M’explicava un vell amic, polític d’esquerres, que fa anys una dona el va aturar pel carrer i va etzibar-li: “Jo a vostè el votaria si no defensés l’avortament”. Una directa que l’home va respondre indicant que defensava l’avortament, sí, però només per a aquelles dones que volguessin avortar, i que en cap cas el volia obligatori, “qui no vulgui avortar, que no ho faci”, reblava. Desconec si la senyora va captar la ironia i si, en cas afirmatiu, la resposta la va alliberar i convèncer per votar-lo com, com deia, faria si no fos. El Congrés aprovava dijous la llei de l’avortament i, en la mateixa sessió, la trans. Desconec també que en pensarà a avui dia la senyora, han passat els anys…, i intueixo que el polític deu estar satisfet, com també ho estic jo, són bones notícies i en cap cas, com deia el polític, obliguen a res.
La defensa de l’avortament fa temps que va deixar de ser una reivindicació exclusiva de les esquerres. La dreta també avorta. Això no obstant, el debat d’aquesta i tantes altres llibertats, però especialment aquesta, encara els incomoda. Amb més o menys perícia, més aviat escassa, Alberto Núñez Feijóo va mirar de situar-se dijous en un punt entremig entre la dreta i l’extrema dreta, intentant perdre en la bugada el mínim de llençols. No en va, havia defugit tant com havia pogut el pronunciament. En un exercici de funambulisme polític, el líder del PP, diu sobre l’avortament: “És un dret segons la llei, però no un dret fonamental”. Sí, però no. Intenta així acontentar les dues ànimes que conviuen al PP, la de la dreta i la de l’extrema dreta. No se’n surt. El col·lectiu més extremista, que ara lidera Isabel Díaz Ayuso, ja li ha saltat a la jugular. El partit ja sondeja les baixes entre les seves files per les paraules de Feijóo. I VOX es frega les mans calculant el transvasament de vots. Es veu que a VOX ningú avorta.
El PP sempre ha hagut de fer equilibris per intentar agradar la seva amalgama de votants, conscient que les eleccions s’acostumen a guanyar convencent l’electorat centrista. Ja s’ho preguntava amb sorna l’etern número dos del PSOE, Alfonso Guerra, referint-se al PP: “D’on vindran si porten tota la vida viatjant al centre?”. I en el tema de l’avortament les contradiccions afloren de pressa. Es fa difícil estar-hi a favor i en contra al mateix temps, com difícil és avortar una mica només. Feijóo ho ha intentat, però no se n’ha sortit. Ayuso i VOX no fan presoners.
