La foto de l’OTAN esborra la de Melilla?
Fins a l’entrada en escena de Vladímir Putin i la seva guerra contra Ucraïna, l’OTAN era demodé -passada de moda-, però el rus l’ha convertit
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
Pits fora!
Eugène Delacroix és, sense cap gènere de dubtes, el pintor per excel·lència del romanticisme francès, i una de les seves obres més icòniques és La
El ‘trampantojo’ Feijóo
Alberto Núñez Feijóo és un calc d’Alberto Ruiz-Gallardón. Llops amb pell de xai. Conservadors amb pell de moderats. Deia del primer el seu compatrici gallec
Un mico amb dues pistoles
Per indicar que algú resulta imprevisible, irracional, incontrolat… s’acostuma a dir que “és més perillós que un mico amb dues pistoles”, o amb una metralleta
Laporta i les segones parts
Si bé no sempre, l’expressió “mai les segones parts foren bones” (traducció literal del castellà) acostuma a tenir raó. S’estila de manera especial en pel·lícules
Xafogor
L’any 1723 les quatre estacions estaven millor definides que no pas ara -ara, s’empetiteixen els hiverns, s’ageganten els estius i es dilueixen les primaveres i
L’error de Junts
Aquest cop es pot ser categòric: Junts s’equivoca. En tot cas, el debat el tindríem en el temps verbal: S’equivoca ara o ho va fer
El Marroc, un veí incòmode
Dimarts, mentre un Barça ranquejant mig s’assegurava el subcampionat de la lliga espanyola, el ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, sopava a Marràqueix amb
O t’espien o no ets ningú
Anem acumulant crisis: de la secessionista a l’econòmica, passant per la sanitària fins a arribar a la bèl·lica, i ara una d’espies. S’ompliran les tertúlies
En defensa de la conversa…
L’endemà de Sant Jordi, el ministre Félix Bolaños li regalava a la consellera Laura Vilagrà el llibre de Sherry Turkle, En defensa de la conversación.
Un Sant Jordi desemmascarat
Amb la recentíssima caiguda del símbol per excel·lència de la pandèmia, la mascareta, afrontem el primer Sant Jordi normal (?), en què ni el sant,
Calamarsa
Granizo és una costumista comèdia argentina dirigida per Marcos Carnevale i protagonitzada per Guillermo Fracella, que narra la història d’un meteoròleg estrella de la televisió,
Que parin els cavallets, que vull baixar
I quan ens aixecàvem després que ens atropellés la crisi econòmica, ens impacta la sanitària, i encara no dempeus del tot, ens agarra la guerra
Retorn al mentrestant
La gestió del mentrestant, en tant que mancada d’èpica, pot semblar fàcil, però no ho és, al contrari. El mentrestant és polièdric i difícil de
‘El poll de la catifa pica i s’amaga’
Hi ha una dita sahrauí que diu que el poll de la catifa pica i s’amaga. M’hi ha fet pensar el gir copernicà perpetrat pel
Perfectes desconeguts
Hi ha una pel·lícula italiana, Perfetti sconosciuti, adaptada després a Espanya, Mèxic, França i Corea, a on en un sopar d’amics i parelles algú proposa
Nativitat Yarza
Enmig d’una guerra cruenta, a on no se salven ni els hospitals infantils, mentre els polítics de mig món esborren àgils dels seus àlbums, avergonyits,
La primera crisi de la Catalunya independent
Imaginem-nos per un moment que, després de l’1 d’octubre de 2017, Catalunya hagués esdevingut un país plenament independent, que aquella independència que va proclamar el
Casado a l’Orient Express
Stalin acostumava a esborrar de les fotografies (i de la vida…) aquells que el feien nosa, i si no, que li preguntin a Nikolai Yezhov
I mentrestant… Vox va creixent
La política no funciona com les matemàtiques, això no obstant, alguns dirigents s’apunten a la moda dels algoritmes i no sempre encerten els seus pronòstics.
Rivera no, gràcies
Deia Giulio Andreotti del poder “que deteriora a qui no el té”. No sé, segurament tenia raó, tot i que la política ha donat clars
El disputat vot del senyor Casero
Deia Abraham Lincoln que “una papereta de vot és més forta que una bala de fusell” i no anava desencertat. També és cert que sovint