Pressupostos interpretatius
Els pressupostos catalans m’han fet pensar en allò que diu Groucho Marx a la pel·lícula Una nit a l’òpera: “La part contractant de la primera
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
Sortir abans d’entrar
Hi ha una norma de conducta, estesa fa anys amb cartells a metros i autobusos, que indica que cal deixar sortir abans d’entrar. No sempre
El ‘pis pilot’ de la dreta
Deia amb encert l’altre dia Joan Baldoví (Compromís) referint-se a la darrera polèmica sobre l’avortament: “Això de Castella i Lleó és el ‘pis pilot’ del
El mort viu
“No estaba muerto, estaba de parranda”… Crec que el procés està només de “parranda”, com cantava Peret en “El Muerto Vivo”. Això no obstant, l’independentisme,
Serrat i el 2022
Consumim els últims esbufecs del 2022. Un any en què, entre altres coses, hem après que motomami és una fusió entre el vocable japonès moto,
64 partits després…
Celebro la victòria de Lionel Messi en el mundial de Qatar, té una mica de justícia poètica que el millor jugador del món acabi guanyant
Sap més Trias per vell que per dimoni?
Quan a Pablo Picasso li deien que era massa vell per fer una cosa, procurava fer-la de seguida. No sé si a Xavier Trias (Junts)
¡Se armó el belén!
La polèmica sobre el pessebre del Parlament m’ha fet pensar en aquella espanyolada dels setanta, ¡Se armó el belén!, escrita i dirigida per José Luis
Montero té raó
Les dones han de poder anar a córrer quan i com vulguin, amb malles i a la nit. I han de poder beure sense necessitat
Targeta vermella!
Mal imitant a John F. Kennedy, quan en plena guerra freda, de visita al Berlín occidental, va presentar-se amb la ja cèlebre frase “Ich bin
Malversació ‘light’?
Deia Ciceró que “servir-se d’un càrrec públic per a enriquiment personal resulta ja no immoral, sinó criminal i abominable”, i li sobrava raó. Els diners
El rei i la comissionista
La cinquena temporada de The crown ja ha arribat a les pantalles de les nostres cases. Narra la crisi matrimonial entre l’actual rei d’Anglaterra, llavors
Quan ERC fa de Junts i Junts d’ERC
Junts -abans Convergència- no està acostumada a no governar, tampoc ERC a fer-ho. Se’ls fa estrany, i no saben dissimular-ho. Com cantava Sabina, se’ls veu
Un Botswana, potser
Una obvietat per arrencar: Francesc de Dalmases es va equivocar escridassant la periodista del FAQS de TV3. Punt. Aquí podria acabar, però afegiré unes poques
El pal del Govern
Llegia l’altre dia que, després d’un any i mig de brega, finalment Endesa s’ha avingut a retirar un pal elèctric que travessava el balcó d’un
“Vols que Junts continuï formant part del Govern?”
En el moment d’escriure aquestes quatre ratlles (dijous), uns quants dels 6.465 militants de Junts amb dret a vot responien a la pregunta, consensuada quasi
I també dos ous durs…
Com aquell acudit de l’Eugenio que diu: “-M’agrada jugar a pòquer i perdre. -I guanyar? -Ostres, guanyar ha de ser l’hòstia!”. Doncs això, parafrasejant-lo, als
Empatx reial
Ella no en té la culpa, o sí, no ho sé, però em confesso empatxat de reina d’Anglaterra. Una cosa és veure-la a The Crown,
En un ‘déjà-vu’ constant
En la pel·lícula Déjà-vu, de Tony Scott, el personatge que interpreta Denzel Washington viatja al passat per impedir un atac terrorista. En la vida real,
Gintònics sense glaçons…
El de 2022 no ha estat un agost àvid de notícies. La calor, maleïda, ha sigut probablement el Tema. Desoint les apocalíptiques prèdiques sobre el
Un minutet de silenci…
Sovint costa trobar l’origen de les coses, el pas del temps distorsiona la imatge i n’extravia la gènesi. En el cas que ens ocupa, situen
Ni Serrat és traïdor, ni Llach racista
Al contrari del que canten Els Catarres, jo mai he pensat que en Serrat sigui un traïdor i, això no obstant, al meu cotxe també
