Per què Enric Masip ha verbalitzat el que de veritat pensa de Xavi la junta del Barça?

El paper d’Enric Masip en el Barça ha anat decreixent a mesura que han passat els mesos i els anys. Va començar liderant els atacs més sanguinaris i descontrolats contra Josep Maria Bartomeu durant la carnisseria en què es van convertir les setmanes del vot de censura, i va acabar de desfermar-se fins a la grolleria en la campanya electoral.

Després de la victòria de Joan Laporta, com que calia recompensar-li els serveis prestats, encara que més com a guardaespatlles físic i insultador per compte del laportisme que per una altra cosa, se li va oferir un càrrec generosament remunerat com a assessor del president en matèria esportiva, inclosa l’àrea de futbol.

El problema és que es va creure aquest rol com si Laporta anés a fer-li cas en alguna cosa, que no era el cas, i que, a més, va continuar confonent l’encàrrec d’assessorar amb aparèixer en els mitjans per a criticar, fins i tot, els mateixos professionals del club. Laporta va haver d’advertir-lo i convidar-lo a desaparèixer de les xarxes socials, on va patir un esborrament de les seves intervencions per a evitar més conflictes després d’expressar en públic el que de veritat pensava Laporta i el seu nucli sobre Ronald Koeman. Aquella polèmica va precedir el cessament de l’entrenador holandès.

Fins ara, oficialment declarat claca oficial amb instruccions concretes de no opinar en els mitjans i, per descomptat, de no intervenir en els plans del president, ha tornat a protagonitzar una altra relliscada semblant, expressant el seu convenciment que Xavi no era l’entrenador idoni per a aquest moment. Com que no va poder reprimir-se, va admetre el seu desacord amb la decisió que Xavi seguís a la banqueta la pròxima temporada, al mateix temps que prioritzava, resignat, la “necessitat de remar tots junts”.

Coneixent Enric Masip, que només fa seguidisme del seu president pel que l’hi va, en realitat estava expressant el que de veritat s’opina de Xavi en l’àmbit directiu i de la mateixa presidència. Una altra cosa diferent és que, per falta de marge salarial, no quedi un altre remei que seguir amb Xavi amb el pretext de donar-li estabilitat a l’equip i el projecte. En el fons, com a esportista, Masip sap que la temporada ha estat un desastre, com ho sap el president i la resta de la junta. Cap d’ells dimitirà, no obstant això, per tal de poder seguir en el càrrec.