Deia amb encert l’altre dia Joan Baldoví (Compromís) referint-se a la darrera polèmica sobre l’avortament: “Això de Castella i Lleó és el ‘pis pilot’ del que les persones podríem patir amb un govern PP-Vox”. D’això plora la criatura i parlem aquests dies, d’aquest pis pilot que el vicepresident de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo (Vox), ens ha mostrat, per a desesperació dels populars, amb tot luxe de detalls.
García-Gallardo, aparentment més curt que les mànigues d’una armilla, ha exhibit amb orgull aquests dies un nou protocol antiavortament que, per a més inri, assegura haver pactat amb el seu soci de govern, el PP -cosa que aquests neguen un cop i un altre-, i que obligaria els metges d’aquesta comunitat autònoma a oferir a les avortistes, amb l’objectiu de dissuadir-les, la possibilitat d’escoltar el batec del fetus i una ecografia 4-D, instruccions que, a més d’incrementar demagògicament el patiment, vulneren el dret que tenen les dones d’aquest país d’interrompre l’embaràs sense més tuteles, segons la Llei de l’Avortament.
La polèmica, que enfila el camí del Constitucional, ha servit, com bé diu Baldoví, per fer un tast del que ens ve al damunt si PP/Vox guanyen les eleccions vinents. El polèmic protocol de García-Gallardo, que desespera els populars, ha estat rebut amb eufòria continguda a La Moncloa. El president Pedro Sánchez esperava amb candeletes algun gir de guió màgic, prou potent per apartar l’atenció pública i publicada de la modificació del Codi Penal, una desgastadora penyora urgida per acontentar els republicans després dels passats acords pressupostaris.
Encara que sigui a costa d’empentar els socialistes, a Vox ja li va bé marcar perfil propi i desgastar Alberto Núñez Feijóo. Els populars, conscients de les distintes ànimes que habiten al partit, neguen la major, al·legant que mai van acordar amb la ultradreta l’estrambòtic protocol antiavortista. A un semestre de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea i després d’una notable cimera hispanofrancesa, al PP de Núñez Feijóo se li està fent infinitament llarga, estreta i costa amunt la recta final electoral.
Usar un tema tan sensible com l’avortament, que en la majoria dels casos amaga un drama, diu molt de la categoria moral de qui se n’aprofita, i de la de qui ho permet. Deia Abraham Lincoln que “hi ha moments a la vida de tot polític en què el millor que pot fer és no desenganxar els llavis”; alguns els haurien de dur permanentment segellats.
