A la pàgina 52 de “Les hores greus”, Torra explica: “Rebo un missatge de Carola. Hi ha un grup d’empresaris catalans que estan fent una gestió ‘delicada’ per fletar un avió des de Xangai amb material sanitari. La truco. M’explica que s’han posat en contacte amb ella per no comprometre’m. Estimen el seu país i estan ajudant així. Informo el Dr. Argimon i li avanço que li dono el meu vistiplau i que signaré el que sigui. L’operació és de molts milions d’euros”. Carola és Carola Miró, la seva esposa, que fa de pont entre els interessos de Parellada i ell.

Les trucades a Aragonès les va fer Torra el 21 i el 22 de març després que la seva dona li expliqués que hi havia complicacions en el cobrament dels diners. L’ICS havia dipositat els 35 milions en un compte del Banc de Sabadell però estaven congelats perquè els gestors de la Tresoreria de la Generalitat consideraven que es podia tractar d’un frau. L’empresa receptora dels 35 milions d’euros, Basic Devices, no tenia cap mena d’activitat coneguda ni treballadors en plantilla i estava domiciliada en un pis buit de Vilafranca del Penedès. La sospita de Tresoreria de la Generalitat és la que va originar que el Departament d’Economia suspengués el pagament. Mentre, Parellada cosia a whatsapps i telefonades al secretari general d’Economia, Albert Castellano, a qui va responsabilitzar d’un gran nombre de morts de catalans si no desbloquejava els diners necessaris perquè sortís de Shanghai l’avió amb el material sanitari encarregat.

“Parlo amb Josep Maria Argimon. Em comenta que hi ha algun problema burocràtic al tema de Xangai. Insisteixo que signaré el que calgui, però que arribi l’avió. A Carola continuen trucant-la esperant el vistiplau. Em sap greu per la gent que fins i tot ha compromès els seus diners. Maleïda burocràcia”, escriu Torra. “”Truco a Carola. Em diu que els empresaris l’estan perseguint perquè no saben què passa. Li comento que encara estic pendent de Xangai, encara que el vicepresident m’assegura que tot és correcte. Si falta aquest avió, ens n’anem a la merda. Portem tres dies amb aquest assumpte!”.

Finalment, Torra convenç Aragonès perquè desbloquegi el pagament. Parellada pot disposar dels 35 milions i en poques hores l’avió amb el carregament sanitari surt de Xangai amb destinació a Barcelona. No se sap quina comissió es va quedar Parellada en aquesta operació. Se suposa que es podrà aclarir en la comissió d’investigació creada al Congrés dels Diputats sobre les compres polèmiques de material sanitari vinculades amb els contractes sense concurs que van fer les administracions en la crisi d’emergència de la Covid. Parellada, Torra, Argimon, Miró i Aragonès hi hauran, o hi haurien, de comparèixer per explicar-ho, clar.

El digital El Confidencial va fer un ampli seguiment d’aquesta operació. Cap mitjà de comunicació català va considerar que fos d’interès per la ciutadania. Quim Torra ha reconegut al seu dietari totes les informacions incloses en aquella investigació periodística increïblement ignorada.

La entrada Torra confessa al seu llibre que va pressionar perquè la Generalitat pagués 35 milions d’un polèmic contracte per la covid se publicó primero en El Triangle.

El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va suposar, segons s’assegura a l’informe, “una oportunitat per promoure una sortida que afeblís un estat important de la Unió Europea”. “Hi ha un conjunt d’evidències cada cop més gran que els mitjans de comunicació controlats per l’estat rus van dirigir una campanya significativa de desinformació aprofitant el referèndum”, es llegeix a l’informe, que precisa que els mitjans Russia Today i Sputnik van ser els principals executors d’aquesta campanya, “reforçats per bots i comptes falsos de les xarxes socials”.

“El Departament d’Estat dels EUA va informar que mitjans de comunicació estatals russos van publicar una sèrie d’articles abans de la votació del referèndum per denunciar la suposada corrupció del govern espanyol i impulsar una narrativa global anti-UE en suport del moviment secessionista. Les agències de notícies russes, així com també usuaris russos a Twitter van promoure repetidament les opinions de Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, que ha intervingut a les xarxes socials per demanar a les autoritats espanyoles que respectin la votació a Catalunya”, recull l’informe del Senat.

Els interessos del Kremlin amb la seva ingerència en el procés independentista eren, segons els senadors del Comitè de Relacions Internacionals dels EUA, no només afeblir la Unió Europea sinó també “veure una Catalunya independent com una base possible des de la qual penetrar en altres parts d’Europa on els seus negocis i activitats estan prohibides per les sancions dels Estats Units i la Unió Europea”.

El document conclou que “mentre que el referèndum no va donar com a resultat la independència de Catalunya, va demostrar que Espanya és un objectiu creixent de les operacions d’influència maligna del Kremlin” i assenyala que una de les lliçons apreses en l’anàlisi de la ingerència russa a Europa és que “no deixarà passar cap oportunitat per sembrar el caos i la confusió en un intent de soscavar les seves democràcies i afeblir les seves institucions”.

La entrada El Senat dels Estats Units ja va advertir, el gener del 2018, de la ingerència russa en el ‘procés’ se publicó primero en El Triangle.

Després de ser directora general de Coordinació Interdepartamental amb Puigdemont va ser consellera de Presidència i portaveu del govern de Quim Torra entre el 2 de juny del 2018 i el 24 de març del 2019, abans de fer el salt a la política municipal.

Artadi va tancar les seves xarxes socials coincidint amb aquest procés judicial. A Twitter encara hi apareix com a candidata a alcaldessa de Barcelona per JuntsxCat i diputada d’aquest partit. L’últim missatge que va penjar a aquesta xarxa, reconvertida en X, porta data del 4 de maig i és una informació d’un acte en què es va parlar de la seguretat a Barcelona. El dia abans, n’havia penjat un altre amb una carta de Puigdemont on anunciava que no es presentaria a la reelecció com a president de JuntsxCat. Ella va plegar tres dies després com a vicepresidenta del partit. El mateix dia va dimitir com a presidenta del grup municipal de JuntsxCat a l’ajuntament de Barcelona i com a diputada al Parlament. L’últim post en el seu perfil d’Instagram és del 5 de maig i també feia referència a l’acte sobre la seguretat de Barcelona esmentat.

Des d’aleshores, ha desaparegut de l’escena política i mediàtica. Només s’ha sabut que Foment del Treball la va incorporar com a consellera de la Presidència d’aquesta patronal el 7 de novembre del 2022. Es tracta d’un càrrec que no és remunerat.

La entrada Quin polític relacionat amb la trama russa del ‘procés’ ha desaparegut del mapa? se publicó primero en El Triangle.

Les eleccions municipals i autonòmiques van configurar un Consell Insular de Mallorca on el Partit Popular té 13 representants i Vox, 5. El PSOE en té 9; Més, 4, i El Pi-Proposta per les Illes, 2. Entre PP i Vox sumen majoria absoluta del Consell, format per 33 membres. El seu president és el popular Llorenç Galmés, elegit amb els vots del seu partit i els de Vox.

PP i Vox també governen les Illes Balears. La popular Marga Prohens presideix el govern balear gràcies a l’abstenció dels diputats de Vox. PP i Vox han posat en marxa una política de reducció de la presència del català en l’administració pública i està desmantellant el paper que juga aquesta llengua en el sistema educatiu. L’últim acord del PP i Vox perquè el castellà recuperi força a la comunitat comporta que s’utilitzi en totes les comunicacions i publicacions oficials del Parlament. Fins ara aquestes comunicacions i publicacions es feien només en català.

La Plataforma per la Llengua de les Illes Balears, segons la seva web, “emprèn i coordina actuacions que ajudin a promoure l’ús del català arreu de l’arxipèlag” i els seus principals eixos de treball són “l’arrelament lingüístic i la cohesió social, la sensibilització de la ciutadania pel que fa als seus drets lingüístics, aconseguir el compromís de les institucions públiques i els partits en la plena normalització del català, el desenvolupament total de l’espai de comunicació en català i el foment de l’ús de la llengua dins el món empresarial, comercial, entre d’altres”. Per aconseguir aquests objectius comptarà amb 250.000 euros els dos propers anys.

La entrada La Plataforma per la Llengua deixarà d’ingressar els 250.000 euros que rebia del Consell Insular de Mallorca se publicó primero en El Triangle.

AEB Catalunya va penjar l’11 de febrer un missatge a la xarxa social X compartint l’article d’EL TRIANGLE i afegint-hi aquest text: “Sr. @Albiol_XG, com es pot subvencionar o col·laborar amb qui espia els alumnes als patis, defensa una escola monolingüe en català, assetja els treballadors i empreses per utilitzar l’espanyol i y crea Apps per denunciar-los? Cómo? ¿Així s’aconsegueixen subvencions? ¿Així?”. L’alcalde de Badalona va contestar poc després en un altre missatge: “Senzillament no és cert. L’anterior govern va contractar el servei, el van realitzar i per calendari en el tràmit, el pagament m’ha correspost a mi. Senzillament és així. Salutacions”. La resposta de García Albiol va satisfer AEB Catalunya: “Ens alegrem que sigui així. Esperem que l’ajuntament de Badalona no col·labori ni subvencioni als que menyspreen una Catalunya diversa i bilingüe. Tampoc els que defensen els assetjadors dels treballadors i famílies castellanoparlants, ja sigui Plataforma o Òmnium Cultural”.

El proper conveni entre l’ajuntament de Badalona i les entitats que organitzen casals d’estiu a la ciutat sí que serà responsabilitat plena de García Albiol i del Partit Popular. El PP ha criticat reiteradament Plataforma per la Llengua perquè la considera una entitat supremacista que pretén adoctrinar els joves i atreure’ls a la causa independentista. És de preveure que l’any que ve la que s’autoanomena “ONG del català” no faci cap casal d’estiu a la Badalona que García Albiol governa amb una àmplia majoria absoluta.

La entrada ‘Asamblea por una Escuela Bilingüe’ exigeix García Albiol que Badalona no torni a contractar Plataforma per la Llengua se publicó primero en El Triangle.

El 2021, la diputada del PP al Parlament de Catalunya Lorena Roldán va demanar Plataforma per la Llengua que “deixi els nens tranquils” després que publiqués un altre informe en el qual lamentava que als patis de les escoles i els instituts s’usi més el castellà que el català. En aquella ocasió, els dirigents del PP es van sumar a les crítiques dels que van considerar que l’entitat de la qual Carandell n’és vicepresidenta va espiar il·legalment el comportament dels nens i nenes als patis escolars. El Partit Popular va demanar al govern de la Generalitat si el Departament d’Educació tenia constància d’aquest “espionatge” i va exigir que sancionés l’actuació de Plataforma per la Llengua.

En el conveni regulador de la subvenció concedida per l’ajuntament de Badalona a Plataforma per la Llengua, es recorda que al Ple municipal del 24 de juliol passat es va aprovar la modificació de crèdit del pressupost per les Subvencions “Finalistes Educació Activitats d’Estiu”, finançades pel ministeri d’Educació i els programes Next Generation. I es van destinar 14.500 euros a Plataforma per la Llengua “per oferir oportunitats per millorar la qualitat de vida a infants, joves i les seves famílies, especialment aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat o ris social, acompanyant-los i promovent que siguin protagonistes del seu procés en el seu territori”. A més, obliga l’entitat promotora del català a “realitzar l’objecte de la subvenció, que fomenta una activitat de lleure educatiu a l’estiu que contribueix a l’èxit educatiu i afavoreix la convivència, la cohesió social i la creació i/o el manteniment d’una xarxa educativa que doni resposta global, integral i més eficaç als reptes educatius de la ciutat”.

Al seu portal a Internet, Plataforma per la Llengua explica que aquest estiu ha impulsat tres casals  a Badalona com a part del Pla d’Actuació Lingüística Integral de l’Eix Besòs. Els casals es van fer al centre cívic de Torre Mena, al barri de Llefià, i a l’escola Folch i Torres, al barri de La Pau. “L’objectiu d’aquests casals ha estat apropar la llengua a una cinquantena de joves nouvinguts a la ciutat i també descobrir-los l’entorn. L’activitat els ha permès guanyar confiança a l’hora de català”, es llegeix en la informació del web, que recorda que els casals han estat organitzats per Plataforma per la Llengua amb el suport de l’Ajuntament de Badalona.

La entrada García Albiol paga 14.500 euros a Plataforma per la Llengua se publicó primero en El Triangle.

Els partits fan girs inesperats a vegades en política. El fitxatge de Macias n’és un. La mateixa consellera de Territori, Ester Capella, que durant mesos ha estat exigint el traspàs de Rodalies a la Generalitat acusant els seus responsables d’una gestió nefasta, és qui ara l’ha fitxat com a comissionat perquè s’encarregui de la nova etapa d’aquest servei ferroviari. ERC i el PSOE van arribar a un acord perquè el ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible traspassi Rodalies a la Generalitat, acord que va formar part del pacte entre els dos partits perquè els republicans donessin suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.

Capella ha fet declaracions sovint queixant-se de les incidències “constants”  a Rodalies i, l’agost, va afirmar a la xarxa social X que responien a “la voluntat manifesta del govern de l’Estat de no invertir allò compromès”. El representant del govern de l’Estat a qui la consellera de Territori acusava era Pere Macias que, en unes declaracions a Catalunyaplural.cat, el passat mes de maig havia assegurat que “dir que no s’inverteix o dir que el problema de Rodalies és que avui no s’inverteix és una falsedat” i que “el problema és que hi ha massa inversió concentrada… Sabem que invertir molt  causa afectacions i problemes, però l’obligació que tenim és invertir molt. Em molesta quan la gent diu mentides. Després, els ciutadans poden valorar el que sigui, però el que no es pot fer és subministrar-los informació falsa perquè es formin una opinió equivocada”.

Macias, que va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de l’Autoritat del Transport Metropolità, entre els anys 1997 i 2001, amb governs presidits per Jordi Pujol, acabava la seva reflexió en l’entrevista esmentada dient que “a la meva edat ja puc dir les coses clares, i quan algú diu que no s’inverteix a Rodalies està dient una mentida. És així”. Té 67 anys i l’acaben de nomenar comissionat del govern català pel traspàs de Rodalies a la Generalitat. Les voltes que dona la política.

La entrada Estupefacció pel fitxatge de Pere Macias com a comissionat del Govern pel traspàs de Rodalies se publicó primero en El Triangle.

L’última manifestació presidida a la plaça pel rostre de Puigdemont va ser la que es va fer el 8 de novembre per manifestar la solidaritat amb la població palestina bombardejada per l’exèrcit d’Israel. Quatre dies després, a la concentració convocada per entitats i partits contraris a la Llei d’Amnistia anunciada pel govern espanyol les tres banderes estelades continuaven al seu balcó però la imatge de l’ex-president havia desaparegut. Cal interpretar que qui viu o disposa d’aquest habitatge no està gaire d’acord amb la seva decisió de pactar amb els socialistes i facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.

A la plaça de Sant Jaume hi ha hagut més estelades penjades d’altres balcons. Amb el temps, però, han anat desapareixent. Des de fa molts mesos, les càmeres dels mitjans que ho desitgen poden buscar enquadraments on es vegin les que encara hi queden. A l’arxiu de TV3 n’hi ha un bon munt d’aquests planos televisius. Des de fa unes setmanes, però, ni TV3 ni ningú pot barrejar en un mateix enquadrament els participants en una de les moltes manifestacions que es fan a la plaça amb el dibuix de la cara de Puigdemont. Ja no hi és.

