L’endemà de la surrealista renovació de Xavi no va ser menys delirant que l’anterior, començant perquè, com han destacat els analistes, els pocs que queden independents i no veuen l’actualitat encegats per la bena laportista, la mateixa seqüència de la tarda-vespre de dimecres a la vesprada va deixar imatges i registres sonors lamentables. Mentre Deco li explicava a Xavi una pel·lícula, Joan Laporta i Alejandro Echevarría havien preparat una altra obra de teatre molt diferent en el seu domicili, que al seu torn tampoc tenia res a veure amb el conte escènic oferit a la junta directiva al matí amb un final que deixava Xavi fora de la banqueta la pròxima temporada.
Atrapats en una espècie de sitcom, el vicepresident primer i responsable de l’àrea esportiva, Rafael Yuste, afirmava enfront de la porteria de l’habitatge de Laporta que no s’esperava cap notícia i l’assessor esportiu, Enric Masip, que va ser informat de la decisió final, en cap cas consultat, admetia les seves discrepàncies sobre la decisió ja presa. Finalment, per les circumstàncies, amb la premsa amuntegada a la porta de l’escala del president, va caldre precipitar un comunicat per a anunciar la continuïtat de Xavi i posar-li fi a un vespre de bojos.
En aquell moment, no obstant això, ja s’havien comès atrocitats paral·leles, com haver desviat l’atenció del transcendental partit de bàsquet, el primer de play-off dels quarts de final de l’Eurolliga enfront de l’Olympiacos grec. La necessària atenció de la junta sobre aquest partit va passar a un tercer pla, indissimuladament per part seva, reflex del seu habitual desinterès per la secció en particular i pel Palau en general. Segons es miri, una falta de respecte per part de tots els protagonistes del sainet al voltant d’una decisió prevista inicialment per dijous i que, certament, d’haver tingut un caràcter de veritable urgència s’hauria afrontat dilluns o dimarts.
Però el pitjor estava per arribar, la convocatòria precipitada d’una roda de premsa conjunta del president Joan Laporta i de l’entrenador, Xavi Hernández, per dijous a les 13.00 hores, que contraprogramada i arruïnava un altre acte propi del FC Barcelona, pràcticament únic en el món, consistent en la presentació del Barça femení com el primer equip europeu amb la seva imatge projectada en un avió de línia regular, convertint Vueling en un nou, poderós i atractiu patrocinador del futbol femení blaugrana fins a juny del 2026. L’acte, a celebrar en un hangar del aeroport del Prat, es disposava a mostrar un Airbus A320 de Vueling adornat amb els colors blaugrana i les imatges de les estrelles del femení, algunes de les quals, com Aitana Bonmatí, Fridolina Rolfö, Ingrid Engen, Patri Guijarro i Caroline Graham-Hansen, estaven convocades.
Per més que la roda de premsa de Laporta i Xavi s’hagués fixat per a les 13.00 hores i la presentació de l’aeronau blaugrana estigués anteriorment fixada per a les 14.30 hores, la trencadissa va ser total pel fet que, per raons operatives i de seguretat, la premsa acreditada havia de presentar-se a les 13.00 hores a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. És a dir, a la mateixa hora i lloc que la roda de premsa de Laporta i Xavi. Des d’allí, previ control de seguretat, la premsa havia de ser traslladeu en un bus especial fins a l’hangar dins de les instal·lacions aeroportuàries.
La majoria dels mitjans van acudir en massa a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí abans de les 13.00 hores, encara que, evidentment, van optar per no pujar al transfer en direcció a l’aeroport, sinó que van quedar-se a registrar la compareixença del president i el renovat entrenador en l’enèsim reset del seu perfil, funció i objectius al capdavant de banqueta blaugrana, una cerimònia repetida, avorrida i tan recurrent que, certament, ja no se sap quina és la versió autèntica d’un entrenador tan multiforme, ambigu i massa contradictori, una espècie de maniquí operat des d’una precària intel·ligència artificial que Laporta vesteix i desvesteix, mou o oculta en funció del moment i de l’oportunitat.
Tant és així que Xavi ha aparegut davant la premsa al llarg d’aquesta temporada amb almenys quatre idearis diferents. El primer, ambiciós i optimista a l’estiu, anant per totes amb el mateix equip que havia guanyat la Lliga anterior, reforçat amb cinc fitxatges i despullat del llast definitiu de futbolistes com Ansu Fati, Eric Garcia, Umtiti, Dest o Lenglet. Després, al final de la tardor, malgrat haver-se classificat primer en la lligueta de Champions, com un tècnic de baixada i desorientat al qual Deco i Laporta van haver de rectificar alineacions i convocatòries, finalment per a res. Al gener es va produir el gran enfonsament de l’equip de Xavi, incapaç de percebre i arreglar l’enorme buit deixat per Gavi, lesionat setmanes abans, descarrilant en la Lliga i caient estrepitosament en la Supercopa d’Espanya i la Copa. Es va produir llavors una dimissió diferida, incomprensiblement tolerada per la junta, sense un euro per a trobar-li substitut -ni tan sols Márquez- i acompanyada d’una reacció de l’equip encara més delirant, tot i que bàsicament a causa de rebaixar el paper d’algunes vaques sagrades i deixar pas a dos nanos del planter, Lamine Yamal i Cubarsí, que ja es menjaven el món mesos abans malgrat la seva edat.
Tot plegat seria, així doncs, la demostració que el pla A de la temporada era el pitjor de tots. A Xavi se li atribueix el mèrit d’alinear dos adolescents, més Fermín i alguna altra revelació, quan segurament caldria amonestar-lo, a ell i a la Laporta, per no haver mirat abans cap a la Masia i haver-se embarcat en massa reforços de més que dubtosa necessitat, com els d’Íñigo Martínez, Oriol Romeu, Joao Félix i Joao Cancelo, perquè sembla que Gundogan s’ha pogut anar adaptant, més o menys.
En qualsevol cas, ni amb aquesta artilleria ni amb les actualitzacions de programari de Xavi l’equip ha pogut arribar al Bernabéu amb menys marge ni per rematar el PSG en un partit amb abundants errors infantils més enllà de la incidència dels arbitratges. El súmmum del surrealisme l’ha protagonitzat Laporta recompensant Xavi amb la continuïtat, malgrat no guanyar res, caure per golejada en totes les competicions i haver-se esborrat del seu lideratge després de perdre a casa davant el Vila-real i, més recentment, enfront del PSG, esgrimint una immaduresa i negligència superlatives, provocant la seva expulsió.
Laporta, en una altra ostentació, va canviar de guió quatre vegades en 48 hores des del clàssic, acorralat entre el rebuig de la junta i de part de la comissió esportiva cap a Xavi i la postura del tècnic de no renunciar a l’any de contracte signat un moment donat de la temporada. La trencadissa esportiva, excusada i distreta amb les protestes arbitrals de Laporta, com en els pitjors temps del victimisme històric i més ranci, ha deixat pas a la necessitat -mancant títols- de donar-li al barcelonisme una notícia d’abast diària, encara que hagi estat a costa de faltar-li al respecte a l’equip de bàsquet, pot ser que per la precipitació dels esdeveniments, i d’humiliar conscientment al femení, encavalcant la première del seu propi avió, un fet veritablement únic en el futbol europeu. La presentació de l’Airbus A320 del Barça femení no va merèixer ni una peça especial a Barça One perquè en realitat a Laporta li importa poc o res la secció que futbolísticament li està fent tanta ombra al primer equip, a Xavi i a ell mateix.
I el pitjor és que el serial Xavi no ha acabat, perquè queden partits i grans decisions a prendre, entre elles fitxatges per al staff en l’àmbit de la preparació física, un altre dèficit de l’imperfecte Barça de Xavi que, per a Laporta, continua sent l’entrenador ideal. Laporta hauria de prestar atenció al gir de la crítica, agra, que s’endevina entre els seus més lleials servidors a la premsa després del vodevil d’aquesta setmana entorn de l’entrenador. Xavi i el president es van quedant solos. Compte.
