Glory Days

Salvant les distàncies, que mai són poques, els concerts de Bruce Springsteen a Barcelona, i el seu seguici format pels Obama, els Spielberg i els Hanks – i en paral·lel i per lliure, Susan Sarandon, fent i penjant fotos de Barcelona al seu compte de Twitter-, han injectat un xut d’autoestima a Barcelona, l’onada expansiva del qual ha contagiat Catalunya, com durant les olimpíades del 92. Immersos en la grisor d’unes municipals sense boss, ens ha vingut molt bé sentir-nos mirats, aquest cop sí, pel món, encara que només fos uns instants. Tot va començar divendres de la setmana passada, amb les proclames d’amor del vell rocker, i el moment Glory Days, quan es van afegir a l’espectacle tres coristes de luxe: la dona del Bruce, Patti Scialfa, flanquejada per Michelle Obama -que bona presidenta seria…- i Kate Capshaw -actriu i esposa de Steven Spielberg-. Dos dies després, un intens Tom Hanks, acompanyat per la seva dona, la també actriu Rita Wilson, entremig del públic, cantava apassionadament el Because the Night.

Un altre dels moments àlgids de les visites, àpats al marge, va ser l’endemà, quan els Obama i els Spielberg van visitar Montserrat, la muntanya màgica de Catalunya. La reverència de l’expresident Barack Obama a l’abat Manel Gasch parla de respecte, un concepte en desús, dissortadament. I després van venerar la Moreneta. Mentre la comitiva passejava per la zona, un grup d’excursionistes els van cantar, improvisadament, El Virolai, un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.

Tanquem el cercle. Escrivia dimarts a La Vanguardia Sergi Pàmies, que l’altre dia, a la Via Augusta, l’expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sortia a passejar acompanyat per dues cuidadores, i que mentre ho feia els transeünts que passaven pel seu costat podien escoltar com cantussejava El Virolai, el mateix que els excursionistes van cantar-li a Obama, que en la seva tornada diu: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”. Paradoxalment, l’Alzheimer, la malaltia que pateix Maragall, no destrueix la música; l’àrea cerebral que allotja els records musicals es veu menys perjudicada per la malaltia, i això li permet a Maragall recordar i cantar El Virolai. Igual també, si n’era fan, conserva alguna cançó del Bruce…

Maragall em recorda Obama en elegància i saber estar. La Barcelona de Maragall, en general i l’olímpica de manera especial, van ser dies de glòria. Com canta Bruce a Glory Days: ” Els dies de glòria, passaran davant teu, els dies de glòria, en el que dura una picada d’ullet a l’ull d’una noia. Dies de glòria, dies de glòria”.

(Visited 32 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari