Així mateix, el Parlament defensa el dret a protesta com un “mecanisme essencial” per assolir canvis socials i defensar propostes polítiques “legítimes” com el dret a l’autodeterminació. També denuncia i condemna l’ús de la justícia en una “nova persecució política” contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals, en particular contra l’independentisme.

La declaració llegida avui el Parlament manifesta la “necessitat” que l’Estat i el Congrés dels Diputats aturin la “repressió” contra el moviment independentista i els moviments populars i els insta a aturar tots els mecanismes “repressius” contra aquests, a través de l’actuació dels cossos policials i dels tribunals.

El text demana realitzar les modificacions legals i internes pertinents per tal que “mai més” es pugui equiparar la dissidència política al terrorisme i evitar la limitació l’exercici dels drets fonamentals d’acord amb els estàndards internacionals de drets humans.

La declaració també parla de la “nova criminalització” del dret a la protesta amb la persecució i investigació per terrorisme per part de l’Audiència Nacional d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, que ha portat a moltes d’elles a marxar a l’estranger.

“Les investigacions que porta a terme l’Audiència i el Suprem contra Tsunami, els CDRs i d’altres suposa un atac directe a l’exercici de drets fonamentals i la persecució i amenaça a milers d’activistes del moviment independentista en la seva legítima reivindicació al dret a l’autodeterminació”, continua la declaració.

Segona onada
Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger per la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys set dels dotze investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’audiència.

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.

La entrada El Parlament dona suport als encausats de Tsunami i denuncia la “repressió” de l’Estat se publicó primero en El Triangle.

Almenys set dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’AN.

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.

Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, és assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (també a Catalunya), i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.

La entrada Una segona onada ‘d’indepes’ fuig a l’estranger pel Tsunami se publicó primero en El Triangle.

Òmnium ha donat a conèixer el trasllat de Serra en un acte de suport que s’ha fet a Perpinyà, i on el president de l’entitat, Xavier Antich, ha subratllat que és l’Estat qui “exilia” Serra “vulnerant drets fonamentals”. Antich ha afirmat que la del Tsunami és “una causa política” en què l’AN se serveix del Codi Penal “per criminalitzar l’independentisme i acusar “de terrorisme l’exercici del dret a protesta”. El president d’Òmnium ja ha avançat que intensificaran “l’ofensiva internacional per denunciar” aquesta “persecució política”.

En el cas de Rodríguez, establert a Suïssa fa mesos, ha fet saber que marxa pel cas de Tsunami un grup de suport, i en el de Campmajó, ho ha comunicat ell mateix en un vídeo difós també per un grup de suport.

La entrada Marxen a Suïssa tres investigats més pel cas de Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

En els casos de Jesús Rodríguez, Jaume Cabani Massip i Nicola Flavio Giulio, que no han designat advocats que els representin, el jutge ha demanat a la Guàrdia Civil que esbrini on es troben, difon l’ACN.

García Castellón ha pres aquestes decisions a un mes i mig de la data que es preveu l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, un cop el text hagi superat el tràmit al Senat i torni al Congrés per a la votació definitiva.

La entrada García Castellón dona un dia als investigats de Tsunami perquè li diguin on viuen i els pugui citar se publicó primero en El Triangle.

Els magistrats han rebutjat els recursos que la Fiscalia de l’Audiència Nacional i els investigats Marta Molina i Oriol Soler havien presentat contra aquella decisió. Segons la sala, és “evident” que els aldarulls formaven part del procés que s’investiga, per la qual cosa els dos agents es poden personar en la seva condició de víctimes, difon l’ACN.

Les defenses i la Fiscalia argumentaven que els fets pels quals van resultar lesionats els policies “no són objecte d’investigació en aquest procediment”, perquè no es pot atribuir a Tsunami Democràtic ni la convocatòria de la vaga general del 18 d’octubre del 2019 ni els incidents que es van produir. En aquest sentit, recordaven que Tsunami no va convocar la vaga i només va publicar a Twitter un únic missatge de suport a la convocatòria.

La sala penal, però, utilitza les seves pròpies resolucions per considerar demostrat que Tsunami va anunciar a les seves xarxes socials la convocatòria d’una vaga general, i que “sota la cobertura d’aquesta vaga es van produir alternacions greus de la pau social i de l’ordre públic”. D’aquesta manera, considera “evident” que els fets de Plaça Urquinaona, on van resultar ferits els agents, “formen part de l’objecte d’aquest procés”.

“No hi ha cap dubte que els agents tenen la condició de víctimes dels fets”, ha apuntat l’Audiència Nacional, perquè “van resultar lesionats durant el seu desenvolupament” i, per tant, “estan legitimats per a l’exercici d’accions penals com a acusadors particulars”.

La entrada L’Audiència Nacional confirma la decisió de García Castellón d’acceptar dos agents ferits com a acusació al Tsunami se publicó primero en El Triangle.

La Fiscalia havia considerat que els fets només suposen delictes de desordres públics i, per tant, que la causa ha d’anar als jutjats de Catalunya, però ara l’Audiència Nacional ha donat la raó a García Castellón utilitzant els arguments de la interlocutòria del Tribunal Suprem en què va assumir la investigació per terrorisme contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg.

En aquest marc, segons difon l’ACN, la sala penal ha rebutjat un traspàs de la causa recordant que l’Audiència Nacional és l’encarregada d’instruir i jutjar causes “per delictes comesos per persones integrades en bandes armades o relacionades amb elements terroristes o rebels”.

L’afer de Tsunami va passar al Suprem només pel que fa a la instrucció sobre Puigdemont i Wagensberg, però continua a l’Audiència Nacional per a la resta dels investigats, que no tenen aforament.

L’Audiència també ha desestimat altres recursos com el de Josep Lluís Alay, que afirmava que no hi ha cap element que acrediti, ni tan sols de forma indiciària, que ha tingut cap participació penalment rellevant en els fets. Segons els jutges, però, els indicis contra Alay estan recollits a l’auto de García Castellón i en un ofici de la Guàrdia Civil.

Alay, segons els jutges de l’Audiència, no era un “simple missatger o assistent aliè als fets que tracta la informació que transmet”, sinó que va tenir una participació “essencial” perquè es duguessin a terme.

La entrada L’Audiència Nacional desestima el recurs de la Fiscalia i manté l’atribució de terrorisme als investigats pel Tsunami se publicó primero en El Triangle.

En una altra interlocutòria, la Sala Penal sí que fa cas a la Fiscalia i obliga el jutge García-Castellón a corregir el seu criteri inicial i enviar als jutjats de l’Audiència de Madrid la investigació per la filtració de la resposta negativa que li van fer les autoritats suïsses en la seva pretensió de que localitzessin la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El jutge pretenia instruir ell mateix la peça separada per un suposat delicte de revelació de secrets

La entrada L’Audiència Nacional avala la investigació de García-Castellón al Tsunami per terrorisme se publicó primero en El Triangle.

No hi ha dubte que l’expresident coneixia les implicacions del seu entorn en les accions de Tsunami. El seu home de confiança, Josep Lluís Alay, que li gestionava l’agenda, li traslladava els missatges d’altres estaments de l’estructura perquè el resident a Waterloo hi donés el vistiplau i decidís en qüestions fonamentals. L’acte recorda que Puigdemont va participar activament en el llançament de la campanya de la plataforma el setembre del 2019 a través de Twitter, com també Oriol Junqueras i Quim Torra, encara que la rellevància d’aquests en l’organització era nul·la. En una conversa entre Josep Campmajó, empresari de Girona que havia adoptat l’àlies de Canalla, tots dos al·ludeixen a Tsunami com a “eina per a la consecució de la independència”. El nucli de la qüestió és determinar si les accions de Tsunami són o no són terrorisme.

Però la veritat és que Puigdemont tenia més que simpaties per Tsunami. Tant ell com el Consell de la República (CdR) que havia creat compartien “lampistes” amb Tsunami: l’empresa Iniciatives Events, per exemple, organitzadora de gairebé tots els actes independentistes durant el procés. Abans que Tsunami naixés, aquesta empresa ja treballava pel CdR, a més de per a JxCat, ERC, l’ANC, Òmnium Cultural i diversos departaments de la Generalitat, entre els quals Presidència, on organitzava tots els actes de Quim Torra.

Els propietaris d’Iniciatives Events, Toni Fuster i Roc Aguilera, tenien una persona de contacte privilegiat al CdR: era Betona Comín, germana de l’exconseller de Salut Toni Comín, acompanyant de Puigdemont a Bèlgica i vicepresident del CdR. L’exconseller domina l’estructura del Consell i decideix amb mà de ferro amb qui es contracten els actes i qui els ha de sufragar. La seva actuació ha provocat una queixa generalitzada de la militància de base del CdR, que l’ha denunciat per haver donat un “cop d’estat” intern per desfer-se de l’Assemblea de Representants, l’organisme que simulava ser el Parlament del Consell.

El van acusar de realitzar una “purga” contra l’Assemblea. “En el desenvolupament d’aquesta croada, el vicepresident va forçar la seva compareixença a les comissions, on va emprar actituds desautoritzadores, com ara afirmar que ‘la separació de poders és una relíquia medieval sense lloc al segle XXI’, per justificar la proposta de concentració de poder en el Govern. En un altre cas, va dir a una veterana de la lluita contra el franquisme, que era crítica amb la proposta, que li calia ‘llegir més llibres’”, afirmen fonts de l’entitat.

La concentració del poder polític era paral·lela a la concentració del poder econòmic: Toni Comín va posar la seva germana com a representant de CATGlobal ASBL, l’associació que empara al Consell. D’aquesta manera, per les seves mans passava qualsevol decisió. Ella va quedar convertida en l’oficial major del vaixell republicà i la que transmetia les ordres de la cúpula.

Però Betona Comín també era una de les cartes que tenia a la màniga Iniciatives Events per aconseguir penetrar en l’exclusiu cercle dels que treien profit amb el procés. I gràcies als bons oficis d’ella, l’empresa de Fusté i Aguilera es va convertir en l’única prestadora de serveis del Consell de Carles Puigdemont.

Iniciatives Events va ser l’empresa de capçalera per organitzar els principals actes polítics liderats pel Consell de la República, però quan JxCat va nomenar director de comunicació Pere Martí, Betona Comín va escriure a Roc Aguilera un missatge molt clar: “Sobretot, li diré que s’ha de fer tot amb vosaltres”. No era estrany, perquè des del 2018, Betona Comín i els amos d’Iniciatives Events treballaven en moltes àrees plegats. Els informes de la Guàrdia Civil que han arribat al jutjat d’instrucció número 1 expliquen que utilitzaven la representant del Consell i l’exdiputat Jordi Cuminal per “obtenir contractes públics, atesos els contactes d’aquests últims a l’Administració”.

Betona Comín utilitzava un telèfon pagat per Iniciatives Events, segons es recull en els informes judicials. Entre el gener i el febrer del 2020, mentre Comín gestionava el gran acte de l’independentisme que va reunir a Perpinyà a més de 150.000 persones, va visitar diverses vegades la ciutat rossellonesa, i qui va pagar les dietes va ser una empresa del grup d’Iniciatives Events anomenada Espai i Difusió: 405 euros de despeses per a Comín. L’organització d’aquest acte va costar al Consell de la República gairebé 220.000 euros, dels quals l’ANC es va fer càrrec de 24.200 euros i la resta la va pagar l’estructura de Waterloo.

La relació venia de lluny: durant l’any 2018, Betona Comín els havia encarregat l’organització de l’acte independentista del 2 de juliol davant del Parlament Europeu, que havia de servir per pressionar la cambra comunitària amb la finalitat que acredités Puigdemont, Comín i Junqueras, per deixar en mal lloc la imatge d’Espanya i per projectar el suposat suport absolut dels catalans al resident a Waterloo. Aquest acte, en el qual es van gastar 74.290 euros, va ser sufragat entre totes les famílies independentistes: CdR, PDECat, ERC, ANC i Òmnium.

L’estreta relació entre Betona Comín, és a dir, entre el Consell de la República, i Iniciatives Events és clau. El 9 d’abril del 2019, Betona Comín escrivia un correu a Toni Fusté i Roc Aguilera, propietaris d’Iniciatives Events: “Bon dia, macos!! Molt bé ahir!! Sou uns cracs, sens dubte els millors. Ho dic objectivament! Sempre ho feu tot de manera excel·lent, em teniu admirada! Tema reunions a anar programant, us faig resum del que us vaig enviar, i vosaltres marqueu el ritme. Poso també seguiment de temes en marxa: acte 1, octubre 2019. Avui és un mal dia per parlar amb en Toni Molons, perquè el jutjat 13 ha decidit processar 30 dels imputats, i ell n’és un. Fiança conjunta immediata de 5,8 milions €. Però parlem dels passos a seguir avui que ja fa una setmana del dinar i marquem calendari”, deia Betona al correu. Què hi feia la representant del Consell de la República programant reunions de l’empresa que li muntava els seus actes amb el secretari de Difusió del Govern de la Generalitat?

Poques setmanes més tard, els avisava d’altres reunions a Presidència. “M’ha escrit la secretària d’en Toni Molons, que la consellera de Presidència l’ha citat al Parlament, de manera que no podrà ser a la reunió. Aleshores he parlat amb el cap de gabinet del president Torra per contrastar amb ell si fèiem igualment la reunió o l’ajornàvem fins quan en Molons pogués, i m’ha demanat que la mantinguem per avançar, i que si cal divendres o dilluns ja en faríem una altra. Convé que la preparem bé per conduir-la el màxim nosaltres”. Un parell de mesos més tard, el dia en què Tsunami va assaltar l’aeroport de Barcelona, Toni Fusté li va comentar a Betona que havia parlat amb el Port. “Ja t’ho explicaré, però podrem anar junts a la subhasta, ho han arreglat una mica, i han fet un terme mitjà més ajustat i quadrat. Eureka”.

Betona va ser també la intermediària, segons els informes del jutjat, perquè Toni Fusté fes un dinar amb Joan Canadell el juliol del 2020. En aquell moment, Canadell era president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Que Betona era la intermediària per a molts negocis que li volia posar en safata a Iniciatives Events queda clar en un mail del 19 de juny del 2020. “Ja tinc la proposta de dia per dinar amb en Joan Canadell: dimecres 15 de juliol. Tal com vam quedar dimarts, dimecres li vaig respondre que preferíeu esperar i poder dinar que no pas fer una reunió per videoconferència. […] En Tatxo Benet de moment no em diu res… sé que porta uns dies malalt, però trobo que està passant una mica de mi”.

Amb Puigdemont, les relacions dels propietaris d’Iniciatives Events són excel·lents. Roc Aguilera es va fotografiar amb la cúpula de l’independentisme a Waterloo durant una visita: a la foto apareixien Puigdemont, Jami Matamala, Betona Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Quim Torra, al costat d’Aguilera. Però la Guàrdia Civil també va trobar una cosa més interessant: un correu electrònic de Roc Aguilera a la joieria Pere Quera de data del 6 de setembre del 2019 per la compra d’un rellotge Rolex que la Guàrdia Civil sosté que és un “regal homenatge al president”. De fet, el correu electrònic demanava si “al concepte de la factura podrien fer constar també aquest text que adjunto: ‘Objecte regal homenatge president’”. Enviava amb el correu el comprovant de la transferència bancària de 7.000 euros des d’un compte de l’empresa Espai i Difusió. Un detall d’aquest calibre denota que la relació entre Puigdemont i els empresaris d’Iniciatives Events transcendeix el pla comercial i entra en terreny desconegut.

També hi ha un altre detall curiós que ressalta un dels informes de la Guàrdia Civil: el 8 de novembre del 2018, una empleada d’Iniciatives Events enviava als propietaris de l’empresa un mail amb l’assumpte “Material per facturar a la Generalitat”, que explicava que un altre treballador li havia enviat el cost d’un material extra “que es va demanar per a l’acte del 30 d’octubre que vaig facturar a Junts pel Sí. Ja em direu si ho haig de facturar també a part o no”. El material en qüestió eren dos distribuïdors que costaven 214,29 euros cadascun i que van servir per a la presentació del CdR, un esdevenim ent partidista. Segons la Guàrdia Civil, del correu “sembla desprendre’s que, amb diners públics, s’estarien sufragant despeses del Consell de la República”.

Betona Comín va ser la intermediària el gener del 2019 perquè l’aleshores comptable de Puigdemont, Jaume Cabaní, també processat per la seva pertinença a Tsunami, pagués una factura a Iniciatives Events referent a l’organització d’un acte del Consell de la República. Cabaní es presentava com a membre de l’àrea d’operacions, finances i logística de la República Catalana. Segons la justícia, també era membre de l’equip de recaptació de fons per a Tsunami Democràtic, on utilitzava l’àlies de Kanabo.

I un altre detall important ressalta el vincle d’Iniciatives Events amb Waterloo: a final de març del 2020, després del decret d’alerta sanitària, Iniciatives Events va enviar un pressupost a Betona Comín per poder comprar 8 milions de tests de la covid a la Xina (també podien aconseguir mascaretes, guants i vestits), ja que podien tenir accés a un intermediari, segons relata un informe de la Guàrdia Civil que aporta els correus enviats el 26 de març d’aquell any. El preu unitari era de 12,25 dòlars, als quals calia afegir-hi el transport des de la Xina. La comanda mínima era d’un milió, i tenien disponibles 5 milions d’unitats per lliurar a Barcelona en cinc dies. El negoci, en el qual també podria participar Xavier Vendrell, ja que va rebre un mail sobre el tema, suposaria una operació immediata de més de 61 milions d’euros, a més del cost del transport. Hores més tard, va enviar tres pressupostos a la Generalitat i dos pressupostos més a la Junta d’Andalusia, ja que tenien un contacte de l’empresa IN2 amb accés al conseller de Salut d’aquella comunitat. Però la primera a conèixer la situació va ser la cúpula independentista de Waterloo.

A Roc Aguilera se li va trobar una conversa amb Betona de l’octubre del 2020 en la qual aquesta li comunicava que “tant el president com en Toni [presumiblement Toni Fusté] em diuen que tenim pendent el sopar a Waterloo. Per ells, quan tu diguis, fa temps que m’ho diuen… Deien de fer-lo abans de Nadal. Ja ho parlem”. Cinc dies més tard, Roc Aguilera i Toni Fusté eren detinguts per la Guàrdia Civil. La investigació ofereix una conclusió molt clara: “Betona Comín ha fet d’intermediària en diversos contractes que obtenen les empreses de l’entorn de Roc Aguilera i fa de mediadora entre aquest i el Consell de la República per a l’organització de diferents esdeveniments”. Però la bona sintonia del triangle Puigdemont-Comín-Iniciatives Events continua en l’actualitat.

*Pots llegir l’article sencer al número 1567 de l’edició en paper d’El Triangle.

La entrada Iniciatives Events, el proveïdor de confiança de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

García-Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6, ha acceptat una petició dels dos policies nacionals que estan personats en el cas Tsunami. La sol·licitud demanava que el cos informés sobre set espies russos “experts en sabotatges i assassinats” que haurien viatjat a Barcelona, i acompanyava l’escrit amb un recull de diverses notícies de mitjans de comunicació amb investigacions sobre la suposada presència de membres del servei d’intel·ligència militar rus a Barcelona durant els anys del procés.

García-Castellón accedeix a la sol·licitud i acorda lliurar el corresponent ofici a la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia.

La entrada García-Castellón demana a la Policia Nacional informació de l’arribada d’espies russos a Catalunya entre 2014 i 2019 se publicó primero en El Triangle.

Segons Bolaños, el que ha fet l’alt tribunal és atribuir-se la competència en la investigació en tant que els dos dirigents polítics mencionats són aforats. “El que no ha fet el TS és qualificar cap fet com a terrorisme, simplement investigarà uns fets que es poden qualificar, com l’auto diu, en diferents delictes”, ha ressaltat Bolaños en una roda de premsa a Palència.

El ministre també ha demanat “deixar treballar” la investigació sobre l’expresident català i el diputat al Parlament.

La entrada Bolaños diu que el TS només s’ha atribuït la investigació de Tsunami sense “qualificar cap fet com a terrorisme” se publicó primero en El Triangle.

Junts denuncia que amb la seva decisió el Suprem “baixa una vegada més a l’arena política per interferir en la voluntat del legislador”. Així ho ha assegurat el vicepresident i portaveu del partit, Josep Rius.

En roda de premsa a la seu del partit, ha traslladat el suport a Puigdemont, Wagensberg i totes les persones encausades i ha carregat contra la “judicatura espanyola”, que “posa en joc l’estat de dret a l’Estat espanyol i a Europa i el respecte i l’exercici dels drets fonamentals” amb les acusacions de terrorisme.

La entrada Junts continua negociant la llei d’amnistia tot i la causa del Suprem per terrorisme se publicó primero en El Triangle.

Els magistrats consideren “necessari i pertinent” que Puigdemont i Wagensberg “siguin cridats al procediment per ser escoltats com a investigats amb tots els drets i garanties previstos en l’ordenament jurídic”, una diligència d’investigació que no pot realitzar l’instructor, en referència a García-Castellón, sinó la sala segona del Suprem, ja que són aforats.

L’alt tribunal adopta aquesta decisió després d’analitzar l’exposició raonada elevada per García-Castellón. El Suprem també declara la seva falta de competència per instruir i en el seu cas jutjar les altres deu persones investigades en aquest cas. Considera que no s’adverteix una unitat que no es pugui escindir en aquest cas per acceptar la competència respecte a persones no aforades.

La entrada El Suprem obre causa penal contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per terrorisme en el cas Tsunami se publicó primero en El Triangle.

En només 24 hores, el jutge rebia dues garrotades: una de part de la tinent fiscal; i una altra de part de la justícia suïssa, que li negava l’ajuda per investigar Marta Rovira, també implicada en el sumari i resident a Ginebra. El pitjor del cas és que el Ministeri de Justícia de Suïssa va rebutjar una reunió de coordinació amb la justícia espanyola per resoldre qualsevol dubte sobre la comissió rogatòria, que també demanava dades d’un compte de CIM Banque Genève-Wollerau-Lugano, controlat suposadament per Marta Rovira i que podria haver servit per finançar activitats de Tsunami.

La imputació de Rovira adquireix una dimensió política gràcies a la interferència dels poders executius d’Espanya i de Suïssa en el procediment judicial. El país helvètic va denegar ajuda al jutge García-Castellón, al·legant que és un assumpte polític. Però qui ho diu no és un jutge, sinó un polític. I, com acusa després el magistrat espanyol, “s’ha de subratllar en la resposta a Suïssa la incongruència que s’adverteix en la redacció de la petició, ja que d’una banda el remitent refereix un pretès rerefons polític de la sol·licitud de cooperació judicial i, simultàniament, el remitent s’interessa de manera xocant sobre una qüestió de naturalesa eminentment política, aliena a l’estricte marc jurisdiccional en què ha de ventilar-se aquesta classe de sol·licituds”.

“Aquest magistrat ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en l’àmbit de la cooperació judicial internacional, i ha servit com a magistrat d’enllaç d’Espanya a les repúbliques de França i Itàlia. L’experiència acumulada permet afirmar que la cooperació judicial es basa en el principi essencial per al bon funcionament dels mecanismes existents, la confiança entre les autoritats a l’hora d’atendre el que se sol·licita”, relatava el magistrat en un escrit aquest 21 de febrer, després de la negativa de les autoritats helvètiques a facilitar-li informació.

García-Castellón recordava que els seus 17 anys exercint funcions internacionals són suficients per saber els problemes als quals s’enfrontava, i va sol·licitar una reunió “de caràcter urgent” amb Guillaume Rousseau, representant de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, el 27 de novembre passat, entre les autoritats suïsses competents i la representació d’Espanya a Eurojust, que és l’agència europea a través de la qual es dirimeixen els conflictes. Suïssa va fer el sord i no va contestar.

Més enllà de les motivacions formals, el jutge de l’Audiència Nacional disposa de diversos informes de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona en què es qualifiquen les accions de Tsunami Democràtic de la tardor de l’any 2019 d’“actes terroristes”.

Puigdemont, a la cúspide

En un extens informe de la Guàrdia Civil s’impliquen els principals encausats en els “greus disturbis, així com significatius perjudicis econòmics i d’ordre públic” en l’últim terç de l’any 2019. Situa Carles Puigdemont a la cúpula de l’organització, i després Marta Rovira i Xavier Vendrell. Al costat de Puigdemont, hi ha el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay. “Alay és el nexe de connexió entre la plataforma Tsunami Democràtic i l’expresident del Govern català Carles Puigdemont”, diu l’informe policial.

El dossier relata que Jesús Rodríguez Sellés dona a Alay “novetats sobre la situació de Tsunami durant els seus inicis, els actes preparatius i els suports que obtingués la plataforma, buscant l’aquiescència de Puigdemont”. D’aquesta manera, la responsabilitat última de l’estratègia i dels actes concrets de l’organització seria de l’expresident. Rodríguez es comunica amb Alay a través de l’aplicació Signal. El 20 d’agost del 2019, Jesús Rodríguez escrivia a la mà dreta de Puigdemont: “El dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho avanço perquè en tinguis constància”.

El llançament de Tsunami es va produir amb diversos dies de retard, però una cosa no treu l’altra: Puigdemont estava perfectament al cas del que s’estava coent als fogons de Tsunami. Jesús Rodríguez, el 22 d’agost d’aquell any, comunicava a Alay que “el grup de coordinació de Tsunami” tenia dubtes sobre la data del seu llançament com a moviment a les xarxes socials, estudiant el 26 d’agost o el 30 d’agost, després d’una cimera a Ginebra, a la qual van acudir les cúpules de Junts, ERC i la CUP, el president Quim Torra, delegacions de l’ANC i d’Òmnium Cultural i Arnaldo Otegi. El que demanava Rodríguez era “traslladar el dubte al president” per deixar en les seves mans fixar la data. Finalment, la plataforma es llança el 2 de setembre, després de la cimera. Al cap de pocs minuts de donar-se a conèixer, Marta Rovira va emetre un tuit recolzant Tsunami. També la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va reconèixer aquell dia que a la cimera no es va concretar una estratègia comuna, “però sí que van aconseguir posar-se d’acord en el suport a Tsunami Democràtic, que aquell mateix dia va publicar el seu primer comunicat”.

Hi ha un altre detall que apuntala els interessos comuns d’Òmnium i de Puigdemont: Alay, segons l’informe citat, “exerceix d’enllaç amb la comissió o els encarregats de la gestió econòmica de la plataforma Tsunami Democràtic, com Jaume Cabaní. Aquesta afirmació es confirma amb les converses (a través de missatgeria) que l’investigat mantenia amb Nicola Foglia, que diu que vol realitzar una aportació econòmica, però que prèviament es posa en contacte amb Alay, perquè aquest li defineixi la manera de fer-ho i la persona de contacte”.

L’italosuís Foglia era un exbanquer defensor de l’independentisme que va aportar diners per pagar les despeses de l’assalt a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019. Els diners van ser ingressats en un compte suís que controlava Cabaní, i que Alay va facilitar a Foglia. D’això es dedueix que Cabaní tenia a veure amb l’àrea financera de Tsunami (de fet, se li van interceptar missatges sobre la recaptació de fons). Però, al mateix temps, exercia com a comptable de Puigdemont, com a encarregat de muntar la lampisteria opaca perquè l’expresident pogués rebre fons sense fiscalitzar a Waterloo: i, d’altra banda, també treballava per Òmnium Cultural i va ser qui va muntar part de l’estructura d’aquesta entitat a Bèlgica.

L’informe detalla, doncs, que cada membre de Tsunami tenia perfectament assignades les seves funcions, cosa que li confereix la característica d’una organització jeràrquica i estructurada, compatible amb la qualificació de “grup terrorista”. A més, els seus membres disposaven de tecnologia de camuflatge per intentar evitar el control policial en les seves comunicacions o en les seves accions.

El paper de Marta Rovira

L’informe explica que Xavier Vendrell es comunicava amb Marta Rovira a través de l’aplicació Threema, i “que utilitza el pseudònim de Matagalls. D’aquestes comunicacions s’observa que Vendrell està enquadrat en l’organització de la plataforma Tsunami Democràtic, i que és l’encarregat d’impulsar o dirigir els inicis de la plataforma, ja que mostra un coneixement previ de les accions que es van dur a terme i que van ser minuciosament ideades i planificades”. A més, no descarta que pugui ostentar el “possible paper d’ideòleg del moviment”.

Del que no hi ha dubte és que Vendrell, exsecretari d’Organització d’ERC i exconseller de Governació, exerceix “un càrrec directiu i amb comandament sobre les diferents persones que integren Tsunami. Aquest punt es demostra amb les expressions que fa servir Vendrell com, per exemple, en un missatge del 5 d’octubre del 2019, a través de Threema, amb l’usuari Matagalls [Marta Rovira], en la qual Vendrell afirma: ‘La meva gent pot fer-ho sense el suport de l’estructura, però no amb l’estructura en contra’. En aquesta mateixa línia, però en una altra conversa mantinguda per Threema amb Matagalls, aquesta li indica que s’està reclutant gent per fer ‘la vostra acció’, en referència a les accions de Tsunami”.

Una altra cosa és si els fets que se li imputen poden considerar-se “actes de terrorisme”. Per als investigadors, sí. “Van intentar derrocar un helicòpter amb bengales, van intentar prendre a l’assalt i violentament l’aeroport, una infraestructura bàsica, van intentar cremar un cotxe de policia amb agents a dins, van atacar agents amb còctels Molotov i amb armes contundents, van sembrar el terror als carrers de Barcelona, van intentar assaltar edificis oficials, van intentar forçar la derogació de la Constitució i van intentar causar el major dany econòmic possible a l’Estat. Aquests extrems s’incardinen dins dels suposats actes de terrorisme”, explica a EL TRIANGLE una font propera a les investigacions.

Aquesta multiplicitat d’actes és el que confereix a la plataforma Tsunami Democràtic una dimensió per qualificar-la de “grup terrorista”. El mateix jutge García-Castellón, en la seva resposta a Suïssa d’aquest mes de febrer, alerta que “l’actuació d’aquest grup o organització no se circumscriu a un sol acte, com es descriu a la comissió rogatòria internacional remesa, sinó que abraça diverses accions, que es veuen interrompudes per la crisi sanitària de principis de l’any 2020 i que tracten de reactivar-se, sense èxit, a mitjans de l’any 2020”.

En un acte anterior, el magistrat ja recollia que la creació de Tsunami no era flor d’un dia, sinó que tenia una intenció més contundent. La seva estratègia s’emmarcava “en una sèrie d’accions planificades per a la desestabilització, encaminada com a fi últim a aconseguir la independència de Catalunya”. En aquesta empresa l’ajudarien els comitès de defensa de la república (CDR). “Hem de recordar que les mobilitzacions de Tsunami van coincidir en el temps amb els fets investigats en el sumari 5/2021 d’aquest jutjat central, on, segons es desprèn de l’acusació formulada pel fiscal, els indicis han permès constatar que un grup de CDRs estaven planificant la comissió d’atemptats mitjançant l’ús d’explosius, i que es va qualificar com de pertinença a organització terrorista”.

Totes aquestes visions clares i diàfanes del ministeri públic, en el seu moment qualificades d’actes terroristes, ara es veuen de forma totalment contrària, després del pacte de Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont a canvi dels set vots de JxCat per a la investidura del socialista com a president de Govern. El que abans eren fets clars, ara són “meres conjectures”. L’enfrontament del fiscal general de l’Estat i de la tinent fiscal del Suprem amb els fiscals que estan al peu del canó projecten una imatge lamentable que resta credibilitat i fiabilitat a una institució que hauria de vetllar per l’interès públic, lluny de les directrius polítiques. La xacra de la politització de la justícia a Espanya és molt més acusada que la judicialització de la política.

*Pots llegir l’article sencer al número 1566 de l’edició en paper d’El Triangle.

La entrada García-Castellón insisteix que Tsunami era un “grup terrorista” se publicó primero en El Triangle.

“Els recents incidents restrictius contra activistes catalans acusant-los de terrorisme soscaven els compromisos del país amb les normes internacionals de drets humans i el dret de la Unió Europea”, assenyala el manifest, que recorda que, segons el dret internacional, “les reunions pacífiques poden en alguns casos ser inherents o deliberadament pertorbadores i requerir un grau significatiu de tolerància”. En aquest sentit, les organitzacions signants consideren que les acusacions de terrorisme “contravenen” les normes internacionals de drets humans i “creen un efecte paralitzador en el compromís cívic”.

Per tot això, l’escrit demana que es retirin els càrrecs de terrorisme, i recorda que les autoritats han de garantir els drets fonamentals: “En solidaritat amb els catalans que enfronten les acusacions, demanem la retirada immediata dels càrrecs de terrorisme. Les autoritats estatals tenen el deure de protegir i facilitar els drets fonamentals, no reprimir-los”, conclouen les organitzacions socials.

“El dret de reunió pacífica és una pedra angular de les societats democràtiques, consagrat tant en el dret nacional com en l’europeu i internacional. És un dret fonamental que permet a les persones expressar les seves opinions i participar en el debat públic sense por de la repressió”, destaca el manifest, que lamenta la “tendència” que ha aparegut en els últims anys a Europa de restringir el dret de reunió pacífica i el de protesta, com en el cas d’Espanya, França, el Regne Unit i Itàlia.

La entrada Vint organitzacions internacionals signen un manifest en “solidaritat” amb els acusats en el cas Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

L’escrit, avançat pel diari El Mundo i al qual ha tingut accés l’ACN, ho justifica amb un recull de diverses notícies de mitjans de comunicació amb investigacions sobre la suposada presència de membres del servei d’intel·ligència militar rus a Barcelona durant els anys del procés independentista.

La entrada Els dos policies nacionals personats al cas Tsunami demanen incorporar informes sobre espies russos a la causa se publicó primero en El Triangle.

Bolaños s’ha referit així a la decisió de la tinent fiscal de l’alt tribunal, María Ángeles Sánchez-Conde, que avui ha conclòs que no hi ha indicis suficients de criminalitat per investigar per terrorisme l’expresident català Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, en el cas Tsunami. El ministre ha expressat “respecte absolut” per la feina de la Fiscalia i pels qui tinguin un criteri diferent, però ha destacat que l’informe final confirma la posició “definitiva” de la Fiscalia del Suprem que “no ha existit terrorisme”.

“Miri si hi ha hagut debat, també n’hi ha hagut dins la mateixa Fiscalia, i avui la Fiscalia del Tribunal Suprem ha unificat criteri i entén que no ha existit terrorisme durant el procés independentista”, ha resolt en una pregunta dels representants de Vox.

La entrada Bolaños defensa que la Fiscalia del Suprem descarti el terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

El jutge ha explicat que van tenir una reunió a l’Escola Judicial de Bordeus i els francesos van rebutjar un intercanvi immediat d’informació perquè eren dades sumarials. “Jo recordo que la situació era horrible, perquè teníem molts morts anuals, amb totes les extorsions”, ha argumentat el magistrat, que ha explicat que va mentir-los per aconseguir que signessin l’acord.

Ell mateix assenyala que feia uns anys havien matat el prefecte de Còrsega de dos trets, i l’autor, Yvan Colonna, era l’home més buscat a França. “Estava desaparegut i havien passat quatre anys. En aquell entorn d’aquella tensió que veus que no t’ho donen, a mi se’m va ocórrer dir una mentida: ‘Molt bé, però Colonna està localitzat a Espanya, quan el detinguem no us passarem la informació'”, relata.

Fins i tot els va dir que estava al voltant de la Costa del Sol. García-Castellón apunta que les autoritats franceses van demanar temps, van sortir fora, van parlar i després van accedir a signar l’acord d’intercanvi d’informació, tot i que posteriorment, segons ell, “no el van complir o el van complir quan van voler”.

La entrada García-Castellón admet que va mentir a França per aconseguir que li passessin informació sobre ETA se publicó primero en El Triangle.

En una interlocutòria coneguda aquest dimecres, García Castellón explica que la seva intenció és introduir l’informe a la resposta que remetrà a les autoritats suïsses un cop aquestes li han demanat més informació sobre els motius pels quals persegueix la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

L’informe, que no afectarà la posició final de la Fiscalia perquè la decisió recaurà en la tinent fiscal del Suprem, María Angeles Sánchez-Conde, assegura que l’expresident Puigdemont “exercia el lideratge absolut” del moviment i portava “les regnes” de la plataforma, que defineix com un “grup organitzat de caràcter terrorista”, recull l’ACN.

Segons ha publicat El Español, el document redactat pel fiscal de sala en cap, Fidel Cadena, remarca que Puigdemont “va estar informat des del principi de la constitució del grup organitzat”, va estar present en reunions a Ginebra per posar-lo en marxa el 30 i 31 d’agost del 2019 i està “directament implicat en el llançament de la campanya de Tsunami a través de les xarxes socials”.

La entrada García Castellón demana a la Fiscalia del Suprem l’informe que considera Puigdemont el cap de Tsunami se publicó primero en El Triangle.

El magistrat ha retret a Suïssa que ni tan sols hagi atès la seva petició del passat mes de novembre de celebrar una reunió de coordinació sobre aquest cas. A més, García-Castellón ha advertit que els tractats internacionals prohibeixen rebutjar una sol·licitud d’assistència judicial en base a motius polítics.

L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa ha qüestionat la investigació del magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón sobre la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic, i ha rebutjat localitzar-la, com demanava el jutge. En resposta a la petició d’informació de García-Castellón, l’organisme ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”, fet que els impediria concedir l’assistència sol·licitada, ha recordat.

Mentrestant, la justícia suïssa ha suspès la petició del jutge, que demanava localitzar Rovira i informació sobre els seus moviments bancaris: “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta. En l’escrit, l’Oficina Federal de Justícia constata que la petició del 21 de novembre del 2023 sobre Rovira enviada pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional és molt similar a comissió rogatòria que va cursar el 3 de desembre del 2019, que ja va ser denegada per part de Suïssa i on ja es demanava informació bancària de la secretària general republicana.

Concretament, l’organisme es pregunta per què es demanen moviments en el compte corrent de Rovira fins al juny del 2020, quan els fets investigats als aeroports de Barcelona i Madrid “que suposadament haurien d’haver rebut suport financer a través d’aquest compte” van tenir lloc el 14 d’octubre del 2019. És més, “des del punt de vista del principi de proporcionalitat”, continua, demana saber “la relació exacta entre Rovira i les manifestacions en els dos aeroports mencionats”. L’autoritat suïssa constata la importància de destacar la “implicació precisa” de la republicana en aquestes manifestacions, “i més concretament en les accions contra funcionaris espanyols i saquejos comesos en aquest context”.

En l’escrit, l’Oficina Federal de Justícia també assenyala que saben per la premsa que s’està preparant una llei d’amnistia, i reclama que li ampliïn informació al respecte: “Seria convenient que ens expliquessin les possibles conseqüències d’aquesta llei en els procediments iniciats contra els membres de la plataforma Tsunami Democràtic, així com contra la senyora Rovira”, remarca l’organisme, que afegeix que la pertinença de la republicana a aquesta plataforma “no està clara”.

La entrada García-Castellón retreu a Suïssa “biaix polític” i falta de col·laboració en el cas Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

La resposta de Suïssa a la comissió rogatòria del jutge, en la qual demanava localitzar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va ser avançada pel diari El País abans que aquesta arribés a l’Audiència Nacional, i el magistrat de la causa del Tsunami ha apuntat implícitament al govern espanyol. En aquesta resposta, l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa suspèn la petició de García-Castellón argumentant que no entenen “la finalitat que es persegueix amb aquesta localització” i qüestiona la investigació per terrorisme. A més, demana informació per verificar si la comissió rogatòria “té un caràcter polític” i sol·licita conèixer com afectaria la llei d’amnistia a Rovira.

La entrada El jutge del cas Tsunami Democràtic obre peça separada per investigar la filtració de la resposta de Suïssa se publicó primero en El Triangle.

Segons el text, Puigdemont “exercia el lideratge absolut” del moviment i portava “les regnes” de la plataforma, que defineix com un “grup organitzat de caràcter terrorista”. El mateix digital publica que Cadena ha entregat aquest informe a la tinent fiscal del Suprem, que prepara el dictamen definitiu de la Fiscalia sobre la petició de l’Audiència Nacional perquè l’alt tribunal assumeixi el cas.

La junta de fiscals va rebutjar en primer terme un primer informe contrari a investigar Puigdemont per terrorisme, i aquest document de Cadena consta com a annex d’aquella reunió, recull l’ACN.

L’informe remarca que Puigdemont “va estar informat des del principi de la constitució del grup organitzat”, va estar present en reunions a Ginebra per posar-lo en marxa el 30 i 31 d’agost del 2019 i està “directament implicat en el llançament de la campanya de Tsunami a través de les xarxes socials”.

A més, assenyala una conversa on remarca que el problema amb el moviment només vindria si hi hagués algun mort. “Aquesta pluralitat d’indicis acredita domini funcional del fet, lideratge absolut, autoria intel·lectual i assumpció de les regnes de l’actuar típic”, conclou.

Puigdemont, segons afegeix, podria haver retirat el seu suport “carismàtic”, però “lluny d’això, va animar a seguir en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment”.

“La finalitat de totes les actuacions de Tsunami Democràtic, orientades, aprovades i afavorides per les directrius, suport públic i privat, i patrocini intel·lectual i ètic de Puigdemont, no era altra que desestabilitzar greument les estructures polítiques i econòmiques d’Espanya, alterant greument la pau pública en impedir als poders públics i, en concret, al Tribunal Suprem, el compliment i execució de les seves sentències fermes”, apunta en l’escrit el fiscal Cadena, per a qui no hi ha “cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme”.

La entrada Fiscals del Suprem consideren Puigdemont el “líder absolut” de Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

Mentrestant, la justícia suïssa ha suspès la petició del jutge, que demanava localitzar Rovira i informació sobre els seus moviments bancaris: “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta. En l’escrit, l’Oficina Federal de Justícia constata que la petició del 21 de novembre del 2023 sobre Rovira enviada pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional és molt similar a comissió rogatòria que va cursar el 3 de desembre del 2019, que ja va ser denegada per part de Suïssa i on ja es demanava informació bancària de la secretària general republicana.

Concretament, l’organisme es pregunta per què es demanen moviments en el compte corrent de Rovira fins al juny del 2020, quan els fets investigats als aeroports de Barcelona i Madrid “que suposadament haurien d’haver rebut suport financer a través d’aquest compte” van tenir lloc el 14 d’octubre del 2019. És més, “des del punt de vista del principi de proporcionalitat”, continua, demana saber “la relació exacta entre Rovira i les manifestacions en els dos aeroports mencionats”. L’autoritat suïssa constata la importància de destacar la “implicació precisa” de la republicana en aquestes manifestacions, “i més concretament en les accions contra funcionaris espanyols i saquejos comesos en aquest context”.

En l’escrit, l’Oficina Federal de Justícia també assenyala que saben per la premsa que s’està preparant una llei d’amnistia, i reclama que li ampliïn informació al respecte: “Seria convenient que ens expliquessin les possibles conseqüències d’aquesta llei en els procediments iniciats contra els membres de la plataforma Tsunami Democràtic, així com contra la senyora Rovira”, remarca l’organisme, que afegeix que la pertinença de la republicana a aquesta plataforma “no està clara”.

La entrada Suïssa qüestiona la investigació de García-Castellón sobre Marta Rovira pel Tsunami se publicó primero en El Triangle.