Trump deïficat
Hi ha polítics que aspiren a governar, i n’hi ha que aspiren a redimir. Donald Trump, cada vegada més, sembla instal·lat en aquesta segona categoria.
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
Predicar al desert
L’amenaça de l’extrema dreta, aquí i arreu, fa que —amb la veu més o menys baixa— des de l’esquerra, veus més o menys altes, reclamin
Anboto, una llibertat que incomoda
La concessió de la semillibertat a Soledad Iparraguirre —Anboto—, exdirigent d’ETA, obliga a dir les coses pel seu nom abans de qualsevol matís: ETA va
A l’esquerra de l’esquerra
“És veritat que com més d’esquerres ets millor et va i millor ens va a tots?”. La pregunta retòrica és de Marc Giró, en una
Els macarrons de Laporta
Diu la saviesa popular —i també el cinema— que les segones parts gairebé mai no són bones. Amb excepcions comptades —com El Padrino II—, la
Salvar els mínims
“La democràcia és el règim del conflicte regulat”. La frase és de Norberto Bobbio, un dels grans pensadors del constitucionalisme europeu. I explica bé què
Teheran i Louise
“Killing is wrong”. A Dead Man Walking, el personatge de Susan Sarandon ho diu amb una serenor que desarma. “Matar és incorrecte”. No hi ha
Qui té por del 23-F?
A pesar de la meva curta edat llavors —14 anys…—, recordo amb exactitud què feia el 23 de febrer de 1981, quan una colla d’energúmens
Catarina i la bellesa de matar feixistes
El 19 de maig de 1954, a l’Alentejo portuguès, una jornalera de 26 anys va ser assassinada per un agent de la Guàrdia Nacional Republicana
Trump desafina
Deia l’altre dia Benito Antonio Martínez Ocasio: “God bless America! Sea Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Brasil, Colombia, Venezuela, Guyana, Panamá, Costa Rica,
Un ànec coix que no calla
Donald Trump compleix el seu primer any de mandat amb una sensació estranya: la d’un president que ja governa com si el temps se li
L’Orient Express de Rodalies
Hi ha dies que Rodalies no és un servei públic: és una prova de resistència. Trens que no passen, que passen tard, que s’aturen on
Més ‘truhan’ que senyor
Hi ha artistes que han construït una carrera sencera sobre una ambigüitat calculada. Julio Iglesias n’és un paradigma. Durant dècades, el cantant ha jugat a
El retorn del peix al cove
Ja ho he repetit en més d’un article: m’hauria agradat la lluna en un cove, com reclama Junts —un concert econòmic per a Catalunya, amb
Orriols, la que faltava per al duro
Fa res, un assidu votant de Junts —i abans de Convergència—, em confessava, sense ni poc ni gaire rubor, que a les eleccions votarà Aliança
La pudor del masclisme
Ja ho he escrit aquí un munt de vegades, però, amb la vènia del lector, insistiré: el PP que lidera Alberto Núñez Feijóo fa curt
Quan un conseller fa de conseller
En els temps que corren es fa difícil posar les mans al foc per un polític —sense por d’abrasar-se. Avui et semblen semideus i demà
Abans que canti el gall…
No sé jo si l’estratègia de Junts —la del cop de porta als morros a Pedro Sánchez— servirà o no per taponar la fuita de
Què feies el dia que Pujol va confessar la “deixa” del pare?
Sembla com si els dies històric es mesuressin per la capacitat de recordar què feies el dia que… Què feies quan l’home va trepitjar la
Aquest mort és molt viu…
De finals dels 80 és la comèdia de mig pèl Aquest mort és molt viu. M’hi ha fet pensar la commemoració dels cinquanta anys de
Sánchez o el mal menor
Contra vent i marea —el vent serien les acusacions més o menys fantasioses contra la seva dona i la marea les del germà, o a
El “petit comunista”
Així ha batejat el president Donald Trump a Zohran Mamdani, flamant nou alcalde de Nova York: de “petit comunista”. Una etiqueta que, venint del gran