsApp i documentació completament aliens a la instrucció possibles delictes d’una altra naturalesa, a més d’haver tergiversat i manipulat material en les conclusions de la seva investigació.

Ha estat una pràctica usual dels Mossos al llarg de quasi quatre anys d’instrucció en els quals, malgrat l’obstinació d’aquesta unitat dels Mossos a anar més enllà dels límits per a demostrar la culpabilitat de Josep Maria Bartomeu, no s’han produït en realitat grans avanços a favor de l’acusació. Ara sembla que, davant la imminència del tancament de la instrucció, avorrida i injustificadament demorada a causa de les successives peticions de pròrroga per part dels querellants, això sí, sense haver-se decretat noves diligències, tot són presses, nervis i nyaps per enllestir una sòlida argumentació que sostingui els presumptes delictes davant de la jutgessa.

També s’ha convertit en una pràctica comuna que aquestes fantasmagòriques intervencions dels Mossos, amb informes que majoritàriament estan acabant a la paperera, obtinguin un ampli ressò mediàtic quan s’incorporen a la instrucció -sempre pels canals oficials de BarçagateCadena SER i agència EFE– i un aclaparador silenci periodístic en el moment que el tribunal els rebutja per inconsistents, el mateix que ha succeït ara amb aquesta denúncia del despatx Molins Defensa Penal recollida pel digital Crònica Global dies enrere.

Cap mitjà s’ha fet ressò de les greus acusacions abocades en el seu escrit a la magistrada del Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona per haver inclòs en un ofici de data 15 de febrer passat converses de missatgeria i correus enviats entre els lletrats i un dels investigats en la causa. Es tracta, en la seva opinió, d’una “vulneració del dret-deure de secret professional” i acusen la policia d’haver “revelat il·lícitament” un email entre una de les advocades del cas a un altre company de professió, una comunicació que, a més de ser “privada i confidencial”, també es tergiversa segons consta en la denúncia recollida pel mitjà. No descarten, a més, el delicte de prevaricació prenent com a referència que el Suprem va condemnar en el seu moment al jutge Baltasar Garzón per prevaricació en autoritzar la intervenció policial de les comunicacions entre advocats i els seus clients que estaven a la presó. “Conducta que, de manera anàloga -apel·la Molins-, pot assimilar-se a l’actuació duta a terme pels Mossos d’Esquadra”.

La suma d’aquesta mena d’incidències, perquè existeixen precedents d’informes de Mossos suggerint delictes de revelació de secrets, corrupció entre particulars i de falsedat documental que han sigut denunciats per irregulars, a més d’arxivats, revelen fins a quin punt aquest és un cas polititzat des del principi dels temps, primer per a desgastar la presidència de Bartomeu i després, en la recta final de campanya electoral de 2021, per a reforçar la figura del candidat Joan Laporta com l’únic antídot contra l’infernal passat, calabós i esposes incloses per a l’expresident.

Des d’aquell moment, han sigut tan cridaners els fitxatges d’alts càrrecs dels Mossos, per part de Laporta, com les recurrents i oportunes actuacions en forma d’informes fantasiosos o irregulars dels Mossos quan l’actualitat blaugrana, en els mals moments de l’equip o de caiguda de popularitat del president, ha requerit la necessitat de posar el focus en la demonització de Bartomeu.

A propòsit d’això, ni tan sols la directiva de Laporta ha aportat a la causa les proves inequívocament comprometedores i acusatòries promeses contra Bartomeu. O bé no les ha trobades -l’opció més probable-, o bé no té interès perquè en el seu moment el cas ja va assortir el seu efecte -més que possible també- o directament ha decidit que per a això hi ha almenys tres membres del cos de Mossos, de la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics, que ja cobren, de la Generalitat, per fer aquest mateix treball de recerca.

(Visited 235 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari