Després de la victòria de Joan Laporta, com que calia recompensar-li els serveis prestats, encara que més com a guardaespatlles físic i insultador per compte del laportisme que per una altra cosa, se li va oferir un càrrec generosament remunerat com a assessor del president en matèria esportiva, inclosa l’àrea de futbol.

El problema és que es va creure aquest rol com si Laporta anés a fer-li cas en alguna cosa, que no era el cas, i que, a més, va continuar confonent l’encàrrec d’assessorar amb aparèixer en els mitjans per a criticar, fins i tot, els mateixos professionals del club. Laporta va haver d’advertir-lo i convidar-lo a desaparèixer de les xarxes socials, on va patir un esborrament de les seves intervencions per a evitar més conflictes després d’expressar en públic el que de veritat pensava Laporta i el seu nucli sobre Ronald Koeman. Aquella polèmica va precedir el cessament de l’entrenador holandès.

Fins ara, oficialment declarat claca oficial amb instruccions concretes de no opinar en els mitjans i, per descomptat, de no intervenir en els plans del president, ha tornat a protagonitzar una altra relliscada semblant, expressant el seu convenciment que Xavi no era l’entrenador idoni per a aquest moment. Com que no va poder reprimir-se, va admetre el seu desacord amb la decisió que Xavi seguís a la banqueta la pròxima temporada, al mateix temps que prioritzava, resignat, la “necessitat de remar tots junts”.

Coneixent Enric Masip, que només fa seguidisme del seu president pel que l’hi va, en realitat estava expressant el que de veritat s’opina de Xavi en l’àmbit directiu i de la mateixa presidència. Una altra cosa diferent és que, per falta de marge salarial, no quedi un altre remei que seguir amb Xavi amb el pretext de donar-li estabilitat a l’equip i el projecte. En el fons, com a esportista, Masip sap que la temporada ha estat un desastre, com ho sap el president i la resta de la junta. Cap d’ells dimitirà, no obstant això, per tal de poder seguir en el càrrec.

La entrada Per què Enric Masip ha verbalitzat el que de veritat pensa de Xavi la junta del Barça? se publicó primero en El Triangle.

La darrera topada va tenir lloc després que Uber Eats hagi llançat la seva darrera campanya publicitària, a on l’exfutbolista lusità és l’estrella de l’anunci. Precisament, l’espot fa referència al famós cap de porc que es va llançar a la gespa del Camp Nou quan Figo va fer el seu retorn ja com a futbolista del màxim rival, el Reia Madrid. Figo, en l’anunci, diu això: “Ja han passat molts anys des d’aquell fatídic clàssic i, des d’aleshores, m’heu llançat gairebé de tot. Per a tots els que em trobeu a faltar, ja no heu d’esperar que tregui el córner perquè mengi porc, perquè a Uber Eats ja sabeu que podem demanar gairebé de tot. I, per celebrar aquest clàssic, han ficat el meu plat preferit. Això sí, si vas al partit, deixa el porc a casa”. Molts usuaris van reaccionar a l’anunci, alguns amb indignació i altres amb humor.

Entre els últims, Rufián afirmava: “En una setmana fitxa per Glovo”, fent referència a l’altra empresa de repartiment de menjar a domicili, competència directa d’Uber Eats. El comentari de Rufián no va trigar a reunir milers de ‘m’agrada’ a les xarxes.

Figo, però, decidia defensar-se amb un atac, i escrivia: “Parla el que només estaria 18 mesos xuclant del pot…”, fent referència a la promesa de Rufián d’abandonar el Congrés i tornar a Catalunya, deixant així el seu escó.

Però la cosa no acaba aquí. Rufián contraataca enllaçant una notícia de El PaísFi en què es poden consultar els terminis per presentar la declaració de la renda 2023-2024, fent referència als problemes amb Hisenda de l’exjugador de futbol.

La entrada Amb quin exjugador de futbol té Rufián una guerra oberta? se publicó primero en El Triangle.

La suma de la seva iniciativa de micromecenatge va començar rebent 12.000 euros les primeres 12 hores, fa dues setmanes, però no va superar fins aquest 23 d’abril els 70.000 euros -uns 2.500 euros més que dos dies abans-, de manera que sense un salt sorpresa de darrera hora no assolirà abans del dia 26 -potser sí més endavant- els 100.000 euros amb què, segons va anunciar Alhora, calcula que podria impactar en 300.000 votants.

Aquesta candidatura, que Ponsatí ha impulsat de la mà amb Jordi Graupera, va especificar que destinarà els diners recaptats a promoció i publicitat a internet, cartelleria i altres materials, organització d’actes, i investigació i anàlisi de dades (ja que “no sortim a les enquestes” i consideren que en necessiten de pròpies).

Fa sis anys, Ponsatí va aconseguir en un tres i no res la xifra que demanava per pagar la seva defensa jurídica, quan el Tribunal Suprem va emetre una ordre europea de detenció contra ella pel seu paper en l’organització de l’1-O. Inicialment havia demanat 40.000 lliures esterlines (que va recaptar en una hora) i va pujar el llistó de la petició a 100.000 lliures (uns 114.000 euros), que va recaptar en unes tres hores i mitja, també gràcies a una campanya de micromecenatge.

La entrada Aconseguirà Ponsatí recaptar els fons que vol per a la campanya del 12-M? se publicó primero en El Triangle.

No obstant això, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra ha mostrat el seu desacord amb les declaracions d’Illa i l’ha acusat de mentir, tot aprofitant per recordar que a ell se’l va espiar utilitzant Pegasus el mateix 2020. “El Sr. Illa ha parlat de què va haver-hi una gran coordinació entre les administracions durant la COVID. No només és fals, sinó que vull recordar que durant aquells mesos jo vaig ser espiat pel seu govern amb Pegasus”, ha publicat Torra a X. Les paraules de l’expresident català les han compartit diversos membres de Junts, com ara el diputat del Parlament Francesc de Dalmases, i el regidor i portaveu de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.

“Ho recordem perfectament, president. Com recordem, també, la gestió valenta de la vostra presidència en comparació amb la gestió nefasta, recentralitzadora i militaritzada que feia el gobierno d’Espanya amb el suport entusiasta d’ERC i (Gabriel) Rufián a Madrid. Memòria”, ha escrit De Dalmases, que s’ha fet ressò de la publicació de Torra. Per la seva banda, el portaveu de Junts al consistori barceloní ha apuntat que “no ens podem imaginar que un president de la Generalitat tingui aquestes credencials”.

El cantautor i activista independentista Lluís Llach també ha mostrat el seu acord amb les paraules de l’expresident català, i ha titllat Illa de “mentider” i “mediocre”. D’altra banda, l’exlíder de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachín i el membre de Junts Rai López han compartit als seus respectius perfils la publicació de Torra.

La entrada Va mentir Salvador Illa en la comissió del Congrés pel cas Koldo? se publicó primero en El Triangle.

No obstant això, Borràs i altres juntistes prominents dels darrers anys afins a ella tenen un motiu d’alegria la vigília de Sant Jordi: la consolidació de Lletres al Parlament, una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que es va posar en marxa quan la líder juntista n’era la directora.

A banda d’ella, s’han encarregat de destacar aquest fet Aurora Madaula i Francesc de Dalmases, diputats aquesta darrera legislatura que, com Borràs, semblen haver perdut pistonada i que han participat en la lectura de fragments d’autors com Montserrat Vayreda, Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés i Àngel Guimerà.

Madaula, que fa uns mesos va acusar el grup parlamentari de Junts d’assetjament i de “violència silenciosa”, ha passat del 10è lloc per Barcelona del 2021 a desaparèixer enguany de les llistes.

Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per l’adjudicació irregular de contractes de la ILC, ha desaparegut de la candidatura quatre anys després d’haver-la encapçalat a efectes pràctics, ja era la número 2, però Puigdemont no hauria optat a la investidura tot i ser-ne el número 1.

En canvi, sí que es manté a la llista electoral De Dalmases, que va ser sancionat pel Parlament per haver infringit el codi de conducta de la cambra, ja que es va concloure que havia intimidat una periodista a la qual recriminava com s’havia fet una entrevista a Borràs a TV3. Aquest diputat ha passat del 15è lloc al 18è per Barcelona.

La entrada Quin èxit celebra el ‘laurisme’? se publicó primero en El Triangle.

En el decurs de l’entrevista, li pregunten al presentador del Telenotícies vespre si votarà a les eleccions al Parlament i contesta afirmativament. Li demanen si té clar el seu vot i també contesta afirmativament. La següent pregunta és: “Ets independentista?”. La seva resposta és “No és rellevant”.

El gener de l’any passat, en una entrevista al podcast Última copa, que elabora Adrià Giner, va explicar que “en l’època que vam viure el 2017 per primera vegada semblava que hi havia com un objectiu comú i que tothom remava cap allà. Que hagi acabat tant malament la veritat és que és una mica decepcionant. A veure… és com el pèndol. Hi ha moments que puja i moments que baixa. Algun dia potser tornarem a pujar”. Tal i com està el pèndol ara, Coral considera que el seu suport a l’independentisme no és rellevant. El que sí que considera rellevant és seva empatia amb Puigdemont i la resta de catalans que han fugit de Catalunya per “exilar-se” davant l’amenaça d’anar a la presó.

La entrada Quin presentador de Telenotícies considera que “l’exili és molt dur”, referint-se als independentistes que han fugit de Catalunya? se publicó primero en El Triangle.

De Motin l’últim que se sap és que els mitjans de comunicació russos van informar de la seva mort en un apartament de Moscou per causes desconegudes després de deixar impagada una factura de prop de 20.000 euros a la Clínica Diagonal de Barcelona per un tractament oncològic. No se sap exactament la data de la seva mort, que se situa a finals del 2018.

El portal rus Istories, que forma part del grup OCCRP, va aconseguir contactar amb Sadovnikov en el decurs de la seva investigació però va dir que no recordava gran cosa de la seva estada a Barcelona l’octubre del 2017. Va negar que tingués cap relació amb el govern rus i que negociés el suport del Kremlin a la independència a canvi de concessions per part del govern català com el reconeixement de Crimea com a part de Rússia o la conversió de Catalunya en un paradís de les criptomonedes. Els periodistes russos li van ensenyar una fotografia de Puigdemont però va dir que havia patit la Covid i que no recordava res del que havia passat abans del 2020. I després ha desaparegut del mapa.

La entrada Què se n’ha fet dels dos emissaris russos que es van reunir amb Puigdemont l’octubre del 2017? se publicó primero en El Triangle.

És un escenari de terror i d’un cert pànic no menys clàssic que, en el fons, al Barça li pot convenir, perquè existeixen no pocs precedents de situacions semblants en les quals l’equip ha viatjat a Madrid poc menys que condemnat i ha tornat triomfal.

Les cartes estan marcades i sobre la taula, el Madrid arriba fatigat (per la pròrroga), ressacós (per la celebració més que merescuda després d’eliminar al defender Manchester City de Guardiola) i amb un marge de vuit punts sobre el Barça. És a dir, sense urgències. Tot això no significa que el Bernabéu no sigui una caldera i ni l’equip de Ancelotti un enemic dòcil i poc agressiu, encara que sí que són condicionants mentals importants.

També una arma de doble tall perquè aquesta seguretat i confiança es pot transformar en efectivitat i bon joc. El Barça, per contra, arriba veritablement amb la sensació que morirà ofegat a la costa, trencat més anímicament que futbolísticament, pressionat perquè es tracta de l’últim cartutx, i amb una certa maror interna per les declaracions creuades de Gundogan i Araujo, a més de saber que aquest serà l’últim clàssic de Xavi, també assenyalat com un dels culpables per perdre els nervis i esborrar-se del partit quan més el necessitava l’equip.

Es donen, per tant, les circumstàncies idònies per a una d’aquestes conjures i reaccions extremes i èpiques del Barça. Xavi i l’equip, a més, encara recorden el dolor de la golejada en la Supercopa i l’impacte de la derrota de lliga a Montjuïc, motius afegits per a traure orgull, força i determinació.

Per part seva, Laporta, no ha desaprofitat l’ocasió de donar per feta la victòria i de proclamar novament les seves “ganas de volver a veros” en les declaracions prèvies, aprofitant que passava pel Godó i alguna cosa havia de dir, això sí, renunciant a valorar ni comentar el balanç del futbol espanyol, les dues cares de la moneda, de la setmana de Champions.

“Anem a Madrid a guanyar”, ha dit escaridament. El que no ha fet, per sort per a la imatge del club, és anar a l’entrenament, com va fer el dilluns passat, a intentar ser el protagonista del rondo i de la prèvia davant el PSG, buscant el bany de masses i el massatge mediàtic aprofitant l’avantatge de l’anada i donant per fet, celebrant de fet anticipadament i amb una actitud eufòrica, el pas a semifinals. Un altre error de càlcul i d’excés de supèrbia que s’ha pagat car.

Potser el que ara toca, i no ha fet encara Laporta, és baixar al vestidor discretament i posar una mica d’ordre, serietat i donar-li un toc a l’entrenador i al seu descontrolat staff perquè ara sí que tota la temporada dependrà de les sensacions i resultat que deixi el clàssic. O és millor per a l’equip que el president no munti un altre espectacle dels seus?

La entrada Per què el Barça pot guanyar aquest clàssic sense l’ajuda de Laporta? se publicó primero en El Triangle.

“És bo que avui la Generalitat estigui liderada per un tarannà com el seu. I en un moment polític de Catalunya, de temps convulsos i que s’obre cap a perspectives incertes, és bo que Aragonès estigui cridat a tenir un paper cabdal” en el futur Executiu català, ha sostingut en una conferència al Fòrum Europa.

Després de constatar que ell i Aragonès són de generacions que estan allunyades en el temps, explicava que com a conseller li va tocar negociar amb ell el suport d’ERC a diverses lleis, i va ser llavors quan va apreciar les seves habilitats.

No cal dir que ERC s’ha afanyat a fer circular els elogis de Mas-Colell a Aragonès per les xarxes socials. Una propaganda que Junts ha contrarestat restant força a les paraules de l’exconseller, a qui han situat apartat de la política, els uns, i arrenglerat amb tesis unionistes, els altres.

La entrada Quin convergent lloa Aragonès? se publicó primero en El Triangle.

En un missatge a X, Betona Comín ha expressat, concretament, que “utilitzar la façana del Palau de la Generalitat com a suport publicitari és d’una falta de respecte institucional increïble”. “A més a més, és d’un mal gust horrible. I posant llibres de mentida, pintats. Esperpèntic, govern”, ha afegit.

Aquest retret, sobre la presència de roses gegants a la paret i de llibres a les finestres de palau, contrasta amb la conformitat generalitzada de l’independentisme quan les façanes d’edificis públics els ocupaven llaços grocs i pancartes de suport als dirigents del procés presos o investigats per la justícia, una simbologia la presència de la qual tant ERC com Junts van defensar públicament.

Qüestions polítiques al marge, Betona Comín també ha carregat les darreres hores contra l’arbitratge del partit Barça-PSG de dimarts, donant a entendre que l’àrbitre romanès que va expulsar el blaugrana Ronald Araujo estava comprat: “Qui ha pagat a Istvan Kovacs per fer aquest arbitratge per perjudicar el Barça com ho ha fet?”.

La entrada Per què una puigdemontista retreu una “falta de respecte institucional” al govern d’Aragonès? se publicó primero en El Triangle.

“Acabo de donar-me de baixa de l’Assemblea. Donar veu a l’extrema dreta, racista i xenòfoba, és lamentable, perillós i contrari als valors de llibertat que molts defensem”, ha publicat l’excupaire a X, unes paraules que han suscitat les crítiques de diversos independentistes, entre els quals hi ha coneguts personatges com el mosso i exmembre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República Albert Donaire, i Anthony Sànchez, exdirigent de Joves Junts.

