Perfectes desconeguts

Hi ha una pel·lícula italiana, Perfetti sconosciuti, adaptada després a Espanya, Mèxic, França i Corea, a on en un sopar d’amics i parelles algú proposa jugar a un joc força curiós, més temerari del que d’inici pot semblar, el de posar els telèfons mòbils dels comensals damunt la taula, a la intempèrie, i fer públics tots els missatges o les trucades que es vagin succeint mentre duri l’àgape. Sense fer spoiler, afegir només que la juguesca, que revela misteris que desconeixien els uns dels altres, no acaba bé. En conclusió, els amics de tota la vida eren uns perfectes desconeguts, com indica el títol del film.

M’hi ha fet pensar el portaveu d’ERC al Congrés de Madrid, Gabriel Rufián, que ha posat el mòbil -el de Junts- sobre la taula per denunciar que els homes de Puigdemont havien jugat a fer d’espies, com si es tractés d’una pel·lícula de James Bond, contactant amb esbirros de Vladímir Putin per sumar-los a la causa independentista catalana -no cal dir que sense èxit. Junts nega la major i s’esquinça les vestidures, alhora que allibera la gossada perquè mossegui Rufián. Se li ha dit de tot, menys guapo. D’ignorant a miserable. Després, Rufián ha matisat la vehemència, sense corregir, això no obstant, el fons de la crítica. De fet, els mateixos al·ludits no neguen les trobades, però rebaixen els objectius d’aquestes. Sigui com vulgui, la policia també va jugar al joc del mòbil, i hi ha enregistraments del cas Voloh que vindrien a corroborar en part les diatribes de Rufián.

Tornant al principi, s’imaginen una reunió/sopar entre ERC i Junts en què posessin els seus mòbils damunt la taula…? Riu-te’n del que els passa als amics de la citada pel·lícula. A aquests socis per conveniència els va unir en el seu dia la causa comuna de l’independentisme, però els separen moltes més raons. L’enemistat ve de lluny i la independència no és o no ha estat un elixir suficient per vèncer els dissentiments. Ho va explicar l’expresident José María Aznar fa anys, “abans que Espanya, es trencarà Catalunya”, i en això tenia raó. Sense culpar els uns per damunt dels altres, o en tot cas, culpant-los a tots dos, ja fora hora que descartessin aquest allitament impossible i ens deixessin d’enganyar amb aquest fals matrimoni. En realitat, amb els mòbils cap per munt o cap per vall, ERC i Junts són uns perfectes desconeguts. Com deia Pablo Neruda, “perquè res ens separi, que no ens uneixi res”…

(Visited 147 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari