El Marroc, un veí incòmode

Dimarts, mentre un Barça ranquejant mig s’assegurava el subcampionat de la lliga espanyola, el ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, sopava a Marràqueix amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita. Es desconeix el menú, si van prendre tagín o es van decantar per una menja més occidental. Tret dels entrants -l’acord d’obertura de fronteres a Ceuta i Melilla-, poc més es coneix del menú de la conversa, parlarien d’espionatge o del festival d’Eurovisió -el Marroc no hi participa, tot i que podria-?. Molt es parla de l’espionatge als independentistes, que hauria autoritzat -si més no en part- un jutge, i poc del lligam marroquí dels espiats del govern espanyol -es va espiar al president Pedro Sánchez i als ministres Margarita Robles (Defensa) i Fernando Grande-Marlaska (Interior) i almenys van intentar-ho amb Luis Planas (Agricultura i exambaixador al Marroc)-.

Les intrusions als dispositius de Sánchez i companyia es van produir en plena crisi diplomàtica amb el regne alauita després de l’hospitalització del líder del Polisario a Espanya i la posterior entrada massiva d’immigrants per Melilla. D’altra banda, quan el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va comparèixer per anunciar que els telèfons de Sánchez i Robles també havien estat espiats, va parlar d’atac “extern”, sense precisar més. Hi ha un informe sobre el programa d’espionatge Pegasus, que ha publicat el diari The Guardian, que apunta al Marroc. També hi ha una denúncia al jutjat, interposada pel govern espanyol. Res més. Tot plegat, coincidint amb el cop de volant que el govern de Sánchez va fer fa poc sobre el tema del Sàhara Occidental, plegant-se a les tesis autonomistes del Marroc. No és fútil que el líder de l’oposició espanyola, Alberto Núñez Feijóo, preguntarà dimecres a Sánchez si la seva independència està compromesa per la informació robada.

En clau local, Sánchez ha servit en safata de plata a Esquerra el cap de la directora del CNI, Paz Esteban. Previsible. Vol així aplacar els republicans i recuperar l’estabilitat per acabar la legislatura en pau. ERC, vol i dol. Tot i que han deixat de dir-ho en veu alta, els republicans ambicionen un peça de caça més gran, Robles. Les eleccions andaluses ho fan inviable; després, quan amaini la tempesta, tot és possible. D’altra banda, mentre Sánchez dedica temps i esforços a acontentar la perifèria, sonen tambors de guerra dins de casa. Podem, soci dels socialistes en el govern espanyol, comença a mostrar símptomes d’esgotament i requereix atenció. Amb l’aigua el coll, Sánchez no dona l’abast; mentre treu aigua a proa, se l’inunda popa. I ja se sap que en política, després de la tempesta… n’arriba una altra.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides