Cacics d’ahir i d’avui

Cacic és una paraula d’origen taino que, originàriament, designava els caps locals de les comunitats habitants de les Antilles, i que a partir de la

Aquests infeliços anys vint

L’obra de Karl Marx El 18è Brumari de Louis Bonaparte,  escrita ja fa més de 170 anys, comença amb una frase que s’ha fet famosa

Sant Jordi i uns quants poetes

És gairebé un tòpic dir que, durant aquesta pandèmia, tots hem llegit i escrit més llibres i pàgines de les que acostumàvem a llegir i

La misantropia: drama i comèdia

Si hi ha alguna època especialment propícia per a aquesta desconfiança i refús del gènere humà en què, segons s’afirma, consisteix la misantropia, és l’anomenada

Elogi de les mitges veritats

De la localitat càntabra de Santillana del Mar, tan justament lloada per Jean Paul Sartre –el qual, a la seva novel·la La nàusea, afirmava que

Una altra fi del món

De teories sobre la fi, més aviat imminent, del món, n’hi ha per a tots els gustos, gairebé tantes com teories sobre l’origen del món

Una tardor sense bars

El mes de novembre del 1983, la revista El Bagant de Banyoles, ciutat on llavors residia, em va publicar, amb el títol de “La tardor

Coronavirus, acudits i Martina

Tinc una neboda, la Martina, que d’uns anys ençà em tramet, gairebé cada dia, un acudit d’algun humorista més o menys conegut, que ella acompanya d’un breu comentari personal amb

La ciutat trista i desconfiada

Al maig de l’any 1916, el dramaturg Jacinto Benavente va estrenar al Teatre Lara de Madrid, la comèdia La ciudad alegre y confiada, que es

Homes, cementiris i elefants

En una de les escenes culminants de la pel·lícula d’Arthur Penn Little Big Man (Petit gran home), Old Lodge Skins (Pells Ancestrals), cap d’una de les tribus índies que

Algunes històries de germans

Segons he pogut conèixer, les relacions entre germans poden arribar a ser tan conflictives com unes relacions de parella on l’anomenada flama de l’afecte ha estat consumida, pràcticament apagada, per una

El joc de la pesta

Entre els jocs a l’aire lliure (aquest aire que ara, amb el confinament al que ens veiem obligats, hem mig buidat de contaminació) que vaig

La decadència de la cortesia, segons Pio Baroja

Nosotros, los que tenemos más de sesenta años –va escriure el novel·lista Pío Baroja en un article titulat La decadencia de la cortesía– vivimos a contracorriente: cuando éramos jóvenes, mandaban los

Un amor d’Antonio Cánovas

Natalio Rivas, al seu llibre Anecdotario histórico, desgrana diferents fets de personatges del segle XIX, des de Ferran VII i  Narváez fins a Isabel II i la reina Maria de

El nen republicà

El niño republicano. Aquest és el títol d’un llibre escrit pel periodista i escriptor Eduardo Haro Tecglen, que fou subdirector i principal col·laborador de la mítica (per a la

Somrigui, si us plau

Cap a mitjans de la década dels anys  seixanta del segle passat, el govern espanyol encetà la campanya  anomenada Sonría por favor, que va inundar ràdio,

Un homenatge doble

Des de fa gairebé un any la meva bona amiga Isabel Casamitjana em proporciona diversos exemplars dels anys seixanta  de la revista d’humor La Codorniz,

D’un esperit a un altre

Durant una bona part del segle passat als instituts d’ensenyament secundari de tot Espanya  existia una assignatura anomenada “Formación del espíritu nacional”, que generalment  impartia

El pes dels morts

Fa unes poques setmanes, el meu bon amic Bruno, amb qui parlo menys sovint del que segurament tots dos voldríem, em va explicar una història

Rèquiem per l’automòbil

Si la memòria no em falla, un dels números extraordinaris de la desapareguda revista de ferma oposició al franquisme, Cuadernos para el diálogo, estava dedicat

Notícies més llegides