Carrer de Barcelona
Igualada, que és d’on soc, visc i voto, és carrer de Barcelona. La ciutat va rebre el títol l’any 1381, quedant llavors sota la tutela
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
Glory Days
Salvant les distàncies, que mai són poques, els concerts de Bruce Springsteen a Barcelona, i el seu seguici format pels Obama, els Spielberg i els
Creu de Sant Jordi per a tothom
L’atorgament a mans plenes de Creus de Sant Jordi, una tongada per any, fa pensar en el cafè per a tots de la Transició, expressió
Esquerres i esquerdes…
Un dels savis d’esquerres més reconeguts, apreciats i coherents de l’actualitat, l’expresident d’Uruguai, Pepe Mujica, acostuma a dir: “Les esquerres es divideixen per idees i
La paròdia de la Verge del Rocío
Crec que la Judit Martín és una de les millors actrius còmiques del país. Pallassa de Pallapupas, improvisa i imita com poques i pocs; una
La dansa de la pluja
Pels cristians, avui és Dissabte Sant o de Glòria, l’endemà de la crucifixió de Jesús i la vigília de la seva resurrecció. Un dia de
La telonera de Puigdemont
Assegura l’advocat Gonzalo Boye que el seu defensat, l’expresident Carles Puigdemont, tornarà a Catalunya abans que acabi l’any. Sona a profecia bíblica… Ho va verbalitzar
L’enclusa de Tamames
El viratge de Ramon Tamames, del Partit Comunista a l’extremíssima dreta de Vox, pot haver sorprès propis i estranys, però no a Santiago Carrillo. Al
Plorar…
Plorar o no plorar, aquesta és la qüestió. Naixem plorant, i en cas de no fer-ho, ens donen un cop al cul. Després, quan encara
Estranys en un llit
No hi ha certesa sobre qui va encunyar la frase “la política fa estranys companys de llit”. Hi ha qui li atribueix a Winston Churchill,
El Mobile i la Colau
Provinent de Canes, l’any 2006 el Mobile va decidir mudar-se a Barcelona. Una notícia que, amb la crisi financera trucant a la porta, era rebuda
Gent de bé
“La gent de bé”, que defensa Alberto Núñez Feijóo amb avidesa, està presumptament molesta amb el president Pedro Sánchez per la llei trans, o això
La dreta també avorta
M’explicava un vell amic, polític d’esquerres, que fa anys una dona el va aturar pel carrer i va etzibar-li: “Jo a vostè el votaria si
Desemmascarats
Sigmund Freud les col·leccionava. Les màscares sempre han ocupat un lloc destacat en la nostra societat. N’hi ha que han fet fortuna: la de Guy
Pressupostos interpretatius
Els pressupostos catalans m’han fet pensar en allò que diu Groucho Marx a la pel·lícula Una nit a l’òpera: “La part contractant de la primera
Sortir abans d’entrar
Hi ha una norma de conducta, estesa fa anys amb cartells a metros i autobusos, que indica que cal deixar sortir abans d’entrar. No sempre
El ‘pis pilot’ de la dreta
Deia amb encert l’altre dia Joan Baldoví (Compromís) referint-se a la darrera polèmica sobre l’avortament: “Això de Castella i Lleó és el ‘pis pilot’ del
El mort viu
“No estaba muerto, estaba de parranda”… Crec que el procés està només de “parranda”, com cantava Peret en “El Muerto Vivo”. Això no obstant, l’independentisme,
Serrat i el 2022
Consumim els últims esbufecs del 2022. Un any en què, entre altres coses, hem après que motomami és una fusió entre el vocable japonès moto,
64 partits després…
Celebro la victòria de Lionel Messi en el mundial de Qatar, té una mica de justícia poètica que el millor jugador del món acabi guanyant
Sap més Trias per vell que per dimoni?
Quan a Pablo Picasso li deien que era massa vell per fer una cosa, procurava fer-la de seguida. No sé si a Xavier Trias (Junts)
¡Se armó el belén!
La polèmica sobre el pessebre del Parlament m’ha fet pensar en aquella espanyolada dels setanta, ¡Se armó el belén!, escrita i dirigida per José Luis
