“Meres conjectures o sospites”. Així ha qualificat la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, els intents del jutge Manuel García-Castellón d’imputar delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, tots dos expatriats d’Espanya i residents a Bèlgica i Suïssa, respectivament. El posicionament de Sánchez Conde, alineada amb el Govern de Pedro Sánchez, és un torpede a la junta de fiscals del Tribunal Suprem, que per aclaparadora majoria va determinar que hi ha indicis suficients per, almenys, fer una investigació per terrorisme pel paper de tots dos en l’organització de Tsunami Democràtic.
En només 24 hores, el jutge rebia dues garrotades: una de part de la tinent fiscal; i una altra de part de la justícia suïssa, que li negava l’ajuda per investigar Marta Rovira, també implicada en el sumari i resident a Ginebra. El pitjor del cas és que el Ministeri de Justícia de Suïssa va rebutjar una reunió de coordinació amb la justícia espanyola per resoldre qualsevol dubte sobre la comissió rogatòria, que també demanava dades d’un compte de CIM Banque Genève-Wollerau-Lugano, controlat suposadament per Marta Rovira i que podria haver servit per finançar activitats de Tsunami.
La imputació de Rovira adquireix una dimensió política gràcies a la interferència dels poders executius d’Espanya i de Suïssa en el procediment judicial. El país helvètic va denegar ajuda al jutge García-Castellón, al·legant que és un assumpte polític. Però qui ho diu no és un jutge, sinó un polític. I, com acusa després el magistrat espanyol, “s’ha de subratllar en la resposta a Suïssa la incongruència que s’adverteix en la redacció de la petició, ja que d’una banda el remitent refereix un pretès rerefons polític de la sol·licitud de cooperació judicial i, simultàniament, el remitent s’interessa de manera xocant sobre una qüestió de naturalesa eminentment política, aliena a l’estricte marc jurisdiccional en què ha de ventilar-se aquesta classe de sol·licituds”.
“Aquest magistrat ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en l’àmbit de la cooperació judicial internacional, i ha servit com a magistrat d’enllaç d’Espanya a les repúbliques de França i Itàlia. L’experiència acumulada permet afirmar que la cooperació judicial es basa en el principi essencial per al bon funcionament dels mecanismes existents, la confiança entre les autoritats a l’hora d’atendre el que se sol·licita”, relatava el magistrat en un escrit aquest 21 de febrer, després de la negativa de les autoritats helvètiques a facilitar-li informació.
García-Castellón recordava que els seus 17 anys exercint funcions internacionals són suficients per saber els problemes als quals s’enfrontava, i va sol·licitar una reunió “de caràcter urgent” amb Guillaume Rousseau, representant de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, el 27 de novembre passat, entre les autoritats suïsses competents i la representació d’Espanya a Eurojust, que és l’agència europea a través de la qual es dirimeixen els conflictes. Suïssa va fer el sord i no va contestar.
Més enllà de les motivacions formals, el jutge de l’Audiència Nacional disposa de diversos informes de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona en què es qualifiquen les accions de Tsunami Democràtic de la tardor de l’any 2019 d’“actes terroristes”.
Puigdemont, a la cúspide
En un extens informe de la Guàrdia Civil s’impliquen els principals encausats en els “greus disturbis, així com significatius perjudicis econòmics i d’ordre públic” en l’últim terç de l’any 2019. Situa Carles Puigdemont a la cúpula de l’organització, i després Marta Rovira i Xavier Vendrell. Al costat de Puigdemont, hi ha el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay. “Alay és el nexe de connexió entre la plataforma Tsunami Democràtic i l’expresident del Govern català Carles Puigdemont”, diu l’informe policial.
El dossier relata que Jesús Rodríguez Sellés dona a Alay “novetats sobre la situació de Tsunami durant els seus inicis, els actes preparatius i els suports que obtingués la plataforma, buscant l’aquiescència de Puigdemont”. D’aquesta manera, la responsabilitat última de l’estratègia i dels actes concrets de l’organització seria de l’expresident. Rodríguez es comunica amb Alay a través de l’aplicació Signal. El 20 d’agost del 2019, Jesús Rodríguez escrivia a la mà dreta de Puigdemont: “El dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho avanço perquè en tinguis constància”.
El llançament de Tsunami es va produir amb diversos dies de retard, però una cosa no treu l’altra: Puigdemont estava perfectament al cas del que s’estava coent als fogons de Tsunami. Jesús Rodríguez, el 22 d’agost d’aquell any, comunicava a Alay que “el grup de coordinació de Tsunami” tenia dubtes sobre la data del seu llançament com a moviment a les xarxes socials, estudiant el 26 d’agost o el 30 d’agost, després d’una cimera a Ginebra, a la qual van acudir les cúpules de Junts, ERC i la CUP, el president Quim Torra, delegacions de l’ANC i d’Òmnium Cultural i Arnaldo Otegi. El que demanava Rodríguez era “traslladar el dubte al president” per deixar en les seves mans fixar la data. Finalment, la plataforma es llança el 2 de setembre, després de la cimera. Al cap de pocs minuts de donar-se a conèixer, Marta Rovira va emetre un tuit recolzant Tsunami. També la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va reconèixer aquell dia que a la cimera no es va concretar una estratègia comuna, “però sí que van aconseguir posar-se d’acord en el suport a Tsunami Democràtic, que aquell mateix dia va publicar el seu primer comunicat”.
Hi ha un altre detall que apuntala els interessos comuns d’Òmnium i de Puigdemont: Alay, segons l’informe citat, “exerceix d’enllaç amb la comissió o els encarregats de la gestió econòmica de la plataforma Tsunami Democràtic, com Jaume Cabaní. Aquesta afirmació es confirma amb les converses (a través de missatgeria) que l’investigat mantenia amb Nicola Foglia, que diu que vol realitzar una aportació econòmica, però que prèviament es posa en contacte amb Alay, perquè aquest li defineixi la manera de fer-ho i la persona de contacte”.
L’italosuís Foglia era un exbanquer defensor de l’independentisme que va aportar diners per pagar les despeses de l’assalt a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019. Els diners van ser ingressats en un compte suís que controlava Cabaní, i que Alay va facilitar a Foglia. D’això es dedueix que Cabaní tenia a veure amb l’àrea financera de Tsunami (de fet, se li van interceptar missatges sobre la recaptació de fons). Però, al mateix temps, exercia com a comptable de Puigdemont, com a encarregat de muntar la lampisteria opaca perquè l’expresident pogués rebre fons sense fiscalitzar a Waterloo: i, d’altra banda, també treballava per Òmnium Cultural i va ser qui va muntar part de l’estructura d’aquesta entitat a Bèlgica.
L’informe detalla, doncs, que cada membre de Tsunami tenia perfectament assignades les seves funcions, cosa que li confereix la característica d’una organització jeràrquica i estructurada, compatible amb la qualificació de “grup terrorista”. A més, els seus membres disposaven de tecnologia de camuflatge per intentar evitar el control policial en les seves comunicacions o en les seves accions.
El paper de Marta Rovira
L’informe explica que Xavier Vendrell es comunicava amb Marta Rovira a través de l’aplicació Threema, i “que utilitza el pseudònim de Matagalls. D’aquestes comunicacions s’observa que Vendrell està enquadrat en l’organització de la plataforma Tsunami Democràtic, i que és l’encarregat d’impulsar o dirigir els inicis de la plataforma, ja que mostra un coneixement previ de les accions que es van dur a terme i que van ser minuciosament ideades i planificades”. A més, no descarta que pugui ostentar el “possible paper d’ideòleg del moviment”.
Del que no hi ha dubte és que Vendrell, exsecretari d’Organització d’ERC i exconseller de Governació, exerceix “un càrrec directiu i amb comandament sobre les diferents persones que integren Tsunami. Aquest punt es demostra amb les expressions que fa servir Vendrell com, per exemple, en un missatge del 5 d’octubre del 2019, a través de Threema, amb l’usuari Matagalls [Marta Rovira], en la qual Vendrell afirma: ‘La meva gent pot fer-ho sense el suport de l’estructura, però no amb l’estructura en contra’. En aquesta mateixa línia, però en una altra conversa mantinguda per Threema amb Matagalls, aquesta li indica que s’està reclutant gent per fer ‘la vostra acció’, en referència a les accions de Tsunami”.
Una altra cosa és si els fets que se li imputen poden considerar-se “actes de terrorisme”. Per als investigadors, sí. “Van intentar derrocar un helicòpter amb bengales, van intentar prendre a l’assalt i violentament l’aeroport, una infraestructura bàsica, van intentar cremar un cotxe de policia amb agents a dins, van atacar agents amb còctels Molotov i amb armes contundents, van sembrar el terror als carrers de Barcelona, van intentar assaltar edificis oficials, van intentar forçar la derogació de la Constitució i van intentar causar el major dany econòmic possible a l’Estat. Aquests extrems s’incardinen dins dels suposats actes de terrorisme”, explica a EL TRIANGLE una font propera a les investigacions.
Aquesta multiplicitat d’actes és el que confereix a la plataforma Tsunami Democràtic una dimensió per qualificar-la de “grup terrorista”. El mateix jutge García-Castellón, en la seva resposta a Suïssa d’aquest mes de febrer, alerta que “l’actuació d’aquest grup o organització no se circumscriu a un sol acte, com es descriu a la comissió rogatòria internacional remesa, sinó que abraça diverses accions, que es veuen interrompudes per la crisi sanitària de principis de l’any 2020 i que tracten de reactivar-se, sense èxit, a mitjans de l’any 2020”.
En un acte anterior, el magistrat ja recollia que la creació de Tsunami no era flor d’un dia, sinó que tenia una intenció més contundent. La seva estratègia s’emmarcava “en una sèrie d’accions planificades per a la desestabilització, encaminada com a fi últim a aconseguir la independència de Catalunya”. En aquesta empresa l’ajudarien els comitès de defensa de la república (CDR). “Hem de recordar que les mobilitzacions de Tsunami van coincidir en el temps amb els fets investigats en el sumari 5/2021 d’aquest jutjat central, on, segons es desprèn de l’acusació formulada pel fiscal, els indicis han permès constatar que un grup de CDRs estaven planificant la comissió d’atemptats mitjançant l’ús d’explosius, i que es va qualificar com de pertinença a organització terrorista”.
Totes aquestes visions clares i diàfanes del ministeri públic, en el seu moment qualificades d’actes terroristes, ara es veuen de forma totalment contrària, després del pacte de Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont a canvi dels set vots de JxCat per a la investidura del socialista com a president de Govern. El que abans eren fets clars, ara són “meres conjectures”. L’enfrontament del fiscal general de l’Estat i de la tinent fiscal del Suprem amb els fiscals que estan al peu del canó projecten una imatge lamentable que resta credibilitat i fiabilitat a una institució que hauria de vetllar per l’interès públic, lluny de les directrius polítiques. La xacra de la politització de la justícia a Espanya és molt més acusada que la judicialització de la política.
*Pots llegir l’article sencer al número 1566 de l’edició en paper d’El Triangle.
