El ‘trampantojo’ Feijóo

Alberto Núñez Feijóo és un calc d’Alberto Ruiz-Gallardón. Llops amb pell de xai. Conservadors amb pell de moderats. Deia del primer el seu compatrici gallec Xosé Manuel Beiras: “És un col·laboracionista del feixisme més ranci”. L’amic del narcotraficant Marcial Dorado -les fotos d’ambdós a bord del iot del contrabandista, solcant l’estiu de 1995 la ria de Vigo, i amb la Nivea del popular a mig aplicar, el perseguiran tota la vida-, aparenta moderació, però els qui el coneixen saben quin peu calça. Feijóo és més de dretes que l’aixeta de l’aigua calenta. Això no obstant, com l’exalcalde de Madrid -a qui Cristina Almeida descrivia així: “Sota el mantell d’educadet, net i amb aquest cos fantàstic de supernumerari de l’Opus Dei s’amaga una persona que és més de dretes que Franco“-, la moderació de Feijóo és postissa.

De moment, i saltant-se tots els cordons sanitaris europeus, qui fou la mà dreta de Manuel Fraga ja ha permès que l’extrema dreta entri a formar part d’un govern europeu, en aquest cas, el de Castella i Lleó. Lluny de la presumpta moderació, aquest va ser el seu primer Déu vos guard polític. Si comença així, espanta imaginar com acabarà. Pel que fa al conflicte amb Catalunya, com a bon piròman, Feijóo ha començat tirant gasolina a les flames. Diu que el president Pedro Sánchez empara a Catalunya un “apartheid lingüístic”. I es queda tan ample. Costa trobar un indici de moderació en aquesta desafortunada i menyspreable comparativa. Una frase que resumeix molt i bé la categoria del personatge.

A les portes de les eleccions andaluses i amb Isabel Díaz Ayuso sempre vigilant, Feijóo i Sánchez -l’un més de dretes del que vol aparentar i l’altre menys d’esquerres del que li agrada confessar-, es van veure les cares la setmana passada al Senat; la primera vegada des que el gallec és líder del PP. Van protagonitzar un primerenc i subtil intercanvi de cops, d’escassa violència; es va notar que hi ha respecte entre els rivals i cap dels dos va voler arriscar massa, s’estaven coneixent. Sánchez va confondre la cordialitat amb una rialla exagerada, i Feijóo va confondre la prima de risc -aquest és l’economista de pacotilla que ens ha de treure de l’atzucac?-. Ho podem deixar en empat. Vindran altres combats. Feijóo està massa malacostumat a guanyar sempre i bé a Galícia, però Espanya no és Galícia, o no només. Sánchez es refia en excés de la sort i de la seva coneguda habilitat per caure dret com els gats; això no obstant, fins i tot els felins tenen les vides comptades, i al president poc o res li falta per esgotar-les.

Resumint, el nou líder de la dreta espanyola és el que en castellà es coneix com a trampantojo, una il·lusió òptica. Semblar el que no s’és, el que de tota la vida es coneix com fer passar bou per bèstia grossa; en aquest cas, fer passar per moderat un extremista de dretes. Com deia aquell, “l’art d’agradar és l’art d’enganyar…”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.