Sigmund Freud les col·leccionava. Les màscares sempre han ocupat un lloc destacat en la nostra societat. N’hi ha que han fet fortuna: la de Guy Fawkes, la del Zorro, la de Batman, la d’Hannibal Lecter, la del Fantasma de l’Òpera, la de Ferro, la de Michael Myers i tantes altres. Dijous arrenca el carnaval i ens les tornarem a posar. Deia Oscar Wilde que “una màscara diu molt més que una cara, i l’home és petit quan parla en primera persona; dona-li una màscara i dirà la veritat”.
N’hi ha que fan por, d’altres riure, moltes decoren, també n’hi ha que protegeixen. Aquestes últimes, les de la covid-19, van caure l’altre dia. Llevat dels hospitals, residències i farmàcies, l’obligatorietat ha donat pas a la recomanació. Superats els episodis més àlgids de la pandèmia, les mascaretes havien quedat relegades al transport públic, i ara ni això. Els qui vulguin les poden continuar duent, però ja no és obligatori. De fet, tot i l’obligatorietat, cada cop eren menys els qui les duien. És a dir, la mascareta ha caigut pel seu propi pes quan aviat farà tres anys de l’inici del malson.
No sé si passarà com deia Wilde i deixarem de dir la veritat, si és que la dèiem, i ens farem petits en parlar en primera persona. El cert és que, quan les dúiem, vam fer moltes promeses, va ser quan li vam veure les orelles al llop, però mort el gos, morta la ràbia. Tot i que encara no és mort del tot, sembla que ja hem oblidat la mida de les seves orelles. Havíem d’aprendre moltes lliçons d’aquell tràngol, però en realitat, en què hem canviat?
Hem deixat d’aplaudir els sanitaris des dels balcons i aquests, que ens van protegir i els vam prometre gratitud eterna, han hagut de sortir als carrers a protestar per reivindicar una sanitat més justa, amb més professionals i més ben remunerats. D’acord, han firmat uns papers amb la Generalitat que certificarien algunes d’aquestes millores, del tot justes i necessàries, i la partida sanitària dels pressupostos recentment pactats ha augmentat notablement, però m’he fet gran i com l’apòstol Tomàs vull veure i tocar les ferides de Jesús per creure, en aquest cas, vull veure les millores reivindicades pel personal mèdic català fetes realitat més enllà d’un paper.
