Crec que la Judit Martín és una de les millors actrius còmiques del país. Pallassa de Pallapupas, improvisa i imita com poques i pocs; una professionalitat que li va valer l’any 2018 el Premi Internacional d’Humor Gat Perich. Seva és la paròdia de la Verge del Rocío a la secció d’entrevistes improvisades de l’Està passant, programa satíric de TV3, que tant rebombori ha despertat recentment. Tot i que el presentador del programa, Toni Soler, s’ho veia a venir, a l’inici del gag diu: “No sé què dir per no cagar-la”, i afegeix: “Estem en un camp de mines”, el cert és que penso que no n’hi va haver per tant. Amb paròdic accent andalús, la Rocío es mostra cansada de ser verge, i prova de seduir Soler o Jair Domínguez, copresentador, fins i tot ho prova amb el presentador del TN vespre, Toni Cruanyes. Aquest seria el resum. No és, probablement, un dels millors gags de la Judit; lluny queda la magnífica recreació de la nena de l’Exorcista, per exemple, una paròdia en què el diable posseint el cos de la nena Regan, interpretada per la Judit, vocifera insults com puta contra la mateixa TV3, Catalunya, Pompeu Fabra, la Renaixença o Mercè Rodoreda. I aquí no va passar res.
No soc dels qui pensen que en humor s’hi val a tot; això no obstant, l’humor ha de ser per definició gamberro, provocador, ficar-se amb el poder, i vols major poder que l’Església… Em crida l’atenció aquells que salten a la més mínima, i comencen a pintar línies vermelles per arreu, tot ho troben excessiu. Aquells qui, tot i declarar-se defensors de la llibertat d’expressió i considerar que tenen un bon sentit de l’humor, només els fan gràcia les bromes que parodien als rivals. Els qui fa quatre dies reien o callaven la paròdia de l’eurodiputada Clara Ponsatí, ara clamen al cel per la de la Verge del Rocío, i a l’inrevés. Confesso que vaig riure amb el gag de la Ponsatí i amb el de la del Rocío. D’altra banda, algú creu que s’hagués alçat tanta polseguera amb el gag sense unes eleccions, les municipals, tan a la vora? I després surt l’escàndol de Doñana… Doncs, això.
També em criden poderosament l’atenció aquells que prohibirien l’humor a les televisions públiques. Estem d’acord que una televisió pública té un plus de responsabilitat, però això no la converteix en una cosa grisa i avorrida. I no és cert que el gag de la Verge del Rocío no seria permès en qualsevol altra televisió pública homologable, només cal recuperar l’humor dels Monty Python a la BBC, per exemple.
El filòsof britànic Alfred North Whitehead va escriure fa molts anys: “Que la Bíblia no tingui ni una empremta d’humor és un dels fets més extraordinaris de la literatura”.
Més papistes que el Papa…
