Per què La guerra de Putin?

El títol és irònic, perquè rescata l’expressió que han popularitzat molt els mitjans: “Això és la guerra de Putin”. No interessa analitzar els condicionants complexos que han portat a aquesta situació a Ucraïna, sinó que tot és producte d’un senyor que s’aixeca al matí, li agafa un rampell i decideix envair Ucraïna. En qualsevol cas, el llibre no és una hagiografia de Putin.

Quina és la conclusió principal que podem extreure d’aquesta ironia?

El llibre tracta els fets sota la conclusió que actualment hi ha una revisió de la guerra freda, a nivell mundial. Nosaltres, l’Estat espanyol, hem caigut del bàndol que considera Putin com un agressor. Com que l’enemic que s’ha triat és Rússia, als mitjans de comunicació els russos són els dolents.

Sorprèn, per dir-ho d’alguna manera, la unanimitat amb què els mitjans tracten la guerra d’Ucraïna. Com es construeix aquest consens, sense fissures?

El llibre analitza no només els missatges mediàtics que apuntalen aquesta unanimitat, sinó que també introdueix alguns condicionants sobre com s’ha fabricat. ­Jean-Marie Domenach, en un manual clàssic sobre la propaganda política, parla de les regles d’unanimitat i contagi. Les elits de la Unió Europea han apostat per la unió i la subordinació a l’OTAN i, per tant, als Estats Units. És una cosa que va en cascada. Aquestes elits polítiques i econòmiques utilitzen els mitjans de comunicació com a altaveu d’aquest missatge. I l’esquerra està participant, per activa o per passiva, d’això.

Fins a la guerra de Vietnam enteníem l’imperialisme informatiu com una cosa pròpia les agències americanes. Estem ara en un paisatge comunicacional en el qual, com l’OTAN, l’occidentalisme periodístic és cosa de tots, inclosa, evidentment i molt especialment, Europa?

Al llibre rescato uns quants exemples, alguns molt grotescos, d’aquest impuls maniqueu. Tenim Josep Borrell que fa de Putin l’encarnació de Satanàs. La comissària europea Margrethe Vestage recomana als pares controlar la seva dutxa i la dels seus fills, i que quan tanquin l’aixeta diguin: “Fote’t, Putin!”. Hem arribat a aquest nivell d’estupidesa col·lectiva.

Més enllà de la filosofia, la religió, la geografia…, Occident no ha estat una identitat especialment definitòria. Ara, potser influïts per l’OTAN, descobrim la nostra naturalesa “occidental”. També en la comunicació pública i la guerra d’Ucraïna?

Apartant-me una mica del llibre, en altres treballs he posat en qüestió la idea de la mateixa construcció ideològica del que és Occident, d’Europa i també d’Espanya. Són coses que considero entelèquies ideològiques. Què és Occident? Un indígena bolivià, per exemple, és menys occidental que un parisenc? Al darrere d’això hi batega una idea de supremacisme. L’atlantisme beu d’aquesta discriminació. Vaig estar a Finlàndia i, com a andalús, vaig arribar allà com si hagués arribat a un altre planeta. Té molt poc a veure un finlandès amb un andalús.

Semblava, amb Trump, que l’OTAN estava cridada a decaure. Una cosa que, a dreta llei, hauria d’haver passat en paral·lel amb la dissolució del Pacte de Varsòvia. No obstant això, amb Biden s’expandeix. On va l’OTAN? 

En teoria, la missió de l’OTAN va acabar amb la caiguda del mur de Berlín. Però s’ha anat ampliant. El pressupost militar dels EUA va continuar creixent, i ara a Europa, que ha presumit de pacifisme, assistim a una preocupant campanya de rearmament. Figures rellevants de defensa i seguretat van plantejar els riscos reals que implicava el desenvolupament de l’OTAN, no ja només per als EUA, sinó per a tota la humanitat. L’amenaça nuclear és aquí, molt a la vora, fins i tot a conseqüència de qualsevol error.

Els actuals tambors de guerra a Europa responen a una tàctica, diguem-ne electoralista, davant les pròximes eleccions al Parlament Europeu, o són més de fons?

Aquestes posicions a la Unió Europa són la veu del seu amo, els capatassos de la finca. Diuen el que toca. Quan Zelenski es va reunir amb Putin per arribar a un possible acord de pau, l’aleshores primer ministre britànic Boris Johnson va ser enviat a parlar amb Zelenski per dir-li que, si seguia per aquest camí, s’acabarien els suports.

I l’esquerra, ni hi és ni se la necessita?

Rescatant el títol d’un llibre del filòsof marxista Domenico Losurdo (L’esquerra absent), que feia una crítica a l’esquerra eurocèntrica, que a l’hora de la veritat s’alinea amb els interessos imperials, parlo d’aquesta esquerra que es permet el luxe de desqualificar ara determinades realitats, com la Xina. El mateix Alberto Garzón, d’Esquerra Unida, s’ha referit al caràcter imperialista de Rússia en la guerra d’Ucraïna, i es congratulava del triomf de Biden. Un personatge que, amb les seves polítiques a Ucraïna i a Gaza, està obrint les portes de bat a bat a Trump en les pròximes eleccions presidencials americanes.

El discurs únic de la guerra d’Ucraïna als mitjans, que inclou notícies, editorials, opinió, tractament gràfic…, és de dimensió diguem-ne otanista, o més aviat pròpia d’alguns països?

Encara que el meu treball se centra en l’ecosistema mediàtic del regne d’Espanya, col·lateralment recullo alguns exemples d’altres mitjans internacionals. En tot cas, pel que fa a nosaltres, el missatge és monòton i unànime. Dèiem que una de les regles de la propaganda és l’orquestració. És allò que deia Goebbels, que, al seu torn, va aprendre d’Edward Bernays, inventor de les relacions públiques. Deia que del que es tracta és de repetir insistentment una idea bàsica, però, això sí, modulant-la en funció dels diferents tipus de públic. Per al públic segmentat com a centredreta o dreta conservadora, Ángel Expósito diu a la COPE i a ABC que Putin és un boig sanguinari, que l’Exèrcit espanyol ha de contribuir en l’ajuda a Ucraïna, que cal augmentar els pressupostos de defensa… Cosa molt clara per a un públic en el qual encaixa el missatge de manera natural. Però com que també cal convèncer un públic de centreesquerra o esquerra que Putin és el malvat, es fa servir, per exemple, una figura de prestigi, com és el Gran Wyoming, que ens compararà Rússia o la Xina amb l’Aràbia Saudita o Qatar.

Aquesta deriva maniquea pot estar nodrint fòbies de gran importància i molt difícils de combatre, en la mesura en què apunten a percepcions i sensacions bàsiques, paradoxalment en un món altament globalitzat?

Fins fa poc, l’aristocràcia russa utilitzava el francès. I va ser la Unió Soviètica la que va ocupar el Berlín nazi, encara que per obra de Hollywood, dècades més tard, es va pensar que va ser el soldat Ryan. Subratllar les diferències amb Rússia resulta si més no absurd, i també perillós.

Es pot dir, com resava un recent titular de premsa, referint-se al paper d’Europa a la guerra d’Ucraïna, que “uns (els EUA) tenen la fama, i altres (la Unió Europea) carden la llana”?

El llibre, tracta de ser un crit d’atenció per dir-nos que estem sent objecte d’un rentat de cervell massiu, i que n’estem pagant les conseqüències. Els principals perdedors d’aquesta situació, obviant el risc de catàstrofe nuclear, som els europeus, en el pla econòmic. Però, sí, també s’ha de dir que la UE, de manera vergonyosa, està jugant un paper molt poc justificable en el conflicte. Comença a mostrar un rostre bel·licista que es correspon molt poc amb el que s’ha considerat la raó de ser de la creació europea: la fi de les guerres. Això tampoc és tan nou si es tenen en compte opinions com la de Javier Solana, que diu que no entén com se li ha pogut acudir a Putin recórrer als bombardejos, quan va ser ell qui va ordenar bombardejar Sèrbia.

En el discurs sobre la guerra d’Ucraïna, s’està intentant dir que l’extrema dreta europea està amb Rússia. Vox està amb Putin?

A un cert públic li interessa subratllar aquesta suposada simpatia. Meloni ha estat una de les poques figures rellevants que va anar a felicitar a Zelenski en el segon aniversari de la guerra. Ramón Reig, el meu director de tesi, parla de la informació binària, i de com el problema de la manipulació informativa està sobretot en la metodologia. En com presenten els fets i ensenyen a percebre la realitat.

La entrada «Als mitjans de comunicació, els russos són els dolents» se publicó primero en El Triangle.

“Una cop que, per bones raons, l’OTAN va dir no a l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN, haguéssim comès un error polític i deixat un buit si no haguéssim tendit la mà a Ucraïna i Moldàvia. No podíem deixar un buit estratègic i geopolític. És el sentit d’aquesta perspectiva europea i reconeixement de l’estatus de candidat”, ha explicat el recentment reelegit president de França, Emmanuel Macron, sobre l’acció impulsada per la guerra entre els exèrcits de Volodímir Zelenski i de Vladímir Putin.

À Kiev la semaine dernière, nous avons pris un engagement : œuvrer pour offrir à l’Ukraine le statut de candidat à l’adhésion à l’Union européenne. Nous y sommes. Ce soir nous ouvrons une nouvelle étape pour l’Ukraine, pour la Moldavie, pour l’Europe. C’est historique.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) June 23, 2022

El president d’Ucraïna ha assegurat que la possible adhesió d’Ucraïna a la UE és una gran motivació per als ucraïnesos. “Per a la nostra societat i el nostre exèrcit és una gran motivació. Un gran factor de motivació per a la unitat i la victòria del poble ucraïnès”, ha expressat Zelenski en una videoconferència amb estudiants canadenques organitzada per diverses universitats del país. “És un moment crucial per a nosaltres. Alguns membres del meu equip el comparen com anar de la foscor a la llum”, ha assenyalat el líder ucraïnès en to jocós.

La entrada La UE nomena candidates oficials a l’adhesió a Ucraïna i Moldàvia se publicó primero en El Triangle.

Mata ha destacat que “Catalunya va ser el primer territori de l’Estat que es va activar en l’acollida d’ucraïnesos” i que, juntament amb la Comunitat Valenciana, acullen “més del 60% de les persones que estan arribant”. En aquest sentit, ha considerat que “l’Estat també ha d’assumir la seva part corresponent per poder garantir que aquestes persones són ateses correctament”, i ha assenyalat que, a més de l’habitatge, els refugiats necessiten escolarització, atenció sanitària i psicològica, etc.

La secretària d’Igualtats ha manifestat que no tenen constància que a Catalunya, on fins ara han arribat més de 16.000 refugiats, s’hagi activat el programa estatal de famílies acollidores anunciat pel Govern central, i ha explicat que el que està actualment en funcionament són les “xarxes de solidaritat” que van activar-se des de l’inici de la guerra, les quals estan principalment vinculades a les famílies catalanes que havien acollit infants de Txernòbil.

Mata també ha manifestat que el Ministeri d’Inclusió i Migracions sí que ha reforçat els recursos del centre de primera acollida ubicat a la Fira Barcelona, i ha assenyalat que el Departament d’Igualtat i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya estan treballant per elaborar un cens de pisos que puguin ser cedits per a les persones refugiades i que doni seguretat jurídica als propietaris.

@MireiaMataSlsna: "El programa estatal no està en marxa a Catalunya. Aquí es van activar xarxes de solidaritat de famílies que havien acollit 'nens de Ternòbil'".#ElsMatinsTV3
https://t.co/qXO9GVEV1v pic.twitter.com/s5PnJCMgSV

— Els matins TV3 (@elsmatins) April 5, 2022

La entrada La Generalitat no pot garantir una acollida digna a tots els refugiats ucraïnesos se publicó primero en El Triangle.

Biden: “No lucharemos una guerra contra Rusia en Ucrania. Un enfrentamiento directo entre la OTAN y Rusia es la Tercera Guerra Mundial. Algo que debemos esforzarnos por evitar.” pic.twitter.com/gqUfzdUnio

— Dori Toribio (@DoriToribio) March 11, 2022

Manté la seva posició de no intervenció a la guerra d’Ucraïna. No obstant això, ha deixat clar que l’OTAN està preparada si l’exèrcit de Vladímir Putin ataca a un país membre.

El president estatunidenc ha explicat que cal evitar un conflicte a gran escala en el que participin més potències. Biden ha volgut “ser clar” i ha expressat el compromís de Washington per defensar al seu país i als seus aliats: “Protegirem cada centímetre del nostre territori amb tot el poder d’una OTAN unida i revitalitzada”.

La entrada Biden: “La confrontació entre l’OTAN i Rússia seria la Tercera Guerra Mundial” se publicó primero en El Triangle.

Així doncs, més enllà del macrocentre d’acollida de Barcelona que el Govern central va anunciar, l’Executiu català mobilitzarà “tots els tipus d’equipaments que calgui activar”, siguin municipals, de la Generalitat o privats. D’aquesta manera, s’habilitaran albergs, habitatges socials i hotels per donar resposta a una primera acollida d’emergència.

