No obstant això, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra ha mostrat el seu desacord amb les declaracions d’Illa i l’ha acusat de mentir, tot aprofitant per recordar que a ell se’l va espiar utilitzant Pegasus el mateix 2020. “El Sr. Illa ha parlat de què va haver-hi una gran coordinació entre les administracions durant la COVID. No només és fals, sinó que vull recordar que durant aquells mesos jo vaig ser espiat pel seu govern amb Pegasus”, ha publicat Torra a X. Les paraules de l’expresident català les han compartit diversos membres de Junts, com ara el diputat del Parlament Francesc de Dalmases, i el regidor i portaveu de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.

“Ho recordem perfectament, president. Com recordem, també, la gestió valenta de la vostra presidència en comparació amb la gestió nefasta, recentralitzadora i militaritzada que feia el gobierno d’Espanya amb el suport entusiasta d’ERC i (Gabriel) Rufián a Madrid. Memòria”, ha escrit De Dalmases, que s’ha fet ressò de la publicació de Torra. Per la seva banda, el portaveu de Junts al consistori barceloní ha apuntat que “no ens podem imaginar que un president de la Generalitat tingui aquestes credencials”.

El cantautor i activista independentista Lluís Llach també ha mostrat el seu acord amb les paraules de l’expresident català, i ha titllat Illa de “mentider” i “mediocre”. D’altra banda, l’exlíder de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachín i el membre de Junts Rai López han compartit als seus respectius perfils la publicació de Torra.

La entrada Va mentir Salvador Illa en la comissió del Congrés pel cas Koldo? se publicó primero en El Triangle.

La sala penal del Suprem no considera que la sentència de l’Audiència de Barcelona, que confirmava una sentència d’un jutjat penal, tingui interès cassacional, difon l’ACN. El tribunal ha recordat que l’Audiència ja va descartar la vulneració de drets de Torra i no aprecia que aquesta decisió sigui irracional o arbitrària.

L’Audiència va confirmar al maig la condemna a Torra de 15 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència per no haver complert l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de retirar la pancarta, argumentant que no es podia emparar en l’exercici de drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària per no fer-ho.

Torra, que no va comparèixer al judici, ja va ser condemnat anteriorment a 18 mesos d’inhabilitació per no despenjar la mateixa pancarta la primavera del 2019 en període electoral.

La entrada El Suprem inadmet el recurs de Torra contra la pena per no despenjar la segona pancarta se publicó primero en El Triangle.

Crida l’atenció la crítica, més quan poc abans, en la mateixa xarxa social, mostrava un esperit institucional i constructiu, menys mordaç, sobre el delicat tema de la sequera: “La gravíssima situació que viu Catalunya per la sequera ens obliga a tots a un exercici de solidaritat i responsabilitat. Faig una crida a partits polítics, entitats socials i a tota la ciutadania a l’entesa i a la col·laboració. MHP Pere Aragonès, compteu amb mi pel que calgui”. No diu res sobre si l’alcalde Collboni també pot comptar amb ell…

En les respostes a l’escrit, els usuaris es divideixen entre la claca que li riu l’ocurrència i aprofiten per criticar Collboni, i els qui no obliden la seva gestió al capdavant del govern català. Entre ells, hi ha qui escriu: “Després de tenir-te a tu com a president, qualsevol ho millora”.

La entrada Qui acusa Collboni de preocupar-se més dels turistes que dels barcelonins? se publicó primero en El Triangle.

“La sintonia estratègica que des dels ressorts del poder institucional en aquell moment assentat a Catalunya s’estava produint amb les accions de Tsunami Democràtic no només s’evidenciava en la publicitat que des dels comptes institucionals dels líders es feia de les accions de l’organització, sinó que s’aprecia amb total nitidesa en un fet que va tenir lloc, precisament, el 12 de novembre del 2019”, diu el jutge García-Castellón.

