Fins fa pocs dies, ningú a Barcelona sabia què dimonis significaven El Kubo i La Ruïna. Tampoc ningú sospitava que La Bonanova no fos altra cosa que un oasi de pau, com correspon a un dels barris de la ciutat que més riquesa atresora per metre quadrat. Quina classe de conflictivitat social podria haver-hi allà -es pregunta el barcelonès mitjà- si el patrimoni dels seus veïns els fa immunes a la crisi, a l’atur, a la pobresa, a la manca d’habitatge?
Tanmateix, poc abans de les darreres eleccions municipals, es va produir, de cop i volta, un veritable tsunami: els mitjans de comunicació -a l’uníson, com moguts per un ressort comú- anuncien a tota plana que El Kubo i La Ruïna són immobles pertanyents a l’anomenat Banc Dolent -una entitat bancària estatal, també coneguda per les seves sigles: SAREB-, okupats des de fa anys, els habitants dels quals estan assetjant els veïns disparant-los balins i fins i tot amenaçant-los amb destrals. Simultàniament apareixen pel barri fins a tres partits concurrents a les eleccions -Ciutadans, Valents i Vox-, arengant els veïns contra els usurpadors. I en el paroxisme, Desokupa, una empresa dedicada a expulsar, per encàrrec, aquest tipus de persones –empresa a què s’atribueix una ideologia propera a l’extrema dreta i els mètodes de la qual presumptament voregen la legalitat- sorgeix també del no-res, prometent buidar els immobles.
Davant aquests fets, cal fer-se algunes preguntes, de pur sentit comú: Si El Kubo i La Ruïna portaven tant temps okupats per gent violenta… com és que no en vam saber res fins ara? Potser els veïns es van limitar a patir en silenci agressions físiques durant tots aquests anys? O per contra aquestes agressions es van produir recentment? En tot cas: perquè va esclatar tot a les portes d’unes eleccions? Encara més: com és que aterren al barri ni més ni menys que tres partits polítics i una empresa de desallotjaments? I perquè l’administrador d’aquesta, Dani Esteve, lluny de complir la seva promesa d’expulsar els intrusos amb discreció i prudència -és a dir, amb professionalitat, com correspondria a un empresari- s’erigeix a través de les xarxes socials en una mena de cabdill messiànic que promet justícia per als veïns, convoca una manifestació a dos dies de les votacions i fustiga sense parar Ada Colau? És a dir: perquè fa política?
Massa casualitats. Però com que no sóc veí de La Bonanova ni disposo de mitjans per saber realment el que va passar, vaig decidir recórrer a José María López Ciré, president de l’Associació Veïnal de Sant Gervasi de Cassoles-La Bonanova des de fa quatre anys i membre de la seva Junta des de 2015. Una persona, per tant, que alguna cosa deu saber del tema. I sobretot: a qui menys li convé mentir sobre aquest assumpte, a risc de trobar-se el dia següent amb la recriminació dels seus propis conveïns.
“Un dels immobles porta okupat des de fa nou anys i l’altre sis, però no podria precisar quin va ser el primer”, explica per telèfon. I a la pregunta -òbvia- de perquè, si les finques portaven anys okupades, es fa públic l’assetjament als veïns just abans d’unes eleccions municipals, mitjançant una campanya mediàtica i política, respon: “Ha estat política pura per aconseguir quatre vots”. “Alguns diaris” -confessa- “el que volien era un titular dient ‘han atacat els veïns’, cosa que no és certa, perquè en nou anys mai s’han produït agressions físiques per part dels okupes. La nostra associació de veïns no ha rebut cap queixa en aquest sentit”. I afegeix que “més d’un mitjà ha intentat que jo admetés que hi havia hagut violència. I algun altre m’ha recordat la ‘intranquil·litat del barri’, quan el barri sempre ha estat molt tranquil”. Una altra cosa és l’incivisme: “Ara bé, hi ha veïns que es queixen, i amb raó, de que fan soroll quan organitzen festes. I a més a més llencen escombraries al carrer”. I com que una cosa no treu l’altra, afirma: “És clar que volem que se’n vagin els okupes. Perquè el nostre desig és que El Kubo i La Ruïna es destinin a equipaments”. Finalment, sentencia: “a mi m’han entrevistat dotze mitjans de comunicació entre televisions, periòdics i ràdios. I sempre he dit: ‘ja veuràs com quan passin les eleccions, s’acaba tot”.
Asusta comprovar el grau en què ens manipulen: com es pot veure, tot apunta a un muntatge político-mediàtic -encara que pugui haver-hi algun element verídic- amb la finalitat d’obtenir un rèdit electoral. En tot cas, una cosa està clara: Ciutadans, Valents i Vox mai s’haguessin personat a un barri com Ciutat Meridiana, tràgicament conegut com “Vila Desnonament” pel nombre de llençaments que s’hi executen. Per alguna raó serà.
