En el Barça de Joan Laporta solen coincidir la improvisació, el capritx i la necessitat. El que no si donen són casualitats com que, poc després d’aparèixer la notícia sobre una nova palanca blaugrana, consistent a vendre anticipadament les llotges VIP del nou Spotity Camp Nou, la junta convoqui una reunió triomfal amb socis en la qual s’han cantat les excel·lències sobre la marxa de l’obra i detalls -res nou- sobre terminis i reobertura parcial de les instal·lacions.
No és casualitat perquè la premsa, com no podia ser d’una altra manera, li ha dedicat titulars espectaculars, positius i atractius a aquesta sessió propagandística que, certament, poden ajudar al fet que algun dels clients potencials es pugui convèncer que es tracta d’una inversió encertada comprar anticipadament una llotja del nou estadi barcelonista, per a deu anys d’ús i gaudi a partir que es pugui inaugurar de manera oficial.
L’altra anàlisi, si es deixa a un costat l’eufòria habitual amb la qual s’acompanyen aquestes accions, ha de deixar prou preocupats als barcelonistes, en primer lloc, perquè la venda de les llotges VIP aquest estiu, a canvi de 100 milions, són la pitjor mostra d’urgències i de precarietat financera, ja que suposa un acompte avui i fam per a quan s’iniciï l’explotació i el club no pugui beneficiar-se, sinó al contrari, d’un dels ingressos que, precisament, li dona valor a l’esforç de la reforma amb la intenció de millorar substancialment la facturació.
No sembla existir cap manera d’impedir que Laporta, a gairebé quatre anys de la finalització de l’obra, ja tingui la necessitat d’explotar les futures llotges. El nou Spotify Camp Nou disposarà de 115 llotges VIP, 20 considerades com Very Vip Suites i les 95 restants, Boxs. Pel que ha transcendit, 62 d’aquestes noves llotges es destinaran a empreses i els altres 53 s’ocuparan a satisfer compromisos puntuals.
Els mitjans que han avançat la notícia, fanàticament laportistas, han tractat l’operació com una maniobra intel·ligent i pròpia d’algú amb el talent d’un gran administrador que, alarmantment, se li atribueix a Joan Laporta. En realitat, haurien d’haver-la analitzat en el seu context i denunciar el que es forja de veritat, una espècie d’engany al pla de viabilitat amb LaLiga, oferint-li un ingrés ‘extra’ de 100 milions per a l’exercici 2024-25 per a complir amb les expectatives exigides i pactades.
Però no és un ingrés extra. Només un acompte a canvi de perdre per deu anys una altra font de recursos futura, és a dir una altra fractura financera. Si Laporta ho tanca abans de l’assemblea d’octubre com és el seu propòsit, ja no hi haurà res a fer.