Aquell dia, el president de la Generalitat, Quim Torra, va visitar l’escenari instal·lat a l’autopista. “La més alta representació de l’Estat al territori va justificar l’acció, afirmant que no hi hauria càrregues dels Mossos contra els manifestants, malgrat el perjudici econòmic que s’estava causant, l’afectació als drets fonamentals dels usuaris d’aquesta via, que van veure retallat el seu dret a la llibertat deambulatòria, i el risc potencial per a la vida de les persones que aquesta acció va suposar”.

Torra s’havia fet famós per la seva arenga als escamots de radicals de Girona, als quals l’1 d’octubre del 2018, gairebé un any abans que naixés Tsunami, havia demanat “apreteu, apreteu”, solidaritzant-se amb ells en les seves protestes contra el Govern que ell mateix presidia. Quim Torra celebrava així el primer aniversari del referèndum il·legal.

Els documents judicials destaquen que Torra, a finals d’agost del 2019, s’havia desplaçat a Ginebra per assistir a una trobada de la cúpula de l’independentisme amb l’objectiu d’ultimar els serrells de la constitució i l’estratègia de Tsunami. Allà hi havia representants dels principals partits independentistes, així com de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural. Entre altres, hi van assistir Carles Puigdemont, Quim Torra, Marta Rovira i Arnaldo Otegi. Però després d’examinar els moviments posteriors de Torra, el jutge deixa en l’aire el seu paper: afirma que després de la seva assistència “a la reunió de Ginebra, en la qual es va gestar l’organització Tsunami Democràtic, amb l’avanç de la investigació, s’hauria de valorar la seva citació per declarar sobre la seva participació en aquesta”.

Tsunami va ser la inductora i organitzadora de poques accions, però molt sonades: el bloqueig dels aeroports del Prat i de Barajas el 14 d’octubre del 2019, la vaga general del 18 d’octubre, la manifestació del 26 d’octubre, l’intent d’afectació de les eleccions generals celebrades el 10 de novembre amb el boicot a la jornada de reflexió, el tall de l’autopista AP-7 a la Jonquera de l’11 al 13 de novembre i l’intent de boicot al partit entre Barça i Reial Madrid el 18 de desembre d’aquell any.

La revolució dels ‘somriures’

El relat que fan els informes policials de la “batalla” en l’aeroport del Prat és impactant. Res a veure amb la cançó de bressol que l’independentisme havia venut com “la revolució dels somriures”. Allò era ja “la revolució de les ganyotes”. Unes 8.000 persones van bloquejar els accessos de les instal·lacions, però l’acció va ser tan premeditada que, abans que es fes la crida a dirigir-se a l’aeroport, Tsunami ja havia introduït dins del recinte 250 persones per boicotejar des de dins les instal·lacions. Eren una cosa així com el cavall de Troia de l’independentisme al Prat. Aquestes persones “hi van anar arribant al llarg del matí, qüestió que evidenciaria que es tractava d’una acció planificada per endavant”. Després de bloquejar els accessos a la torre de control, els concentrats van anar arribant en massa fins a situar-se a un metre de la línia policial. “Els manifestants eren joves que amagaven el seu rostre amb tapaboques, mocadors i passamuntanyes, amb roba de vestir que dificultava el seu reconeixement”.

Una vegada a prop dels agents, van començar a llançar pedres, ampolles de vidre i “diferent pirotècnia”. Es van ocupar la planta 0, 1 i 2. Des de les plantes superiors, “es llançaven objectes de gran perillositat, com ara extintors, pilones de ferro, ampolles de vidre o ampolles de cinc litres plenes d’aigua”. Els manifestants van buidar més de 20 extintors per dificultar la visió dels policies, van utilitzar les mànegues dels bombers contra ells i es van proveir de pedres de mida gran “provinents d’arrencar el marbre i el granit del sòl”, ferros de 2 metres “provinents de les tanques de l’edifici”, vidres de les estructures de les instal·lacions i “pirotècnia de gran potència”.