“Tu només defenses els valors de la teva butxaca”, ha retret Donaire a Boya. Per la seva banda, Sànchez ha comentat que “vulnerar la llibertat d’expressió de qui no pensa com tu justificant-ho amb etiquetes falses i estigmatitzadores és una clara agressió als drets humans”, i ha etzibat a l’excupaire: “Aplica’t les teves lliçons, ésser de llum”.

L’acte de SBDxI, que contemplava un cicle de xerrades amb diferents partits independentistes, s’ha acabat cancel·lant després que el secretariat nacional de l’ANC, que divendres va expressar el seu malestar pel programa, hagi comunicat a l’auditori on s’havia de fer l’esdeveniment que no pagarien el cost del lloguer de l’espai.

La entrada Per què l’excupaire Mireia Boya s’ha convertit en objecte de crítiques de l’independentisme? se publicó primero en El Triangle.

Paradoxalment, durant els anys com a alcalde del seu cap de files, Xavier Trias, els cartells de Sant Jordi tampoc van incloure senyeres ni cap altre distintiu de catalanitat, i això que aquell mandat va coincidir amb els anys d’auge del procés. El 2012, la composició va barrejar la rosa, el llibre i un dels icònics panots de la capital catalana. El 2013, hi van aparèixer el llibre, Sant Jordi i la rosa. El 2014, tres roses sorgint d’un llibre obert. I el 2015, poc abans de les eleccions que acabarien portant Ada Colau a l’alcaldia, el cartell va mostrar un llibre i un cercle fet amb pètals i fulles de rosa.

La entrada Quina queixa de Junts es gira contra Xavier Trias? se publicó primero en El Triangle.

Zdanoka va participar com a observadora internacional del referèndum per la integració de Crimea a Rússia el 2014 i en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya. Al referèndum català va ser convidada per l’aleshores conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El desembre d’aquell any va intentar visitar els independentistes que estaven tancats a la presó d’Estremera. Va participar en nombroses activitats i iniciatives favorables a la independència de Catalunya i, per exemple, va firmar juntament amb Carles Puigdemont i altres eurodiputats una iniciativa sobre llengües minoritàries presentada al Parlament europeu. El 4 d’abril del 2022 va ser expulsada del grup parlamentari Aliança Lliure Europea-Els Verds, del qual en formen part els eurodiputats d’ERC, per la seva negativa a condemnar l’agressió de Rússia a Ucraïna.

El passat 4 de març, Aleix Sarri, cap de l’equip tècnic de JuntsxCat al Parlament europeu, va acusar ERC en un post a la xarxa social X de “donar ales a Tatjana Zdanoka, l’agent russa que ha treballat durant anys com eurodiputada per Letònia des del seu grup”. “Convidar-la com observadora l’1-O va ser un greu error i va encendre totes les alarmes al més alt nivell”, va lamentar Sarri.

La trama russa del ‘procés’ té un peu a JuntsxCat, amb les reunions de Carles Puigdemont amb emissaris del Kremlin hores abans de proclamar la independència de Catalunya i les visites a Moscou del cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i un altre peu a ERC per la relació del partit de Pere Aragonès amb l’eurodiputada letona que espiava a favor dels interessos de Putin.

La entrada Quina sanció ha posat el Parlament europeu a l’eurodiputada prorussa de Letònia que va donar suport al ‘procés’? se publicó primero en El Triangle.

El 22 de novembre, va penjar una foto d’ella amb Aitana Bonmatí, considerada la millor futbolista del món el 2023, i hi va escriure això: “El dia que @AitanaBonmati em va explicar que els seus pares eren profes de català i em va corregir una castellanada que ja no faig. Bona sort a Alemània!”. La castellanada que li va corregir Bonmatí, segons va reconèixer Navarro en el fil d’aquest post, és que deia “tinc que” en comptes de dir “he de”. “Ara ja no ho dic!”, va assegurar l’empresària olotina.

Una altra usuària li va recordar que en català no es diu “Alemània” sinó Alemanya i Navarro va intentar justificar els seus errors ortogràfics dient que “Escric ràpid, més o menys em crec el corrector d’Apple”.

Al seu perfil es defineix com “catalana i nord-americana. Executiva i inversora. Tech & serial founder. Creu de Sant Jordi. Orgullosa del meu país, Catalunya”.

En anglès no fa faltes.

La entrada Quina futbolista del Barça ha hagut de corregir una castellanada a Anna Navarro Schlegel? se publicó primero en El Triangle.

No és casualitat perquè la premsa, com no podia ser d’una altra manera, li ha dedicat titulars espectaculars, positius i atractius a aquesta sessió propagandística que, certament, poden ajudar al fet que algun dels clients potencials es pugui convèncer que es tracta d’una inversió encertada comprar anticipadament una llotja del nou estadi barcelonista, per a deu anys d’ús i gaudi a partir que es pugui inaugurar de manera oficial.

L’altra anàlisi, si es deixa a un costat l’eufòria habitual amb la qual s’acompanyen aquestes accions, ha de deixar prou preocupats als barcelonistes, en primer lloc, perquè la venda de les llotges VIP aquest estiu, a canvi de 100 milions, són la pitjor mostra d’urgències i de precarietat financera, ja que suposa un acompte avui i fam per a quan s’iniciï l’explotació i el club no pugui beneficiar-se, sinó al contrari, d’un dels ingressos que, precisament, li dona valor a l’esforç de la reforma amb la intenció de millorar substancialment la facturació.

No sembla existir cap manera d’impedir que Laporta, a gairebé quatre anys de la finalització de l’obra, ja tingui la necessitat d’explotar les futures llotges. El nou Spotify Camp Nou disposarà de 115 llotges VIP, 20 considerades com Very Vip Suites i les 95 restants, Boxs. Pel que ha transcendit, 62 d’aquestes noves llotges es destinaran a empreses i els altres 53 s’ocuparan a satisfer compromisos puntuals.

Els mitjans que han avançat la notícia, fanàticament laportistas, han tractat l’operació com una maniobra intel·ligent i pròpia d’algú amb el talent d’un gran administrador que, alarmantment, se li atribueix a Joan Laporta. En realitat, haurien d’haver-la analitzat en el seu context i denunciar el que es forja de veritat, una espècie d’engany al pla de viabilitat amb LaLiga, oferint-li un ingrés ‘extra’ de 100 milions per a l’exercici 2024-25 per a complir amb les expectatives exigides i pactades.

Però no és un ingrés extra. Només un acompte a canvi de perdre per deu anys una altra font de recursos futura, és a dir una altra fractura financera. Si Laporta ho tanca abans de l’assemblea d’octubre com és el seu propòsit, ja no hi haurà res a fer.

La entrada Com pot Laporta causar un altre perjudici patrimonial de 100 milions al Barça? se publicó primero en El Triangle.

Quan repassava les entrevistes del programa, Pàmies es va mostrar sorprès per un comentari que havia fet l’actor madrileny Jorge Sanz, un dels convidats de la nit, que, després de confessar-se amic de Rufián, elogiava d’ell la seva intel·ligència. Arribats a aquest punt, Pàmies no amagava la seva sorpresa: Rufián intel·ligent? Ho arreglava reconeixent-li certa gràcia, sentit de l’humor, però d’aquí a ser intel·ligent… Ustrell va acabar donant-li la raó…

El comentari no va passar desapercebut a les xarxes socials, a on, entre altres comentaris, algú arribava a afirmar: “Acaben de dir al #Col·lapse3Cat del Ricard Ustrell que en Rufián destaca per la seva manca d’intel·ligència. Saben que ERC té un peu fora del Parlament”.

Tot i que continua actiu a les xarxes, a on destaca per la seva fina -i a voltes no tan fina- ironia, Rufián ha estat temporalment apartat de la política, després d’agafar-se la baixa per paternitat, però ha seguit ben present, com es va poder comprovar al Col·lapse.

La entrada Qui dubta de la intel·ligència de Rufián? se publicó primero en El Triangle.

El motiu ha estat el fet que Trias ha proposat que Borràs deixi la presidència de Junts i que la recuperi Carles Puigdemont, fundador del partit i candidat el 12-M. “És el president del nostre partit”, ha dit a TV3, on també ha insistit a la militància a convocar un congrés per nomenar Puigdemont per unanimitat.

“Que el rellevin a ell”, ha exclamat Casol a la xarxa social X abans d’acusar Trias de violent: “La violència contra les dones en política es pot exercir de manera puntual o reiterada amb conductes de desvaloració i menysteniment”.

Casol, en resposta a un comentari de reacció al seu, ha afegit que “No és acceptable que el treball polític contempli el masclisme com a normal. Cal assenyalar i denunciar-ho sempre!”.

Trias, suport a Puigdemont a banda, ja havia avançat que deixarà el grup municipal de Junts abans d’aquest estiu.

La entrada Quina enemiga s’ha guanyat Xavier Trias? se publicó primero en El Triangle.

“Ens cal ajuda per trobar un ordinador portàtil com aquest. Extraviat dilluns 8 d’abril a les 21:10h a l’últim vagó del tren R2 direcció Sant Celoni, a la parada Barcelona-El Clot”, ha explicat Costa, tot afegint: “Twitter fes la teua màgia!”.

L’exvicepresident de la cambra catalana no ha aclarit si el portàtil en qüestió és seu ni si l’ha perdut ell, però sí que ha mostrat interès a recuperar-lo, ja que ha tornat a compartir el mateix missatge en més d’una ocasió. Més d’un miler de comptes de la xarxa social s’han fet ressò de la publicació de Costa, entre els quals hi ha el cantautor Lluís Llach i el diputat de Junts Joan Canadell.

Ens cal AJUDA per trobar un ordinador portàtil com aquest. Extraviat dilluns 8 d’abril a les 21:10h a l’últim vagó del tren R2 direcció Sant Celoni, a la parada Barcelona-El Clot.
Twitter fes la teua màgia! pic.twitter.com/SgmVFX5z6R

— Josep Costa (@josepcosta) April 9, 2024

La entrada Per què demana ajuda Josep Costa? se publicó primero en El Triangle.

El darrer cap de setmana, en resposta a un altre usuari de la xarxa social X, ha dit que no li agrada cap de les ofertes electorals, abans d’afirmar que “no n’hi ha cap d’independentistes”. No obstant això, ha afegit que “dubto entre votar al president Puigdemont i l’abstenció”.

Aquest darrer comentari l’ha publicat en resposta afirmativa a un altre que li deia que “quan ens posem tiquismiquis i res i ningú ens sembla bé, potser tenim un problema”.

Cotarelo, que ha evidenciat el seu desencís amb Junts, ha mostrat el seu rebuig envers la iniciativa que encapçala l’exconsellera Clara Ponsatí, Alhora, i fa temps que diu sovint el nom del porc d’ERC.

En defensa de l’abstenció, això sí, ha plantejat també a un altre usuari, amb ironia: “És molt millor votar unionisme disfressat d’independentisme, oi?”.

La entrada Quin famós ‘indepe’ no veu cap oferta electoral independentista? se publicó primero en El Triangle.

El bar Cuéllar, propietat d’un company d’escola d’Albert Soler, i on va presentar el llibre el 8 de març, està ubicat al barri de Vila-roja, una zona de la ciutat que contrasta amb les àrees on l’independentisme i el puigdemontisme són majoritaris. Al seu llibre “Barretines i estrelles”, Soler dedica un apartat a aquest barri i, sota el títol “Vila-roja, on la llei es compleix”, escriu: “el bar Cuéllar continua sent el seu centre i els veïns no el consideren un barri de Girona sinó un poble amb entitat pròpia. Hi contribueix el fet de sentir-se oblidats i menyspreats per l’ajuntament; és a dir, per la Girona catalana, la de tota la vida. És a dir, que per deixar ben clar que a Vila-roja no combreguen amb els postulats d’una zona zero del llacisme com ho és Girona, han penjat una gran pancarta a l’entrada del barri -just davant del bar Cuéllar- de manera que tot el que arriba ha de passar per sota, amb una bandera espanyola i una altra de catalana i la llegenda ‘Som catalans i som espanyols’, així, en les dues llengües”.

A la crida a desplaçar-se al bar on l’autor firmarà exemplars del seu darrer llibre s’hi explicita que “davant la impossibilitat que el periodista i escriptor Albert Soler pugui firmar els seus llibres el dia de Sant Jordi a Girona, hem declarat el barri de Vila-Roja com Zona Franca de firmes amb Llibertat Literària. Queden invitats altres escriptors que hi desitgin participar”.

El dia de sant Jordi, Albert Soler estarà firmant exemplars de Puigdemont: el retorn del Vivales a Barcelona com a mínim en cinc parades diferents.

La entrada On firmarà finalment Albert Soler a Girona exemplars del seu llibre per Sant Jordi? se publicó primero en El Triangle.

El vídeo no està editat i, per tant, es veu i s’escolta la conversa amb la periodista. “En català, com es diu manage?”, li demana. I afegeix: “Em passa que en català no em sé explicar massa bé”.

“Tu tranquil·la. Com et surti”, l’anima la periodista i li proposa que utilitzi la paraula ‘gestió’ com a traducció de ‘manage’ al català.

Anna Navarro ha fet bandera en la seva presentació com a candidata de Puigdemont i Junts per Catalunya d’haver portat el català a Silicon Valley al llarg de la seva trajectòria professional. A l’hora de tornar potser necessita uns cursets de reciclatge en l’idioma. En campanya li convé explicar-se bé en català.

La entrada Ha dit Anna Navarro que “en català no em sé explicar prou bé”? se publicó primero en El Triangle.

EL TRIANGLE i el Club Còrtum van editar el llibre “Federalisme fàcil”, amb 19 col·laboracions on s’explica què és el federalisme i com s’interpreta i aplica en els diferents àmbits de comportament humà. Hem portat un exemplar del llibre a la redacció de l’Ara perquè Fontdevila pugui llegir que la major part dels ciutadans del món viuen en països federals i que federar-se amb Espanya és l’opció preferida per un de cada quatre catalans i catalanes.

Qui només parla de federalisme quan hi ha eleccions són diaris com l’Ara i la resta de mitjans independentistes, inclosos TV3 i Catalunya Ràdio. I ho fan perquè no els queda cap altre remei quan han d’explicar les propostes de cada partit polític.

“Federalisme fàcil” s’ha presentat a moltes ciutats de Catalunya els darrers mesos. Hi ha hagut presentacions a Barcelona, Badalona, Cornellà, Tiana, Vic, Girona o Banyoles. Cap d’aquestes presentacions ha merescut l’interès de l’Ara o de TV3.

Si Fontdevila vol ampliar el seu  coneixement sobre el federalisme a Catalunya, Espanya i el món té un bon grapat de llibres per comprar per Sant Jordi. Aquí en té uns quants: “Què és el federalisme?”, de Victoria Camps, Joan Botella i Francesc Trillas. “Missió federal. Cap a una solució compartida a Catalunya”, de Francesc Trillas. “El futur és federal”, de la Fundació Campalans. “Economia d’una Espanya federal. Raons per una Europa sense fronteres”, de Josep Maria Vegara, Maria Antònia Monés, Montserrat Colldeforns, Antoni Zabalza i Francesc Trillas.

Tots aquests llibres estaran a disposició de qui vulgui comprar-los per Sant Jordi a la parada de Federalistes d’Esquerres. I si l’Ara posa parada aquell dia en podem portar uns quants exemplars.

La entrada Quin llibre hauria de llegir el dibuixant de l’’Ara’ Manel Fontdevila per Sant Jordi? se publicó primero en El Triangle.