La consellera ha destacat que l’allotjament anirà acompanyat de recursos d’escolarització, de salut, de serveis socials, d’atenció psicològica i també de cures de menors per tal d’oferir una acollida “integral”, i ha xifrat en unes 1.200 les persones refugiades d’Ucraïna que fins ara han arribat a Catalunya. Verge també ha assenyalat que la majoria dels qui han arribat s’estan allotjant en domicilis de familiars.

La entrada El Govern habilitarà 2.000 noves places per acollir refugiats d’Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

Els tres centres podran ser ampliats i funcionaran com a espais per a una primera acollida en els quals es facilitarà als ucraïnesos els diversos tràmits necessaris. Segons ha manifestat Escrivá, “allà coneixeran els seus drets, se’ls farà l’entrevista per saber les seves necessitats i poder derivar-los als recursos més apropiats”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat en una entrevista a RAC1 que “Barcelona està preparada i coordinada amb totes les administracions i ONGs”.

El ministre ha detallat que, fins ara, han aterrat a Espanya unes 130.000 persones que tenen família al país, i ha advertit d’una probable arribada massiva de refugiats ucraïnesos: “Tenim un repte extraordinari des del punt de vista humanitari i d’acollida, no sabem el volum però hem d’estar preparats”, ha afirmat. Per la seva banda, Colau ha xifrat en 500 els refugiats que han arribat aquest cap de setmana a Barcelona i, en la mateixa línia que Escrivá, ha vaticinat que “malauradament, anirà a més”.

Vamos a poner en marcha tres grandes centros de recepción y primera acogida, cerca de las principales redes de la comunidad ucraniana. Uno estará en el centro de formación de la Seguridad Social en Madrid, otro en la Ciudad de la Luz de Alicante, y otro en Barcelona pic.twitter.com/r6ilziAr1c

— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) March 7, 2022

La entrada Barcelona disposarà d’un dels majors centres d’Espanya per acollir ucraïnesos se publicó primero en El Triangle.

Von der Leyen ha destacat que la Unió apostarà per invertir en energies renovables pel bé de la salut del planeta i com a estratègia per a cuidar l’economia europea en l’actualitat i en el futur.

In Spain to meet with @sanchezcastejon and discuss the extremely difficult situation created by Putin.

This is a defining moment for our democracies.

We are determined to limit Putin’s capacity to finance his atrocious war. https://t.co/TEGL94DZbD

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) March 5, 2022

La UE en la seva millor faceta

La cap de l’executiu europeu ha recordat la solidaritat dels països membres que destinaran 500 milions d’euros per a ajudar al poble ucraïnès. “La UE és solidària i està decidida. Això és Europa en la seva millor faceta”, ha declarat Von der Leyen després d’explicar que l’economia comunitària es veurà afectada pel conflicte armat. “Estem en un moment decisiu, lluitant per les nostres democràcies. La democràcia no té preu“, ha conclòs.

Pedro Sánchez ha carregat contra Vladímir Putin i ha criticat que el president rus ha comès dos errors: “Pensar que Ucraïna es rendiria i que la UE estaria dividida”. El president d’Espanya ha insistit que s’han de prendre mesures urgents en l’àmbit de l’energia i en la defensa dels països comunitaris.

En la reunión con @vonderleyen hemos abordado cómo suavizar el impacto que tendrá la invasión de Putin en la inflación, el precio de la energía y materias primas. Compartimos la necesidad de tomar medidas urgentes y avanzar en las interconexiones entre España y el resto de la UE. pic.twitter.com/qjCFyo84m7

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 5, 2022

La entrada La UE invertirà en energies renovables per independitzar-se del gas rus se publicó primero en El Triangle.

La societat catalana està desplegant totes les seves ‘armes’ de solidaridad per aconseguir el material necessari: medicaments, roba i aliments bàsics no peribles i llestos per consumir. L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat campanyes de recollida de donacions en diversos punts de la capital catalana i ha facilitat els contactes de les oenegés perquè aquell que vulgui contribuir pugui donar diners per ajudar al poble ucraïnès.

Ucraïna necessita ajuda .
Estamos llevando mucha comida y productos de primera necesidad a nuestro punto central de Santa Cristina d’Aro. Si quieres aportar algo, puedes hacerlo hasta el domingo. Gracias. pic.twitter.com/hByClri3ly

— Vida Significativa (@vidasignificat1) March 4, 2022

400 llits per a refugiats ucraïnesos

El Govern de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja habilitaran un total de 400 llits per a refugiats en pisos, pensions i albergs en diferents ciutats catalanes que comptaran amb professionals per donar suport psicològic, jurídic i atenció social bàsica.

Està previst que aquesta acció es dugui a terme en les pròximes setmanes. De moment, 253 ucraïnesos estan buscant un sostre on dormir a Catalunya. “Estem treballant per posar fi a la situació actual, que és fruit de la improvisació que ens trobem el dijous en el qual va començar la invasió”, expliquen a El Periódico fonts de la conselleria d’Igualtat i Feminismes.

Gràcies a les vostres aportacions i fons d’emergència de la Creu Roja,hem realitzat el primer enviament dels materials valorat en mig milió d’€ per l’atenció de la població ucraïnesa, a més d’enviament de 25.000€. Sabeu com fer el donatiu de manera segura? Aquí us ho expliquem!

— Creu Roja Catalunya (@CreuRojaCAT) March 4, 2022

Barcelona, capital de la solidaritat

Ciutats de tota Catalunya s’han mobilitzat per a aconseguir tot allò necessari per als ucraïnesos. Barcelona està sent un gran exemple de solidaritat. Aquests són alguns dels punts de recollida que s’han organitzat per tota la capital catalana:

Aúpali Portabebès: c. Tradició, 5. Recollida de motxilles portabebès. De dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 14 h.

Consolat General d’Ucraïna a Barcelona: c. Numància, 185 (baixos 2). De dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h.

Escola Ucraniana Shevchenko – Associació Txervona Kalyna: c. Enric Bargés, 9. Dissabte, de 15 a 18 h.

Diverses botigues de Sant Antoni: Calçats Sir: rda. Sant Antoni, 23; Deesa Bosc: c. Manso, 34; Moreno: c. Calàbria, 31; Foto Xavi: av. Mistral, 8; Bielsa Òptics: c. Calàbria, 52; Lampista David: c. Borrell, 115; Soyma: c. Parlament, 35, i Núria Dansa: c. Viladomat, 106. Recollida de medicaments, alimentació seca infantil, roba tèrmica d’hivern i llaunes de conserves. En horari comercial.

Bar i galeria d’art 33/45: c. Joaquín Costa, 4 Recollida de material mèdic, aliments no caducs, mantes o roba. De dilluns a diumenge, a partir de les 16 h.

Associacions Sonrisas de Ucrania i Djerelo: la Rambla, 9 (església de Sant Josep i Santa Mònica). De dilluns a diumenge, de 9 a 19.30 h.

Escola Sadako: c. Collserola, 42. En horari lectiu. Organitzat per la comissió solidària de l’escola en col·laboració amb l’Associació Karaama i el Consolat Ucraïnès de Barcelona.

Escola Projecte: av. Tibidabo, 16. Recollida de medicaments, roba i menjar a partir del 2 de març. De dilluns a divendres, de 9 a 17 h.

Escola Vedruna Gràcia: c. Gran de Gràcia, 236. Recollida d’aliments i medicaments de l’1 al 3 de març, en horari lectiu.

Església de Nostra Senyora del Perpetu Auxili: c. Balmes, 100. De dilluns a diumenge, d’11 a 18 h.

Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona: c. Mallorca, 283. Recollida d’aliments del 2 al 18 de març, de dilluns a dijous, de 9 a 18 h; i divendres, de 9 a 14 h.

Institut Escola Coves de Cimany: c. Coves de Cimany, 54. Recollida de productes de primera necessitat per part de AFA IE Coves d’en Cimany, de dilluns a divendres, de 8.30 a 17 h.

Farmàcia Basté: c. Rogent, 54. De dilluns a divendres, de 8.30 a 21 h; i dissabte, de 9 a 14 h.

Escola Splai: c. Maladeta, 75-77. 4 de març, de 8 a 17 h.

Mercat de Pagès de la Sagrera: pl. Masadas. Diumenge 6 de març, de 9 a 14 h.

Escola ucraniana Mriya – Institut Salvador Seguí: c. Pont de Treball Digne, 15 De dilluns a dissabte, de 8 a 18 h.

Fundació Brafa: c. Artesania, 75. Recollida de material sanitari i aliments de primera necessitat que no caduquin fins el 18 de març.

