La entrada Sánchez anuncia rebaixes del transport i la llum i ajudes per a famílies amb “ingressos baixos” se publicó primero en El Triangle.
]]>El Govern d’Espanya ha anunciat un nou reial decret que inclou la reducció del 50% dels abonaments de transport gestionats directament pel Ministeri de Raquel Sánchez i d’un 30% de tots aquells que administren les comunitats autònomes i els ajuntaments, com els bitllets dels trens de rodalies. El president de l’executiu central ha explicat que el seu Govern es farà càrrec del cost d’aquesta mesura des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre del 2022.
El #CMin ha prorrogado hasta el 31 de diciembre las medidas ante las consecuencias de la guerra y ha aprobado nuevas acciones. Con las iniciativas ya tomadas y las que hoy ponemos en marcha, el Gobierno estima que contendremos en 3,5 puntos el alza de los precios.#EspañaResponde pic.twitter.com/2jjFtm9XEq
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 25, 2022
Reduir el preu de la llum
El president ha defensat que un dels principals objectius actuals del Govern de coalició és reduir el preu de la llum. Amb el reial decret, es rebaixarà l’IVA de l’electricitat del 10% al 5%. Segons els càlculs de l’executiu, aquesta mesura tindrà un cost de 220 milions d’euros cada trimestre. La reducció del 21% fins al 5% ascendirà fins als 600 milions per trimestre.
1.800 milions d’euros cada trimestre serà el cost total si se sumen les noves mesures per baixar el preu de la llum amb les que s’han dut a terme anteriorment: la pròrroga de la rebaixa de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica.
Sánchez ha anunciat que presentaran una proposició de llei per crear un impost als beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques des del 2022. Aquesta mesura ha estat el resultat d’una de les principals disputes del Govern de coalició, ja que Unidas Podemos reclamava que es comencés a aplicar immediatament.
El president ha explicat que es limitarà el preu màxim de la bombona de butà i que es mantindrà fins al desembre la bonificació de 0’20 cèntims d’euro per cada litre de gasolina.
El Gobierno está diseñando un nuevo tributo para gravar los beneficios extraordinarios de las empresas energéticas. Será presentado en las próximas semanas como Proposición de Ley por los dos partidos de la coalición. Las cargas de esta situación deben repartirse con justicia. pic.twitter.com/JCJGpNS8Qj
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 25, 2022
200 euros a famílies amb “ingressos baixos”
Sánchez ha confirmat que gràcies al reial decret les pensions no contributives es revaloraran un 15%, mesura que el Govern de coalició va pactar amb EH Bildu. L’executiu també ha aprovat una ajuda directa de 200 euros per a famílies amb “ingressos baixos” (menys de 14.000 euros anuals), que la podrà rebre indistintament de si són treballadors, autònoms, aturats o pensionistes i que es podrà sol·licitar a partir del mes de juliol.
El president del Govern central també ha anunciat que la Comissió Europea podria aprovar la setmana vinent un tercer pagament d’uns 12.000 milions d’euros dels fons europeus. Si aquesta promesa es compleix, Espanya rebria ja 31.000 milions del total dels 200.000 milions que cobrarà de Next Generation.
Las familias con menos ingresos están sufriendo por culpa de la inflación.
Para ellas hemos habilitado una medida excepcional: una cheque de 200€ para familias con ingresos inferiores a 14.000€ al año, que ayude a paliar su situación.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) June 25, 2022
La entrada Sánchez anuncia rebaixes del transport i la llum i ajudes per a famílies amb “ingressos baixos” se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Gustavo Petro, primer president d’esquerra de la història de Colòmbia se publicó primero en El Triangle.
]]>Hoy es dia de fiesta para el pueblo. Que festeje la primera victoria popular. Que tantos sufrimientos se amortiguen en la alegria que hoy inunda el corazon de la Patria.
Esta victoria para Dios y para el Pueblo y su historia. Hoy es el dia de las calles y las plazas.
— Gustavo Petro (@petrogustavo) June 19, 2022
L’exguerriller, economista i líder de la coalició Pacte Històric ha obtingut el 50’5% dels vots i ha superat a l’enginyer i magnat de la construcció populista de dreta Rodolfo Hernández, que s’ha quedat amb el 47’3% de suports. El vot en blanc ha ascendit fins al 2’25%.
A la primera volta, la majoria dels colombians van votar per dues personalitats alternatives “als de sempre”, l’elit política tradicional. Petro ha proposat un canvi ambiciós i a llarg termini i Hernández, un pragmàtic i enfocat en la lluita contra la corrupció.
Llamé a @PetroGustavo para felicitarlo como presidente electo de los colombianos. Acordamos reunirnos en los próximos días para iniciar una transición armónica, institucional y transparente.
— Iván Duque
(@IvanDuque) June 19, 2022
Canvis profunds
El 42è president de Colòmbia ha aconseguit l’anhelat triomf a la tercera ocasió que s’ha presentat com a candidat a la presidència. Abans va ser guerriller i, quan la guerrilla M-19 (en la qual militava) va deixar les armes, es va convertir en un exitós i polèmic senador i alcalde de Bogotà.
Petro ha defensat que el seu projecte polític necessita ser realitzat durant diversos mandats per aconseguir els seus objectius mitjançant reformes profundes, encara que ha promès que no es presentarà a la reelecció. L’economista ha proposat desconcentrar la propietat de la terra, deslligar els sistemes de salut i de pensions del sector privat i canviar el model productiu del país de l’extractivisme a l’industrialisme.
“Petro vol fer un canvi cultural i liderar un estat que prengui accions fortes per assegurar la igualtat”, ha afirmat la politòloga Mónica Pachón a BBC Mundo. “Un estat més gran, més garantista, amb una provisió de serveis més àmplia, que necessàriament implica augmentar la despesa i la burocràcia estatals”, ha explicat l’analista.
Negociar amb l’elit
Com a líder de la coalició Pacte Històric, Gustavo Petro té el suport de 20 senadors i 28 representants a la cambra baixa. No obstant això, serà fonamental negociar amb les formacions polítiques tradicionals per fer els canvis de fons que ha proposat al seu programa electoral.
Durant la campanya de la segona volta, tant Petro com Hernández han hagut d’iniciar aquesta negociació amb els líders dels partits “dels de sempre”. Per al candidat independent, comparat amb el president salvadorenc Nayib Bukele per alguns mitjans de comunicació, ha estat més fàcil, ja que el seu programa econòmic era més similar al de les forces polítiques de dreta de ‘l’establishment’ colombià, liderades pel centredretà Fico Gutiérrez.
Petro, espero que su gobierno no sea el reflejo de su campaña.
Que su presidencia dure 4 años y no más.
Que respete la propiedad privada, la libre prensa, la iniciativa empresarial, el ahorro de los colombianos, a los opositores y a quienes pensamos muy diferente a usted.— Fico Gutiérrez (@FicoGutierrez) June 19, 2022
El recentment elegit president ho tindrà més complicat, ja que les reformes que proposa afectarien directament els interessos de l’elit econòmica i política (tradicionalment aristocràtics i criolls), que té el poder al Congrés i que ha governat Colòmbia des que es va independitzar d’Espanya el 10 d’agost del 1819 de la mà del llibertador Simón Bolívar.
A més del Congrés, haurà de conviure amb altres grans contrapesos: el Banc de la República, els mitjans de comunicació, les corts, els ens de control estatal i les associacions empresarials. Fins i tot el principal aliat potencial de Petro, el liberal Sergio Fajardo, ha votat en blanc a la segona volta de les eleccions presidencials.
Felicitaciones a Gustavo Petro. Le deseo lo acompañe la sabiduría para tranquilizar y cuidar este país adolorido.
— Sergio Fajardo (@sergio_fajardo) June 19, 2022
“Els de sempre”, el gran obstacle de l’esquerra
La institucionalitat colombiana ha impedit fins ara que es produeixin canvis dràstics a l’estat i que polítics d’esquerra arribessin a la presidència del país. Durant dècades, la majoria dels dirigents que no formaven part de l’oligarquia colombiana i que amenaçaven ‘l’statu quo’ van ser aïllats, sobretot si tenien opcions d’arribar a la presidència. Els excandidats Jorge Eliécer Gaitán i Luis Carlos Galán van ser assassinats a les campanyes electorals del 1948 i el 1989.
Per assegurar-se el poder, liberals i conservadors van formar el Front Nacional durant els anys 40 i 50, un acord amb el qual s’alternaven el poder entre ells i es deixava fora a tots els candidats alternatius. Amb la Guerra Freda de fons, van sorgir sis guerrilles a Colòmbia i els contraris a elles van crear exèrcits paramilitars il·legals per detenir-les.
Amb el desarmament de les FARC, el principal grup guerriller del país, l’esquerra ha deixat d’estar estigmatitzada per l’aberració que ha assassinat a més de 200.000 persones, que ha provocat que milions de víctimes es desplacin i que continua marcant als ciutadans de Colòmbia fins a l’actualitat.
Gustavo Petro i Francia Márquez escriuran una nova etapa de la història de l’esquerra a Colòmbia. Amb el temps se sabrà si aconseguiran dur a terme el “canvi real” o si les polítiques dels nous líders del país fracassaran sota les pressions “dels de sempre”.
El triunfo de hoy es un mandato histórico para transformar Colombia
— Francia Márquez Mina (@FranciaMarquezM) June 20, 2022
La entrada Gustavo Petro, primer president d’esquerra de la història de Colòmbia se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Patacada de Macron: la seva candidatura perd la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional se publicó primero en El Triangle.
]]>El principal culpable de la victòria insuficient de la candidatura macronista, la coalició de Jean-Luc Mélenchon, la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), s’ha erigit com la principal força d’oposició. La unió de la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes ha aconseguit 142 representants. Aquesta xifra triplicat la presència de diputats d’esquerres al parlament francès.
La ultradreta es reforça
El partit de Marine Le Pen ha aconseguit l’objectiu d’obtenir un grup parlamentari més fort. Ha multiplicat els seus escons i ha sumat 91 diputats. Amb més del 10% dels representants de la cambra, l’Agrupació Nacional ha superat el rècord de 35 escons del 1986.
Els Republicans, partit de centredreta afí al PP a França, és la quarta força parlamentària. La dreta republicana ha perdut la meitat de la seva representació i només ha obtingut 72 escons. Malgrat l’enfonsament de la candidatura, els representants de LR podrien tenir un paper clau a l’Assemblea Nacional si pactessin el nou govern del primer ministre amb la coalició de la República En Marxa.
La entrada Patacada de Macron: la seva candidatura perd la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada El PP d’Andalusia aconsegueix la majoria absoluta i no depèn de Vox per governar se publicó primero en El Triangle.
]]>Després d’una legislatura governant en coalició amb Ciutadans, Juanma Moreno ha passat d’estar a 250.000 vots del PSOE el 2018 a seduir als andalusos amb el seu discurs de modernització. El líder popular ha relegat al partit de Juan Espadas a convertir-se en una elit del passat que ha destronat de la Junta d’Andalusia.
El PP de Moreno pot governar en solitari, ja que ha doblat els 26 escons del 2018 i ha sumat 58 diputats. Ha superat al PSOE d’Espadas, que s’ha quedat amb 30 representants.
Els populars i Vox s’han beneficiat de l’enfonsament de Ciutadans, que ha desaparegut del parlament andalús. La candidatura de Macarena Olona no ha aconseguit el que pretenia: que el PP necessiti el seu suport per continuar governant. La formació d’ultradreta tindrà 14 escons.
Malgrat la caiguda de Ciutadans i la divisió de les candidatures a l’esquerra del PSOE, els socialistes no tindran l’oportunitat de tornar al govern andalús. La coalició de Podemos, Por Andalucía, ha obtingut 5 representants. Avanza Andalucía, la candidatura liderada per Teresa Rodríguez, s’ha quedat amb només 2 diputats a la cambra andalusa.
En Andalucía en estas elecciones hay dos opciones: retroceder o seguir avanzando.
¡Súmate a la mayoría que quiere avanzar!
Vota a @JuanMa_Moreno.#AndalucíaAvanza pic.twitter.com/2CSuxpOoBn
— PP de Andalucía (@ppandaluz) June 2, 2022
La dreta ja no fa por
El 2018 Juanma Moreno va obtenir el pitjor resultat del PP a Andalusia amb 750.778 vots i 26 escons, però va ascendir a l’executiu andalús com a president amb el suport de Ciutadans i Vox. Tres anys i mig més tard, ha aconseguit que “la dreta no faci por”, com ha defensat durant la campanya electoral, i podrà tornar a governar, aquesta vegada amb més tranquil·litat.
El president andalús en funcions ha pogut fer realitat el seu somni: doblar el nombre de diputats i obtenir la majoria absoluta de mínim 55 seients al Parlament d’Andalusia. El missatge de Olona havia estat molt clar. “Si tan sols necessita un vot, si tan sols necessita una abstenció de Vox, no la donarem si Vox no hi és al Govern”, havia explicat de manera categòrica la candidata de la ultradreta al debat del dilluns 13 de juny. Gràcies als electors la seva amenaça no servirà de res.
Nuestro país necesita gobiernos estables, amplios y de mayorías. Pido para @JuanMa_Moreno lo que los gallegos me han dado durante tanto tiempo: una mayoría amplia, suficiente y contundente. Lo que quiero para Galicia, lo quiero para Andalucía y para toda España. pic.twitter.com/pmeMiDya5y
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) June 16, 2022
Espadas no sorprèn
El PSOE andalús no ha pogut rentar la seva imatge després de la corrupció dels ERE i el descens de popularitat de Susana Díaz, que va culminar en la victòria de Pedro Sánchez davant de la maquinària de l’anterior cúpula socialista. Espadas no ha fet ombra a Juanma Moreno.
Els socialistes no han pogut atreure al “corrent de vot ocult” del “30% d’indecisos” que al passat els van ajudar a apartar de la lluita electoral a Javier Arenas. “És que aquest era l’objectiu de les enquestes: desmobilitzar i llevar-nos l’ànim. Però això és el PSOE d’Andalusia!”, havia exclamat un alt comandament de la cúpula regional, que confiava en el triomf de la federació, amb un fort arrelament en la comunitat (458 alcaldes d’un total de 785 municipis, un de cada 200 andalusos és militant). El PSOE no ha sorprès i la derrota aprofundirà la sensació de crisi.
La verdadera elección para Andalucía este #19J es entre un gobierno de izquierdas o uno de derechas.
Uno que apuesta por la Sanidad Pública u otro que no.
Un gobierno de @_JuanEspadas con el PSOE o uno del PP con Vox.
@sanchezcastejon
#VotaPSOE#SiVotamosGanamos pic.twitter.com/jmJBUacTFv— PSOE (@PSOE) June 17, 2022
La entrada El PP d’Andalusia aconsegueix la majoria absoluta i no depèn de Vox per governar se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Cripto hivern: Bitcoin s’enfonsa per sota dels 20.000 dòlars se publicó primero en El Triangle.
]]>El cripto hivern s’ha materialitzat amb una espiral descendent de les majors criptomonedes. El bitcoin ha caigut un 22’88% els últims cinc dies i un 32% aquest mes. Si tirem la vista enrere, des de l’inici del 2022, la desfeta s’ha traduït en un descens del 58%.
El bitcoin, que va conquerir els 64.400 dòlars a la fi del 2021, ha perdut la batalla per mantenir-se per sobre dels 20.000 i s’ha esfondrat a mínims fins als 17.663 ahir, dissabte 18 de juny. Aquesta xifra no es veia des de novembre del 2020.
El cop ha estat pitjor per a l’altra gran criptomoneda, l’ether, que ha retrocedit un 24’6% setmanal, un 45% aquest mes i un 71% en el que va del 2022. Ethereum ha caigut un 76% des dels seus màxims històrics el 2021, quan va arribar fins als 4.600 dòlars. En l’actualitat, està lluitant per mantenir-se per sobre dels 1.000.
Enfonsament de la inversió
Els inversors estan fugint massivament dels mercats més fluctuants i dels actius amb més risc, com el de les criptomonedes. Per frenar la sagnia, les principals plataformes de compravenda de criptodivises estan bloquejant les transaccions dels usuaris que volen vendre.
La caiguda de la inversió s’ha produït principalment per la inflació a l’entorn macroeconòmic, les pujades de tipus d’interès per part de la Fed, la Reserva Federal d’EUA, i el minvament de la confiança en les criptomonedes pel fracàs de Lluna, la ‘stable coin’ de Terra, que s’ha desestabilitzat per perdre la paritat amb el dòlar.
La majoria dels inversors que han escapat s’han refugiat a la renda fixa per protegir els actius de la inflació accelerada que a l’Eurozona ha sigut d’un 8’1% al maig i als Estats Units d’Amèrica d’un 8’6%. Markus Allenspach, cap d’investigació de ‘fixed income’ de la institució bancària suïssa Julius Baer, ha argumentat que “la inflació continua sent una prioritat per les dades d’inflació de preus al consumidor als EUA, que han estat pitjors del que s’esperava. Han augmentat els temors que els bancs centrals necessitin endurir la política monetària de manera molt més agressiva i allunyar a l’inversor dels actius de risc com les criptomonedes”.
Una altra causa de l’enfonsament de les criptodivises ha estat el seu vincle amb les borses, especialment amb les tecnològiques, que també s’han vist perjudicades per la situació macroeconòmica. “Les criptomonedes ja no són un actiu de risc aïllat i estan responent als canvis a la política global”, ha assegurat Clara Medalie, directora d’investigació de Kaiko, proveïdor de dades del mercat de criptomonedes, a The Wall Street Journal.
‘Corralitos’ contra la sagnia
Per frenar la caiguda de les criptomonedes, les principals plataformes de compravenda d’actius han bloquejat les transaccions dels usuaris que han invertit i volen vendre. La primera gran empresa que va passar a l’acció va ser Binance, la major companyia de compravenda de criptodivises a nivell mundial.
“Hi ha una pausa temporal als retirs de Bitcoin a Binance a causa d’una transacció embussada que està causant un retard. Hauria d’estar resolta en 30 minuts. Estarem informant. Els fons estan segurs”, ha afirmat Changpen Zhao, CEO de Binance mitjançant Twitter. Vint minuts més tard, Zhao ha confessat que “és probable que això trigui una mica més a arreglar-se que la meva estimació inicial. Més actualitzacions aviat. Gràcies per la seva paciència i comprensió”.
La segona empresa va ser Celsius. Va detenir les sortides d’efectiu de la seva plataforma per problemes de liquiditat en “condicions extremes”. “Estem prenent aquesta decisió per posar a Celsius a una millor posició per complir, amb el temps, les seves obligacions de retir”, ha informat a un comunicat.
La companyia Bitfinex també va tenir problemes a la retirada dels fons. No s’ha pronunciat en cap comunicat oficial, però els usuaris de la plataforma han denunciat públicament que les peticions de venda han estat bloquejades al pitjor moment de la desfeta del dilluns 13 de juny.
Coinbase no ha tingut problemes de liquiditat greus, però ha anunciat l’acomiadament de 2.000 treballadors per l’impacte als seus comptes de la crisi per la inflació. El seu CEO i fundador, Brian Armstrong, ha explicat que la companyia s’està preparant per a un “cripto hivern que podria ser d’un període prolongat”.
“El col·lapse de Terra/Lluna va espantar als pocs dòlars reals que quedaven per part d’inversors minoristes. La gent normal està espantada i el subministrament de diners reals s’ha estat esgotant (durant l’últim mes)”, ha explicat l’analista criptoescèptic David Gerard. “Crec que és per això que Coinbase, de sobte, ha començat a acomiadar. És la casa de canvis més gran pels clients minoristes ordinaris i sap exactament com està el mercat ara. Suposo que ha vist que s’estaven enfonsant els ingressos de dòlars reals i s’ha espantat”, ha assenyalat.
Three Arrows Capital, un fons amb seu a Dubai, que havia invertit gran part dels seus diners a Lluna, Ether i Solana, moneda que s’ha desplomat un 90%, està davant d’almenys 400 milions de dòlars de liquidacions. Babel Finance ha estat l’última a sumar-se a la llista de plataformes que ha bloquejat la retirada de criptodivises als seus usuaris en la que serà recordada com una de les setmanes més fosques de la història del sector de les criptomonedes.
La entrada Cripto hivern: Bitcoin s’enfonsa per sota dels 20.000 dòlars se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Mélenchon i Macron empaten a la primera volta de les legislatives a França se publicó primero en El Triangle.
]]>La coalició de La República En Marxa ha obtingut el 25’8% dels suports a la primera volta i l’aliança de la França Insubmisa s’ha fet amb el 25’7% dels vots. El Rassemblement National de Marine Le Pen ha quedat relegat a una discreta tercera posició (18’7%).
L’alta abstenció (52’3%) ha tornat a ser protagonista pel cansament després de les presidencials i per l’absència de debat televisiu entre els representants dels partits, entre d’altres motius. Tant el Govern com Le Pen han optat per la discreció a una campanya que s’ha centrat en l’interès que ha generat la Nova Unió Popular Ecologista i Social, la coalició que ha unit a gairebé totes les formacions d’esquerra amb representació a l’Assemblea Nacional: La França Insubmisa, Europa Ecologia-Els Verds, el Partit Comunista i el Partit Socialista, encara que una part dels membres del PS ha rebutjat el pacte històric.
Bon, j'ai voté à Marseille. Et vous ?#Legislatives2022 pic.twitter.com/bvZkPjosmp
— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) June 12, 2022
Macron o el canvi?
Què passarà a la segona volta? És una incògnita. És un escenari totalment nou, ja que mai s’havia presentat una candidatura que unís a tantes formacions polítiques d’esquerra en la història recent de la república francesa.
No obstant això, la majoria d’experts ha assenyalat que Ensemble serà la candidatura amb més escons. El dubte és quin marge de representació obtindrà la coalició del president enfront la Nova Unió Popular a les 577 circumscripcions uninominals del país.
Els sondejos d’Ipsos publicats aquest dijous, 9 de juny, han assegurat que Ensemble obtindrà entre 260 i 300 escons, NUPES aconseguirà entre 175 i 215 representants i l’Agrupació Nacional de Le Pen entre 20 i 50. La dreta gaullista, dividida en diferents formacions, només sumaria entre 35 i 55 diputats, uns resultats històricament molt baixos.
El 2017, un mes després de l’arribada al poder de Macron, la seva candidatura va aconseguir la majoria absoluta amb 313 diputats i els seus aliats del Moviment Democràtic (MoDem) van fer-se amb 47 escons. Després de la seva reelecció, s’esperava que la campanya fos relativament fàcil per a la candidatura presidencial, que podia repetir els resultats i governar amb tranquil·litat amb una nova majoria absoluta al parlament (a partir de 289 diputats). No obstant això, Mélenchon ha mogut bé les seves peces i l’aparició de la NUPES ha sacsejat el tauler polític de les eleccions legislatives.
Faisons le choix de l’unité et du rassemblement. Le choix du plein emploi, de l’indépendance française, du pouvoir d'achat. Ensemble, faisons de la France une grande Nation écologique, transformons notre école, changeons notre système de santé. pic.twitter.com/B4fFS9qZRI
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) June 9, 2022
NUPES, el malson del president
Semblava que era difícil, però la gran coalició francesa d’esquerres, la Nova Unió Popular Ecologista i Social, és una realitat i ha fet trontollat l’escenari electoral. Els seus principals objectius són mobilitzar a l’electorat d’esquerra a la segona volta i aconseguir la representació suficient a l’Assemblea Nacional per obligar a Macron a nomenar primer ministre a Jean-Luc Mélenchon.
La NUPES ha trencat la tendència al desinterès de l’opinió pública a les legislatives i ha estat el centre dels focus durant tota la campanya. Que aconsegueixi els seus objectius és complicat. El que és segur és que s’ha convertit en la principal alternativa a la coalició presidencial i que millorarà els resultats del 2017 (64 escons).
L’aliança liderada per Mélenchon ha basat la seva campanya en proposar mesures ambicioses. Ha promès que si es convertís en primer ministre augmentaria el salari mínim fins a 1.500 euros nets i limitaria els preus dels productes de primera necessitat per fer front a la situació econòmica derivada de la inflació.
Els rivals de la NUPES han dut a terme una campanya de la por per frenar l’avanç de la coalició socialdemòcrata. El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, ha titllat “de Chávez gal” al líder de la Nova Unió Popular. Gabriel Attal, ministre de Finances, ha advertit que la victòria de l’esquerra seria una “guillotina fiscal”.
Dirigents macronistes han utilitzat, fins i tot, ‘fake news’ i han afirmat que Mélenchon prohibiria als francesos que “tallin els arbres dels seus jardins” i que els obligaria a “utilitzar carnets de racionament”. “Totes aquestes crítiques ens beneficien i mostren la febrilitat del macronisme”, ha sentenciat Thomas Portes, aspirant mélenchonista a un districte de la perifèria parisenca, on l’esquerra podria triomfar a la majoria de circumscripcions.
"Dimanche, on peut changer l'Histoire de notre pays"
@JLMelenchon s'adresse à vous avant le premier tour des élections législatives.
— Nouvelle Union Populaire Écologique et Sociale
La entrada Mélenchon i Macron empaten a la primera volta de les legislatives a França se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada El preu de la gasolina marca un nou rècord històric se publicó primero en El Triangle.
]]>El dièsel ha fet el camí invers. Ha baixat un 1’06% fins a 1’867 euros el litre i el preu ha caigut per segona vegada en els últims 14 dies. Malgrat la reducció, el gasoil continua sent més car que la mitjana de la UE (1’856 euros el litre).
Equilibri gràcies al descompte
La pujada de preus no afecta tan greument als consumidors gràcies al descompte obligatori de 20 cèntims per litre (com a mínim) que va aprovar l’executiu de PSOE i Unidas Podemos i que està vigent des de l’1 d’abril. No obstant això, l’escalada de preus dels carburants ha devorat gran part d’aquesta ajuda durant les últimes setmanes.
Tenint en compte el descompte mínim de 20 cèntims per litre, el preu mitjà de la gasolina es reduiria fins a 1’74 euros el litre i en el cas del litre de gasoil disminuiria fins a 1’667 euros. Cal recordar que hi ha descomptes superiors depenent de la petroliera.
El nivell de preus finals del dièsel a Espanya és menor respecte als països veïns perquè el país té menys pressió fiscal que la mitjana de la UE malgrat els impostos i els gravàmens al biodièsel.
@Teresaribera presenta las medidas energéticas del Plan #EspañaResponde para:
Contener precios de la energía y evitar una espiral inflacionista
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) March 29, 2022
La influència de la Guerra d’Ucraïna
Els preus del cru augmenten constantment pel context econòmic marcat per la Guerra d’Ucraïna contra Rússia. El barril de Brent, que és la referència a Europa, cotitzava prop dels 114’5 dòlars aquest dijous, 26 de maig. El Texas americà s’intercanviava a gairebé 111 dòlars.
El preu dels carburants depèn de factors com la seva cotització específica (independent de la del petroli), l’evolució del cru, els impostos, el cost de la matèria prima i de la logística i els marges bruts. L’evolució de la cotització del cru no afecta directament als preus de la gasolina i es produeix un desajustament temporal en aquest procés.
La entrada El preu de la gasolina marca un nou rècord històric se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Eleccions França: Macron, reelegit president amb un clar triomf sobre Le Pen se publicó primero en El Triangle.
]]>Encara que sigui amb el “president dels rics” al poder, s’ha fet realitat el desig de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (7’7 milions de vots, el 21’95%, a la primera volta) i de les 22.000 persones que es van manifestar el dissabte 16 d’abril per tota la República Francesa amb l’eslògan “Ni un vot per a Le Pen”.
La Unió Europea i l’OTAN també respiren amb més tranquil·litat. L’extrema dreta deixarà d’amenaçar ‘l’statu quo’ dels Vint-i-set i de l’agrupació militar internacional almenys fins a les pròximes eleccions presidencials.
La por al rival ideològic s’ha convertit en l’eix vertebrador dels comicis. Segons un sondeig de l’Institut Odoxa d’aquesta setmana, el 41% dels electors votaria per bloquejar a un candidat.
A voté !
Aux milliers de Françaises et de Français qui permettent au scrutin de se tenir : merci. Dans les bureaux de vote de nos villes et de nos villages, vous êtes le cœur battant de notre démocratie. pic.twitter.com/uMzsMu0pJi— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 24, 2022
Reelecció històrica
El 7 de maig del 2017 Macron va fer història convertint-se en el president més jove de França amb 39 anys i mig i destronant del rècord per uns mesos a Napoleó Bonaparte. Ara amb 44 anys, s’ha erigit en el primer president reelegit pels francesos als últims 20 anys després del triomf de l’expresident Jacques Chirac al 2002. Ni Nicolas Sarkozy ni François Hollande han pogut materialitzar la fita històrica del líder socioliberal.
El camí cap a la presidència no ha estat senzill. En el 2012 va ocupar el càrrec de secretari general adjunt de la presidència d’Hollande, en el 2014 es va convertir en ministre d’Economia i Hisenda i va renunciar en el 2016 per presentar-se com a candidat a president.
En la seva primera legislatura, Macron ha complert algunes de les seves promeses, com la reforma del codi laboral, que va permetre renovar el diàleg social a les empreses. Ha flexibilitzat les regulacions per contractar i acomiadar empleats, ha reduït impostos, ha impulsat reformes educatives i ha aprovat lleis de seguretat per combatre el terrorisme.
Els opositors recriminen que hagi abandonat dos de les seves promeses principals: reformar el sistema de pensions i les institucions del país. No obstant això, en el seu mandat la desocupació s’ha reduït des del 10% fins al 7’4%. Li ha faltat poc per complir la seva promesa de disminuir-ho per sota del 7%.
La figura del president francès s’ha anat afeblint per les crisis que ha hagut d’afrontar durant el seu quinquenni. Una de les més greus va ser “l’Affaire Benalla” a mitjan del 2018, el cas judicial que va implicar a Alexandre Benalla, el responsable de seguretat del president, acusat de violentar a dues persones i usurpar la funció policial.
Aquell mateix any, van sacsejar la seva legislatura les armilles grogues, moviment social que va realitzar protestes multitudinàries i violentes després de l’anunci de l’executiu de pujar els impostos als carburants. En els últims anys, la seva popularitat s’ha desgastat per la gestió de la pandèmia del Covid-19 i pel seu rol de mediador a la Guerra d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022 i que segueix sense veure l’horitzó de la seva fi.
En visioconférence avec nos partenaires, nous avons confirmé notre unité et notre détermination à agir pour dissuader la Russie de poursuivre le conflit. Nous continuerons d'intensifier notre aide financière, militaire et humanitaire en soutien aux Ukrainiennes et aux Ukrainiens. pic.twitter.com/HJ6n5bubc9
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 19, 2022
Plena ocupació i despesa militar
Macron ha canviat la promesa de modernitzar França per l’objectiu de la plena ocupació en cinc anys i una retallada d’impostos de 15.000 milions d’euros cada any per les llars i les empreses. Aquesta rebaixa es finançarà amb l’augment gradual de l’edat de jubilació dels 62 als 65 anys.
El president francès ha assegurat que augmentarà la despesa militar i que duplicarà el nombre de reservistes per reforçar les forces de combat franceses i europees. També crearà sis reactors nuclears, reforçarà la independència agrària del país i reclutarà a “1.500 ciberpolicies” contra la delinqüència cibernètica.
Una de les mesures principals que ha plantejat ha estat l’eliminació dels “enutjosos tràmits” per les sol·licituds d’asil. Als qui se’ls denegui la petició se’ls obligarà a abandonar el territori francès.
Une épopée en bleu, blanc et rouge. Ensemble, vous l'avez fait ! Bravo à vous, nos champions olympiques et paralympiques ! pic.twitter.com/oMRUcJ1itz
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) March 29, 2022
La entrada Eleccions França: Macron, reelegit president amb un clar triomf sobre Le Pen se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Le Pen i Macron, en marxa cap a la segona volta de les eleccions presidencials a França se publicó primero en El Triangle.
]]>El front d’extrema dreta de Marine Le Pen continua amenaçant amb enfonsar la reelecció de Macron a la segona volta. La líder de l’Agrupació Nacional ha anat guanyant terreny durant la campanya electoral i s’ha acostat a Macron fins a captivar al 23’15% de l’electorat.
A voté !
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) April 10, 2022
El declivi de l’esquerra
Jean-Luc Mélenchon s’ha quedat a les portes de l’Elisi electoral amb el 21’95% de suports. Ha pagat cara la desmobilització dels votants, que s’ha traduït en l’abstenció del 26’31%.
El dirigent de La França Insubmisa ha aconseguit suavitzar la seva imatge d’extremista i prepotent venent-se com un home d’estat ecosocialista i reivindicant la planificació ecològica i la reforma constitucional per a construir la Sisena República, en la qual el poder fos menys vertical i la democràcia, més participativa.
Però ha estat insuficient per unificar el vot útil de l’esquerra. La fragmentació de l’electorat ha frenat la carrera de Mélenchon per arribar a la segona volta i ha aplanat el terreny a la repetició del duel presidencial Macron-Le Pen. Yannick Jadot, dels verds, s’ha quedat amb el 4’63%, el comunista Fabien Roussel ha obtingut el 2’28% i la socialista Anne Hidalgo segueix sense trobar el seu rumb amb el 1’74%.
Dimanche, la France parle au monde.
— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) April 8, 2022
La “desdemonització” de Le Pen
Marine Le Pen ha aconseguit liderar la campanya electoral i ha evitat parlar de la Guerra d’Ucraïna i del seu vincle amb Vladímir Putin, posant en el centre del debat el poder adquisitiu dels ciutadans. Des de finals del 2021, el seu discurs s’ha concentrat a seduir als treballadors i ha promès “retornar França als francesos” i “retornar els seus diners als francesos”. Ha erigit com la seva proposta principal la rebaixa de l’IVA del 20% al 5’5% al gas, al combustible i a l’electricitat, que costaria entorn als 12.000 milions d’euros cada any.
L’estratègia de “desdemonització” (en francès, ‘dédiabolisation’) del partit lepenista ha estat tot un èxit. La normalització ha sigut possible en part pel debat a l’extrema dreta amb el ex-tertulià i candidat Eric Zemmour (7’07% de vots) amb crítiques a l’islam i a la immigració. També han sigut fonamentals les compres de CNews i de Europe 1 per Vincent Bolloré, que ha habilitat espais de difusió de tertulians conservadors i “radicals identitaris”, segons la Fundació Jean-Jaurès.
Le Pen ha criticat reiteradament als qui la situen a l’extrema dreta. “Avui tots els que estan a la dreta de Mélenchon són considerats extrema dreta”, ha expressat, indignada, a France Info.
No obstant això, la “preferència nacional” continua sent l’eix fonamental del seu projecte. Ha proposat establir una discriminació legal entre nacionals i estrangers a l’accés a l’ocupació, l’administració pública, l’habitatge social i les ajudes. Algunes de les seves mesures són restringir en un 75% les arribades relacionades amb el dret d’asil i suprimir la naturalització per matrimoni i el dret de ciutadania per a fills de pares estrangers nascuts a França.
— FRANCE 24 Español (@France24_es) April 10, 2022
Cap al Palau de l’Elisi
Segons el model de predicció electoral de ‘The Economist’, Emmanuel Macron és el favorit per guanyar la segona volta amb el 52% de vots. Marine Le Pen es quedaria a només quatre punts (48%) d’entrar com a presidenta al Palau de l’Elisi.
Pot haver-hi sorpresa? Le Pen tindria només una opció entre cinc de ser presidenta de França segons els sondejos de ‘The Economist’ (22%), el mercat de Polymarket (24%) i la comunitat de predicció Metaculus (21%).
El presidente centrista Emmanuel Macron fue el candidato más votado en la primera vuelta de la elección presidencial en Francia este domingo y se enfrentará a la ultraderechista Marine Le Pen en el balotaje, según las primeras estimaciones de los institutos de sondeos #AFP pic.twitter.com/rxwXsna2aR
— Agence France-Presse (@AFPespanol) April 10, 2022
La entrada Le Pen i Macron, en marxa cap a la segona volta de les eleccions presidencials a França se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada L’Audiència Nacional condemna al PP per la trama Gürtel per tercera vegada se publicó primero en El Triangle.
]]>El tribunal ha confirmat la tesi de la Fiscalia i ha sentenciat al PP a abonar 204.198’64 euros per ser partícips a títol lucratiu. Ha conclòs que van usar suborns per “pagar esdeveniments” del partit presidit per Alberto Núñez-Feijóo i que van crear una “dinàmica de benefici mutu” amb les empreses de Correa per a “perpetuar-se” en el lloc.
Els investigadors han constatat que Gürtel va entrar a l’Ajuntament de Boadilla gràcies a la relació de Correa amb dirigents del PP i que una vegada que van controlar l’Administració a través de les seves influències, van manipular contractes públics i van concedir adjudicacions a canvi de suborns que van costejar actes electorals de la força política. El exalcalde de la localitat, Arturo González Panero, conegut com El Albondiguilla, va afirmar que la cúpula estatal i la regional de la formació coneixien aquest funcionament irregular.
“A partir del 2001 i fins al 2009, quan aquest (Ajuntament) va estar controlat pel PP, Correa negociava personalment l’adjudicació de contractes públics, contravenint les normes que regeixen la contractació pública amb la finalitat que s’adjudiquessin a les empreses seleccionades pel grup a canvi del pagament d’una comissió o per a les seves pròpies empreses, remunerant als càrrecs públics, amb competència o capacitat d’influència a les contractacions”, han escrit els magistrats de l’Audiència Nacional.
L’inspector en cap, Manuel Morocho, principal investigador de la xarxa corrupta, ja havia incidit en aquesta línia. “Correa es convertia en l’executor i canalitzador de fons, qualsevol que fora el seu origen, que el partit posava a la seva disposició per poder finançar aquests actes”, va explicar.
Els magistrats han rebutjat l’intent del ex-mandatari popular de disminuir la seva condemna, que és la pena més alta (13 anys i 6 mesos). “González Panero, alcalde de Boadilla, va posar el seu càrrec a la disposició del grup de Correa a canvi de ser remunerat per això. Durant el període del 2000 al 2009, va ser president local del PP, exercint la seva influència sobre funcionaris i empleats per aconseguir que les adjudicacions es concedissin depenent dels interessos de (la trama)”, ha subratllat la Sala Penal.
A l’últim moment, quan les proves eren contundents, El Albondiguilla va confessar i va començar a col·laborar, però ja era tard. “EI tribunal rebutja que la seva declaració al plenari sigui rellevant per aplicar-li l’atenuant analògic de confessió a judici, ni tampoc apreciar-li l’atenuant de reparació del mal davant el nul esforç realitzat per ell per a fer front al mal causat”, ha explicat l’Audiència Nacional.
Els jutges han considerat de manera diferent els testimonis dels altres 16 confessos, entre ells Francisco Correa i Pablo Crespo, ex secretari d’Organització del PP gallec. “La declaració de tots (els penedits), excepte la de González Panero, mereix una valoració positiva”, ha indicat la sentència, que els ha aplicat l’atenuant de confessió. El tribunal ha destacat “canvi d’actitud” de Correa, que “ha cooperat en la repatriació dels diners dels seus comptes a Suïssa”.
La entrada L’Audiència Nacional condemna al PP per la trama Gürtel per tercera vegada se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Feijóo liderarà al PP amb tres representants de Catalunya als òrgans directius se publicó primero en El Triangle.
]]>Feijóo ha obert la porta a pactar amb Sánchez pel bé dels ciutadans: “Mentre ens toqui estar a l’oposició, farem el possible perquè a Espanya li vagi millor”. Ha defensat que sota el seu comandament el PP aportarà “fiabilitat, maduresa, sentit d’estat i rumb”.
El president de la Xunta de Galícia també ha enviat un missatge contundent a Vox i als qui prefereixin la crispació abans que el diàleg. “Comencem a treballar com a adults en la política espanyola. Deixem de repartir carnets de més espanyols i més patriotes que ningú. Aquí cabem tots”, ha aclarit.
Alberto Núñez Feijóo proclamado presidente del Partido Popular con el 98,35% de los votos.
¡Enhorabuena, presidente!
#LoHaremosBien pic.twitter.com/6LLt7lbfSs
— Partido Popular (@populares) April 2, 2022
Catalunya a la direcció del Partit Popular
La victòria del president de Galícia també és el triomf dels 70 candidats que ha proposat per encapçalar els òrgans directius del Partit Popular. El PP de Catalunya tindrà tres representants. S’asseuran com a vocals del Comitè Executiu Nacional la diputada i ex-delegada del Govern, María de Los Llanos de Luna, i el regidor portaveu del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Óscar Ramírez. El secretari nacional de Formació, Jordi Roca, treballarà a la Junta Directiva Nacional.
El Comitè Executiu Nacional defineix l’estratègia general del partit i els seus pronunciaments polítics i programàtics i pot cessar els portaveus i els càrrecs directius. La Junta Directiva Nacional designa al candidat del Partit Popular a la Presidència del Govern d’Espanya i aprova les unions, les federacions i les coalicions amb altres partits.
Felicidades a @LlanosdeLuna y @oramirezlara por vuestra entrada en el Comité Ejecutivo Nacional de @populares
Es un honor compartir con vosotros el trabajo en ese comité como catalanes.
También @jordiroca por ser propuesto para la Junta Directiva— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) April 1, 2022
“L’oposició constructiva” al Govern de Sánchez
Pedro Sánchez ha estat un dels primers rivals polítics que ha donat l’enhorabona al nou líder de l’oposició. “En aquests temps complexos, treballar amb unitat i responsabilitat pel bé comú de la ciutadania ha de ser una prioritat de tots i totes”, ha assenyalat el cap de l’executiu.
Enhorabuena a @FeijooGalicia por su elección como presidente del Partido Popular.
En estos tiempos complejos, trabajar con unidad y responsabilidad por el bien común de la ciudadanía debe ser una prioridad de todos y todas.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) April 2, 2022
La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, li ha desitjat “tota la sort en aquesta nova etapa”. “Avui més que mai el nostre país necessita una oposició lleial i constructiva, allunyada dels qui ens volen fer retrocedir dècades”, ha expressat la mandatària d’Unides Podem, també gallega.
Hoy más que nunca nuestro país necesita una oposición leal y constructiva, alejada de quienes nos quieren hacer retroceder décadas.
Toda a sorte a @FeijooGalicia nesta nova etapa.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) April 2, 2022
“Avui torna el millor PP”
El cap del Partit Popular a Europa i expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet costat a Núñez-Feijóo, a qui ha descrit com “el líder necessari en el moment necessari” perquè el canvi a Espanya “sigui aviat una realitat”. “Avui torna el millor PP”, ha indicat Tusk en un vídeo que s’ha emès en el congrés dels populars. En la seva intervenció no ha fet cap referència a l’aliança del PP amb Vox a Castella i Lleó, que havia criticat el 10 de març.
“Espanya necessita un líder fort, que governi per a tots, no per a uns pocs, que no faci polítiques partidistes, i que pugui unir el país i el porti al futur en una Europa unida”, ha assegurat Manfred Weber, president del PPE en el Parlament Europeu. “Alberto, ets el futur! No sols per les quatre majories absolutes a Galícia, sinó per ser capaç d’escoltar i per respectar i confiar en la gent”, ha exclamat.
It is an honour to speak at the electoral congress of the @populares in #Sevilla, Spain today. Its new leader @FeijooGalicia is the credible alternative for the polarisation of the socialist government. Spain is ready for change! #LoHaremosBien pic.twitter.com/twQtMLyCsk
— Manfred Weber (@ManfredWeber) April 2, 2022
El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha destacat el treball de Pablo Casado, Mariano Rajoy i José María Aznar al capdavant del PP i ha celebrat l’èxit de Núñez-Feijóo. “Comenceu una nova etapa amb un projecte sòlid, amb un líder respectat i aclamat”, ha elogiat.
Després de les tensions entre Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado, Schinas ha receptat “unitat” per a trencar amb la crispació i “bona política” per a combatre el populisme. Ha aclarit que la bona política “genera confiança i aporta solucions reals a problemes reals”. “Alberto us guiarà amb l’èxit i el talent que ha demostrat a Galícia amb ordre i amb comandament, però també unint i integrant. La seva elecció com a president és una excel·lent notícia pel futur que ens espera. A Europa estarem tots al seu costat”, ha conclòs.
"España y Europa se necesitan mutuamente, la cuestión es si la voz de España se escucha suficientemente y, desde la perspectiva de un amigo que conoce y quiere a vuestro país, creo que la influencia de España en Europa solo puede crecer”.
@MargSchinas #LoHaremosBien pic.twitter.com/aLlBVfdmmb
— Partido Popular (@populares) April 2, 2022
La entrada Feijóo liderarà al PP amb tres representants de Catalunya als òrgans directius se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Biden vendrà més gas liquat a Europa per a reduir la dependència de Rússia se publicó primero en El Triangle.
]]>La Casa Blanca augmentarà la quantitat de gas liquat que subministren els Estats Units d’Amèrica. Fins ara, la UE comprava cada any uns 22.000 milions de metres cúbics de gas natural liquat als EUA. A partir d’ara, l’executiu estatunidenc augmentarà aquesta xifra en 15.000 milions el 2022 i en 50.000 milions de metres cúbics anuals fins al 2030.
600 milions d’euros cada dia
La Unió Europea importa cada any 155.000 milions de metres cúbics de gas rus, uns 15.000 d’ells de gas natural liquat. La Comissió Europea es va comprometre el passat 8 de març a intentar reduir en dos terços la dependència de gas durant aquest any com a primer pas. Cada dia, la UE paga 600 milions pel gas importat de Rússia.
The transatlantic partnership stands stronger than ever.
In a world faced with disorder, our unity upholds fundamental values and rules that our citizens believe in.
And we are determined to stand up against Russia’s brutal war.
https://t.co/EbO9c3R7Mt— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) March 25, 2022
“Els EUA i la UE es comprometen a complir els objectius de l’Acord de París, aconseguir l’objectiu de zero emissions netes pel 2050 i mantenir un límit de 1’5 graus centígrads en l’augment de la temperatura a través d’una transició d’energies netes i renovables i de l’eficiència energètica. Aquestes polítiques i tecnologies també contribuiran al fet que la UE sigui independent dels combustibles fòssils russos. El gas natural continua sent una part important del sistema energètic de la UE en la transició verda per garantir que el CO₂ disminueixi”, ha explicat la Comissió Europea.
Han acordat també crear un grup de treball conjunt sobre la seguretat en el subministrament energètic presidit per un representant de la Casa Blanca i un representant de la presidenta de la Comissió Europea. “Els Estats Units i la Comissió Europea emprendran esforços per a reduir la intensitat dels gasos amb efecte d’hivernacle de totes les noves infraestructures de gas natural liquat i els gasoductes associats amb l’ús d’energia neta, la reducció de les fugides de metà i la construcció d’infraestructures preparades per a l’ús d’hidrogen net i renovable”, ha destacat la CE.
La entrada Biden vendrà més gas liquat a Europa per a reduir la dependència de Rússia se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Pere Aragonès proposa utilitzar el MidCat per traslladar hidrogen verd se publicó primero en El Triangle.
]]>L’hidrogen verd es produeix enviant energia de fonts renovables com l’eòlica i la solar a través d’un electrolitzador d’aigua, un dispositiu que permet produir hidrogen separant les molècules del líquid. Segons els experts de la UE, produir-lo pràcticament no genera emissions de CO₂.
El pla de la UE fins al 2050
La Unió Europea aposta per aquest tipus d’hidrogen per aconseguir la descarbonització fins al 2050 de sectors on és difícil incloure energies renovables, com la producció d’acer i el transport pesat. “A mesura que la UE deixi de dependre dels combustibles fòssils, l’hidrogen anirà exercint un paper decisiu en els nostres sistemes energètics per complir l’objectiu marcat en el Pacte Verd Europeu d’aconseguir la neutralitat en CO₂ a la UE el 2050”. “La Unió Europea està estudiant la manera d’expandir la producció, el transport i el consum rendibles d’hidrogen renovable per impulsar la transició cap a una energia neta”, ha informat la Comissió Europea.
La Comissió ha creat la iniciativa ‘Activació’ per a incentivar als països de la UE a que utilitzin el finançament que rebin del Fons Europeu de Recuperació per invertir més en energies renovables i en la producció d’hidrogen verd. L’objectiu de la institució europea, ha afirmat, és reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle almenys en un 55% fins al 2030. L’estratègia consisteix en la instal·lació de almenys 6 gigawatts d’electrolitzadors d’hidrogen verd a Europa fins al 2024 i 40 GW fins al 2030.
Nuestro proyecto para generar hidrógeno verde en Mallorca, ejemplo para la Comisión Europea.
Lo hemos dicho muchas veces: Baleares debe ser pionera en la lucha contra el cambio climático.
Muy orgulloso de que nuestro trabajo sea reconocido en Europa. Thanks so much @vonderleyen! pic.twitter.com/R1KcvnjIp8— Juan Pedro Yllanes (@jpyllanes) October 25, 2021
La crítica dels ecologistes
Ecologistes en Acció ha denunciat que només l’1% de l’hidrogen que es produeix és verd: “Algunes empreses energètiques i fòssils estan promocionant l’hidrogen blau per tenir un rol central a la transició energètica”. “El nou model energètic ha de disminuir el seu impacte en l’extracció de recursos materials, en l’ocupació del territori, l’impacte sobre els ecosistemes i en la generació de residus. Ara com ara el desenvolupament de l’hidrogen no va en aquesta línia”, ha expressat l’organització.
La confederació de grups ecologistes critica el seu ús en situacions on es podrien utilitzar energies renovables menys contaminants: “La baixa eficiència de l’H2 verd no és aconsellable per a aquelles aplicacions fàcilment electrificables, com és el cas del ferrocarril”. No obstant això, admet que seria recomanable en casos concrets: “Tindria sentit en aquelles situacions on l’electricitat no arriba, com el cas del transport marítim”.
