El ‘trampantojo’ Feijóo

Alberto Núñez Feijóo és un calc d’Alberto Ruiz-Gallardón. Llops amb pell de xai. Conservadors amb pell de moderats. Deia del primer el seu compatrici gallec Xosé Manuel Beiras: “És un col·laboracionista del feixisme més ranci”. L’amic del narcotraficant Marcial Dorado -les fotos d’ambdós a bord del iot del contrabandista, solcant l’estiu de 1995 la ria de Vigo, i amb la Nivea del popular a mig aplicar, el perseguiran tota la vida-, aparenta moderació, però els qui el coneixen saben quin peu calça. Feijóo és més de dretes que l’aixeta de l’aigua calenta. Això no obstant, com l’exalcalde de Madrid -a qui Cristina Almeida descrivia així: “Sota el mantell d’educadet, net i amb aquest cos fantàstic de supernumerari de l’Opus Dei s’amaga una persona que és més de dretes que Franco“-, la moderació de Feijóo és postissa.

De moment, i saltant-se tots els cordons sanitaris europeus, qui fou la mà dreta de Manuel Fraga ja ha permès que l’extrema dreta entri a formar part d’un govern europeu, en aquest cas, el de Castella i Lleó. Lluny de la presumpta moderació, aquest va ser el seu primer Déu vos guard polític. Si comença així, espanta imaginar com acabarà. Pel que fa al conflicte amb Catalunya, com a bon piròman, Feijóo ha començat tirant gasolina a les flames. Diu que el president Pedro Sánchez empara a Catalunya un “apartheid lingüístic”. I es queda tan ample. Costa trobar un indici de moderació en aquesta desafortunada i menyspreable comparativa. Una frase que resumeix molt i bé la categoria del personatge.

A les portes de les eleccions andaluses i amb Isabel Díaz Ayuso sempre vigilant, Feijóo i Sánchez -l’un més de dretes del que vol aparentar i l’altre menys d’esquerres del que li agrada confessar-, es van veure les cares la setmana passada al Senat; la primera vegada des que el gallec és líder del PP. Van protagonitzar un primerenc i subtil intercanvi de cops, d’escassa violència; es va notar que hi ha respecte entre els rivals i cap dels dos va voler arriscar massa, s’estaven coneixent. Sánchez va confondre la cordialitat amb una rialla exagerada, i Feijóo va confondre la prima de risc -aquest és l’economista de pacotilla que ens ha de treure de l’atzucac?-. Ho podem deixar en empat. Vindran altres combats. Feijóo està massa malacostumat a guanyar sempre i bé a Galícia, però Espanya no és Galícia, o no només. Sánchez es refia en excés de la sort i de la seva coneguda habilitat per caure dret com els gats; això no obstant, fins i tot els felins tenen les vides comptades, i al president poc o res li falta per esgotar-les.

Resumint, el nou líder de la dreta espanyola és el que en castellà es coneix com a trampantojo, una il·lusió òptica. Semblar el que no s’és, el que de tota la vida es coneix com fer passar bou per bèstia grossa; en aquest cas, fer passar per moderat un extremista de dretes. Com deia aquell, “l’art d’agradar és l’art d’enganyar…”.

(Visited 68 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari