“La gent de bé”, que defensa Alberto Núñez Feijóo amb avidesa, està presumptament molesta amb el president Pedro Sánchez per la llei trans, o això diu l’opositor. L’habilitat del gallec a ficar-se en jardins comença a ser preocupant, pels seus, és clar, Sánchez està encantat. És fàcil concloure que la gent de bé a la que es refereix Feijóo són els seus, la dreta. Segons Sánchez, són pocs, però poderosos. Veurem si són tan pocs… Dedueixo que la gent de Vox, en tant que gent en la majoria dels casos provinent del PP, també són de bé. Gent a la qual els molesta iniciatives que reforcen els drets de les dones o del col·lectiu trans, per citar els dos darrers exemples. Si els seus són els de bé, a saber com anomena el líder popular als altres. Si Isabel Díaz Ayuso vol, hi haurà temps de descobrir-ho.
Desconec si Ramón Tamames, flamant candidat de Vox en la moció de censura contra Sánchez, forma part o no del selecte grup de la gent de bé. Tot i el seu passat inequívocament comunista, ja es va fer perdonar després enrolant-se al CDS, l’enginy conservador i fallit d’Adolfo Suárez, i ara abraçant la dreta més ultra i tronada. Entenc, doncs, que ha fet mèrits suficients per formar part de la secta dels de bé.
Tot i que la vida dona moltes voltes, per tèrbola que sigui l’aigua, es fa cada cop més difícil afirmar de quina no es beurà. Hi ha girs de guió que són complicats de preveure. De fet, només l’àvia de Cuéntame va saber intuir la reconversió ultradretana de Tamames. Com han contat les xarxes, en un dels episodis de la mítica sèrie, mentre els personatges parlaven sobre un llibre de Tamames, una amiga del net de la popular Doña Herminia el definia com “un professor, i marxista de cap a peus”, però aquest responia: “La meva àvia diu que al final tots canvien de jaqueta”. Brava.
I una maldat per acabar aquesta reflexió sobre el classisme que amaga l’expressió “gent de bé”, defensada per Feijóo. Algú recorda l’eslògan de Junts a les municipals? “Gent de debò”. Les dretes, o els seus subconscients, ja acostumen a tenir aquestes incòmodes coincidències…
