Assegura l’advocat Gonzalo Boye que el seu defensat, l’expresident Carles Puigdemont, tornarà a Catalunya abans que acabi l’any. Sona a profecia bíblica… Ho va verbalitzar l’endemà que l’eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí retornés a Catalunya sense encomanar-se a Déu ni al diable, ni al jutge Pablo Llarena -que per uns és Déu i per altres el diable-, que, desairat, va fer-la apressar pels Mossos, i després de declarar va deixar-la en llibertat amb càrrecs, i l’encàrrec de comparèixer el 24 d’abril, cosa que, com a bona desobedient -d’això se l’acusa-, ja ha dit que no faria.
Tornant a la profecia, Boye no descarta que Puigdemont sigui també detingut en el seu retorn, però assegura que “no té por”. No hi ha data, només se sap, segons la paraula del picaplets, que serà “més aviat que tard” i abans no acabi l’any. Això no obstant, no és el primer cop que s’anuncia la tornada de Puigdemont, i el més calent és a l’aigüera. Però, el cert és que alguna vegada serà la vençuda.
La fugaç visita de Ponsatí, i tota la performance generada al seu voltant, s’assembla molt a allò que en termes bèl·lics se’n diu avançada, que ve a ser la partida de soldats que va al davant del gros de l’exèrcit. Dit d’una manera més assossegada i musical, Ponsatí ha fet de telonera de Puigdemont. L’eurodiputada s’hi juga menys que l’expresident després de les rebaixes pactes entre el govern espanyol i ERC, ella està acusada de desobediència, delicte del qual no se’n deriven penes de presó; a Puigdemont, en canvi, se l’acusa també de malversació, i aquest delicte sí que comporta penes de presó. Llavors, saber quant d’immune és la credencial europea per a la justícia espanyola esdevé capital per l’expresident, com també ho és la reacció de les institucions europees a la detenció de la telonera.
M’agrada recordar que Ponsatí, vers lliure de Junts, és la que va assegurar que l’independentisme anava “de catxa” la tardor del 2017. Va ser una de les primeres vegades en què una implicada en els fets del referèndum i la declaració del 27-O reconeixia que el pols amb l’Estat no estava pensat per ser dut fins al final.
