El Tribunal Suprem ha confirmat que la Generalitat de Catalunya tampoc pot exhibir fora del període electoral en el balcó de la seva seu llaços grocs ni pancartes reclamant “llibertat” per als “presos polítics i exiliats”, que es refereixen als dirigents del procés empresonats i als que van marxar a l’estranger per evitar la justícia espanyola.
Aquesta resolució ratifica la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’entitat constitucionalista Impulso Ciudadano, la qual havia demanat la retirada de llaços i pancartes de la Generalitat el 2019, quan el govern català, que llavors presidia Quim Torra, les va tornar a col·locar després de les eleccions municipals.
El Suprem ha rebutjat el recurs interposat per la Generalitat contra aquella la resolució del TSJC, indicant que tant la seva doctrina com la del Tribunal Constitucional estableixen “el deure d’objectivitat i neutralitat” de les administracions públiques “en relació amb la utilització, fins i tot ocasional, de banderes i símbols no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics”, i també la prohibició de “la privatització d’espais públics, d’ús comú, mitjançant la seva ocupació per elements que puguin representar una opció partidista amb vulneració dels principis esmentats”.
