Pedro Sánchez, fart de les insinuacions de corrupció vers la seva dona es pren uns dies de reflexió. Per valorar si deixa la política o s’enfronta a la dreta política, mediàtica i judicial, que juntes estan intentant un cop d’estat a l’estil de fa només uns mesos a Portugal.
El president del govern espanyol va sorprendre la tarda del dimecres amb una carta molt personal. Cap dels seus col·laboradors en tenia coneixement. La gota que va fer vessar el got va ser l’admissió a tràmit per part d’un jutge d’una denúncia del grup ultra Manos Limpias, expert en l’extorsió i en presentar als jutjats denúncies falses. Aquesta denúncia es basa només en mitja dotzena de retalls d’informacions publicades en mitjans (o pseudo mitjans) de comunicació amb fortes vinculacions amb l’extrema dreta. Però, a més a més, el PP està donant ales a aquestes falsedats.
A Espanya hi ha un greu problema: la dreta política (i la ultradreta) deixa en mans de jutges la política. Quan un fet no els agrada, fan servir els seus tentacles dins de la judicatura per pervertir el joc democràtic.
D’exemples, n´hi ha un bon grapat i algun de ben antic: el jove i llavors desconegut polític del PP José María Aznar va forçar la dimissió del primer president autonòmic a Castella Lleó, Demetrio Madrid, per una suposada corrupció. Aconseguit l’objectiu, Aznar es va fer amb la presidència de l’autonomia i aquest càrrec li va servir de palanca per entrar a la política espanyola. Els fets denunciats eren falsos, però la carrera política de Demetrio Madrid va quedar estroncada.
Un segon exemple: diversos polítics catalans han viscut els invents de l’anomenada policia patriòtica del PP amb la intenció de desacreditar-los i buscar la judicialització de fets inventats.
Un tercer exemple: Mònica Oltra ha viscut un via crucis davant d’una denúncia espúria de la ultradreta amb el suport mediàtic i polític del PP. L’únic objectiu era acabar amb el govern progressista al País Valencià i tornar a governar. Fet assolit.
Ara, el president del Govern espanyol està patint directament aquest assetjament. Fins i tot el PP vol aprofitar la seva majoria absoluta al Senat per encabir dins la comissió d’investigació sobre les mascaretes les acusacions contra Begoña Gómez. Ja no són sols informacions inventades (la més increïble és quan un mitjà troba una Begoña Gómez que ha rebut una subvenció i es tracta d’una senyora que, efectivament, també es diu Begoña Gómez però és una hotelera de Cantàbria). Aquest fet va ser àmpliament difós per TeleMadrid, amb el vist i plau de Miguel Ángel Rodríguez. Si non è vero è ben trobato, diuen els italians.
Pedro Sánchez està meditant amb la seva esposa què farà. Dilluns ho sabrem. Es tracta d’una decisió estrictament personal. Malgrat que ell mateix es defineix com un resistent i moltes de les seves decisions han estat imprevisibles, la família és la família. Contra ell, s’hi val tot. Malgrat tot, tothom té un punt feble. Ha trobat la dreta i la ultradreta espanyola el taló d’Aquil·les de Pedro Sánchez?