Club Futbol Montanyesa: via Júlia, 168. Recollida de material de primera necessitat i articles sanitaris com gases, iode, alcohol o aigua oxigenada. Es pot deixar a les oficines del club o a la porta de l’estadi, diumenge, abans del partit.

Institut Escola Trinitat Nova: c. Pedrosa, 2. Recollida en horari lectiu de mantes, roba d’hivern, sacs de dormir, articles d’higiene, menjar preparart en llaunes (no vidre), entre d’altres.

La entrada Catalunya desplega les seves ‘armes’ solidàries per a ajudar a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

En aquest sentit, Alsina ha anunciat que “hi haurà punts de recollida a disposició al Port de Barcelona i a altres ports catalans, així com a la Fira de Barcelona, per canalitzar tot el material que les persones i entitats del nostre país volen enviar a Ucraïna”. Durant la seva intervenció, la consellera ha destacat que “la Unió Europea va néixer com un espai de pau i valors compartits, que representa una idea del món basada en la pau, la democràcia i el multilateralisme” i que, per això, reclamen “una Unió Europea que lluiti per fer un món millor, també fora de les seves fronteres”.

Aragonès, per la seva banda, ha insistit que Catalunya està “al costat” del poble ucraïnès, i que seguirà treballant amb els socis europeus i les institucions en defensa de la “democràcia, de la pau i de la independència d’Ucraïna”. “Catalunya tornarà a demostrar un cop més que és una terra d’acollida”, ha asseverat.

La entrada La Generalitat treballa en una “intensa recollida” de material humanitari per a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

En l’escrit, Bonet ha justificat la decisió argumentant que, lluny de posar fi als enfrontaments i retirar les tropes, la situació a Ucraïna ha empitjorat els darrers dies, de manera que el consistori ha decidit fer un pas més “en coherència amb la tradició de Barcelona com a ciutat de pau i defensora dels drets humans“.

La tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament també s’ha referit a la comunitat russa que viu a Barcelona i ha assegurat que, malgrat trencar les relacions amb el consolat, no es deixarà “de prestar l’assistència tècnica necessària per garantir l’adequat funcionament dels serveis consulars” per a aquests ciutadans. Bonet ha tancat l’escrit manifestant la seva “esperança que ben aviat”, un cop restablerta “la pau i la democràcia a Ucraïna” es reprendran les relacions institucionals amb el consolat rus.

La entrada L’Ajuntament de Barcelona trenca les relacions amb el Consolat de Rússia se publicó primero en El Triangle.

A l’inici de la concentració s’ha fet la lectura del manifest en què la Plataforma Aturem la Guerra reclama la implicació de l’Estat, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional per “posar fi a les hostilitats” i “obrir vies de diàleg” per posar punt final a l’escalada de la guerra.

Les entitats convocants també han demanat una “acollida digna” per a totes les persones refugiades que han fugit del país i que en sortiran els pròxims dies.

També hi ha hagut parlaments de representants de les diverses entitats que han signat el manifest. El lema ha tornat a ser “No a la guerra”, que ja va utilitzar-se el 2003 contra la guerra a l’Iraq. La protesta també ha comptat amb les actuacions musicals de les artistes Maria Arnal i Judit Neddermann.

La concentració no ha comptat, però, amb l’assistència dels manifestants ucraïnesos que s’han congregat dia rere dia a Barcelona des de l’inici de la intervenció militar. Aquests s’han desmarcat de la convocatòria en desacord amb les demandes del manifest dels convocants de la concentració.

El motiu de discrepància ha sigut que la plataforma hagi criticat per igual l’OTAN i els soldats russos que han atacat el país de l’est d’Europa sota les ordres del president Vladimir Putin. Els organitzadors han desplegat una pancarta a la plaça Catalunya contra “la guerra imperialista”, l’OTAN i les tropes de Putin. Els ucraïnesos han qüestionat que el manifest no fes menció al dret de la població del país envaït a defensar-se de l’agressió.

La entrada El “No a la guerra” a Ucraïna omple la plaça de Catalunya de Barcelona se publicó primero en El Triangle.

El cap de l’Executiu català ha demanat a Sánchez que l’enviament d’armament militar es faci amb “traçabilitat” per tal de conèixer “com es gestionarà” i garantir que no s’utilitzarà en “conflictes futurs, com s’ha produït en altres llocs”. D’altra banda, Aragonès ha assenyalat que la Generalitat ha estat partidària d’una solució “purament diplomàtica” per al conflicte entre Ucraïna i Rússia, però que “l’agressió militar” ordenada per Vladímir Putin no deixa alternativa.