Quantiosos danys materials

“Els agents van rebre llançaments des de les altures de tota mena d’objectes, com ara carros de maletes o extintors buits”, diuen els informes. Alguns llançaven llambordes, cendrers, fustes, pedres i fins i tot van utilitzar gas pebre contra els policies.

Es van construir barricades i es van fer accions d’atac als agents, de tal manera que “la coordinació entre els diferents grups de persones encaputxades era clara i evident, amb una distribució de feines per enfrontar-se als agents de l’autoritat, cosa que demostra que no era un moviment espontani”. A diversos dels agents van intentar tirar-los escales avall. “Atrapeu-los, hem de caçar i pelar a aquests fills de la gran puta”, s’animaven els manifestants.

Aquests disturbis van causar quantiosos danys materials. La companyia més afectada va ser Vueling, que va xifrar els perjudicis econòmics d’aquell dia en 978.000 euros. La Divisió Aeroportuària d’AENA va quantificar els danys en les infraestructures en 1.227.595 euros. L’1 d’agost passat, en resposta a un requeriment del jutge, el Ministeri de Transports va enviar al jutjat un informe d’AENA en el qual rectificava aquests números i establia danys materials de 389.244,46 euros, i 435.761,24 euros en concepte de lucre cessant.

Pel tall de l’AP-7 a la Jonquera el mes de novembre del 2019, Acesa va estimar danys materials a les instal·lacions en 130.354,05 euros, així com un lucre cessant de 435.761,24 euros. En total, 566.115,29 euros. Dies abans del tall de l’autopista, un dels caps de Tsunami, Josep Campmajó, va visitar la zona i va fotografiar el punt exacte en el qual després s’aixecaria l’escenari que tallaria els carrils, així com les zones d’avituallament. Campmajó va llogar un BMW X1 a la companyia Six Rent-a- Car, amb el qual va liderar el comboi que va tallar l’autopista.

Els incidents als voltants del Camp Nou amb motiu del clàssic entre el Barça i el Reial Madrid del 18 de desembre del 2019, per la seva banda, també van produir destrosses, que van ser quantificades per l’Administració: hi va haver danys per valor de 85.304,22 euros, segons l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, Ferrovial va estimar els danys del mobiliari urbà en 79.777,66 euros, als quals s’haurien de sumar 3.510,84 euros en contenidors cremats i 2.014,72 euros més pels serveis de neteja. La instrucció judicial deixa la porta oberta perquè els perjudicats puguin reclamar aquests danys.

*Pots llegir l’article sencer al número 1558 de l’edició en paper d’El Triangle.

La entrada El president Quim Torra també va participar en la reunió del Tsunami se publicó primero en El Triangle.

Costa, que sovint fa tàndem amb un altre personatge perifèric dels anys del procés, l’exdiputat Albano Dante Fachín, ofereix aquest dimecres, dia 20, un acte a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual és professor associat, sota el títol “La causa justa per a la secessió en estats plurinacionals: paradoxes i aprenentatges del cas de Catalunya”.

Torra, que es va establir a Santa Coloma de Farners després de la seva etapa a la Generalitat, té l’oficina d’expresident a la Casa Solterra de Girona i es dedica darrerament, d’altra banda, a promocionar a X i Instagram un “calendari d’advent per a fomentar un canvi d’hàbits lingüístics”.

La entrada Per quina “causa justa” torna Quim Torra a Barcelona aquesta setmana? se publicó primero en El Triangle.

El darrer cap de setmana ha acompanyat la presentació del llibre Valmanya, el paradís perdut del Francesc Macià, del qual és coautor, d’un retret a ERC i Junts per no fer-se càrrec de la casa d’estiueig de qui va ser president de la Generalitat entre els anys 1931 i 1933.

“La casa del president és a punt de derrumbar-se (sic). ERC és als governs de la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament, compartit amb Junts. ERC i Junts no fareu res per evitar-ho?”, ha preguntat als dos principals partits independentistes.

A més, Torra ha difós el tuit d’Albert Velasco, un altre dels coautors del llibre, que ha retret al govern de Pere Aragonès que publiqués una nota de premsa per comunicar que el govern català i la Diputació de Lleida “avancen en les converses amb l’Ajuntament d’Alcarràs per la Casa Vallmanya”

“Que el Govern de la Generalitat, avui, faci aquesta nota de premsa és oportunista i, fins i tot, lleig. Si vols parar un cop, has de fer que no es noti”, hi deia Velasco.

La Generalitat ha anunciat contactes amb l’Ajuntament d’Alcarràs “per tal d’assegurar la conservació de la Casa Vallmanya, residència familiar d’Eugènia Lamarca, dona del president Macià, i residència ocasional de la mateixa família Macià-Lamarca”, després d’haver descartat aquest mes d’agost la possibilitat de declarar la casa bé cultural d’interès nacional, adduint que no té valor arquitectònic i no prou valor històric, una conclusió que va indignar tant l’ajuntament de la localitat com la plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya.

La entrada Què reclama l’expresident Quim Torra a ERC i Junts? se publicó primero en El Triangle.

El museu és ple d’obres prohibides, que han patit censures o atacs. Compta amb sorprenents obres d’artistes com Francisco de Goya, Gustav Klimt, Amina Benbouchta o Pablo Picasso. Entre altres peces, s’hi pot veure Francisco Franco tancat en una nevera, el rei Joan Carles i l’activista Domitilia practicant sexe amb un gos o Saddam Hussein lligat a l’interior d’una peixera. Benet va començar a idear aquesta col·lecció després que ARCO retirés l’obra Presos polítics a l’Espanya contemporània, de Santiago Sierra, el 2018. A partir d’aquí, el periodista i soci fundador de Mediapro va començar a col·leccionar peces prohibides.

Ha estat Borràs, actual presidenta de Junts, qui ha difós la broma dels expresidents “prohibits”. Al seu compte d’Instagram i acompanyant unes quantes fotos de la inauguració, l’expresidenta de la Cambra escrivia: “Hi hem estat amb el President @artur_mas i el President @quimtorra i hem ironitzat que hi érem, també, com a presidents prohibits, censurats, represaliats”.

La entrada Qui són els “presidents prohibits”? se publicó primero en El Triangle.

En el recurs, denuncien la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions, recull l’ACN. També acusen el govern espanyol d’haver-los espiat indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors i companys.

Torra i Costa, d’altra banda, alerten que una possible amnistia dels responsables d’aquest espionatge podria fer descarrilar la seva demanda contra Espanya a Estrasburg, afegeix la mateixa informació.

L’expresident de la Generalitat i l’exvicepresident del Parlament remarquen que no hi havia cap autorització judicial i que fins i tot en el cas que hi fos, seria igualment il·legal per la “manca de les garanties democràtiques mínimes”. Així mateix, subratllen que el programa Pegasus és “incompatible amb l’estat de dret i les garanties democràtiques bàsiques”.

La entrada Torra i Costa recorren al TC acusant el govern d’Espanya d’espiar-los amb Pegasus se publicó primero en El Triangle.

En aquest sentit, l’expresident català troba important que l’amnistia mantingui aquest nom i que no es busqui un altre concepte per referir-s’hi. Pel que fa a l’autodeterminació, Torra ha considerat que el govern central haurà de donar també en aquest sentit “algun fet demostrable i comprovable”.

Després que Míriam Nogueras (JxCat) defensés que l’amnistia ha d’incloure el cas de la presidenta de Junts, Laura Borràs, Torra ha demanat centrar-se en els fets i ha apuntat que seria equivocat començar a parlar de noms. “L’important aquí no és començar a parlar de noms, sinó de fets; i aquesta és la negociació dura i s’ha de ser molt acurat i precís”, ha manifestat.

La entrada Torra creu que sense autodeterminació no s’hauria d’investir Sánchez se publicó primero en El Triangle.

L’expresident de la Generalitat i l’exvicepresident del Parlament pretenien amb el recurs que el TS es pronunciés sobre “l’afectació de drets fonamentals pel tractament de dades obtingudes en el curs d’actuacions d’espionatge amb independència que fossin obtingudes de manera legal o il·legal”, però el tribunal considera que l’afirmació que l’Administració central va dur a terme “un suposat ús indiscriminat i indegut de mecanismes d’interceptació de comunicacions” i sense autorització està “orfe de tota prova, fins i tot indiciària”.

Prèviament, l’Audiència Nacional ja va desestimar el primer recurs dels independentistes en assenyalar que “no existia expedient administratiu ni actuacions del Ministeri de Defensa ni en el CNI” que confirmessin la versió de Torra i Costa. Ara, després de la decisió del Suprem, l’exvicepresident del Parlament ha precisat que aniran al Tribunal Constitucional (TC) per després poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La entrada El Suprem nega que el CNI espiés a Quim Torra i a Josep Costa se publicó primero en El Triangle.

El tribunal considera provat que Torra no va complir l’ordre del TSJC de retirar la pancarta i diu que no es podia emparar en l’exercici de drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària.

Torra, que no va comparèixer al judici, ja va ser condemnat anteriorment a 18 mesos d’inhabilitació per no despenjar la mateixa pancarta la primavera del 2019 durant el període electoral.

La sentència també fa pagar a Torra les costes de l’acusació particular, Impulso Ciudadano, però encara es pot recórrer al Tribunal Suprem.

La entrada Confirmada la inhabilitació de Torra per no retirar per segona vegada la pancarta dels presos se publicó primero en El Triangle.

Aquesta resolució ratifica la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’entitat constitucionalista Impulso Ciudadano, la qual havia demanat la retirada de llaços i pancartes de la Generalitat el 2019, quan el govern català, que llavors presidia Quim Torra, les va tornar a col·locar després de les eleccions municipals.

El Suprem ha rebutjat el recurs interposat per la Generalitat contra aquella la resolució del TSJC, indicant que tant la seva doctrina com la del Tribunal Constitucional estableixen “el deure d’objectivitat i neutralitat” de les administracions públiques “en relació amb la utilització, fins i tot ocasional, de banderes i símbols no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics”, i també la prohibició de “la privatització d’espais públics, d’ús comú, mitjançant la seva ocupació per elements que puguin representar una opció partidista amb vulneració dels principis esmentats”.

La entrada El Suprem confirma que la Generalitat tampoc pot exhibir llaços grocs fora del període electoral se publicó primero en El Triangle.

El concert nadalenc, on Torra compartirà escenari amb el tenor Jordi Cortada i el pianista Josep Buforn, es promociona com “la petita història del primer Nadal d’exili”, referint-se als dels anys 1939 i 2017-2022.

Torra és una de les figures de Junts i la seva òrbita que s’ha queixat que el Parlament de Catalunya no hagi instal·lat enguany el pessebre nadalenc, una tradició que va voler establir fa només un any Laura Borràs. En el seu compte d’Instagram, l’expresident ha publicat una foto de la seva esposa, Carola Miró, instal·lant un pessebre. “Pessebre acabat! (ara esperem que el Parlament no ens el prohibeixi)”, ha comentat sorneguerament.

La entrada Quin expresident de la Generalitat actuarà en un recital concert? se publicó primero en El Triangle.

En l’última piulada, l’expresident Torra acusa Aragonès de cínic i ho fa en un tema tan delicat com el de l’accident del tren a Montcada. Torra, després d’escoltar les crítiques fetes per Aragonès al govern espanyol, ha escrit: “Amb els pressupostos espanyols aprovats aquests anys -i el darrer fa una setmana-, que qui els va aprovar es queixi del desastre de Rodalies és d’un cinisme monumental”.