#NuevoInforme: 'Hidrógeno: ¿la nueva panacea?'. Ecologistas en Acción y @twitt_odg alertamos sobre los impactos del desarrollo del hidrógeno como solución a la transición energética. No es tan verde, ni tan económico ni tan eficiente como nos venden. #MitosDelHidrógeno pic.twitter.com/8CScHsIpO1
— Ecologistas en Acción (@ecologistas) September 16, 2021
La entrada Pere Aragonès proposa utilitzar el MidCat per traslladar hidrogen verd se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada El Regne Unit deixa al Chelsea a un pas de la fallida econòmica se publicó primero en El Triangle.
]]>Segons ‘Daily Mail’, a les arques de l’últim campió de la Champions League només hi ha 21 milions d’euros. Solament els sous dels jugadors del primer equip, com Kanté, Havertz i Rüdiger, costen 34 milions d’euros al mes aproximadament.
El Chelsea sofrirà un bloqueig econòmic i esportiu fins que acabi la sanció del Govern. La penalització li impedeix vendre entrades i ‘merchandising’, realitzar traspassos de futbolistes (fitxatges i renovacions) i invertir més en seguretat.
Chelsea club shop at Stamford Bridge closed about 20 minutes ago. Unlikely to reopen until/unless a new owner is in place. Security staff surprised as much as everyone else. Asked to now block entrance to concourse around Stamford Bridge.
— tariq panja (@tariqpanja) March 10, 2022
Els patrocinadors principals del club, Hutchinson Three i Nike, estan analitzant la possibilitat de revisar el seu vincle amb el Chelsea, segons ‘Financial Times’ i ‘Daily Mail’ respectivament. Three aporta 48 milions d’euros en cada curs esportiu. L’acord signat amb Nike el 2016 ascendeix a 1.075 milions en 15 temporades.
El Chelsea està negociant amb el Govern del Regne Unit perquè el club operi amb la major normalitat possible. En un comunicat publicat a les xarxes socials, ha confirmat que ha iniciat converses amb l’executiu per a conèixer l’abast de la llicència que li permet continuar treballant a nivell esportiu.
Ver esta publicación en Instagram
Objectiu: vendre el club
Si res canvia, l’única solució possible seria vendre el club en el qual van triomfar Didier Drogba, Frank Lampard i John Terry. Abramóvitx va posar a la venda el Chelsea FC el dimecres 2 de març i va assenyalar el dimarts 15 com a dia clau per a analitzar les millors ofertes. ‘The Telegraph’ ha revelat que els tres inversors favorits són estatunidencs.
Laura Scott, de la BBC Sport, apunta que el Govern està obert a acceptar la venda del club londinenc si Abramóvitx no cobra res dels 4.000 milions d’euros en els quals està valorat el club que lideren els futbolistes espanyols César Azpilicueta i Marcos Alonso.
My understanding is that the Government is open in the future to considering a licence that would permit the sale of Chelsea FC, but it would have conditions so that the proceeds would not be able to go to Abramovich.
— Laura Scott (@LauraScott__) March 10, 2022
Johnson assenyala a Putin
El Govern de Johnson ha destacat que el Regne Unit ha estat l’únic país que ha sancionat a Roman Abramóvitx, empresari, que té una fortuna valorada en 9.400 milions de lliures esterlines, més de 11.000 milions d’euros i té participacions en la siderúrgica Evraz i en Norilsk Nickel. “És un dels pocs oligarques de la dècada dels 90 que manté la seva rellevància envers Putin”, ha explicat l’executiu.
També se li ha vinculat amb Igor Shuvalov, ex-primer ministre rus i president del consell d’administració de VEB, i amb el ja sancionat Alisher Usmanov, antic director general del Gazprom Investment Hòldings.
A més del propietari del Chelsea, el Regne Unit també ha sancionat a Oleg Deripaska, empresari industrial rus amb una fortuna d’uns 2.500 milions d’euros; el conseller delegat de Rosneft, Igor Setxin; el president del banc VTB, Andrey Kostin; el conseller delegat de Gazprom, Alexei Miller; el president de la companyia estatal russa Transneft, Nikolai Tokarev, que controla els oleoductes de Rússia, i Dmitri Lebedev, president de Bank Rossiya.
La entrada El Regne Unit deixa al Chelsea a un pas de la fallida econòmica se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Més de 8.000 detinguts a Rússia per manifestar-se contra la Guerra d’Ucraïna se publicó primero en El Triangle.
]]>Más de 6000 detenidos en Rusia en las protestas contra la guerra.
Muy valientes.
Vía @AFP pic.twitter.com/7wpuLSDvNP— Almudena Ariza (@almuariza) February 28, 2022
La repressió contra els manifestants no ha estat l’única mesura que ha pres Rússia per a frenar les protestes. El Parlament rus ha aprovat una llei que imposarà una pena de presó de fins a 15 anys per difondre notícies “falses” sobre les forces armades, com, per exemple, afirmar que Rússia ha envaït Ucraïna.
Amb la censura als mitjans de comunicació estrangers, les principals cadenes de televisió s’han retirat del país. BBC, CNN, l’agència Bloomberg, Ràdio Canadà i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han anunciat la suspensió temporal del treball de tots els seus periodistes a Rússia.
L’1 de març, la UE va prohibir la difusió de mitjans russos com RT i Sputnik. El regulador de comunicacions Roskomnadzor ha contraatacat bloquejant l’accés a les xarxes socials Facebook i Twitter per a deixar als manifestants sense dues eines fonamentals per a organitzar concentracions massives.
Aumentan las protestas contra la guerra en Rusia.
Y mucha gente joven jugándose el tipo.
¡Bravo!#StopWarpic.twitter.com/94oSQzeR3H— Javier Durán (@tortondo) February 25, 2022
Alto el foc pels corredors humanitaris
Gràcies a les negociacions entre Ucraïna i Rússia el dijous 3 de març, el ministre de Defensa rus, Serguei Shoigu, ha anunciat un alto el foc des de les 10 del matí hora russa (7.00 GMT). Han obert dos corredors humanitaris per a la sortida de civils a Mariúpol i Volnovaja, ciutats assetjades a l’est d’Ucraïna amb més de 450.000 i de 20.000 habitants respectivament.
Ucraïna ha planificat evacuar a unes 200.000 persones de Mariúpol i a 15.000 de Volnovakha, segons informa Reuters. El Govern ucraïnès confia que la Creu Roja servirà com a garantia d’aquest alto el foc.
L’alcalde de Mariúpol, Vadim Boychenko, ha anunciat que l’acord permetrà que comenci la restauració de la infraestructura crítica de la ciutat (llum, aigua i comunicacions mòbils). “També serà possible proporcionar a Mariúpol productes i medicaments essencials”, ha explicat Boychenko.
Mariupol is on the verge of a humanitarian catastrophe. The city is under fire from Russian troops. Houses are destroyed, there’s no heat,electricity,water & food.
Having spent all my childhood in Ukraine – it’s heartbreaking to see what the Russian army has done to the country pic.twitter.com/s0faj64VRw
— Hanna Liubakova (@HannaLiubakova) March 4, 2022
La entrada Més de 8.000 detinguts a Rússia per manifestar-se contra la Guerra d’Ucraïna se publicó primero en El Triangle.
]]>