Els balcons del segon pis del carrer Llibreteria 2 no van tenir cap expressió política abans del políticament calent octubre del 2017.  Ni l’1 d’octubre d’aquell any, amb la celebració del referèndum d’independència convocat pel govern català, ni el 27 d’aquell mes, arran de la proclamació de la independència, s’hi va veure cap estelada ni pancarta polititzada. En les setmanes posteriors hi van penjar llaços grocs, banderes estelades i cartells amb lemes com “ni oblit, ni perdó”, “democràcia i justícia cat” o “llibertat presos polítics”.

El càstig a Puigdemont deu tenir a veure amb el disgust amb la seva política per part dels que tenen accés al segon pis del carrer Llibreteria. Uns llogaters o propietaris als quals mai no se’ls veu contemplant des dels seus balcons les manifestacions que es desenvolupen a peu de plaça. Ni tan sols hi apareixen quan hi ha manifestacions de signe independentista. Des de fa uns dies no els veiem ni a ells ni a l’efígie de Puigdemont que hi van exhibir durant tant de temps.

La entrada Puigdemont, castigat a la plaça de Sant Jaume se publicó primero en El Triangle.

L’ex-director de teatre té 27.600 seguidors al seu perfil de la xarxa X i no van faltar els que han donat per bona l’afirmació i reclamen un boicot al restaurat de Cruz. Tant els fa, pel que sembla, que un dels usuaris de la xarxa hi plantifiqués una fotografia d’una carta en català del menú. N’hi ha hagut que li han demanat que retiri el missatge després de demostrar-se que és mentida. Bozzo, però, no ha tornat a intervenir en la polèmica que va generar amb el seu missatge.

Altres usuaris van acusar-lo d’exhibir que va a restaurants on el menú costa 300 euros. El comentari de Bozzo va tenir prop de 190.000 visites, uns 3.000 “m’agrada” i més de 500 comentaris.

La entrada Quina ha estat l’última relliscada de Joan Lluís Bozzo en la seva guerra contra el castellà? se publicó primero en El Triangle.

Joel Díaz, com a presentador del programa APM de TV3, va arribar a preguntar als presentadors d’El búnquer, si cridarien ‘puta Espanya’ en el discurs d’agraïment al premi RAC que els van concedir ara fa dos anys i mig per aquest programa. No ho van fer. Tampoc ho van fer en els seus discursos d’agraïment pel premi Ondas.

Peyu va fer el primer discurs i el més llarg. Va lamentar el que considera manca de suport a Catalunya dels representants de la cultura espanyola i va acabar dient “Visca El búnquer, visca Catalunya i visca la proximitat”. Rossell es va limitar a tancar amb un simple ‘merci’ el seu discurs en el qual va demanar l’empoderament de les dones. I Domínguez va fer la més breu de les intervencions. Va argumentar que els seus companys ja ho havien dit tot i va afegir “Simplement i amb majúscules: visca la cultura, visca la cultura catalana i visca la Terra Lliure”. Terra Lliure va ser un grup terrorista que va existir entre els anys 1978 i 1991 que lluitava per la independència de Catalunya.

La entrada Va cridar ‘puta Espanya’ Jair Domínguez quan va recollir el premi Ondas? se publicó primero en El Triangle.

En la informació apareguda al portal de Transparència no s’hi especifica en què consisteix la “incidència en la legislació” que se subvenciona a fons perdut a aquesta entitats. El concurs Tísner “permet als alumnes de 10 i 11 anys, de tot el domini lingüístic, crear jocs mentre treballen aspectes de la llengua, la literatura, la cultura o les tradicions catalanes”, segons s’explica al web de la Plataforma. Aquest concurs ha convocat la seva novena edició i les escoles interessades s’hi poden inscriure fins el 15 de desembre.

Els premis SAGA es concedeixen al Saló del Gaming, que celebrarà la seva segona edició els propers dies 1, 2 i 3 de desembre al recinte de la Farga de L’Hospitalet. Aquest Saló promociona els vídeojocs en català i premia els que es considera millors. Al portal d’aquest Saló s’especifica que “aquests premis són atorgats per les principals autoritats del Govern de la Generalitat de Catalunya (Presidència, Conselleria de Cultura i Conselleria d’Empresa)”.

Aquesta subvenció no apareix en el portal de Transparència de la Plataforma de la Llengua, entitat que s’autodefineix com “L’ONG del català”. La informació sobre les subvencions i convenis que rep i firma s’atura l’any 2020. Des d’aleshores no hi apareix cap apunt sobre aquestes subvencions i els convenis signats amb la Generalitat. El 2020 hi consten dues subvencions a fons perdut concedides per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat. La primera, concedida mitjançant un acord del Consell d’Administració de l’OSIC datat el 16 de setembre del 2020, era de 135.000 euros. La segona, adoptada pel mateix Consell el 13 d’octubre d’aquell any, va ser de 625.000 euros. En total, doncs, aquell any, el Departament de Cultura va donar 760.000 euros a l’autoanomenada ONG del català. El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) n’hi va donar uns altres 40.500, amb la qual cosa els diners ingressats per aquesta plataforma procedents de la Generalitat van superar els 800.000 euros. Al registre de subvencions de la Generalitat hi consten ajuts a la Plataforma per la Llengua per valor de 2.656.000 euros, des de l’any 2019 fins ara.

