Les males llengües (independentistes) comencen a plantejar que Carles Puigdemont és un gran malastruc. Un veterà activista que fa pocs anys era poc menys que carn i ungla amb l’expresident recorda ara que “tot el que ha tocat ho ha enfonsat”. Per començar, la desaparició de Convergència va provocar un canvi en el mapa polític que pocs van comprendre. Va ser el primer dels seus fracassos, perquè ja des d’abans de néixer la seva formació hi va haver problemes amb el nom i una revolta interna que va provocar la fugida massiva de militants fins que es van quedar en uns 5.000.
El referèndum tampoc li va anar bé. Puigdemont no va saber gestionar la situació i va agafar el camí equivocat: pensant que anava al nord, va anar al sud. Més tard, va intentar esquivar la situació fundant la Crida Nacional, una altra criatura que va néixer amb respiració assistida i que no va arribar ni a l’adolescència. Es va quedar pel camí. Josep Costa, exvicepresident del Parlament, recordava fa uns dies que no es va arribar a afiliar mai a aquest nou invent, nascut l’octubre del 2018 perquè el que deia públicament que faria, és a dir, la independència de Catalunya, no figurava en la seva ponència política. Finalment, va crear Junts per Catalunya (JxCat), una força que hauria de ser la nova CDC, però en lloc de ser la primera força política de Catalunya és la tercera (i a les eleccions generals, la cinquena força en vots i la quarta en escons). A manera de curiositat, Costa tampoc es va arribar a afiliar a JxCat com a conseqüència de la decepció amb la Crida.
“Va fracassar en el referèndum, en la proclamació de la independència, en la reconversió de Convergència en el PDECat, en la creació de la Crida Nacional i de Junts, i fins i tot en el Consell de la República, que està sota mínims i amb una allau de fugides. Ara, les seves llistes són també un fracàs absolut, amb els mateixos integrants de sempre i amb una segona amb un currículum que desperta molts dubtes”, diu un crític de Junts i del Consell de la República, que té clar que aquesta vegada no votarà Puigdemont.
Per evitar el fracàs del 12-M, Puigdemont va haver de canviar els seus plans: la seva intenció era presentar-se a les eleccions europees del juny, però les enquestes internes apuntaven que qualsevol altre candidat juntaire amb prou feines passaria del llindar dels 20 escons. Això, amb el record històric d’una CiU que va arribar a treure majoria absoluta i que el 2010 encara conservava 62 escons, no és un fracàs: és un desastre, l’enfonsament del projecte postconvergent. Els sondejos també apuntaven que amb Puigdemont al capdavant de la candidatura autonòmica el resultat milloraria espectacularment i fins i tot es podria desbancar ERC, que és, al cap i a la fi, l’objectiu de Puigdemont.
Però la seva última maniobra ha nascut amb alarmants mancances. El fitxatge d’Anna Navarro (o Anna N. Schlegel, com es fa dir) és més un bluf que un encert. Ni és una economista d’altura ni té tanta ascendència com va vendre Puigdemont en la seva presentació. El nivell professional de Navarro té fites importants, com el seu pas per llocs de responsabilitat, com la vicepresidència de NetApp. Però, a partir d’aquí, tot és qüestionable. Va ser presentada com a vicepresidenta de Procore Technologies, però a l’equip directiu d’aquesta multinacional no hi ha figurat mai el seu nom (veure pàg. 9).
Les files de Junts van patir aquesta setmana passada una fugida important en aquest terreny: Andreu Mas-Colell, l’insigne catedràtic que Artur Mas va fitxar com a conseller d’Economia durant la seva etapa com a president, va ser el presentador de la conferència de Pere Aragonès al Nova Economia Fòrum el 17 d’abril. Allà va deixar clar que els experiments que arriben de Waterloo no són bons. “És bo, penso jo, que avui la Generalitat estigui liderada amb un tarannà com el seu –va dir dirigint-se a Aragonès–. I, en un moment polític de Catalunya que és hereu de temps convulsos i s’obre cap a perspectives incertes, és bo que Pere Aragonès estigui cridat a tenir un paper cabdal a concretar-les”, va dir el vell professor.
Francesc-Marc Álvaro, diputat d’ERC al Congrés i en un altre moment molt proper a les tesis convergents, va deixar en evidència la fugida del cervell econòmic de l’última etapa de Convergència en glossar l’esmorzar amb Mas-Colell: “Un ciutadà savi i prestigiós com el professor Mas-Colell remarca que el tarannà del lideratge solvent del president Pere Aragonès és el que cal en un moment com el que viu el nostre país. Liderar no és vendre fum ni esperar les ordres de Madrid. És responsabilitat i mirada llarga”.
L’error de Puigdemont ha estat canviar Mas-Colell per Anna Navarro (Anna N. Schlegel). L’exconseller prové dels cercles acadèmics de les universitats de Harvard i Berkeley, de les més prestigioses dels Estats Units. Però a més, l’avalen desenes de títols, com la presidència de l’Econometric Society. A més de multitud de guardons, ha escrit el manual de microeconomia Microeconomy Theory, al costat de Michael Whinston i Jerry Green, i té més de 100 treballs de recerca, a més de ser editor de la influent revista científica Econometrica. Així mateix, va ser membre de la junta directiva del Cercle d’Economia i president o membre dels consells assessors de prestigioses companyies, com Telefónica o La Caixa, a més de ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, membre de l’executiva de la International Economic Association, president de l’Asociación Española de Economía i de l’European Economic Association i secretari general de l’European Research Council, etc.
El fitxatge de Puigdemont per cobrir el buit econòmic a la seva llista no arriba a aquesta altura. Junts va poder ficar Anna Navarro al consell assessor de Diplocat i donar-li la Creu de Sant Jordi l’any 2021. Però ni tan sols va poder entrar al consell d’administració de la Fira de Barcelona, malgrat que va ser proposada per la Cambra de Comerç, i el seu nomenament, avalat pel seu president, Pau Relat. El seu currículum a Catalunya, doncs, es limita a un parell de càrrecs polítics sense cap rellevància professional. És un trist balanç per a la que va ser venuda com la dona més influent del món en el sector de les noves tecnologies.
Molt soroll i poques nous
No es pot negar que el seu currículum és llarg: Anna Navarro va passar per Cisco del 1996 al 2001 com a senior program manager; després va estar a Xerox tres anys i mig amb un càrrec de baix nivell. A continuació, va treballar com a productora executiva de VeriSign, i entre l’agost del 2007 i l’agost del 2008 va ser directora del programa de globalització d’empresa de VMware. Del 2008 al 2009 va treballar com a general manager a Acclaro, i del març del 2018 al maig del 2021 va passar per diferents càrrecs a NetApp fins a arribar a vicepresidenta de Global Portfolio to Market. Entre el gener del 2021 i el desembre del 2023 va ser membre d’Aula Magna Business School, i del maig del 2021 al març del 2024, vicepresidenta de Procore Technologies.
Paral·lelament, del novembre del 2023 fins ara és consultora d’EzDubs a jornada completa (igual que en la seva feina de Procore). Des del febrer del 2021 també figura com a membre de la direcció de l’empresa Northwest Equity Partners LLC. La seva relació amb Catalunya es limita a ser membre del consell assessor del Diplocat del juny de 2021 fins ara i senior technology advisor de la Plataforma per la Llengua del març del 2022 fins a l’actualitat. El 2008 també va ser cofundadora de la plataforma Women in Localization, de la qual va arribar a ser presidenta i on continua com a membre de la direcció. De fet, si tenim en compte que en gairebé tots aquests llocs els seus càrrecs eren de responsabilitat i a jornada completa, Anna Navarro és alguna cosa més que una empresària d’èxit: és una superwoman que, a més, compatibilitza la seva professió amb l’educació dels seus fills.
Els seus estudis també difereixen molt dels d’Andreu Mas-Colell: del 1986 al 1990, l’olotina va estudiar Filologia Alemanya i Anglesa a la Universitat de Barcelona, i entre el 1990 i el 1992 va fer un postgrau a la Universitat Humboldt de Berlín. A partir d’aquí, té una sèrie de títols atorgats per empreses com a conseqüència de la tasca feta, encara que no com a formació acadèmica. A Cisco, per exemple, va fer diversos programes i cursos per acabar “escrivint el primer diccionari Cisco Networking en espanyol”. A NetApp, va realitzar entre el 2012 i el 2014 tres programes de gestió executiva. Entre el juliol del 2019 i el juliol del 2021 va obtenir la certificació Leadership Edge al Kansas Leadership Center. Entre el 2017 i el 2021, també va fer cursos a la Standford University sobre “Estudis de minories ètniques, culturals, de gènere i grups”. Estava en el grup Standford VMware Lab. Finalment, el 2020 va fer el curs de “Programa de preparació per a la junta directiva corporativa de dones” a l’escola de negocis Leavey de la Universitat de Santa Clara.
El gruixut currículum, malgrat tot, està mancat de pedigrí. Junts ha fet servir la revista Analytics Insight, que el 2020 va reunir en un dels seus números a una desena de dones per demostrar el poder que tenien. Anna N. Schlegel era la més important, per a aquesta revista online que s’edita als Estats Units i a l’Índia, on té la seva redacció central.
Arrodoneix el seu perfil amb els premis Dona de l’Any a Silicon Valley el 2018 i el Top Business Woman de LIO Look el 2021. El San Jose Spotlight, diari local del comtat de Santa Clara, on se situa San Jose, va fer un informe el 2023 (coincidint amb el Mes de la Història de la Dona) sobre les 15 dones que van trencar barreres a Silicon Valley, i Anna Navarro no figurava a la llista. Tampoc Vogue, que el 2019 va dibuixar un “Mapa de les dones de Silicon Valley”, va comptar amb ella per situar-la a la cúspide.
*Pots llegir l’article sencer al número 1573 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
