Eugène Delacroix és, sense cap gènere de dubtes, el pintor per excel·lència del romanticisme francès, i una de les seves obres més icòniques és La Llibertat guiant el poble, que commemora la Segona Revolució Francesa del 28 de juliol de 1830 en què Carles X és enderrocat i obligat a exiliar-se; en ella, la Llibertat està representada per una dona amb un pit al descobert mentre enlaire la bandera francesa. Tot plegat, tangencialment reivindicat en la cançó de Rigoberta Bandini, Ay mamá. En ella, l’artista canta oportunament “no sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas” i invita a parar la ciutat “sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix”.
Em recorda també el crit de guerra “pits fora!”, que va marcar tota una generació. Una cita apòcrifa que, com tantes altres -del Quixot no surt el famós “ladran, luego cabalgamos”, o a Casablanca el “torna-la a tocar, Sam”, o en les novel·les d’Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes mai diu “elemental, estimat Watson”…-, s’atribueix a l’exitosa sèrie de dibuixos animats dels 70, Mazinger Z; en la seva versió original, l’androide Afrodita A mai acompanya els seus peculiars llançaments de míssils pectorals amb el famós crit “pits fora!” -la versió catalana, això no obstant, sí que incorpora el crit-.
Ve aquesta introducció a tomb de l’incident que la portaveu del Govern, Patricia Plaja, va patir recentment a TV3. En el marc d’una entrevista per valorar el seu primer any de portaveu, i després de mirar de tapar l’escot de la periodista augmentant la mida dels rètols sobreimpressionats, intentant sepultar així l’inici de la regatera entre lletres, van entrar unes modistes de la tele a plató, aprofitant una breu pausa -25 segons-, per apujar amb dues agulles el top de Plaja i eliminar l’escot que, estranyament, tant semblava incomodar a algú de la televisió pública catalana. El gest va ser justificat per una presumpta incomoditat de la mateixa portaveu, que s’hauria ajustat el top en més d’una ocasió. Una incomoditat inexistent, segons confessaria després la mateixa interessada –“l’escot no m’incomodava, això (la polèmica) sí-. Així, com en acabat denunciaria la periodista Mayka Navarro, la regatera va ser censurada. Motius? Excés de puritanisme? Al final té raó la Rigoberta, perquè fan tanta por les tetes? -d’altra banda, motiu de censura també a Instagram-. I no es tracta només d’un problema localista, l’any 2008 Alemanya s’escandalitzava per “l’inapropiat” (titulaven alguns mitjans) escot de la llavors canceller Angela Merkel.
Deia després Plaja: “Ens vestirem com voldrem, sense demanar permís ni esperar opinió”. I afegia abans Merkel: “No es parlaria tant del tema si fos un home”. Doncs això, que no evolucionem o ho fem com canta Luis Fonsi, “despacito”.
