Quan Déu fa de Cèsar
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. La frase, pronunciada segons diuen per Jesús fa gairebé
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, «vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana».
El de la radial
L’operari que feia els treballs amb una radial que haurien provocat l’incendi de la Bisbal no és el culpable —o, si més no, no l’únic—
Gir copernicà
Nicolau Copèrnic va capgirar la manera d’entendre l’univers. Fins aleshores, es creia que la Terra ocupava el centre de tot. El seu gran mèrit va
Olor de podrit
El corporativisme de la cúpula judicial fa que l’obertura d’un procés d’expedient a un jutge esdevingui un fet del tot insòlit. Per això, crida l’atenció
Menys que un club
El Barça serà, com va dir i ha fet fortuna Narcís de Carreras en el seu discurs de presa de possessió a principis de 1968,
El miracle del català
Míriam Nogueras es pensa que el català desplegat pel papa Lleó XIV aquests dies a Catalunya ha estat gràcies a ella. En anglès li va
Els alumnes esperen
Els docents tenen raons objectives per queixar-se. Fa anys que denuncien una pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de les càrregues burocràtiques i unes condicions de
Zapatero de Tormes…
Hi ha un vell proverbi llatí que diu: Quanto altior ascenderis, tanto gravius corrues (com més amunt pugis, més greu serà la caiguda). M’hi ha
Els pressupostos i altres sorolls
Dimarts passat, amb bombo i plateret, el Govern anunciava un transcendental acord amb ERC que ha de permetre aprovar, per fi, uns pressupostos a Catalunya;
La seqüela de la covid…
Un creuer de luxe infectat pel virus d’un rosegador, tres passatgers morts i diversos contagiats. Sembla més la sinopsi d’una pel·lícula de sèrie B —d’aquelles
Deportar no és una ironia
Quan el bàrbar Alberto Tarradas (Vox) va dir la setmana passada en sessió parlamentària que no deportarien —“almenys de moment”— la diputada musulmana d’ERC, Najat
El crepuscle de Pujol
A pesar que Jordi Pujol no ha estat mai sant de la meva devoció, no puc evitar veure’l ara com un ancià de 95 anys
Mendoza ‘mata’ Sant Jordi
Tinc una teoria —que no es basa en cap estudi irrefutable—, que diu que qualsevol ésser humà, a partir dels 80, pot dir el que
Trump deïficat
Hi ha polítics que aspiren a governar, i n’hi ha que aspiren a redimir. Donald Trump, cada vegada més, sembla instal·lat en aquesta segona categoria.
Predicar al desert
L’amenaça de l’extrema dreta, aquí i arreu, fa que —amb la veu més o menys baixa— des de l’esquerra, veus més o menys altes, reclamin
Anboto, una llibertat que incomoda
La concessió de la semillibertat a Soledad Iparraguirre —Anboto—, exdirigent d’ETA, obliga a dir les coses pel seu nom abans de qualsevol matís: ETA va
A l’esquerra de l’esquerra
“És veritat que com més d’esquerres ets millor et va i millor ens va a tots?”. La pregunta retòrica és de Marc Giró, en una
Els macarrons de Laporta
Diu la saviesa popular —i també el cinema— que les segones parts gairebé mai no són bones. Amb excepcions comptades —com El Padrino II—, la
Salvar els mínims
“La democràcia és el règim del conflicte regulat”. La frase és de Norberto Bobbio, un dels grans pensadors del constitucionalisme europeu. I explica bé què
Teheran i Louise
“Killing is wrong”. A Dead Man Walking, el personatge de Susan Sarandon ho diu amb una serenor que desarma. “Matar és incorrecte”. No hi ha
Qui té por del 23-F?
A pesar de la meva curta edat llavors —14 anys…—, recordo amb exactitud què feia el 23 de febrer de 1981, quan una colla d’energúmens
Catarina i la bellesa de matar feixistes
El 19 de maig de 1954, a l’Alentejo portuguès, una jornalera de 26 anys va ser assassinada per un agent de la Guàrdia Nacional Republicana