Calamarsa

Granizo és una costumista comèdia argentina dirigida per Marcos Carnevale i protagonitzada per Guillermo Fracella, que narra la història d’un meteoròleg estrella de la televisió, infal·lible fins llavors, que es converteix en el màxim enemic públic quan falla en no prevenir una tempesta de calamarsa. Tot i ser una paròdia que, per tant, busca la burla valent-se del gruix gros de l’exageració, convida a la reflexió sobre l’èxit i el fracàs i la feble línia divisòria que separen un concepte de l’altre.

El declivi de Miguel Flores, que així es diu el vexat meteoròleg, m’ha fet pensar en Albert Rivera, Pablo Iglesias i Pablo Casado. Salvant les distàncies, els tres polítics, efímerament infal·libles, van patir la seva calamarsada, i del tot van passar al no-res en un tancar i obrir d’ulls. Rivera, que es presentava com el nou Adolfo Suárez; Iglesias, el que havia de conquerir el cel assaltant-lo, o Casado, la gran promesa del postmarianisme. Els tres, en tres anys, han abandonat la política i enterrat els seus deliris de grandesa. Rivera ho va fer l’any 2019, empès per l’ocàs del seu partit, i Iglesias el 2021 i Casado aquest any, víctimes ambdós de la voracitat d’Isabel Díaz Ayuso.

Els tres mosqueters s’havien de menjar el món i, com li va passar al meteoròleg argentí, el món se’ls va cruspir a ells. Així, repassant les hemeroteques, balancejant les aspiracions i els fracassos, t’adones de la fragilitat de la condició humana. Avui ets el rei del mambo i l’endemà et cau una calamarsada i passes a engreixar l’escamot dels ex. En desigual mesura, el trident polític em recorda els venedors de crecepelo del llunyà oest, que prometien la lluna en un cove, i al final no ens van donar ni el cove. D’altra banda, ara que l’extrema dreta ja mana en algun territori espanyol -des de dilluns a Castella i Lleó-, recordar només que Rivera i Casado deixen de llegat la plantació de la llavor de Vox, una calamarsada que, desenganyem-nos, acabarà fent mal, molt mal, als conreus de la democràcia.

La vida -o la ficció- li dona una segona oportunitat al meteoròleg argentí que, ajudat per un peculiar un home del temps, pot redimir els seus pecats. Desconec si els esmentats polítics poden tenir la seva segona oportunitat, en la majoria dels casos, espero que no. Diuen que les segones parts mai no són bones, però allà està El Padrino II per a desmentir-ho… De fet, Pedro Sánchez la va tenir i va saber-la aprofitar…

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.