Per acabar-ho de reblar, l’expresident ha insistit en una piulada que va publicar el passat 9 de setembre: “Quan votes els pressupostos del govern que sigui et fas responsable de les inversions o no que hi són incloses. Si Rodalies és un desastre, en són també responsables aquells partits catalans que a Madrid han donat suport al govern espanyol de torn. Ja està bé d’excuses”.

La entrada Quin expresident acusa Aragonès de cínic? se publicó primero en El Triangle.

Així s’ha pronunciat aquest divendres en una anotació a Twitter, quan s’han conegut els resultats de la consulta a les bases de Junts, que ha tingut el suport d’un 55,73% dels vots per deixar l’executiu d’Aragonès.

Durant la breu campanya de la consulta que ha fet triar als militants de Junts sobre la continuïtat en el Govern, l’expresident sempre s’ha mostrat favorable a l’opció que s’ha acabat imposant, la d’abandonar el govern de la Generalitat de Catalunya i deixar ERC en minoria.

La entrada Torra celebra que Junts trenqui amb Esquerra i surti del Govern se publicó primero en El Triangle.

Aquest és, precisament (però com a interrogació, “Ens van enganyar?”), el títol del primer acte de “Repensem-nos 3. Jornades de Pensament”, que tindrà lloc al Fòrum Berger Balaguer de la localitat vilafranquina.

L’esdeveniment, anunciat també al web d’Òmnium Cultural -on, per cert, ja no és accessible la informació-, l’organitzen diverses plataformes, juntament amb l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

També s’hi espera l’assistència, el dia 5, del sociòleg nacionalista Salvador Cardús, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, i l’exdiputat d’ERC i director del web La República, Joan Puig, per parlar de “La unitat impossible”.

Per acabar, Aurora Madaula, dirigent de Junts i secretària de la Mesa del Parlament, compartirà amb la portaveu de Primàries, Anna Arqué, i un dels pares fundadors de l’ANC, Pere Pugès, una taula denominada “Hi ha futur?”.

La entrada Quines figures del procés parlaran de si “ens han enganyat” en unes “jornades de pensament nacional”? se publicó primero en El Triangle.

Torra i Costa van denunciar l’executiu central per vulneració de drets fonamentals i el seu equip legal celebra ara l’admissió a tràmit de la demanda, ja que ho consideren “un pas més endavant en el camí per aconseguir als tribunals europeus una condemna a l’Estat espanyol per vulnerar els seus drets fonamentals”. En la denúncia, els polítics de Junts també apel·len al seu dret que s’elimini tota la informació que l’Estat hagi pogut obtenir mitjançant l’espionatge dels seus mòbils.

La demanda es va interposar inicialment davant del Tribunal Suprem, però aquest va remetre el cas a l’Audiència Nacional argumentant que l’actuació de control s’atribueix al director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i que, per tant, la competència per investigar l’assumpte recau sobre la sala contenciosa de l’Audiència Nacional.

La entrada L’Audiència Nacional demana informació a Defensa sobre l’espionatge a Torra amb Pegasus se publicó primero en El Triangle.

Però no és el contingut d’aquests dos afers, aparentment, el que inquieta a figures de l’òrbita juntista com l’expresident Quim Torra i el cantautor i exdiputat Lluís Llach, sinó l’efecte que pot tenir en el moviment independentista.

Primer Llach i després Torra, aquest cap de setmana, ho han evidenciat en missatges gairebé calcats: “Jo, amb la presidenta Laura Borras i en Francesc de Dalmases [i en Lluis Llach, ha afegit Torra]. El caïnisme intra-independentista té un límit que ja s’ha sobrepassat per totes les bandes“.

Aquesta alerta contra el “caïnisme” ha tingut ressò entre perfils afins de Twitter, però no sembla que hagi fet forat molt més enllà. Ni ERC ni la CUP s’han arrenglerat a la defensiva amb De Dalmases (del qual alguns ja han reclamat la dimissió) ni abans amb Borràs (a qui cap grup del Parlament que no sigui el de Junts sembla disposat a mantenir en el càrrec si va a judici).

Però, a més, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha evitat fer costat De Dalmases expressament quan ha respost que el diputat compta amb el suport del partit “perquè s’aclareixin els fets”, i ha indicat que Junts exigeix “respecte” pels periodistes. Aquest dilluns, Junts ha anunciat que investigarà internament De Dalmases.

A diferència de Turull, tant Borràs com De Dalmases formaven part del pinyol denominat war room, juntament amb Josep Costa i Quim Torra, sorgit quan tots quatre van compartir despatx com a diputats debutants, just abans que Torra fos investit president de la Generalitat.

La entrada Com i per què s’apel·la ara a la unitat des de l’òrbita de Junts? se publicó primero en El Triangle.

Aquestes trucades van produir-se els dies 21 i 22 de març, després que la Generalitat pagués a Basic Devices -una empresa fantasma amb seu en un pis buit de Vilafranca del Penedès i en la qual el pare de Parellada, Josep Maria Parellada, exerceix de testaferro- els 35 milions d’euros que el Banc Sabadell i CaixaBank -gestors de la tresoreria de la Generalitat- van congelar en considerar que podria tractar-se d’un frau. “La tarda la passo fent proves tècniques per la reunió de presidents i trucant al vicepresident i al Dr. (Josep Maria) Argimon per l’operació Xangai (com bateja Torra la transacció). Hi ha hagut problemes de validació de l’operador; demano que no ens falli res, depenem d’aquest avió!”, relata Torra en el seu llibre en referència al 21 de març.

Ja el dia 22, l’expresident català explica: “Truco a la Carola. Em diu que els empresaris l’estan perseguint perquè no saben què passa. Li comento que encara estic pendent de Xangai, encara que el vicepresident m’assegura que tot està correcte. Si falta aquest avió, anem a la merda. Fa tres dies que estem amb aquest assumpte!”. La trucada a Aragonès va ser després de dinar i, el mateix dia, després de la reunió de cinc hores en el Departament d’Economia en la qual van participar Parellada i el llavors secretari general d’Economia, Albert Castellanos, s’arriba a un acord. Com va comentar Aragonès a Torra per telèfon, l’assumpte ja s’estava solucionant: “Al migdia m’asseguren que l’operació Xangai està definitivament encarrilada. Respiro. Els avions sortiran en diverses tandes”, relata l’expresident de la Generalitat respecte al dia 23 de març.

Fonts de l’entorn d’Aragonès assenyalen al mitjà citat que l’actual cap de l’executiu català no coneixia a Parellada i asseguren que tampoc era conscient de la relació de l’empresari amb l’esposa de Torra, un vincle que consideren “irrellevant” perquè el procediment que es va seguir comptava amb el vistiplau de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, era llavors director de l’ICS i va parlar amb Torra sobre el “problema burocràtic” que va sorgir amb la transacció. Segons el llibre, Argimon estava al corrent de les converses i les negociacions amb Parellada.

La entrada Torra va trucar a Aragonès per desbloquejar els 35 milions de l’aconseguidor de mascaretes se publicó primero en El Triangle.

Torra ha difós el vídeo d’una resposta parlamentària, de 2 minuts i 20 segons de durada, amb què es va acomiadar d’Arrimadas quan aquesta va marxar a Madrid a liderar Cs, després de l’enfonsament d’Albert Rivera en les darreres eleccions generals.

