Les claus de l’Elisi ja tenen propietari. Emmanuel Macron no haurà de mudar-se. El líder de la República En Marxa continuarà sent el president de la República Francesa gràcies al 58’5% dels vots a la segona volta de les eleccions de França, segons els sondeigs a peu d’urna. La “preferència nacional” de la ultradretana Marine Le Pen ha estat derrotada avui, diumenge 24 d’abril, però ha aconseguit el millor resultat de la història de l’extrema dreta. S’ha quedat a menys de deu punts amb el 41’5% del suport dels ciutadans de la segona economia més gran de la Unió Europea.
Encara que sigui amb el “president dels rics” al poder, s’ha fet realitat el desig de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (7’7 milions de vots, el 21’95%, a la primera volta) i de les 22.000 persones que es van manifestar el dissabte 16 d’abril per tota la República Francesa amb l’eslògan “Ni un vot per a Le Pen”.
La Unió Europea i l’OTAN també respiren amb més tranquil·litat. L’extrema dreta deixarà d’amenaçar ‘l’statu quo’ dels Vint-i-set i de l’agrupació militar internacional almenys fins a les pròximes eleccions presidencials.
La por al rival ideològic s’ha convertit en l’eix vertebrador dels comicis. Segons un sondeig de l’Institut Odoxa d’aquesta setmana, el 41% dels electors votaria per bloquejar a un candidat.
A voté !
Aux milliers de Françaises et de Français qui permettent au scrutin de se tenir : merci. Dans les bureaux de vote de nos villes et de nos villages, vous êtes le cœur battant de notre démocratie. pic.twitter.com/uMzsMu0pJi— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 24, 2022
Reelecció històrica
El 7 de maig del 2017 Macron va fer història convertint-se en el president més jove de França amb 39 anys i mig i destronant del rècord per uns mesos a Napoleó Bonaparte. Ara amb 44 anys, s’ha erigit en el primer president reelegit pels francesos als últims 20 anys després del triomf de l’expresident Jacques Chirac al 2002. Ni Nicolas Sarkozy ni François Hollande han pogut materialitzar la fita històrica del líder socioliberal.
El camí cap a la presidència no ha estat senzill. En el 2012 va ocupar el càrrec de secretari general adjunt de la presidència d’Hollande, en el 2014 es va convertir en ministre d’Economia i Hisenda i va renunciar en el 2016 per presentar-se com a candidat a president.
En la seva primera legislatura, Macron ha complert algunes de les seves promeses, com la reforma del codi laboral, que va permetre renovar el diàleg social a les empreses. Ha flexibilitzat les regulacions per contractar i acomiadar empleats, ha reduït impostos, ha impulsat reformes educatives i ha aprovat lleis de seguretat per combatre el terrorisme.
Els opositors recriminen que hagi abandonat dos de les seves promeses principals: reformar el sistema de pensions i les institucions del país. No obstant això, en el seu mandat la desocupació s’ha reduït des del 10% fins al 7’4%. Li ha faltat poc per complir la seva promesa de disminuir-ho per sota del 7%.
La figura del president francès s’ha anat afeblint per les crisis que ha hagut d’afrontar durant el seu quinquenni. Una de les més greus va ser “l’Affaire Benalla” a mitjan del 2018, el cas judicial que va implicar a Alexandre Benalla, el responsable de seguretat del president, acusat de violentar a dues persones i usurpar la funció policial.
Aquell mateix any, van sacsejar la seva legislatura les armilles grogues, moviment social que va realitzar protestes multitudinàries i violentes després de l’anunci de l’executiu de pujar els impostos als carburants. En els últims anys, la seva popularitat s’ha desgastat per la gestió de la pandèmia del Covid-19 i pel seu rol de mediador a la Guerra d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022 i que segueix sense veure l’horitzó de la seva fi.
En visioconférence avec nos partenaires, nous avons confirmé notre unité et notre détermination à agir pour dissuader la Russie de poursuivre le conflit. Nous continuerons d'intensifier notre aide financière, militaire et humanitaire en soutien aux Ukrainiennes et aux Ukrainiens. pic.twitter.com/HJ6n5bubc9
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) April 19, 2022
Plena ocupació i despesa militar
Macron ha canviat la promesa de modernitzar França per l’objectiu de la plena ocupació en cinc anys i una retallada d’impostos de 15.000 milions d’euros cada any per les llars i les empreses. Aquesta rebaixa es finançarà amb l’augment gradual de l’edat de jubilació dels 62 als 65 anys.
El president francès ha assegurat que augmentarà la despesa militar i que duplicarà el nombre de reservistes per reforçar les forces de combat franceses i europees. També crearà sis reactors nuclears, reforçarà la independència agrària del país i reclutarà a “1.500 ciberpolicies” contra la delinqüència cibernètica.
Una de les mesures principals que ha plantejat ha estat l’eliminació dels “enutjosos tràmits” per les sol·licituds d’asil. Als qui se’ls denegui la petició se’ls obligarà a abandonar el territori francès.
Une épopée en bleu, blanc et rouge. Ensemble, vous l'avez fait ! Bravo à vous, nos champions olympiques et paralympiques ! pic.twitter.com/oMRUcJ1itz
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) March 29, 2022
