L’organització Tsunami Democràtic va comptar amb l’ajuda de les autoritats catalanes per a les seves principals accions de protesta la tardor del 2019. Així es reflecteix en els documents judicials que consten en el sumari que instrueix el jutge Manuel García-Castellón. Va ser especialment valuós el suport prestat per intentar bloquejar Catalunya tallant l’AP-7 de l’11 al 13 de novembre del 2019, dies en els quals es va arribar a muntar un escenari en plena autopista, davant la mirada somrient dels polítics independentistes.
“La sintonia estratègica que des dels ressorts del poder institucional en aquell moment assentat a Catalunya s’estava produint amb les accions de Tsunami Democràtic no només s’evidenciava en la publicitat que des dels comptes institucionals dels líders es feia de les accions de l’organització, sinó que s’aprecia amb total nitidesa en un fet que va tenir lloc, precisament, el 12 de novembre del 2019”, diu el jutge García-Castellón.
Aquell dia, el president de la Generalitat, Quim Torra, va visitar l’escenari instal·lat a l’autopista. “La més alta representació de l’Estat al territori va justificar l’acció, afirmant que no hi hauria càrregues dels Mossos contra els manifestants, malgrat el perjudici econòmic que s’estava causant, l’afectació als drets fonamentals dels usuaris d’aquesta via, que van veure retallat el seu dret a la llibertat deambulatòria, i el risc potencial per a la vida de les persones que aquesta acció va suposar”.
Torra s’havia fet famós per la seva arenga als escamots de radicals de Girona, als quals l’1 d’octubre del 2018, gairebé un any abans que naixés Tsunami, havia demanat “apreteu, apreteu”, solidaritzant-se amb ells en les seves protestes contra el Govern que ell mateix presidia. Quim Torra celebrava així el primer aniversari del referèndum il·legal.
Els documents judicials destaquen que Torra, a finals d’agost del 2019, s’havia desplaçat a Ginebra per assistir a una trobada de la cúpula de l’independentisme amb l’objectiu d’ultimar els serrells de la constitució i l’estratègia de Tsunami. Allà hi havia representants dels principals partits independentistes, així com de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural. Entre altres, hi van assistir Carles Puigdemont, Quim Torra, Marta Rovira i Arnaldo Otegi. Però després d’examinar els moviments posteriors de Torra, el jutge deixa en l’aire el seu paper: afirma que després de la seva assistència “a la reunió de Ginebra, en la qual es va gestar l’organització Tsunami Democràtic, amb l’avanç de la investigació, s’hauria de valorar la seva citació per declarar sobre la seva participació en aquesta”.
Tsunami va ser la inductora i organitzadora de poques accions, però molt sonades: el bloqueig dels aeroports del Prat i de Barajas el 14 d’octubre del 2019, la vaga general del 18 d’octubre, la manifestació del 26 d’octubre, l’intent d’afectació de les eleccions generals celebrades el 10 de novembre amb el boicot a la jornada de reflexió, el tall de l’autopista AP-7 a la Jonquera de l’11 al 13 de novembre i l’intent de boicot al partit entre Barça i Reial Madrid el 18 de desembre d’aquell any.
La revolució dels ‘somriures’
El relat que fan els informes policials de la “batalla” en l’aeroport del Prat és impactant. Res a veure amb la cançó de bressol que l’independentisme havia venut com “la revolució dels somriures”. Allò era ja “la revolució de les ganyotes”. Unes 8.000 persones van bloquejar els accessos de les instal·lacions, però l’acció va ser tan premeditada que, abans que es fes la crida a dirigir-se a l’aeroport, Tsunami ja havia introduït dins del recinte 250 persones per boicotejar des de dins les instal·lacions. Eren una cosa així com el cavall de Troia de l’independentisme al Prat. Aquestes persones “hi van anar arribant al llarg del matí, qüestió que evidenciaria que es tractava d’una acció planificada per endavant”. Després de bloquejar els accessos a la torre de control, els concentrats van anar arribant en massa fins a situar-se a un metre de la línia policial. “Els manifestants eren joves que amagaven el seu rostre amb tapaboques, mocadors i passamuntanyes, amb roba de vestir que dificultava el seu reconeixement”.
Una vegada a prop dels agents, van començar a llançar pedres, ampolles de vidre i “diferent pirotècnia”. Es van ocupar la planta 0, 1 i 2. Des de les plantes superiors, “es llançaven objectes de gran perillositat, com ara extintors, pilones de ferro, ampolles de vidre o ampolles de cinc litres plenes d’aigua”. Els manifestants van buidar més de 20 extintors per dificultar la visió dels policies, van utilitzar les mànegues dels bombers contra ells i es van proveir de pedres de mida gran “provinents d’arrencar el marbre i el granit del sòl”, ferros de 2 metres “provinents de les tanques de l’edifici”, vidres de les estructures de les instal·lacions i “pirotècnia de gran potència”.
Quantiosos danys materials
“Els agents van rebre llançaments des de les altures de tota mena d’objectes, com ara carros de maletes o extintors buits”, diuen els informes. Alguns llançaven llambordes, cendrers, fustes, pedres i fins i tot van utilitzar gas pebre contra els policies.
Es van construir barricades i es van fer accions d’atac als agents, de tal manera que “la coordinació entre els diferents grups de persones encaputxades era clara i evident, amb una distribució de feines per enfrontar-se als agents de l’autoritat, cosa que demostra que no era un moviment espontani”. A diversos dels agents van intentar tirar-los escales avall. “Atrapeu-los, hem de caçar i pelar a aquests fills de la gran puta”, s’animaven els manifestants.
Aquests disturbis van causar quantiosos danys materials. La companyia més afectada va ser Vueling, que va xifrar els perjudicis econòmics d’aquell dia en 978.000 euros. La Divisió Aeroportuària d’AENA va quantificar els danys en les infraestructures en 1.227.595 euros. L’1 d’agost passat, en resposta a un requeriment del jutge, el Ministeri de Transports va enviar al jutjat un informe d’AENA en el qual rectificava aquests números i establia danys materials de 389.244,46 euros, i 435.761,24 euros en concepte de lucre cessant.
Pel tall de l’AP-7 a la Jonquera el mes de novembre del 2019, Acesa va estimar danys materials a les instal·lacions en 130.354,05 euros, així com un lucre cessant de 435.761,24 euros. En total, 566.115,29 euros. Dies abans del tall de l’autopista, un dels caps de Tsunami, Josep Campmajó, va visitar la zona i va fotografiar el punt exacte en el qual després s’aixecaria l’escenari que tallaria els carrils, així com les zones d’avituallament. Campmajó va llogar un BMW X1 a la companyia Six Rent-a- Car, amb el qual va liderar el comboi que va tallar l’autopista.
Els incidents als voltants del Camp Nou amb motiu del clàssic entre el Barça i el Reial Madrid del 18 de desembre del 2019, per la seva banda, també van produir destrosses, que van ser quantificades per l’Administració: hi va haver danys per valor de 85.304,22 euros, segons l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, Ferrovial va estimar els danys del mobiliari urbà en 79.777,66 euros, als quals s’haurien de sumar 3.510,84 euros en contenidors cremats i 2.014,72 euros més pels serveis de neteja. La instrucció judicial deixa la porta oberta perquè els perjudicats puguin reclamar aquests danys.
*Pots llegir l’article sencer al número 1558 de l’edició en paper d’El Triangle.
