Espanya, tragicomèdia en tres actes

El 30 de setembre del 2017, milers de catalans van pernoctar a centres escolars (juntament amb els seus fills, la qual cosa resulta inquietant), gràcies

El debat el vam perdre tots

Els cronistes, tertulians i experts en demoscòpia ja han donat el seu dictamen: el debat electoral del passat 10 de juiol el va guanyar Alberto

El nacionalisme és cosa de pobres

El passat 9 de desembre de 2022, El Mundo publicava una crònica de Francisco Cabezas, el seu enviat especial a Doha (Qatar), titulada “44 anys

Elisa, alumna coratge

El cinema sol explicar històries d’increïble valor personal, on l’heroi, malgrat un ambient social hostil o covard, lluita contra un poder que el sobrepassa. Històries

Nous paradigmes: el teletreball

El primer fotograma de Temps Moderns, de Charles Chaplin, és un ramat d’ovelles. Dos fotogrames més tard, una massa d’obrers es dirigeix a una fàbrica.

Nous paradigmes: el “citaprevianisme”

Va haver-hi un temps, no gaire llunyà, en què un ciutadà podia accedir als serveis de l’Administració directament, sense anunciar-se. N’hi havia prou de presentar-se

La dissolució de Barcelona

L’altre dia vaig contemplar una imatge insòlita: algú havia deixat una cisterna de water trencada al peu d’una paperera. Difícil penetrar a la psique d’un

Dues lliçons andaluses

Un comercial és un hipòcrita professional que t’entabana amb la seva verborrea encisadora, mentre mira de vendre’t una enciclopèdia en trenta-sis còmodes terminis. L’emblema de

Temps d’impunitat

Corria l’any 2008. Es vivia una de les pitjors crisis econòmiques que hem patit recentment i recordo el meu estupor en comprovar que a la

Refugiat bo, refugiat dolent

El 2015, durant la crisi dels refugiats per la guerra de Síria, una reportera hongaresa va protagonitzar un d’aquells actes que podríem qualificar com a

La reforma laboral com a símptoma

Dos homes viuen a una urbanització de classe mitjana. Les cases són contigües, i els jardins també. Estan separats per una tanca de fusta pintada

Kansas torna a Canet de Mar

Va haver-hi un temps en què dir Canet de Mar era dir llibertat. El Festival Canet Rock, inaugurat el 1975 i que es va prolongar

Kellys, la lluita permanent

La paraula Kellys és la contracció de la frase las-que-limpian, i substitueix l’autèntica denominació d’un ofici del sector hostaler: la cambrera d’hotel. Les integrants d’aquest

Quosque tandem, Colau?

El 2002 es va estrenar L’Auberge espagnol, pel·lícula que a Espanya va rebre el nom de “Casa de locos” i que va assolir cert èxit.

Ayuso, populisme pandèmic (PP)

Tota l’esquerra (sobretot la socialista) està una mica desorientada, tractant d’explicar (i explicar-se) el triomf rotund de Díaz Ayuso. Més que politòlegs, sembla que necessiti criptògrafs: