Educar per la pau en temps de guerra

És possible educar per la pau quan estem en temps de guerres??? No només és possible sinó que és del tot necessari.

Sempre havíem pensat que era important estudiar la historia per no caure en els mateixos errors, i així ho explicàvem als nostres alumnes. Per això sempre explicàvem  les atrocitats dels nazis contra el poble jueu i reclamàvem (i reclamem) la importància de que els nostres joves coneguessin el que va significar el cop d’estat de Franco, la guerra civil i les barbaritats del franquisme.

També teníem la idea que era molt important parlar dels drets humans com una qüestió essencial per a la humanitat, educar per la pau i ensenyar a resoldre els conflictes sense violència.

Ara, però, em pregunto com es poden transmetre aquestes idees, fonamentals pel futur de la nostre societat, si els nostres infants i joves veuen a la TV, a les xarxes, a TikTok, a Youtube… com els conflictes s’estan resolent amb guerres i més guerres i, sobretot, amb un atac a persones innocents, criatures incloses, a Israel i, de manera ostensiblement desproporcionada i cruel contra el poble palestí.

Les xarxes socials i moltes de les coses que miren els nostres joves estan plens d’anàlisis fets per personatges amb milers de seguidors que, sense tenir informació ni capacitat crítica, pontifiquen sobre el tema.

I davant de tot plegat què s’hauria de fer a les escoles? Si es pren partit per un o altre bàndol, ens acusaran d’adoctrinar, de ser islamòfobs o de ser antisemites. Hem de no dir res, per por o per pudor? Hem de deixar que tot el que havíem desitjat que fos l’educació com a eina de conscienciar el nostre alumnat i preparar-lo per a poder millorar la societat quedi aparcat?

Jo crec que la situació és terrible en sí mateixa, però a més, ara, és una barbàrie totalment televisada, en un o altre mitjà. Els infants i joves poden veure criatures massacrades, dones desesperades, hospitals esclafats, habitatges totalment destrossats i declaracions de que això continuarà perquè una de les parts “té el dret a defensar-se”. O sigui, els hi estem transmetent la idea que tot és lícit i que es poden fer barbaritats de manera totalment impune. I, a mi, això em sembla molt terrible.

Potser no cal prendre partit, però sí cal, i jo crec que és imprescindible, donar tota la informació, donar informació veraç, explicar tota la història d’aquest conflicte, com neix l’Estat d’Israel, què va passar amb la gent que ja vivia a Palestina, com s’ha anat engrandint el territori ocupat per Israel, com van quedar assetjats els habitants de Gaza, com va néixer Hamàs i què ha fet per desencadenar una resposta tant desorbitada, quins interessos estan darrera, qui dóna suport a Israel i qui dóna suport als palestins, què diu la ONU, què diuen les ONGs, què diu Metges Sense Fronteres… I a partir d’aquí, poder debatre i discutir. Cal que els ajudem a reflexionar, a entendre les raons, a buscar arguments i a intentar imaginar solucions. Les aules són un lloc privilegiat .

Cal també cal informar de les protestes que s’estan fent al nostre país i a molts més països de tot el món, en defensa del poble palestí, que és el que en aquests moments està patint una massacre sense precedents. Però, sobretot, cal transmetre la idea que matar infants i persones innocents és una barbaritat, la faci qui la faci, i que no s’hauria de permetre. Que les guerres mai solucionen res i que sempre les paguen els pobles. Que les guerres sempre tenen darrera interessos econòmics d’aquells que les organitzen. Cal que puguin distingir entre els dirigents i els pobles. En aquest cas, han de saber que els palestins no són Hamàs ni els israelians són Netanyahu i el seu exèrcit.

Estem en un moment molt complicat de la història, amb crisis de tota mena, i ara, amb una situació humanitària terrible i l’escola, l’institut i la Universitat no haurien de quedar-ne al marge. Estem educant els futurs ciutadans i ciutadanes i cal poder inculcar-los-hi valors positius, d’empatia, de solidaritat, de justícia, de pau.

És important que els nois i noies surtin del Institut i la Universitat amb la convicció que cal lluitar contra tot tipus de violències i que cal defensar els drets humans, que no s’acostumin que les guerres i les massacres són normals, que no acabin insensibles davant el dolor aliè i que siguin capaços d’indignar-se davant les injustícies i davant la violència. Que se sentin solidaris amb les persones que pateixen i tinguin ganes d’implicar-se en aturar tot tipus d’agressions, de guerres i de violències.

(Visited 55 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari