Els primers quatre mesos del 2023, al Més 324 hi van participar 35 tertulians, dels quals 20 són independentistes, 4 són contraris a la independència de Catalunya i 11 no s’han definit sobre aquesta qüestió. Entre els mesos de maig i juliol del 2023, hi van participar 39 tertulians, dels quals 23 són independentistes, 4 no ho són i 12 no s’han definit.

Pel que fa a les intervencions totals, entre maig i juliol de l‘any passat n’hi va haver 195. 125 d’aquestes intervencions les van fer tertulians independentistes mentre que només 25 van correspondre a col·laboradors declaradament no independentistes.

Tots els mitjans de comunicació independentistes estan representats en les tertúlies del programa que s’emet de dilluns a divendres al canal 324 amb reemissió posterior a TV3. Els tertulians independentistes més habituals són Núria Orriols, del diari ARA, amb 10 intervencions, i Eduard Voltas, ex-secretari de Cultura de la Generalitat en representació d’ERC i conseller delegat de la revista Time Out. Entre el nombrós grup de tertulians independentistes que Graset va convidar al plató del Més 324 aquells mesos hi havia des del director i editor d’El Nacional, José Antich, fins a l’actual diputat d’ERC al Congrés Francesc Marc Àlvaro, el senador d’aquest partit Joan Josep Queralt, l’ex-diputada de CiU al Parlament de Catalunya Marta Alòs o Betona Comín, germana de l’ex-conseller Toni Comín i dirigent del Consell de la República que presideix Carles Puigdemont. Precisament, Graset va córrer a desplaçar-se a Perpinyà el passat dilluns per entrevistar Puigdemont, candidat de Junts per Catalunya a presidir la Generalitat després de les eleccions del proper 12 de maig.

El director de TV3, Sigfrid Gras, va assegurar, el passat 23 de febrer, a la comissió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que “poc a poc” les tertúlies que emet la televisió pública “estan avançant per intenta reflectir totes les tendències i sentiments de la societat catalana”. “Volem fer el que vostè diu”, li va respondre a la diputada socialista Beatriz Silva, que havia denunciat que les tertúlies de TV3 continuen allunyades del pluralisme. El cert és que Graset no ha rectificat en absolut la seva opció per fer del Més 324 una eina pública al servei de l’independentisme i no ha tingut cap problema en convocar fins i tot tertúlies on els quatre participants són independentistes, com va fer el passat 15 de març.

Els darrers dies han aparegut a la xarxa social X missatges demanant que, com a mínim, aquest programa sectari no s’emeti durant la campanya de les eleccions al Parlament. S’hi ha arribat a fer una enquesta sobre què opinaven els usuaris de la xarxa sobre la necessitat de suprimir el Més 324 durant la campanya. En aquesta enquesta, que ha tingut milers d’impactes, els que hi han participat han demanat no només que es suprimeixi el programa durant la campanya sinó que se l’elimini definitivament de la graella, decisió que també demanen pel programa Està passant, exhibició d’humor al gust de l’audiència independentista tots els vespres, a TV3.

La entrada Un nou informe del CAC torna a deixar en evidència el sectarisme polític del programa ‘Més 324’ de TV3 se publicó primero en El Triangle.

“Salvador Illa és un candidat nihilista: representa l’absència d’entusiasme com a actiu electoral. Una fórmula pròpia d’un país esgotat”, va escriure Soler, el passat 3 de març, a la seva columna, que es presenta amb el títol de “Fora de test”. Aquest article començava així: “L’objectiu del PSC ja no és ser -només- el dic de contenció de l’independentisme. El que volen els socialistes catalans és convertir-se en el mateix que el PP a Galícia, és a dir, un partit ‘regionalista’ assenyat, interclassista, que representi els interessos de tots els sectors conservadors -de dreta i d’esquerra-. Un partit que garanteixi pau i bons aliments, absència de sorpreses, més actitud que ideologia. Que aturi les pulsions de canvi que, a Catalunya, representa el sobiranisme (…)”.

El 7 d’abril, en un article titulat “La llei del silenci”, el propietari de Minoria Absoluta escrivia que “el PSC ha renunciat fa temps a presentar un projecte nacional amb cara i ulls” i subscrivia la frase d’un altre columnista que havia dit que “el PSC va fer callar el país i per això ara no té res a dir”. A més, lamentava que el PSC encapçali els sondejos previs a les eleccions del proper 12 de maig: “Però, ai las, aquest ermot discursiu és el que té una millor intenció de vot (…)”.

Els articles de Soler estan farcits de justificacions de la política d’ERC i de crítiques a la resta de partits, especialment, com s’ha dit, al socialista, adversari principal a batre a les properes eleccions. Parlant del proper govern de Catalunya reclama que sigui sincer i reflexiona: “Si és un govern autonomista i constitucionalista, que proclami que el futur de Catalunya no depèn dels seus ciutadans, sinó del govern espanyol i de la seva capacitat repressora. Que el dèficit fiscal no es corregirà mai i que és bo que així sigui. Que el país és naturalment bilingüe i que si això implica la minorització del català, doncs mala sort (…)”.

En un gag d’Està passant, fa unes setmanes, es va mentir acusant Illa de comprar des del ministeri de Sanitat mascaretes a l’empresa patrocinada pel comissionista Koldo García. Soler també menteix als seus articles. El 3 de març va escriure a l’article “Votar terrorisme”: “La conducta del PSC és suficient per guanyar les eleccions municipals i les eleccions generals. Ara bé, les eleccions catalanes són una altra cosa. El PSC no les ha guanyat mai, ni tan sols en els anys d’or del felipisme. Avui dia, malgrat la desorientació independentista en unes eleccions al Parlament català continua aflorant una mena d’amor propi que afavoreix els partits d’obediència catalana”. A les últimes eleccions al Parlament català, celebrades el febrer de l’any 2021, el PSC va ser el partit amb més suport, amb 652.858 vots, uns 50.000 més que ERC, el partit de Toni Soler. El PSC també va ser el partit més votat a les eleccions al Parlament el 1999. En aquella ocasió, Jordi Pujol va ser reelegit president gràcies als vots del PP, el que Puigdemont diria una “operació Collboni“. Però si Toni Soler no recorda els resultats de les eleccions del 2021, ja és demanar-li massa que recordi els del 1999.

L’home que mou els fils ideològics d’Està passant i Polònia ha tancat el seu perfil de X a les persones que no vol que hi entrin. Moltes el criticaven pel seu clar biaix ideològic i el dels programes de la seva productora a TV3. A la xarxa X s’hi escolten cada cop més veus reclamant que aquests programes no s’emetin durant la campanya electoral. La nit del 25 d’abril comença oficialment aquesta campanya, unes hores després que TV3 emeti Està passant i Polònia. Tres dies després, Toni Soler publicarà una nova col·laboració a la seva secció “Fora de test” al diari ARA.

La entrada Toni Soler, factòtum de TV3, en campanya contra Salvador Illa se publicó primero en El Triangle.

En la seva intervenció al programa ‘Parla l’alcalde’ de Ràdio Premià de Mar, Rafael Navarro va retreure al presentador, Francesc Triola, que l’emissora hagués informat de les protestes veïnals afirmant que era com si hagués donat veu als terraplanistes o als contraris a la vacunació contra la Covid. Va afirmar que la ràdio “també és ajuntament” i que, per tant, segons ell, no pot criticar-lo. El SPC considera que aquesta actitud és impròpia d’una democràcia. “Els mitjans públics -sigui quin sigui el seu àmbit territorial- ni poden ni han de ser portaveu dels poders de torn. La redacció va complir amb la seva obligació professional de donar veu a un col·lectiu contrari a un projecte municipal, qüestió que veiem cada dia a molts llocs del país, atenent al dret constitucional a la protesta”, recorda el sindicat.

El SPC reclama Navarro que “es desdigui públicament de les seves amenaces i reconegui el valor dels mitjans del seu municipi en la dinamització de la vida democràtica premianenca”. Es dona la circumstància que l’actual alcalde és periodista i que va treballar a l’emissora de la vil·la.

Navarro és alcalde en representació de Junts, que va obtenir set regidors a les últimes eleccions municipals, i governa en coalició amb ERC, que en té tres. A l’oposició hi ha el PSC, amb quatre, Crida Premianenca, amb tres, Premià en Comú Podem, amb dos, i el Partit Popular i Ciutadans, amb un cadascun. Els grups de l’oposició coincideixen en exigir explicacions a l’alcalde, així com també ho han fet Comissions Obreres o el sindicat SAD de Cuidadores municipals.

La entrada El Sindicat de Periodistes considera “impròpies d’una democràcia” les amenaces de l’alcalde de Premià a l’emissora municipal se publicó primero en El Triangle.

Pau Gasol va néixer a Barcelona igual que el seu germà Marc. Va jugar a l’equip de bàsquet del Barça entre els anys 1999 i el 2001 i va ser fitxat pels Memphis Grizzlies aquest darrer any. Va formar part d’aquest equip fins el 2008 i després va jugar a Los Angeles Lakers, els Chicago Bulls, els San Antonio Spurs i els Milwaukee Bucks, abans de tornar a la disciplina del Barça el 2021. Els independentistes no li perdonen que fos l’abanderat de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Londres del 2012 o que no s’hagi sumat a la seva causa, com han fet altres mites de l’esport blaugrana, com Josep Guardiola. Quan se li ha demanat directament sobre aquesta qüestió, Pau Gasol sempre ha dit que prefereix no posicionar-se.

Tot i que tots dos germans han afirmat que són partidaris de votar, Marc ha arribat a dir que li agradaria fer-ho en un referèndum per la independència de Catalunya. A Pau Gasol, el món independentista radical li ha retret que en alguns missatges a les xarxes socials prioritzi l’ús del castellà. Marc sintonitza més amb aquest món i per això s’ha prestat a participar a la tertúlia esportiva setmanal del pòdcast La Sotana, en la qual intervé Magí García juntament amb Joel Díaz, Andreu Juanola i Manel Vidal. Joel Díaz presentava Zona Franca, un late night show de TV3, que començava cada edició amb el crit de “puta nit i bona Espanya”. Manel Vidal, que hi col·laborava, en va ser acomiadat per tractar de nazis els votants del PSC en una de les seves intervencions i Díaz va renunciar a continuar presentant-lo en solidaritat amb ell. Magi García, que era guionista del programa, també el va abandonar per aquest motiu..

A la xarxa social X s’ha difós aquests darrers dies una enquesta en la qual es demana si els usuaris creuen que la Junta Electoral hauria de suspendre l’emissió del programa Està passant per considerar-lo una eina de propaganda independentista. Aquesta enquesta també pregunta sobre l’encert de suspendre l’emissió dels programes Més 324 i Polònia “per aturar el seu ús propagandístic”. El post ha tingut, de moment, uns 1.500 impactes i prop d’un 20% creu que s’haurien de tancar durant la campanya electoral mentre que prop d’un 75% pensa que s’haurien de tancar definitivament.

De moment, cap responsable de TV3 o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha manifestat sobre aquesta sol·licitud que corre per la xarxa X ni sobre la imatge que dona la televisió pública quan Està passant, que ocupa la graella de dilluns a divendres just abans del Telenotícies vespre, decideix qui és català i qui no.

La entrada Pau Gasol no és català, segons TV3 se publicó primero en El Triangle.

El Consell Professional d’Informatius de TV3 va emetre un comunicat, el passat dimecres, en què denunciava que “l’associació d’una cara visible d’informatius a un partit polític malmet la nostra imatge d’independència periodística”. “Reconeixent el dret de tot ciutadà a fer carrera política, la decisió ha generat malestar a la redacció per com pot afectar la nostra credibilitat. Decisions com aquesta contribueixen a associar-nos a determinats postulats polítics i de partit quan els principis de la CCMA estableixen clarament que ‘la producció i difusió de continguts dels nostres mitjans és independent del poder polític i econòmic i està guiada per criteris professionals i de servei públic’. Quan una cara pública de TV3 es posa al servei d’un partit eclipsa la bona feina que els professionals d’informatius intenten fer cada dia, precisament per preservar aquesta distància”, es lamenta al comunicat.

Al text del Consell Professional d’Informatius s’hi especifica que “esperem que la cobertura de campanya que se li faci sigui la mateixa que es faria a qualsevol altre candidat”. D’entrada, el fitxatge de Tomàs Molina per ERC ha estat motiu de comentari i fins i tot de conversa distesa als telenotícies dels quals n’ha estat la cara de la secció del Temps durant tots aquests anys. Els programes d’humor com Polònia també li han donat un cop de mà incorporant-lo als seus gags de pre-campanya. El tarannà favorable a l’independentisme d’aquest programa, realitzat per la productora Minoria Absoluta, propietat del portaveu mediàtic d’ERC Toni Soler, ha estat denunciat sovint com a incompatible amb el servei públic objectiu que s’espera de TV3. Aquests dies, centenars d’usuaris de la xarxa X han participat en una enquesta en què es demanava si creien que aquest programa i també Està passant i Més 324, descaradament difusors de la ideologia independentista, havien de ser eliminats de la graella com a mínim durant la campanya electoral. El passat dimecres, quan l’enquesta havia superat les 700 visites, tres de cada quatre usuaris que havien votat es decantaven per eliminar-los sempre. Els que optaven per fer-ho només durant la campanya electoral eren un 18%.

El Consell d’Informatius de TV3 també s’ha queixat que la nova delegació de la cadena a la Catalunya Nord s’hagi situat a la seu del govern de la Generalitat a Perpinyà i que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) tingui la intenció de traslladar la seva delegació de Girona a la seu on hi ha la del govern de la Generalitat a la capital gironina. Lògicament, poca independència pot exhibir una televisió que emet des dels locals del govern.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va ser molt clar en la seva denúncia del sectarisme de TV3 en un comunicat difós l’11 de març on va acusar els programes informatius de TV3 de “servilisme cap al poder” i de “tuf oficialista”.

La mitja nit del 25 al 26 d’abril començarà la campanya electoral de les eleccions del 12 de maig. TV3 ja fa molts anys que és en campanya.

La entrada TV3, partidisme informatiu en campanya se publicó primero en El Triangle.

El text que Dmitrenko va reenviar diu: “Cap líder de l’oposició, i goso afirmar que fins i tot cap president del govern d’Espanya, ha assolit el nivell de lideratge internacional de Santiago Abascal. Això fa mal, i per això molts mitjans fins i tot s’han vist forçats a parlar-ne, molt pobrament, però aquí és a desgrat seu. Insisteixo, no hi ha espanyol que hagi adquirit la rellevància al món conservador com Santiago Abascal, un home que, mogut per la claredat moral i la fe en els seus ideals, és la prova vivent que la senzillesa dels homes bons i les idees tenen la seva recompensa. La veritat triomfa sobre l’aparença”. Abascal és enemic declarat dels independentistes catalans als quals Dmitrenko va ajudar en els esforços que van fer  per assolir el suport de Putin a la seva aventura.

Dues setmanes abans de reenviar el del director de la Fundació de Vox en va escriure un post propi il·lustrat amb una fotografia de l’entrevista de dues hores que el periodista d’extrema dreta dels Estats Units,  Tucker Carlson, va fer al propi Putin a primers de febrer. Carlson va ser expulsat de Fox després que la cadena de televisió d’extrema dreta dels Estats Units hagués de pagar 700 milions de dòlars perquè havia promogut informacions falses sobre el suposat frau electoral contra Trump a les darreres eleccions presidencials. Dmitrenko va acompanyar la imatge de Carlson i Putin amb aquesta frase en anglès: “Vull veure USA+Europa+Rússia formant part d’un territori únic sota un marc comú legal, de seguretat i social”.

Quan va obrir el seu nou canal a X, Dmitrenko va explicar, en un missatge també en anglès del passat 29 d’agost, que “vaig eliminar el meu perfil anterior com a protesta contra Twitter, realment em vaig sentir molestat per la quantitat de navegadors inútils anònims i distribuïdors de misèria que han oblidat la forma correcta en què les persones han de comunicar-se. Com a regla general, no parlaré amb persones que no es puguin identificar adequadament. Gràcies”. Hi penja pocs missatges. Entre els darrers hi ha una entrevista que li va fer el periodista Alberto Castillón, gens amic dels independentistes catalans, al seu canal de youtube, i vídeos del coronel Pedro Baños, acusat de blanquejar el règim de Putin en les seves intervencions públiques.

La entrada Alexander Dmitrenko, vinculat a la trama russa del ‘procés’, es decanta ara per Vox se publicó primero en El Triangle.

Xavier Pellicer, diputat de la CUP, va fer arribar aquesta pregunta per escrit al director de TV3, Sigfrid Gras, a través de la Mesa del Parlament: “Arran de l’emissió del documental “El català a Europa: missió impossible?” emès a TV3 i produït per una productor externa quan diversos treballadors i treba­lladores de la corporació han manifestat que es podria haver realitzat perfectament des de la pròpia redacció de la televisió pública, aquest grup parlamentari sol·licita: Quins són els criteris per tal de decidir si una temàtica documental s’externa­litza o es realitza des de la producció pròpia?”.

La resposta li va donar no el director de TV3 sinó la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, que va justificar la contractació de l’empresa d’Antich en què els serveis informatius de TV3 i del programa 30 minuts no donen l’abast. “Donat el gran nombre de continguts que oferim, no sempre és possible produir-los amb efectius interns i recorrem a la col·laboració amb les productores amb diferents fórmules (pro­ducció associada, compra de drets…)”, va contestar Romà, adduint, a més, que l’externalització de la producció es fa “complint també amb la missió de servei públic que tenim encomanada de ser un dels motors de la indústria audio­visual del país”.

“Cal destacar que el documental és un format audiovisual que reque­reix uns temps de producció molt més llargs que altres formats i que en el nostre país, igual que en el camp de la ficció i l’animació, comptem amb nombroses empre­ses que produeixen continguts documentals d’alta qualitat. Per aquest motiu, com­binem la producció pròpia amb les produccions associades i les coproduccions (a través de les comissions de coproduccions que convoquem cada any amb el sector)”, va afirmar la presidenta de la CCMA.

El reportatge d’ElNacional.cat sobre el català a Europa, que es limitava a una concatenació d’entrevistes a membres del govern català, eurodiputats, parlamentaris, assessors i lingüistes, va tenir una audiència molt fluixa: 165.000 (menys del 8,5% de quota de pantalla).

La entrada La CCMA justifica la compra d’un reportatge sobre el català a Europa al grup de José Antich dient que TV3 no dona l’abast se publicó primero en El Triangle.

Es tracta d’un article llarg, il·lustrat amb fotografies de l’autor en un estudi de ràdio de Komsomolskaya Pravda, de Carles Puigdemont a Brussel·les, d’una manifestació amb grans estelades i de la basílica de la Sagrada Família a Barcelona. Comença parlant de “Separatistes bons i dolents” i acusa Occident de donar suport als rebels txetxens i defensar els drets humans en aquesta república que volia separar-se de Rússia o als mujahidins afganesos contra els ocupants russos i, en canvi, reprimir els independentistes catalans. Des de la perspectiva d’Occident, segons el periodista rus, “els militants caucàsics són separatistes bons i correctes mentre que els catalans pacífics són perillosos esvalotadors”. “La policia de Moscou no pot dispersar les protestes il·legals de l’oposició liberal. Les forces especials espanyoles poden fer callar a sang i foc els manifestants de Barcelona. L’APCE, el Parlament Europeu, l’OSCE i altres organitzacions respectades no hi veuen cap problema”, escriu.

Txesnokov es pregunta: “Qui és l’enemic principal? Qui ha interferit les eleccions nord-americanes? Qui va estacionar tropes perillosament a prop de les bases de l’OTAN del Bàltic?” i conclou “així és com sorgeix la narrativa extremadament convenient de la ‘intervenció russa’. Poden explicar qualsevol fracàs dels globalistes: des del Brexit fins el desastre recent a l’Afganistan”.

Coincidint amb l’argumentació d’ElMon.cat, acusa els periodistes espanyols que s’han referit a la trama russa del procés de basar-se en proves incriminatòries concebudes “per vincular Rússia amb els rebels de Puigdemont a qualsevol preu”. El nom de Txesnokov apareix en les converses telefòniques del cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, interferides en la investigació judicial d’aquest cas. El periodista rus explica que en principi l’entrevista que va negociar amb Alay s’havia de publicar al canal de Telegram Nezygar però que al final va aparèixer a Komsomolskaia Pravda. “Només va parlar dels vincles culturals històrics de dues nacions europees: Rússia i Catalunya”, explica i es queixa que “quan aquesta lògica funciona en l’altra direcció; per exemple, quan el més famós opositor de Moscou (Alexei Navalny) en mode metralladora dóna entrevistes als mitjans més grans del món, llançant fang al Kremlin, llavors això és diferent, és periodisme objectiu que no té com a objectiu interferir en els afers interns russos”.

L’article acaba amb un apartat encapçalat pel títol “Conspiració mítica” en el qual lamenta que no va aconseguir parlar amb cap portaveu que denunciés la trama russa del procés. I sentencia que “per tant, no, senyors, no vam ser nosaltres qui vam teixir la “conspiració”. És la vostra democràcia la que no funciona. Sou vosaltres els qui esteu confosos en la vostra hipocresia infernal. Vosaltres sou els que colpegeu els manifestants amb porres, culpant Rússia de fer el mateix. Sou vosaltres els que no heu ajudat a resoldre pacíficament les crisis de Kosovo, Afganistan, Nagorno-Karabakh, Transnístria, Ossètia del Sud i Donbass, sense oblidar la vostra pròpia crisi de Catalunya. Perquè sou polítics en fallida. Només podeu amenaçar amb sancions sense dents, culpant Rússia de tot. Però acabareu amb la mateixa vergonya que per als nord-americans ha estat l’Afganistan”.

La entrada El periodista de Komsomolskaia Pravda fitxat pel ‘procés’ afirma que la seva trama russa és una “conspiració mítica” se publicó primero en El Triangle.

Aquestes condicions exposades per les llibreries de Girona per ‘cancel·lar’ Albert Soler i el seu llibre no les compleixen la gran majoria dels autors que firmaran les seves obres per Sant Jordi. Molts dels autors de llibres ‘processistes’ tindran els seus minuts de glòria a les seves parades malgrat no els hagin presentat a les llibreries que l’oferiran o s’hagin incorporat a la llista de convidats a darrere hora. I molts els tindran per la tarda a la llibreria que diuen que serà un horari reservat per literatura infantil.

La covardia s’ha apoderat dels llibreters gironins perquè Soler no és sant de la devoció de l’equip de govern de la ciutat, format per la CUP, Junts i ERC. L’alcalde és Lluc Salellas, en representació de la candidatura Guanyem, impulsada per la CUP, un partit que diu que defensa la llibertat d’expressió però, pel que es veu, a Girona fa una excepció en el cas d’Albert Soler.

“Puigdemont: el retorn del Vivales”, publicat per l’editorial Sagesse és un recull dels articles d’Albert Soler amb referències a l’ex-president de la Generalitat i de nou candidat a repetir en el càrrec a les properes eleccions del 12 de maig. Es tracta d’articles publicats a El Diari de Girona, El Periódico de Catalunya i El Periódico de España. Puigdemont ha presentat una denúncia contra Soler perquè considera que un dels articles, titulat “Un meublé a Waterloo”, atempta contra el seu honor.

A la contraportada del llibre es llegeix: “Davant la imminent retorn de Carles Puigdemont a Espanya -si no és que s’ha acostumat a la bona vida i decideix quedar-se a Bèlgica- Albert Soler recopila en aquest llibre els articles que li ha dedicat des de que va ser nomenat president de la Generalitat. Soler coneix bé el personatge perquè havia treballat amb ell i posteriorment va ser alcalde de la seva ciutat, Girona”. “És, per descomptat, un regal de benvinguda al Vivales i als seus seguidors, en el supòsit, com ha quedat dit, que no decideixi continuar vivint com un canonge a l’estranger”, acaba el text de la contraportada.

Qui vulgui comprar el llibre de Soler i que li firmi exemplars haurà de fer-ho a les parades de les llibreries que l’exhibiran a d’altres ciutats catalanes que no han caigut com la capital gironina en la Cultura de la Cancel·lació.

La entrada Girona “cancel·la” Albert Soler per Sant Jordi se publicó primero en El Triangle.

Sputnik Mundo, l’agència de notícies internacional del Kremlin, va titular “Puigdemont anuncia la seva candidatura a les eleccions a Catalunya” un article en el que va destacar dues frases de l’expresident de la Generalitat: “Volem acabar el treball que vam començar perquè Catalunya sigui reconeguda entre la comunitat mundial de nacions” i “No ens han derrotat”. L’article conté un enllaç a un altre d’anterior, publicat el passat 16 de febrer, on s’afirmava que hi va haver ingerències estrangeres al procés independentista, però que no van procedir de Rússia, sinó dels Estats Units, alguns països de l’OTAN i el financer George Soros.

L’article de Komsomolskaia Pravda, signat per Andrey Chernenko, recorda que Puigdemont “va ser un dels principals inspiradors del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sobre la independència d’aquesta comunitat autònoma” i que “va ser acusat de rebel·lió pel Madrid oficial i es va veure obligat a fugir a l’estranger”. “Puigdemont viu ara a Brussel·les com a emigrant polític”, s’hi llegeix. El diari rus es vanta de ser el primer d’aquest país d’entrevistar l’expresident català per tractar de “les seves opinions sobre les relacions amb Rússia, els estàndards dobles de la Unió Europea i el referèndum de 2014 a Crimea”. A més, enllaça la notícia de la presentació de la candidatura de Puigdemont amb l’article que va publicar en aquest mitjà, el 26 d’octubre del 2019, on, segons Komsomolskaia Pravda, parlava “sobre què espera de la Península Ibèrica i perquè la Unió Europea pot perdre el dret a ser considerada un referent de la democràcia”.

L’entrevista a què fa referència l’article de Komsomolskaia Pravda la va fer el periodista Andrei Txesnokov, sotesditor de la seva secció internacional, el 21 de gener del 2019, i en ella Puigdemont afirmava que “Rússia és un dels països més influents de la terra i, per això, la Catalunya independent mantindrà relacions properes i amistoses amb ella, igual que amb tot el món”. Txesnokov va publicar 23 articles a El Punt Avui defensant les polítiques del Kremlin i la independència de Catalunya. Les seves col·laboracions mensuals van aparèixer al diari català entre el 22 de setembre del 2019 i el 22 de febrer del 2022, dos dies abans de la invasió russa d’Ucraïna.

La entrada ‘Komsomolskaia Pravda’ i Sputnik Mundo promouen la candidatura de Puigdemont a presidir la Generalitat se publicó primero en El Triangle.

Està passant va ser un encàrrec de Vicent Sanchis, aleshores director de TV3, a Minoria Absoluta, productora audiovisual propietat de Toni Soler, vinculat a ERC, perquè fes un programa que barregés política i humor que agradés a la parròquia independentista. Es va estrenar el setembre del 2017, poc abans de la celebració del referèndum d’independència convocat pel govern de la Generalitat i ja va, per tant, per la seva setena temporada.

L’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, InCom-UAB, va publicar un article el març del 2021 en què destacava que Està passant “té unes audiències que volten entre el 17% i el 22% de share i arriben a assolir pics de 27% de share i 750.000 espectadors”. Aquests valors de quota de pantalla i d’espectadors han passat ja fa molt temps a la història. L’1 de març, Està passant va tenir menys de 200.000 espectadors (182.000). El 14 de març només el van veure 160.000 persones. Aquest dia, el programa es va emetre una hora abans del que és habitual perquè a les 21 hores es transmetia un partit de futbol del Barça femení.

Que Està passant avanci la seva emissió o TV3 la suspengui passa sovint els darrers temps. Les dues primeres setmanes de març s’ha suprimit tres cops. Els dies 7 i 8 no es va emetre per la transmissió d’un altre partit de futbol i de les activitats i manifestacions del Dia de la Dona. També es va suspendre el dia 13 arran del programa especial que TV3 va improvisar després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciés la convocatòria d’eleccions avançades. A més, els divendres el programa es limita a un recull de gags emesos durant la setmana.

El 25 de juliol de l’any passat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va renovar el contracte amb Minoria Absoluta perquè produís Està passant, dirigit i presentat per Toni Soler. El 21 de desembre va ser l’últim dia que el va presentar i es va acomiadar en directe dels seus seguidors. Al portal del programa encara hi consta com a director, conjuntament amb Roger Rubio. Queco Novell ha substituït Soler com a presentador d’un programa que costa uns 2 milions d’euros per temporada i que suposa una contradicció amb la voluntat expressada dels directius de TV3 de trencar amb el passat polititzat i sectari de la televisió pública de la Generalitat. Està passant és un programa polititzat, sectari i en hores baixes que, si TV3 no ho evita, s’emetrà  durant la campanya de les properes eleccions al Parlament de Catalunya

La entrada ‘Està passant’ toca fons se publicó primero en El Triangle.

De les accions convocades per Tsunami Democràtic la que va tenir més cobertura va ser el setge el Camp Nou arran d’un partit de futbol entre el Barça i el Real Madrid, el 18 de desembre del 2019. Sputnik News hi va dedicar 13 informacions, 5 el mateix dia del partit. Del tall de l’autopista AP-7 prop de la frontera amb França, un mes abans, en va parlar en set articles i dels incidents a Barcelona i altres ciutats catalanes immediatament després que es conegués la sentència, els dies 14 i 15 d’octubre, ho va fer en sis ocasions. L’agència russa també va considerar d’interès informatiu els aldarulls que es van produir a Barcelona arran de la visita del president del govern espanyol Pedro Sánchez, a mitjans d’octubre. Els va comentar en quatre articles. També va informar, a finals d’octubre del 2020, de la detenció de 21 persones relacionades amb Tsunami Democràtic.

Les dues últimes al·lusions a aquest moviment del qual encara ningú se n’ha fet responsable han aparegut els dies 9 i 29 de febrer d’aquest any. El dia 29 ho feia en un article sense firma titulat “El Suprem d’Espanya obre una causa penal a Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami” i el dia 9 el periodista Yarisley Urrutia en signava un altre encapçalat pel títol “És Puigdemont terrorista i està connectat a Rússia? Hi ha jutges actuant com activistes polítics”.

La immensa majoria dels articles que Sputnik News va dedicar a la difusió de les accions de Tsunami Democràtic no van firmats. Un periodista que firmava articles a l’agència oficial de notícies del Kremlin, Sergio Hernández-Ranera, va deixar de col·laborar-hi arran de la invasió russa d’Ucraïna. Un dels seus articles, publicat el 30 d’octubre del 2020, es titulava “Soldats russos a Catalunya. Proves fefaents o fruït del deliri de l’independentisme?”. Un dia abans, Vitaly Podvitski, columnista d’aquest mitjà, n’havia publicat un altre sobre el mateix tema: “Soldats russos per Catalunya? L’ambaixada russa a Espanya ridiculitza una informació falsa”. El 16 de febrer del 2022, vuit dies abans de la invasió russa d’Ucraïna, havia titulat un dels seus comentaris a Sputnik News “Llestos i esvalotats. Rússia deixa els Estats Units i l’OTAN a l’espera d’una guerra que mai no va començar”. El dia 28, quatre dies després que comencés va escriure: “Ucraïna, un ‘teatre de titelles’ de Washington i Brussel·les”.

La entrada Sputnik News, l’agència de notícies del Kremlin, gran promotora de Tsunami Democràtic se publicó primero en El Triangle.

“No ens en sortim. Ni amb els canvis legals ni amb els canvis de cares dels responsables. La desfilada contínua de consellers als Telenotícies es complementa ara amb el marcatge de l’agenda informativa. Fa caure la cara de vergonya veure com es preparen operatius i reportatges especials en funció de les preocupacions del govern”, es llegeix al comunicat.

La nota del SPC assenyala una “altra amenaça sobre el periodisme en aquesta empresa: l’abisme digital” i valora que “ja ens tenien avesats els directius a fixar-se en les audiències de televisió de forma compulsiva. Ara tenen el feedback immediat del món digital i estem caient en la bogeria de fer continguts en funció de l’audiència que poden captar”.

El SPC tem que el procés participatiu proposat per la direcció “es pot quedar en pura comèdia o esdevenir una trampa”. “Veiem amb escepticisme la posada en marxa del procés participatiu d’informatius però no ens hi oposem. Qui vulgui participar, però, que ho faci de forma crítica”, proposa i conclou que “no podem renunciar a fer un servei de qualitat i això passa per una Redacció viva que posi en qüestió les contínues ingerències del poder”.

El comunicat del Sindicat de Periodistes de Catalunya s’ha fet públic aquest dilluns 11 de març, el mateix dia que EL TRIANGLE recollia la indignació al Partit dels Socialistes de Catalunya per un sketch del programa Polònia del passat dijous en què s’acusava a Salvador Illa d’haver comprat, quan era ministre de Sanitat, mascaretes de la trama acusada de corrupció en què hi participava Koldo García, ex-assessor del ministre de Foment, José Luis Ábalos.  Polònia el produeix Minoria Absoluta, propietat de Toni Soler, vinculat a ERC, principal partit rival del PSC en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, on, segons les enquestes, Illa seria el candidat més votat.

La entrada El Sindicat de Periodistes acusa els informatius de TV3 de “servilisme cap al poder i tuf oficialista” se publicó primero en El Triangle.

El gag continuó y acabó insistiendo en la misma idea, por si no había quedado suficientemente clara la implicación del dirigente del PSC en la trama corrupta. “Esto nos genera preguntas como: ¿si todo esto eran compras por el ministerio de Sanidad quien también debería estar al corriente de todo esto no debería ser Salvador I…? Vamos se nos han acabado los dos minutos”, rubricó la voz de fondo sobre unas imágenes donde se veían numerosos interrogantes.

Polònia fue el tercer programa más visto en Cataluña el 7 de marzo. Lo siguieron 359.000 catalanes y solo tuvieron más audiencias los telenotícies de la noche y del mediodía. Un 18% de la audiencia televisiva en Catalunya se tuvo que tragar la falsedad. El ministerio de Sanidad no compró ninguna mascarilla a la empresa detrás de la que estaba Koldo García. Las compras de mascarillas donde García cobró las comisiones que le han enriquecido las hicieron directamente otros niveles de la administración pública, como los gobiernos de las Islas Baleares o de Canarias. El Departamento de Salud de la Generalitat, por ejemplo, también compró directamente las mascarillas que consideró oportunas sin pedir permiso al ministerio de Sanidad.

Polònia es un programa realizado por la productora Minoria Absoluta, propiedad de Toni Soler, vinculado a ERC. Las críticas de Soler al PSC y Salvador Illa han sido habituales en las redes sociales y en el artículo de opinión que publica cada domingo en el diario ARA. En el que publicó el pasado día 3 de marzo escribía contra el dirigente socialista lo siguiente: “Salvador Illa es un candidato nihilista. Representa la ausencia de entusiasmo como activo electoral. Una fórmula propia de un país agotado”. El programa de la productora de Soler cuesta 3,5 millones al año a la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales. A los socialistas no les gusta, claro está, que con ese dinero se difame a su candidato a presidir la Generalitat.

La entrada Indignació socialista contra ‘Polònia’ després que hagi difós una falsedat per perjudicar Salvador Illa se publicó primero en El Triangle.

L’informe del CAC certifica que per cada tertulià del Més 324 que es manifesta públicament contrari a la independència de Catalunya n’hi ha cinc que en són partidaris. En el període estudiat per l’informe van participar 35 persones a les tertúlies dirigides per Xavier Graset al programa nocturn de TV3 i el canal 324. D’aquestes 35 persones, 20 són independentistes declarades i només 4 són contràries a la independència. Les altres 11 no han adoptat un perfil públic clarament favorable a una o altra opció. Dit d’una altra manera, 3 de cada 5 tertulians són independentistes, un de cada 10 no ho és i 3 de cada 10 no estan marcats ideològicament en aquesta qüestió.

Pel que fa intervencions, entre el gener i març de l’any passat n’hi va haver 251. D’aquestes 251 intervencions, 155 les van fer tertulians independentistes, la qual cosa representa un 60% del total; 32 les van fer tertulians anti-independentistes (un 13%), i 64 (un 27%), persones que es podria qualificar de neutrals. És a dir, per cada 6 intervencions de tertulians independentistes n’hi va haver 4 que no ho són o no s’han definit com a partidaris o contraris a la independència. Per cada cop que pren la paraula un tertulià que no és partidari de la separació de Catalunya d’Espanya ho fan prop de cinc independentistes.

La periodista del diari independentista ARA Núria Orriols va ser la persona que més cops es va desplaçar als estudis de TV3 per participar al programa Més 324 els quatre primers mesos del 2023: 16 cops. La van seguir l’ara senador d’ERC Joan Josep Queralt (15 cops) i Francesc-Marc Àlvaro, actual diputat d’aquest partit al Congrés (14 cops). Entre els independentistes que més cops han participat al programa hi ha Jordi Cabré (12), Magda Gregori (9), Eduard Voltas (9), Joan Maria Clavaguera (8), Anna Simó (8), Esther Vivas (8), Josep Antich (8), Antoni Gelonch (7), Manuel Manonelles (7), Jordi Palou-Loverdos (7), Betona Comín (6) i David Minoves (6). En el grup de no independentistes, els tertulians que han estat convidats més cops al Més 324 són Iva Anguera de Sojo (12), Astrid Barrio (9) i Josep Burgaya (7).

La diputada Beatriz Silva va dir-li a Sigfrid Gras que es mirava l’informe del Consell Audiovisual de Catalunya i constatava que el perfil de les persones que hi participaven havia canviat molt poc des de la seva arribada a la direcció de TV3, el juliol del 2022. Caldrà veure què diu el proper informe del CAC sobre la pluralitat política de les tertúlies de la televisió pública que paguen tots els catalans.

La entrada ‘Més324’, líder destacat del sectarisme independentista a TV3 se publicó primero en El Triangle.

La caiguda de l’audiència ha sigut progressiva. El segon capítol va tenir 301.000 seguidors (14,7% de share). És a dir, 18.000 persones i un 1,4% de share menys que el dia de l’estrena. La gran patacada es va produir en l’emissió del tercer capítol, el 5 de febrer. El van seguir 105.000 seguidors menys que el primer i la quota de pantalla es va enfonsar més de cinc punts. El sisè capítol ja va caure per sota dels 200.000 espectadors i del 10% de share. Entre el primer capítol i el setè, Jo mai mai ha perdut 138.000 espectadors, la qual cosa representa una davallada del 43% dels seguidors inicials de la sèrie. És a dir, pràcticament una de cada dues persones que es van asseure davant el televisor per veure la sèrie que ha costat més diners de la història de TV3 quan es va estrenar no ho van fer aquest dilluns.

Abans de Jo mai mai, la sèrie que havia resultat més cara a TV3 era Les del hoquei. Va comptar amb 13 capítols i va costar 2.703.843,92 euros, uns 208.000 per cadascun. La va realitzar Brutal Media, amb experiència en les produccions per capítols. Una altra sèrie amb gran seguiment d’audiència i adquirida per altres televisions va ser Merlí. La va produir Nova Veranda i els 13 capítols de la seva tercera temporada van costar 2.599.835,73 euros, uns 200.000 cada un. L’última temporada de Crims ha costat 2.199.980,14 euros, gairebé 700.000 menys que Jo mai mai.

Abacus mai no havia produït cap sèrie de televisió. Algú, a la direcció de TV3 i de la CCMA va pensar que era una bona idea que s’estrenés a la televisió pública de la Generalitat i que apostés per atreure-hi públic jove i que calia tirar de veta econòmica per aconseguir-ho. El fracàs ha estat absolut.

La CCMA, però, continua confiant en l’empresa d’Oriol Soler. Fa uns dies es va saber que Soler havia creat un grup de missatgeria ràpid per mantenir informats periodistes i polítics de la preparació de Tsunami Democràtic, el col·lectiu anònim que va organitzar les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem pel procés independentista. Entre els membres d’aquest grup hi havia David Bassa, aleshores director d’Informatius de TV3 i actualment responsable de Documentals d’aquesta televisió.

L’encàrrec per produir Jo mai mai el van signar Abacus i la CCMA el 13 de desembre del 2022. Feia un any que Oriol Soler havia arribat a la direcció d’aquesta cooperativa del sector escolar i l’havia convertit en un negoci audiovisual. El 2023, la CCMA va encarregar sis programes i documentals més a Abacus. Han costat 1.624.571,82 euros. Cal confiar que no li encarregui vuit capítols més de Jo mai mai vist el fracàs d’audiència. Al món audiovisual es bromeja amb l’evolució de l’audiència d’aquesta sèrie dient que mai mai s’haurien d’haver pagat 3 milions d’euros per fer-la.

La entrada La sèrie més cara de la història de TV3, produïda per Abacus, un fracàs absolut d’audiència se publicó primero en El Triangle.

Rei-Granger explica a la carta que el fill de Conxita Grangé i els seus néts i besnéts, que viuen a França, “no poden entendre que es faci tanta mofa de la deportació quan a França és un tema sagrat”. Qualifica el text que van llegir Peyu i Domínguez de “biografia ficcionada amb to banal, que duia a pensar en un conte infantil d’aventures amb història d’amor i final feliç, amb l’afegitó d’un concurs d’endevinalles de les altres cinc dones deportades de les comarques de Lleida”.

“Un tema seriós el van convertir en un caos de situacions inventades que distorsiona la tasca que des de l’Amical duem a terme, de fa molts anys, fent exposicions i xerrades pedagògiques a escoles i instituts. No s’adiu que en aquest tipus de programa de ràdio hagin volgut visibilitzar una persona tan vulnerable amb tanta ironia i sarcasme”, lamenta Carme Rei-Granger i recorda que “moltes dones que van estar en els camps d’extermini van patir seqüeles la resta de la seva vida i ara, uns periodistes mal informats i sense criteri històric i amb comprensió lectora molt baixa, fan una mena “d’homenatge” que infantilitza la deportada amb to burlesc, satíric i frívol, i poc respectuós per aquestes dones que es van jugar la vida per la dignitat de tots nosaltres”.

La carta als diputats acaba amb tres preguntes: “Cal preguntar-nos si haguessin fet el mateix amb un home? S’ha de permetre que uns nens consentits facin barrila de qualsevol tema seriós? Com ensenyarem a les noves generacions a distingir les coses?”.

La diputada dels comuns Susanna Segovia va traslladar la denúncia d’Amical Ravensbruck al director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, en la sessió de control de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació que es va celebrar al Parlament el passat 22 de febrer. Borda va respondre destacant que El búnquer ha rebut un premi Ondas i un altre de la revista Sàpiens per la seva tasca de divulgació històrica, que a moltes escoles es fan servir els àudios del programa, que “si la família s’ha sentit afectada li traslladem que no era la voluntat de fer-ho, que aquests temes es tracten amb la màxima seriositat” i que havien enviat una carta a Amical Ravensbruck amb les mateixes explicacions que acabava de donar a la diputada dels comuns.

La entrada Amical Ravensbruck protesta pel tractament que va donar ‘El búnquer’ a Conxita Grangé, catalana deportada a aquest camp d’extermini nazi se publicó primero en El Triangle.

Peyu va llegir el que hi havia escrit en lletres majúscules a la part del darrere del quadre: “D’EXILI… PEL BÚNQUER! AMB AMOR I PUTA ESPANYA”. Entre les rialles dels assistents, Domínguez va dir que “sort que ens han donat l’Ondas ja perquè sinó no ens el donaven més”. L’expressió ‘puta Espanya’ va ser força freqüent en els primers temps d’El búnquer –el programa va ja per la seva quarta temporada- però fa mesos que havia deixat d’escoltar-s’hi. No la utilitzaven els seus presentadors i es tallava quan la feien servir els oients que enviaven notes d’àudio, ja que el programa s’enregistra abans d’emetre’s. En aquesta ocasió, però, no es va eliminar la que va pronunciar Peyu ni de l’àudio ni del vídeo que es penja al portal del 3cat.

Domínguez va assegurar que els feia molta il·lusió el regal i va dir de penjar-lo sobre el logo de Catalunya Ràdio. El tal Joan de La Seu d’Urgell va dir que si no els deixaven penjar el quadre perquè s’hi veia la cara de Pujol podien fer-ho de manera que es veiés la part del darrere. “És reversible”, va dir. Peyu va penjar el quadre amb la fotografia de l’ex-president de la Generalitat dient que quedava fantàstic per l’enquadrament del vídeo del programa i, referint-se al director de Catalunya Ràdio, va preveure “en Jordi Borda ja s’espavilarà al Parlament a contestar les preguntes”.

Quatre dies després, el 23 de febrer, hi va haver una sessió al Parlament de la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Hi va assistir el director de Catalunya Ràdio. Cap dels diputats que hi va assistir, però, li va preguntar per la resurrecció del crit de ‘puta Espanya’ a l’emissora que dirigeix.

La entrada ‘El búnquer’ recupera el ‘puta Espanya’ després de rebre el premi Ondas se publicó primero en El Triangle.

Els dos articles tenen com a objectiu minimitzar el paper de la trama russa en el procés, una investigació dirigida pel jutge Joaquín Aguirre en la qual contempla que l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont incorregués en el delicte de traïció per buscar el suport del Kremlin a la independència de Catalunya.

A l’article de Sputnik Mundo, l’agència de notícies internacionals que depèn del Kremlin, s’hi inclouen opinions de l’ex-eurodiputat Javier Couso, el comunicador César Vidal, que ha passat per la COPE i EsRadio, i Juan Antonio de Castro, autor del llibre “Soros, trencant Espanya”. La tesi de la informació és que bona part dels diputats del Parlament Europeu estan controlats per Soros i que, per això, van votar una resolució que reclama que s’investigui les relacions de Puigdemont amb emissaris del Kremlin. Per l’autor, Yarisley Urrutia, la trama russa és una intoxicació informativa teledirigida des dels Estats Units i el Regne Unit. Couso diu que la trama russa és una invenció que va ser posada en circulació per “periodistes vinculats no només a agències, ONGs o instituts d’investigació, sinó directament pagat per la intel·ligència britànica”. De Castro assegura que “el centre del cop català estava a la Fundació Open Society de Georges Soros i no a Rússia” mentre que Vidal implica en l’operació l’empresari Jaume Roures, de qui diu que és l’home de Soros a Catalunya, i destaca que “cap dels colpistes va fugir a Rússia. Però es va ocultar la realitat i es va crear un relat alternatiu”.

ElMón també desautoritza la pista de la trama russa i la barreja amb altres suposats sospitosos de participar en la promoció del procés citant un informe policial sobre el seu finançament entregat al jutge Aguirre. L’article considera que la vinculació de Puigdemont i l’independentisme amb emissaris i espies del Kremlin es basa en una “estranya relació per fer aparèixer el fantasma rus en el finançament del procés” i assegura que “els analistes de la Guàrdia Civil apunten al Regne Unit i als Estats Units cosint una relació extraordinària no deixant de banda la trama russa”. Quico Sallés, autor de l’article d’elMón, explica que l’informe policial té com a punt de partida el material i els àudios extrets del telèfon mòbil intervingut a Víctor Terradellas, ex-cap de Relacions Internacionals del partit de Puigdemont, que ha reconegut als mitjans de comunicació i davant el jutge que va negociar amb polítics i empresaris russos el suport a la independència. Al seu telèfon els investigadors hi van detectar , segons Sallés, “una suposada connexió nord-americana amb l’equip de l’expresident dels Estats Units Donald Trump i, fins i tot, un misteriós banquer de Sudan del Sud disposat a finançar ‘ambaixades catalanes arreu del món’”.

La entrada Mitjans de Rússia i de l’independentisme coincideixen a barrejar els EUA en el suport a la independència de Catalunya se publicó primero en El Triangle.

Sputnik Mundo, l’agència pública russa de notícies internacionals, hi ha fet referència a través d’un article publicat el passat 9 de febrer. El periodista que el signa, Yarisley Urrutia, assegura que la trama russa és una suposició no confirmada i que “els indicis sembla que apunten en realitat cap a altres direccions, com la influència de George Soros a través de les seves fundacions i fins i tot la ingerència d’estats occidentals”. Urrutia recorre al professor d’Economia Internacional de la Universitat Complutense Juan Antonio Castro per basar la seva afirmació. Castro ha publicat el llibre “Soros. Trencant Espanya”, del qual Sputnik News se n’havia fet ressò amb anterioritat.

El 30 de maig del 2019, el periodista Víktor Ternovsky citava Castro arran d’una intervenció que va fer a Sputnik Radio “desmentint les acusacions de la mà de Rússia a Catalunya i altres punts inestables de la Unió Europea, afirmant que s’assenyala Moscou per posar un vel davant la responsabilitat autèntica que és la de Soros, les seves organitzacions i els seus aliats que formen part d’aquest entramat, que és, principalment, un entramat angloamericà d’un atlantisme molt ranci”. Ternovsky destaca que al llibre de Castro “s’explica com George Soros mitjançant les seves ONG i think tanks està promovent la fragmentació d’Espanya, i l’objectiu últim és “provocar un efecte contagi que desestabilitzi Europa sencera”, cosa que “no ha fet més que començar”.

El 17 de maig i el 3 i el 7 de setembre del 2021, Sputnik News ja havia publicat tres articles negant l’existència de la trama russa que ara el Parlament europeu vol que s’investigui. Els seus títols deixaven clara la posició de l’autor i el mitjà: “La ‘trama rusa’ de l’independentisme català es desfà: La seva intencionalitat estava orquestrada”, “Sembla el de sempre: els suposats jocs d’espionatge de Rússia i Catalunya” i “El Kremlin rebutja de ple les acusacions d’implicació a la crisi de Catalunya”. El 25 de juliol del 2018 ja havia titulat així un altre article: “Puigdemont titlla de fake news el suposat suport de Rússia a la independència de Catalunya”.

Els 433 diputats del Parlament europeu que van votar que s’investigui la pista russa de suport al procés independentista no ho tenen tan clar com Sputnik Mundo.

La entrada Qui dona suport a la independència de Catalunya per desestabilitzar Espanya no és Rússia sinó Soros, EUA i el Regne Unit, segons Sputnik Mundo se publicó primero en El Triangle.

Barbeta va fer les declaracions denunciades pel CCIIC en el torn de preguntes al conseller de Salut, Manel Balcells, que havia estat invitat a Els matins de TV3. Va afirmar que “els tècnics sanitaris són persones que estan bastant més formades que les infermeres” i que “l’acord de Bolonya ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’infermeria”. La queixa plantejada al CIC lamenta que “ningú –ni la presentadora- ho desmentís” i recorda que el criteri primer del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, determina que “el professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va al·legar, davant el requeriment que li va fer el CIC, que “que el senyor Barbeta no és personal de la CCMA. És un tertulià d’un espai del programa Els matins de TV3 que va expressar la seva opinió”, que el periodista havia demanat disculpes a través de les xarxes socials afirmant que potser no s’havia expressat bé i que la presentadora havia complert amb la seva funció de dinamitzar el diàleg i no prendre partit per cap de les parts implicades.

La conclusió del CIC és contundent: “Les paraules del senyor Barbeta demostren una falta de coneixement de la realitat del nostre entorn i podrien arribar a considerar-se “dades imprecises” que en certa manera desacrediten el col·lectiu d’infermeres”. Lamenta especialment que el periodista qualifiqués aquest col·lectiu d’“insolidari”.

“En aquest cas el periodista fa servir el seu torn de preguntes al conseller, no per plantejar una qüestió, sinó per expressar una opinió crítica amb la professió d’infermeria sense fonament. En el moment en que dona aquestes dades ja no es troba expressant una opinió, sinó fent un exercici d’informació, i per tant està sotmès al criteri 1 del Codi Deontològic. Que, evidentment, incompleix. En cap cas una tertúlia pot significar una llicència per a la mentida o la desinformació. Dues de les principals xacres que minen la credibilitat del periodisme”, continua dient el CIC i afegeix que “el fet que les tertúlies s’incloguin en l’àmbit del gènere d’opinió, no empara als periodistes a difondre dades incorrectes. Si el periodista utilitza el paraigua de la llibertat d’opinió i d’expressió per donar dades falses està incorrent en la pràctica de la desinformació. Amb l’agreujant que ho està fent en un espai de caràcter informatiu en una televisió pública, a Els matins de TV3, sense que ningú, començant pel conseller de Sanitat ho desmenteixi”.

I acaba dient que “aquest tipus afirmacions, en boca de periodistes coneguts, amb una llarga trajectòria i, encara més, efectuades en una televisió pública i sense declarar que només són opinions personals, no tan sols no beneficien cap professió, com seria en aquest cas la dels Tècnics Sanitaris, sinó que desinformen i creen desconfiança entre els ciutadans, ja especialment sensibles a tot allò que fa referència a la salut i al sistema sanitari”.

La entrada El Consell de la Informació de Catalunya considera que Jordi Barbeta va vulnerar el Codi Deontològic dels periodistes se publicó primero en El Triangle.

A la seva fitxa, Txesnokov no inclou, però, que va publicar col·laboracions mensuals al diari català El Punt Avui entre el 22 de setembre del 2019 i el 22 de febrer del 2022, dos dies abans de la invasió russa d’Ucraïna. Els seus articles defensaven la política del Kremlin i donaven suport a la causa independentista. Va acompanyar el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay,  en els viatges i actes que va fer a Moscou els anys 2019 i 2020 per aconseguir suport a aquesta causa. En un d’aquests viatges, Alay es va retratar a les oficines del Komsomolskaya Pravda davant d’un gran retrat de Vladimir Putin.

Txesnokov publica sovint articles a aquest mitjà sempre elogiosos amb la gestió de Putin i els principals dirigents polítics russos i crítics amb la comunitat internacional que ha sancionat Rússia per la invasió i agressió militar d’Ucraïna. Defensa la incorporació a Rússia de regions que formaven part d’Ucraïna i que actualment estan sotmeses als efectes de la guerra. Així, el 20 de desembre de l’any passat, informava de la reunió del Consell de Legisladors de l’Assemblea Federal de la Federació Russa, en la qual va intervenir Putin. “Vull agrair-vos la vostra posició solidària en el suport de les nostres famílies, els valors tradicionals, l’enfortiment de la seguretat i la sobirania (…). Avui amb nosaltres hi ha companys de quatre regions (la República Popular de Donetsk, la República Popular de Lugansk, Zaporozhye i Kherson), ja elegits segons les lleis russes”, va dir Putin, que va demanar un aplaudiment dels assistents. Als seus articles, Txesnokov ha comparat en diverses ocasions la situació a les repúbliques de Donetsk i Lugansk amb la reivindicació independentista a Catalunya.

Un dels polítics habituals en les cròniques de Txesnokov a Komsomolskaya Pravda és el president de la Duma (Parlament) rus, Vyacheslav Volodyn. Va titular un article del 13 de gener posant en boca de Volodyn que “Biden ha de ser processat pels atacs al Iemen”. Dos dies després va publicar un altre article on entrevistava Al Ghahouma, líder houthi, que afirmava que “els Estats Units són un país terrorista” i que “Iemen es convertirà en un cementiri per a l’exèrcit nord-americà”.

En un altre article recent manifestava la seva admiració per Putin: “Ja en el primer mandat de Vladimir Putin, el nostre parlamentarisme i tots els altres àmbits van començar a millorar”. El primer mandat presidencial de Putin va durar del 31 de desembre del 1999 al 7 de maig del 2008. Va haver de deixar el càrrec perquè la llei prohibia una nova reelecció i va cedir la presidència a Dmitri Medvédev entre el 2008 i el 2012, any en què va tornar a la presidència. L’abril del 2021 va forçar un canvi en la Constitució russa que el permetrà ser president fins el 2036. La propera cita amb les urnes per ser reelegit president serà el 15 de març. Ningú no dubta que continuarà com a president. Edvard Txesnokov serà un dels que ho aplaudiran des de la seva plataforma periodística al mitjà oficialista Komsomolskaya Pravda.

La entrada Edward Txesnokov, la baula periodística de la trama russa del procés, defensor entusiasta de Vladimir Putin se publicó primero en El Triangle.