Des de fa molts mesos, una imatge de l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presidia la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, des d’un dels balcons del segon pis del número 2 del carrer Llibreteria. Els quatre balcons d’aquest pis que donen a la plaça on hi ha els edificis del Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona estaven ocupats pel drap blanc amb la cara Puigdemont pintada en negre i per banderes estelades. Qualsevol manifestació i activitat que es celebrava a la plaça tenia sempre com a testimoni aquesta exhibició d’independentisme combinada amb el suport al president fugit a Bèlgica.
L’última manifestació presidida a la plaça pel rostre de Puigdemont va ser la que es va fer el 8 de novembre per manifestar la solidaritat amb la població palestina bombardejada per l’exèrcit d’Israel. Quatre dies després, a la concentració convocada per entitats i partits contraris a la Llei d’Amnistia anunciada pel govern espanyol les tres banderes estelades continuaven al seu balcó però la imatge de l’ex-president havia desaparegut. Cal interpretar que qui viu o disposa d’aquest habitatge no està gaire d’acord amb la seva decisió de pactar amb els socialistes i facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.
A la plaça de Sant Jaume hi ha hagut més estelades penjades d’altres balcons. Amb el temps, però, han anat desapareixent. Des de fa molts mesos, les càmeres dels mitjans que ho desitgen poden buscar enquadraments on es vegin les que encara hi queden. A l’arxiu de TV3 n’hi ha un bon munt d’aquests planos televisius. Des de fa unes setmanes, però, ni TV3 ni ningú pot barrejar en un mateix enquadrament els participants en una de les moltes manifestacions que es fan a la plaça amb el dibuix de la cara de Puigdemont. Ja no hi és.
Els balcons del segon pis del carrer Llibreteria 2 no van tenir cap expressió política abans del políticament calent octubre del 2017. Ni l’1 d’octubre d’aquell any, amb la celebració del referèndum d’independència convocat pel govern català, ni el 27 d’aquell mes, arran de la proclamació de la independència, s’hi va veure cap estelada ni pancarta polititzada. En les setmanes posteriors hi van penjar llaços grocs, banderes estelades i cartells amb lemes com “ni oblit, ni perdó”, “democràcia i justícia cat” o “llibertat presos polítics”.
El càstig a Puigdemont deu tenir a veure amb el disgust amb la seva política per part dels que tenen accés al segon pis del carrer Llibreteria. Uns llogaters o propietaris als quals mai no se’ls veu contemplant des dels seus balcons les manifestacions que es desenvolupen a peu de plaça. Ni tan sols hi apareixen quan hi ha manifestacions de signe independentista. Des de fa uns dies no els veiem ni a ells ni a l’efígie de Puigdemont que hi van exhibir durant tant de temps.