Les dades més recents dels moviments econòmics d’aquesta entitat figuren en la Memòria del 2022. Els pressupostos de l’any passat van ser d’uns ingressos i despeses de 4.168.281,36 euros. Els ingressos van procedir de les subvencions, que van ascendir a 976.882 euros; els serveis i donatius, que van ser de 463.829,36 euros i les quotes dels socis, que es van aportar 2.727.570 euros. En aquesta Memòria s’assegurava que l’entitat té 25.915 socis.

La entrada Presidència va donar 124.000 euros a la Plataforma per la Llengua el 6 de novembre se publicó primero en El Triangle.

Wavemaker va rebre, el 27 de setembre, l’encàrrec de la CCMA de distribuir la publicitat de 3Cat al mobiliari urbà (150.000 euros), als transports urbans (120.000 euros) i a mitjans radiofònics (80.000 euros). El 6 de setembre ja havia estat contractada per “campanyes de publicitat d’acció especial exteriors per promocionar la nova OTT” per 100.000 euros. La CCMA no ha firmat el 2023 més contractes amb aquesta agència.

La CCMA només ha firmat un contracte amb Nothingad Comunicació per difondre “campanyes de publicitat per promocionar la nova OTT”. Va ser també el 6 de setembre i per un import de 200.000 euros. El 2023, aquesta agència ha signat amb la CCMA altres contractes de promoció publicitària per valor de 597.000 euros. A part dels 200.000 corresponents a la promoció de 3cat, va signar quatre contractes més amb la CCMA l’any passat. El més elevat correspon als 150.000 euros dedicats a divulgar el canal infantil SX3. Aquest contracte es va firmar també el 6 de setembre. Aquell mateix dia, la corporació que presideix Rosa Romà va signar dos contractes més amb Nothingad: Un de 100.000 euros per promocionar el Vertical Jove, la marca juvenil de 3Cat, i un altre de 100.000 euros per promocionar els pod-cats de Catalunya Ràdio. Aquesta agència també va rebre 47.000 per contractar “un conegut influencer de parla catalana que promocioni la final del programa Eufòria del 9 de juny i el concert del dia 2 de juliol”. El contracte es va signar el 25 de juliol.

La entrada La CCMA s’ha gastat 650.000 euros en publicitat de la seva plataforma 3Cat se publicó primero en El Triangle.

Jordi Terrades ha preguntat: “Segons el Govern, quines han estat les causes i les conseqüències d’aquesta avaria? Quines actuacions ha dut a terme el Govern per evitar que episodis com aquest es tornin a repetir? Quin és el nombre de passatgers que es van veure afectats per aquesta situació? De quina forma se’ls ha compensat?”. Al seu torn, David Cid demana: “Què va provocar l’avaria del tren? Quines mesures i quin és el protocol a seguir previstos per FGC en aquests casos? Es va activar el CECAT? Es va comunicar a l’Ajuntament de Sabadell l’avaria i l’evacuació posterior?”.

El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i “vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l’activació d’un pla d’emergències”, segons s’informa en el web d’aquest organisme. Els diputats de l’oposició no han aconseguit aclarir si Ferrocarrils de la Generalitat va demanar la intervenció del CECAT en unes circumstàncies en les quals es va posar en perill la seguretat dels viatgers.

Malgrat l’opacitat de FGC a l’hora d’informar del que va succeir en aquell cas, les imatges de viatgers caminant pel túnel on s’havia aturat el seu tren van aparèixer a diferents mitjans de comunicació perquè alguns passatgers les van enregistrar amb els seus telèfons mòbils.

La entrada Arriba al Parlament l’avaria d’un tren de FGC que va obligar els passatgers a caminar per un túnel a Sabadell se publicó primero en El Triangle.

Joel Díaz va intervenir per dir que no veia a Puigdemont esnifant cocaïna pero que, en canvi sí que veia a Toni Comín. “En un moment donat BBC, Bodas, Bautizos y Comuniones”, va especificar.

Valtonyc va assegurar que té “una relació cordial amb la cocaïna”. També va explicar que s’havia agafat unes bones “tajas” a Bèlgica amb l’ex-conseller de Cultura, Lluís Puig.

La entrada Quin periodista de Catalunya Ràdio diu que està convençut que Toni Comín esnifa cocaïna? se publicó primero en El Triangle.

Manel Vidal va considerar que “hem trencat la joguina. Ja no vol dir res”. Cal buscar una expressió més provocativa, segons els membres de La Sotana, i Magí García va proposar “¡VIVA ETA!”. Els seus companys de tertúlia van proposar variacions: “¡Gora ETA!” o “Ole la ETA!”. “¡Ole la ETA! mola molt”, va dir Vidal. Aquest darrer crit és el que va conciliar més consens. Andreu Juanola va plantejar que es podria fer samarretes amb aquest eslògan. García va puntualitzar que “l’objectiu no és ser un enfant terrible sinó que es pugui dir això. No estic dient que ho estigui dient. És lo proper”.

A l’hora d’acomiadar La Sotana, els tertulians van afegir per primer cop crits d’“Ole la ETA” al clàssic “puta Espanya”. Caldrà veure si ara es normalitza aquest crit i fan samarretes amb aquest lema.

La entrada Quin “humorista de TV3” proposa que “¡VIVA ETA!” substitueixi el “puta Espanya”? se publicó primero en El Triangle.

Al portal de transparència de la CCMA ha aparegut el cost de quatre dels programes que aquesta Corporació ha encarregat a Minoria Absoluta. L’històric Polònia ha costat  3.510.164,73 euros la temporada 2023-2024. La setena temporada d’Està passant n’ha costat 1.789.445,57. El 5 de setembre, la CCMA va contractar aquesta productora perquè faci el programa Fuet al canal SX3. Ho va fer per 377.605,44 euros. La darrera compra per part de la corporació pública que presideix Rosa Romà d’un programa realitzat per Minoria Absoluta va aparèixer al seu portal de transparència fa uns dies. Es tracta de Love Cost, que s’incorporarà a l’arxiu de la nova plataforma 3cat.cat. Costarà 558.882,94 euros. En total, doncs, la productora de Toni Soler ha ingressat ja aquest any pels encàrrecs de la CCMA un total de 6.236.098,68 euros.

En realitat, els programes costen molts més diners ja que la CCMA es fa càrrec de les despeses corresponents al lloguer de grues especials i la il·luminació dels platós en alguns d’ells. En total, el cost definitiu d’Està passant s’acosta als dos milions d’euros. La CCMA també es fa càrrec d’algunes despeses extres, com per exemple l’excés de consum elèctric. Minoria Absoluta li paga, això sí, 60.000 euros per temporada per utilitzar per enregistrar aquest programa el plató que TV3 té a l’Hospitalet de Llobregat. Tot plegat, i sumant el cost previsible d’Epic nails, l’empresa de Soler tancarà l’exercici 2023 amb prop de 7 milions d’euros procedents de la CCMA. La temporada 2022-2023, Minoria Absoluta va ingressar 5.315.580 euros procedents de TV3.

L’augment espectacular d’ingressos procedents de programes fets per la televisió pública de la Generalitat coincideix amb l’anunci fet per Toni Soler que deixarà de presentar Està passant. Es desconeix si el contracte que va firmar Minoria Absoluta amb la CCMA contemplava que Soler en fos el presentador principal durant tota la temporada. La corporació pública s’ha negat sempre a donar a conèixer el contingut d’aquest tipus de contractes. La voluntat de Soler d’apartar-se de la presentació ha quedat confirmada després de la incorporació, el passat 6 de novembre, del periodista, humorista i actor Queco Novell com a copresentador d’Està passant.

La entrada Minoria Absoluta ha cobrat ja 6,2 milions d’euros de TV3 aquest any se publicó primero en El Triangle.

En el “Resum informe integrat de gestió de Ferrocarrils de la Generalitat 2022” fet públic per l’empresa es llegeix que els ingressos que va fer aquell any van ser de 297.873.000 euros i les despeses de 322.504.000 euros; és a dir, que va tenir un dèficit de 24.631.000 euros, la qual cosa representa un 8,3% del seu pressupost.

La principal font d’ingressos de FGC va ser, com cada any, la subvenció directa que li va entregar el govern de la Generalitat: 185.755.000 euros. La xifra de negoci, per la venda de bitllets i serveis, va ser d’uns 83 milions d’euros, mentre que va aconseguir altres ingressos, com la publicitat a les seves instal·lacions, que li van aportar uns 30 milions d’euros.

La companyia té 2.125 treballadors, una plantilla que va representar una despesa de 109.460.000 euros. Les despeses diferents de personal van ser de 101.603.000 euros i les amortitzacions del deute es van menjar 111.441.000 euros. En total, les despeses de FGC es van enlairar fins els citats 322.504.000 euros.

L’equip directiu de FGC és nombrós i està molt ben remunerat. El seu president és, des del novembre de l’any passat, Antoni Segarra, que cobra uns 120.000 euros anuals. Al comitè de direcció de l’empresa, a més del president, hi ha deu directors: els de FGC Operadora, FGC Turisme, Desenvolupament de Nous Negocis, Internacional i Innovació, Xarxa Ferroviària i Projectes, Material Mòbil,  Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Econòmicofinancera, Organització i Persones, Assessoria Jurídica i Planificació Estratègica i Prospectiva. El sou d’aquests directors oscil·la entre els 90.000 i els 100.000 euros anuals. Segarra cobra, tanmateix, menys que Pere Calvet que, en la seva etapa com a director general de FGC, va arribar a cobrar 151.079 euros, quasi 20.000 euros més que el propi president de la Generalitat.

PSOE i ERC han pactat que per gestionar els serveis de Rodalies que es traspassin al govern de la Generalitat es crearà una empresa pública nova, amb participacions idèntiques de l’Estat i l’Administració catalana. El president serà elegit pel govern català. A l’acord signat per socialistes i republicans no es diu res sobre si FGC continuarà amb la mateixa estructura de gestió que fins ara, amb una direcció sobredimensionada en càrrecs i sous, i com farà front a l’endeutament elevat que acumula any rere any.

La entrada Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va perdre 24,6 milions d’euros l’any passat se publicó primero en El Triangle.

Graset és un dels periodistes més ben pagats de la CCMA. Ve cobrant 107.000 euros des de fa cinc temporades. El curs passat aquesta xifra va arrodonir-se fins els 109.000 euros. La temporada 2016-2017, va cobrar 77.495 euros. La seva cotització va pujar fins els 99.995 euros la 2017-2018, quantitat idèntica a la que va cobrar la següent. Va ser a partir de la 2019-2020 que va començar a rebre 107.000 euros per dirigir i presentar Més 324.

Més 324 va tenir bones dades d’audiència els primers anys de la seva emissió, coincidents amb l’efervescència del procés independentista. El share diari era d’uns 200.000 espectadors. El seu decantament favorable a les posicions independentistes era evident i es notava tant en la tria dels participants a les seves tertúlies com en els comentaris que apareixien a peu de pantalla mentre s’emetia. La situació absurda que es produïa quan Graset entrevistava a plató a líders no independentistes mentre per sota d’ells apareixien insults al convidat va acabar portant la direcció de TV3 a eliminar aquests comentaris, que els televidents enviaven a través de Twitter.

Aquest va ser el programa del dimecres 8 de novembre. Tertulians:  Núria Orriols, Eduard Voltas, Montse Castellà i Joan Maria Clavaguera. Núria Orriols és redactora del diari independentista ARA; Eduard Voltas és conseller delegat de la revista Time Out, ex-vicepresident d’Òmnium Cultural i ex-secretari de Cultura del Govern de la Generalitat, en un departament dirigit per ERC; Joan Maria Clavaguera és ex-director de l’Agència Catalana de Notícies i independentista declarat, i Montse Castellà, cantautora, col·laboradora d’El Nacional que reenvia els posts de les tertúlies de Josep Costa i Albano Dante Fachín a Vilaweb. Entrevistat: Xavier Pellicer, diputat de la CUP. El tema central del debat van ser les manifestacions davant les seus socialistes organitzades per protestar per la possible Llei d’Amnistia als independentistes imputats en causes judicials. Ningú millor que quatre independentistes per debatre-ho.

L’audiència ha anat caient els darrers anys i aquesta davallada s’ha notat especialment després de la decisió de Graset d’augmentar la presència al programa d’escriptors i gent del món de la cultura. Cada nit entrevista tres persones de l’àmbit cultural la qual cosa comporta que les tertúlies perden protagonisme, sense deixar de ser, això sí, obertament favorables a les tesis independentistes. Les 200.000 persones que seguien el programa anys enrere han quedat reduïdes els darrers temps a la quarta, la cinquena o la sisena part. Ell, però, continua cobrant el mateix.

La entrada Xavier Graset continua cobrant 107.000 euros per dirigir i presentar ‘Més 324’ se publicó primero en El Triangle.

Xirgo, que presideix un organisme que se suposa que ha de vetllar pel pluralisme i la neutralitat als mitjans de comunicació públics catalans, té una relació molt bona amb Carles Puigdemont, el negociador en cap en representació de Junts en les converses amb els socialistes. Tots dos van publicar el dietari “M’explico”, format per dos llibres en els quals Puigdemont explica la seva trajectòria política des de que va ser nomenat president de la Generalitat, el gener del 2016, fins que va fugir a Bèlgica, l’octubre del 2017.

El president del CAC no es va amagar gens en la seva visita a Brussel·les i se’l va veure darrera de Toni Comín, vicepresident del Consell de la República Catalana, en una de les entrevistes que li va fer TV3, televisió la neutralitat i objectivitat de la qual se suposa que ha controlar l’organisme que presideix Xirgo.

La entrada Què feia el president del CAC a Brussel•les el 4 de novembre en plenes negociacions entre el PSOE i Junts? se publicó primero en El Triangle.

Deu minuts després, el community manager de FGC li responia: “Bon dia, Eugeni. A quina hora has agafat el tren, en quina direcció i a quina estació? A FGC quan dissenyem un servei sempre intentem adequar l’oferta a la demanda”. El president de l’Observatori contra l’Homofòbia li va especificar: “A les 7:37 de sant Josep a Plaça Espanya”. I el responsable de la xarxa X a FGC assegurava: “Per aquest motiu, es monitora permanentment el grau d’ocupació dels trens, per a detectar l’eventual necessitat d’incrementar el servei si és necessari”.

Els usuaris de FGC saben que anar comprimit als seus trens no és gens eventual. Passa molt sovint i ho denuncien a la xarxa X i a d’altres xarxes socials. La política de FGC és que aquestes queixes no apareguin al perfil institucional de l’empresa a X. Per això, cal buscar-les a d’altres perfils i xarxes. Però Eugeni Rodríguez no està sol en la seva queixa. Ni molt menys. I el suposat monitoratge de l’ocupació dels vagons dels trens de FGC per incrementar el servei no dona cap fruït. Les protestes dels passatgers perquè viatgen com sardines enllaunades són diàries des de fa anys.

La entrada Per què s’ha queixat de Ferrocarrils de la Generalitat el president de l’Observatori contra l’Homofòbia? se publicó primero en El Triangle.

Per Molas, habitual analista de conflictes militars a TV3 i Catalunya Ràdio tot i que no té cap formació acadèmica que ho justifiqui, “més de tres segles d’ocupació requereixen fer net”. Aquest “fer net” requereix, segons ell, “evitar qualsevol conat d’insurgència” i aquesta acció s’ha de fer “de forma freda i metòdica”. “La repressió —sí, la paraula és repressió— indiscriminada acaba antagonitzant aquells elements que per caràcter no serien proclius a la insurgència”, diu i afegeix que “interessa que en aquest conflicte no hi apareguin tercers actors que obliguin a una solució de compromís, que l’únic que aconseguirien seria perpetuar-lo”. “Hi ha d’haver guanyadors i perdedors”, sentencia.

Assenyala tres grups a neutralitzar: els elements de l’espanyolisme violent –grups d’extrema dreta i ultres del futbol- i els comandaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els dirigents de les patronals, sindicats i mitjans de comunicació unionistes i els polítics unionistes. En relació als primers creu que “un cop assolida la independència, ja no tindran la cobertura policial i jurídica, de forma que fins i tot sense ser il·legalitzats —quelcom recomanable— podran ser processats per la més mínima acció”.

Pel que fa al segon grup, creu que “com a punt de partida bàsic apostem per una eliminació general de qualsevol mena de subvenció, mitjançant una llei anticlientelisme. Una mesura que també liquidarà de pas tots aquells qui han viscut del catalanisme/processisme. Això però, no és suficient. És aquí on proposem una Comissió de Responsabilitats que assenyali què va fer cadascun dels actors socioeconòmics des de l’1 d’Octubre del 2017, data que emprem com a moment fundacional —hi va haver un referèndum i el vam guanyar. La Comissió de Responsabilitats elaborarà un informe exhaustiu a partir del qual se n’hauran de determinar les mesures pertinents. Però el principi general que les sobrevolarà en tot moment serà aquest: ‘el col·laboracionisme no us sortirà de franc’”. A les persones que es neguessin a comparèixer davant aquesta Comissió se’ls embargarien les seves propietats i es presentarien ordres de detenció internacionals contra elles. “L’existència de l’Espanyol només s’entén com a instrument de l’ocupació. La seva cobertura reiterada a grups d’ultradreta unionistes és suficient per declarar-ne la dissolució”, afirma.

Als “elements polítics” els sotmetria també a aquesta Comissió de Responsabilitats per bé que assegura que “no som partidaris d’il·legalitzar partits unionistes”. Ho justifica dient que “això és més per una qüestió pràctica que no pas democràtica. Qualsevol procediment contrainsurgent ha de comptar amb una «cartografia» de la població potencialment procliu a donar suport als insurgents”. Exigeix, això sí, “una estratègia nacional que cerqui garantir una dissuasió consistent”. “Tenint present que la carta de protegir les minories nacionals a l’exterior ha estat una excusa per l’agressió, no hem de descartar que l’Estat espanyol la jugui. Així doncs, desarticular qualsevol conat d’insurgència és cabdal”, proposa.

Molas acaba dient que “aquesta estratègia s’ha de conduir amb la combinació de fermesa i finesa descrita” que “corre en paral·lel amb la nostra dissuasió militar convencional, però no podem oblidar que aquesta s’empra contra les amenaces exteriors. No entendre-ho no només seria antidemocràtic sinó maldestre i contraproduent”.

La entrada “La independència es fa contra algú i les consideracions democràtiques van darrere” se publicó primero en El Triangle.

Sorprenentment, malgrat la negativa de Citizen Lab, entitat que dirigeix Ronald Deibert, a permetre que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya conegués les explicacions científiques que avalen el CatalanGate, el director d’aquest departament del govern de la Generalitat, va dir en la seva compareixença al Parlament que havia cooperat amb l’equip canadenc i que li confereix una “credibilitat total”. Roy va explicar, a més, que l’Agència de Ciberseguretat havia après a fer les seves recerques relacionades amb l’espionatge amb Pegasus gràcies als consells i ajut de Citizen Lab i Amnistia Internacional, organització que col·labora amb l’equip de Deibert.

Tant Citizen Lab com la Universitat de Toronto han impedit que un equip d’experts analitzi les dades i investigacions que van donar cos al CatalanGate. Aquest requeriment li han fet tècnics en ciberseguretat i noves tecnologies i centenars d’acadèmics de diverses universitats espanyoles. Qui més ha insistit en aquesta sol·licitud és el professor de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) José Javier Olivas. Olivas vol accedir a la forma com Citizen Lab va elaborar el seu CatalanGate i, també, a com es finança. El col·lectiu canadenc es nega a publicar-ho, tot i que és insòlit que un departament universitari d’un país democràtic, es comporti així.

Olivas ha aconseguit, finalment, que la Comissaria per a la Informació i la protecció de la vida privada de l’estat canadenc d’Ontario nomeni un mediador perquè resolgui la seva petició que es faci públic quines persones, entitats i empreses financen el funcionament i les investigacions de Citizen Lab. La negativa reiterada d’aquest col·lectiu a la transparència en aquesta qüestió avala les sospites que la investigació del CatalanGate va ser finançada pels propis independentistes que s’han presentat com a víctimes de l’espionatge.

La entrada Citizen Lab es nega a compartir amb la Generalitat les dades amb que justifica el seu ‘CatalanGate’ se publicó primero en El Triangle.