No obstant això, el president català ha asseverat que el “més rellevant” és “enfortir l’estratègia de les sancions econòmiques” per canviar l’equilibri de forces i la “posició del Kremlin”. A més, Aragonès ha fet una crida a la unitat de la Unió Europea: “Serem molt més forts per aconseguir la defensa d’Ucraïna i de la pau si hi ha una posició conjunta a Europa”.

La entrada Aragonès dona suport a la decisió de Sánchez d’enviar armes a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

“És evident que tots volem parar els peus a (Vladímir) Putin i que tots volem que aquesta guerra acabi com més aviat millor, això és un consens absolut. La clau és fer-ho de la manera més eficaç i, des del nostre punt de vista, contribuir a l’escalada bèl·lica no resoldrà abans el conflicte i ens pot portar a un escenari completament incert i molt perillós de conflicte mundial”, ha afirmat la ministra de Drets Socials.

Belarra ha remarcat la “falta de referències a les vies diplomàtiques” que, a parer seu, ha tingut el discurs de Sánchez, i ha assegurat que això “evidencia que Espanya i la UE no estan esmerçant tots els esforços que hi haurien” per trobar “una solució dialogada i pacífica al conflicte”. “La pau passa per apostar seriosament per les vies diplomàtiques”, ha afegit la secretària general de Podemos.

En aquest sentit, la ministra de Drets Socials ha criticat que les delegacions que estan negociant a la frontera amb Bielorússia -una russa i una ucraïnesa- no tinguin “cap mena de suport internacional”, tal com va demanar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. “És evident que es podria fer molt més”, ha conclòs Belarra.

La entrada Podemos es desmarca de Sánchez i l’acusa de “contribuir a l’escalada bèl·lica” se publicó primero en El Triangle.

“Més enllà de les mostres de solidaritat i les declaracions de condemna, cal passar a l’acció per aturar la violència”, assenyala el manifest signat per centenars d’entitats, el qual afegeix que “necessitem que els nostres governs actuïn per a aturar l’escalada bel·licista abans de caure en una guerra de proporcions devastadores”. En aquest sentit, la plataforma afirma que “no hi ha solució militar possible: cal rebutjar el model de seguretat hegemònic militar mundial, i de l’OTAN en particular, abordar les causes estructurals de la guerra i evitar prendre mesures que augmentin el patiment i les tensions del conflicte”.

La manifestació que Aturem la Guerra va convocar el 15 de febrer del 2003 en rebuig a la guerra de l’Iraq va reunir un milió de persones i va ser l’inici de tres mesos de mobilitzacions constants en la capital catalana contra el Govern de José María Aznar i el conflicte armat. Llavors, s’hi van implicar també les escoles i el moviment estudiantil i, fins i tot, es va celebrar una consulta popular contra la guerra en la qual van votar 650.000 catalans.

La entrada Barcelona es prepara per a la manifestació unitària del ‘no a la guerra’ d’Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

Així, al Mercadal de Reus s’han reunit més de 300 persones per condemnar la invasió russa; prop de 200 persones han fet el mateix a Solsona, entre ells una cinquantena de membres de la comunitat ucraïnesa, que han acabat cantant l’himne del seu país; un centenar llarg de persones s’han concentrat a la plaça Major de Manresa, amb ucraïnesos que han desplegat una gran bandera del seu país; el no a la guerra també ha ressonat a la plaça de la Font de Tarragona, on s’han congregat un parell de centenars de persones; a Igualada també unes 200 persones ha reclamat la pau a Ucraïna a la plaça de l’ajuntament de ciutat. I així a tants altres pobles catalans.

En els comunicats les entitats convocants han condemnat la guerra i han mostrat el seu suport a la comunitat ucraïnesa, defensant la via diplomàtica i la pau. “Exigim el cessament immediat de les hostilitats abans que es multipliqui el nombre de víctimes, així com el retorn de les tropes al territori internacionalment reconegut de la Federació Russa”, ha demanat la FMC. En la mateixa línia, l’ACM ha exigit “la desescalada del conflicte, la desmilitarització de la zona i la represa d’un diàleg per a la construcció de la pau”.

La entrada Protestes davant dels ajuntaments catalans contra la guerra a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.

El cap de govern ha anunciat avui que Andorra també adoptarà el paquet de sancions econòmiques aprovades per la UE i l’OSCE a 70 empreses i 700 ciutadans russos per ofegar la seva escalada bèl·lica. I ho haurà de fer a través de l’aprovació d’una llei específica, ja que l’ordenament jurídic andorrà no preveu l’aplicació de sancions per aquesta causa.

La llei s’ha estat treballant entre Exteriors i el gabinet jurídic i s’aprovarà demà al consell de ministres per entrar-la pel tràmit d’extrema urgència al Consell General i així ser votada en una sessió extraordinària el divendres.

L’executiu no ha avaluat encara si a Andorra hi ha actius d’aquestes empreses i ciutadans russos i, per tant, desconeix l’impacte econòmic que la mesura pot tenir al país. Però confia que sigui menor. En tot cas, i segons el cap del govern, Xavier Espot, “aquest impacte hauria estat molt superior en un futur si Andorra s’hagués desmarcat dels seus aliats europeus”.

És la primera vegada en la història d’Andorra que s’adopta una mesura d’aquest calibre i el país es posiciona així en el mateix bàndol que altres països tradicionalment neutrals com Suïssa o Suècia, els quals també han adoptat sancions econòmiques contra Rússia.

La entrada Andorra trenca la seva neutralitat i aplicarà sancions contra Rússia se publicó primero en El Triangle.

Segons la representació consular, fins a 139 persones podrien acollir-se a aquest servei, una xifra que ha incrementat arran de l’habilitació de cinc places més de les que estaven inicialment previstes. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha assenyalat aquest dilluns després de visitar l’alberg de Vic que es tracta d’una mesura provisional i que, a llarg termini, caldria buscar altres solucions d’habitatge.

El nombre d’ucraïnesos que la Generalitat ha reallotjat ha passat de 49 la nit de dissabte a diumenge fins als 73 d’aquesta última nit. D’altra banda, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va atendre 36 persones durant el cap de setmana, mentre que el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) en va atendre 180 durant la setmana passada. Aquest dilluns, el SAIER ha assistit una quarantena de persones més.

La entrada La Generalitat ja ha acollit 73 ucraïnesos a través de la xarxa d’albergs se publicó primero en El Triangle.

Amb banderes d’Ucraïna i pancartes que reclamen el boicot a Rússia, els manifestants han volgut aprofitar la transcendència del MWC per donar visibilitat al conflicte i han repartit octavetes entre els assistents al congrés demanant que no es vengui tecnologia que el país pugui fer servir per a fins militars. “Hem de tallar amb Rússia totalment. Fan falta accions contundents i definitives. Cal lluitar econòmicament d’aquesta manera. No hem de fer servir tecnologia russa ni tampoc proporcionar-la“, ha declarat al mitjà esmentat una de les persones concentrades.

La GSMA, organitzadora del Mobile, va prendre la decisió de deixar sense pavelló a Rússia com a resposta a la invasió d’Ucraïna ordenada per Vladímir Putin. No obstant això, sí que participen en el congrés algunes empreses russes com Kaspersky, especialitzada en seguretat informàtica.

La entrada Un grup de ciutadans exigeix davant del MWC no vendre tecnologia a Rússia se publicó primero en El Triangle.

“Exigim el cessament immediat de les hostilitats abans que es multipliqui el nombre de víctimes, així com el retorn de les tropes al territori internacionalment reconegut de la Federació Russa”, ha demanat la FMC, que també ha apel·lat “a la comunitat internacional, en especial a la Unió Europea, a adoptar un paper de mediació per preservar la vida i els drets humans de tota la ciutadania de la regió”.

En la mateixa línia, l’ACM ha exigit “la desescalada del conflicte, la desmilitarització de la zona i la represa d’un diàleg per a la construcció de la pau”, així com que es “prenguin totes aquelles mesures que calguin per a cessar la violència en el territori ucraïnès”. “Apel·lem al diàleg i a la mediació per aconseguir una solució pacífica basada en la diplomàcia i el multilateralisme”, manifesta la declaració.

Ambdues entitats municipalistes han fet una crida a tota la ciutadania perquè es mobilitzi aquesta tarda en defensa de la pau i mostri el seu rebuig a la guerra i la violència.

La entrada Les entitats municipals convoquen protestes davant dels Ajuntaments contra l’atac rus a Ucraïna se publicó primero en El Triangle.