Empatx reial
Ella no en té la culpa, o sí, no ho sé, però em confesso empatxat de reina d’Anglaterra. Una cosa és veure-la a The Crown,
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
En un ‘déjà-vu’ constant
En la pel·lícula Déjà-vu, de Tony Scott, el personatge que interpreta Denzel Washington viatja al passat per impedir un atac terrorista. En la vida real,
Gintònics sense glaçons…
El de 2022 no ha estat un agost àvid de notícies. La calor, maleïda, ha sigut probablement el Tema. Desoint les apocalíptiques prèdiques sobre el
Un minutet de silenci…
Sovint costa trobar l’origen de les coses, el pas del temps distorsiona la imatge i n’extravia la gènesi. En el cas que ens ocupa, situen
Ni Serrat és traïdor, ni Llach racista
Al contrari del que canten Els Catarres, jo mai he pensat que en Serrat sigui un traïdor i, això no obstant, al meu cotxe també
No hi ha mal que 15 dies duri…
Ai, si l’Alba i el Dídac -del Mecanoscrit del segon origen del gran Manuel de Pedrolo– alcessin el cap. No es trobarien extraterrestres, almenys no
El suflé català
El suflé és un plat cuinat al forn i fet amb beixamel i clara d’ou a punt de neu; a la temperatura adequada, multiplica el
Foc al bosc? No ens el trèiem del cap…
Un jove parla a càmera deixant una burilla encesa damunt del seu propi cap mentre comença a advertir sobre els perills de deixar-la en un
Se non è vero, è ‘mal’ trovato…
Hi ha una cèlebre locució italiana que diu que se non è vero, è ben trovato -donant per bona una falsedat. En els temps que
La mà corrupte de Pujol
Sovint posem la mà o les mans al foc amb lleugeresa, sense adonar-nos que ens podem cremar. L’expressió agafa els seus orígens a l’edat mitjana,
La foto de l’OTAN esborra la de Melilla?
Fins a l’entrada en escena de Vladímir Putin i la seva guerra contra Ucraïna, l’OTAN era demodé -passada de moda-, però el rus l’ha convertit
Pits fora!
Eugène Delacroix és, sense cap gènere de dubtes, el pintor per excel·lència del romanticisme francès, i una de les seves obres més icòniques és La
El ‘trampantojo’ Feijóo
Alberto Núñez Feijóo és un calc d’Alberto Ruiz-Gallardón. Llops amb pell de xai. Conservadors amb pell de moderats. Deia del primer el seu compatrici gallec
Un mico amb dues pistoles
Per indicar que algú resulta imprevisible, irracional, incontrolat… s’acostuma a dir que “és més perillós que un mico amb dues pistoles”, o amb una metralleta
Laporta i les segones parts
Si bé no sempre, l’expressió “mai les segones parts foren bones” (traducció literal del castellà) acostuma a tenir raó. S’estila de manera especial en pel·lícules
Xafogor
L’any 1723 les quatre estacions estaven millor definides que no pas ara -ara, s’empetiteixen els hiverns, s’ageganten els estius i es dilueixen les primaveres i
L’error de Junts
Aquest cop es pot ser categòric: Junts s’equivoca. En tot cas, el debat el tindríem en el temps verbal: S’equivoca ara o ho va fer
El Marroc, un veí incòmode
Dimarts, mentre un Barça ranquejant mig s’assegurava el subcampionat de la lliga espanyola, el ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, sopava a Marràqueix amb
O t’espien o no ets ningú
Anem acumulant crisis: de la secessionista a l’econòmica, passant per la sanitària fins a arribar a la bèl·lica, i ara una d’espies. S’ompliran les tertúlies
En defensa de la conversa…
L’endemà de Sant Jordi, el ministre Félix Bolaños li regalava a la consellera Laura Vilagrà el llibre de Sherry Turkle, En defensa de la conversación.
Un Sant Jordi desemmascarat
Amb la recentíssima caiguda del símbol per excel·lència de la pandèmia, la mascareta, afrontem el primer Sant Jordi normal (?), en què ni el sant,
Calamarsa
Granizo és una costumista comèdia argentina dirigida per Marcos Carnevale i protagonitzada per Guillermo Fracella, que narra la història d’un meteoròleg estrella de la televisió,
