Aitana Bonmatí. Anna Navarro i Descals (Schlegel), candidata número 2 de la llista de Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament que encapçala Carles Puigdemont, té molts problemes amb la seva llengua materna. Tot i que va es llicenciar en Filologia a la Universitat de Barcelona l’any 1990 comet molts errors en l’ús del català. Al seu canal de X hi té penjat com a missatge fix la visita que va fer al vestidor de les jugadores de futbol del Barça el març de l’any passat, amb quatre fotografies i el text: “Empoderament femení. The best soccer team in the World looks like this. So impressive! Elles són impressionants”. Una usuària de X li ha fet notar que les noies del Barça no juguen a soccer sinó a futbol.
El 22 de novembre, va penjar una foto d’ella amb Aitana Bonmatí, considerada la millor futbolista del món el 2023, i hi va escriure això: “El dia que @AitanaBonmati em va explicar que els seus pares eren profes de català i em va corregir una castellanada que ja no faig. Bona sort a Alemània!”. La castellanada que li va corregir Bonmatí, segons va reconèixer Navarro en el fil d’aquest post, és que deia “tinc que” en comptes de dir “he de”. “Ara ja no ho dic!”, va assegurar l’empresària olotina.
Una altra usuària li va recordar que en català no es diu “Alemània” sinó Alemanya i Navarro va intentar justificar els seus errors ortogràfics dient que “Escric ràpid, més o menys em crec el corrector d’Apple”.
Al seu perfil es defineix com “catalana i nord-americana. Executiva i inversora. Tech & serial founder. Creu de Sant Jordi. Orgullosa del meu país, Catalunya”.
En anglès no fa faltes.
1 comentari a “Quina futbolista del Barça ha hagut de corregir una castellanada a Anna Navarro Schlegel?”
En relació a l’Anna Navarro cal dir que si s’escriu la frase en anglès, cal dir soccer i no pas futbol.
Oi que bé reclameu que en català digui Alemanya i no pas Deutschland?
Doncs cal ser coherents i no tergiversar: encara que sigui per a disparar per elevació contra el president legitim Puigdemont; no tot s’hi val, Reixach, que teniu algunes dèries i s’us veu el llautó.
Arguments i fets, res d’enganyifes i pocasoltades, amb qui, després de força anys a l’estranger, mira d’esmenar-se i recuperar la llengua pròpia, com ha fet amb “l’hem de fer, cal fer, és menester, és necessari”.
I més sabent prou que el 80% de catalans nadius i residents de sempre al país -si és que la rancúnia us el deixa contemplar sense deformació– i , diuen “tinc que”.
Periodisme, Jaume, dieu.
Doncs fets, no interpretacions esbiaxades; opinions serioses, no manies persecutòries malaltisses.