“El temps posa els veritables suflés al seu lloc”, ha comentat ara sobre les eleccions andaluses al costat d’aquella resposta, en la qual va romandre uns instants en silenci i, finalment, va dir: “Sent aquest silenci, senyora Arrimadas? Doncs aquest silenci és el que queda del seu pas pel Parlament, el no-res“.

En aquella intervenció, Torra va dir a Arrimadas que “estan fracassant i continuaran fracassant. Vostès estan en liquidació a Catalunya“, un vaticini que no sembla desencertat, considerant les eleccions catalanes de l’any passat.

Però llavors va concloure demanant a la líder de Cs, sorneguerament, que cedís “la seva col·lecció de cartellets, de llaços, etcètera” al Museu d’Història de Catalunya “perquè ens ajudarà a explicar molt bé com aquest poble va aconseguir la independència“. En aquest cas, no sembla que de moment l’hagi encertat: el mateix Torra ha lamentat recentment, sobre la llei que afecta el català i les polèmiques declaracions de Gabriel Rufián sobre Carles Puigdemont, que l’independentisme havia viscut “una autèntica desfeta”.

Per la seva part, Carles Puigdemont tampoc ha deixat passar l’oportunitat i ha vinculat l’ascens dels equips de bàsquet i futbol de Girona a la màxima categoria amb la desaparició de Cs del Parlament d’Andalusia. “I per completar aquesta gran jornada gironina, gaudim de la desfeta d’aquest residu polític que va néixer a Catalunya de la mà d’alguns personatges carregats d’odi (i gràcies a diners que els van facilitar una gent que creia que controlar un banc servia per controlar un país…)”, ha escrit.

La entrada De quin ‘arbre caigut’ fan llenya dos expresidents de la Generalitat? se publicó primero en El Triangle.

L’anterior cap del govern català, que va accedir a la presidència gràcies a Junts, però no milita en el partit fundat pel també expresident Carles Puigdemont, ha publicat a Twitter que “el dia d’avui, incloses les vergonyosos declaracions del Sr. Rufián, és una autèntica desfeta per a tot l’independentisme”.

“M’atreveixo a demanar a tots plegats una reflexió profunda i catàrtica”, ha afegit Torra, que ha donat suport a la “vaga de fam pel català” de l’exjutge de pau i activista independentista Salvador Ribot.

Torra ja havia manifestat el seu malestar amb la nova llei, que estableix que el català és la llengua normalment vehicular en l’ensenyament i reconeix el castellà com a llengua curricular, quan va transcendir que el Consell de Garanties Estatutàries l’avalava. “No en el meu nom”, va escriure aleshores.

Pel que fa a les paraules de Rufián, el diputat d’ERC al Congrés es va disculpar amb Puigdemont després de dir que s’havien tret de context unes declaracions seves a TV3 on havia tractat aquest expresident de “tarat”, i després també que l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, se’n desmarqués i el desautoritzés.

La entrada Dimecres negre per a Torra se publicó primero en El Triangle.

Fent-se ressò d’una piulada de la Plataforma per la Llengua on es diu: “Definir el castellà com a “llengua curricular” permetria al @desdelamoncloa exigir un 50% de castellà a les aules, emparant-se en l’art. 6 de la LOMLOE”, l’expresident afirma: “Malauradament és així. Protegir la Llei de Política Lingüística però obrir aquesta porta “curricular” és un esvoranc enorme a la immersió. L’Estat (gobierno, poder judicial, qui sigui) no s’aturarà. I es trenca l’aliança amb els sectors més mobilitzats pel català a l’escola”.

Aquesta proposició declara el català com a llengua vehicular a l’escola i estableix el castellà com a llengua curricular i té com a objectiu fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fixa un mínim del 25% del castellà a les aules.

L’acord arriba després de quatre setmanes de negociacions i després que Junts es despengés del primer pacte que va signar amb la resta de formacions per modificar la Llei de Política Lingüística.

La entrada Qui s’oposa frontalment a l’acord del català? se publicó primero en El Triangle.