Amb la recentíssima caiguda del símbol per excel·lència de la pandèmia, la mascareta, afrontem el primer Sant Jordi normal (?), en què ni el sant, ni la princesa, ni el drac, hauran de dur mascareta, ni en exteriors ni en interiors, a menys que viatgin en transport públic o visitin un centre de salut.
Se m’amunteguen les lectures. Encetats i amb els punts de llibre en distints estats d’avançament, sobre la taula hi podem trobar llibres com el Retrato del reportero adolescente. Un paseo por el siglo XX, un excel·lent assaig novel·lat sobre Tintín, doctament escrit per Rafael Narbona. Em fa pensar en els destins que triaria ara el jove reporter del segle passat. Ucraïna? Tindouf? Castella i Lleó?… Al mateix temps, llegeixo el darrer àlbum de Tintín, que Hergé va deixar a mig fer, L’Art-Alfa. Ja no queden periodistes com Tintín….
També a mig llegir sobre la taula hi ha Mamut, la novel·la amb què Eva Baltasar -l’Alexia Putellas de la literatura catalana-, tanca, després de Permagel i Boulder, un interessant tríptic sobre la vida i els desitjos de tres dones. Una lectura més que recomanable, i, d’altra banda, un regal segur.
Parlant de trilogies, el llibre que preveig comprar aquest Sant Jordi és El castillo de Barbazul, que completa igualment la saga de Terra Alta de Javier Cercas. On l’autor aborda un cas d’agressions sexuals a dones.
Aquest Sant Jordi, gràcies a Déu, ve descarregat de llibres polítics sobre el procés, que han saturat fins ara els prestatges santjordiers. Això no obstant, no fem net del tot; així, entre altres, la Clara Ponsatí treu un embastat de memòries que intitula Molts i ningú. Desconec la seva prosa, però la seva habitual incontinència verbal fa augurar unes bones vendes.
De moment, em resisteixo també a adquirir un exemplar d’una altra de les novetats editorials polítiques d’aquest Sant Jordi, Verdades a la cara, del provocador Pablo Iglesias. No és res personal -saturació política-. Això no obstant, el títol i el personatge conviden a deixar-s’hi anar.
Com deia Ernest Hemingway, “no hi ha amic tan lleial com un llibre”… Feliç Sant Jordi.
