El president de la Societat d’Estudis Militars (SEM), que promou que Catalunya tingui un exèrcit propi, Pol Molas, considera que “la independència es fa contra algú –l’Estat espanyol i els seus delegats d’ocupació- i això va d’existència. Les consideracions democràtiques, tot i ser importants, van darrere d’això”. Ho afirma en l’article “Acabar la feina”, publicat el passat 30 de juliol al portal digital esperit.cat. “El conflicte entre Catalunya i Espanya no es resoldrà amb la independència” afirma i reclama que “no es pot deixar cap marge d’actuació a cap serrell de l’aparell de l’Estat espanyol romanent a la Catalunya independent”.
Per Molas, habitual analista de conflictes militars a TV3 i Catalunya Ràdio tot i que no té cap formació acadèmica que ho justifiqui, “més de tres segles d’ocupació requereixen fer net”. Aquest “fer net” requereix, segons ell, “evitar qualsevol conat d’insurgència” i aquesta acció s’ha de fer “de forma freda i metòdica”. “La repressió —sí, la paraula és repressió— indiscriminada acaba antagonitzant aquells elements que per caràcter no serien proclius a la insurgència”, diu i afegeix que “interessa que en aquest conflicte no hi apareguin tercers actors que obliguin a una solució de compromís, que l’únic que aconseguirien seria perpetuar-lo”. “Hi ha d’haver guanyadors i perdedors”, sentencia.
Assenyala tres grups a neutralitzar: els elements de l’espanyolisme violent –grups d’extrema dreta i ultres del futbol- i els comandaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els dirigents de les patronals, sindicats i mitjans de comunicació unionistes i els polítics unionistes. En relació als primers creu que “un cop assolida la independència, ja no tindran la cobertura policial i jurídica, de forma que fins i tot sense ser il·legalitzats —quelcom recomanable— podran ser processats per la més mínima acció”.
Pel que fa al segon grup, creu que “com a punt de partida bàsic apostem per una eliminació general de qualsevol mena de subvenció, mitjançant una llei anticlientelisme. Una mesura que també liquidarà de pas tots aquells qui han viscut del catalanisme/processisme. Això però, no és suficient. És aquí on proposem una Comissió de Responsabilitats que assenyali què va fer cadascun dels actors socioeconòmics des de l’1 d’Octubre del 2017, data que emprem com a moment fundacional —hi va haver un referèndum i el vam guanyar. La Comissió de Responsabilitats elaborarà un informe exhaustiu a partir del qual se n’hauran de determinar les mesures pertinents. Però el principi general que les sobrevolarà en tot moment serà aquest: ‘el col·laboracionisme no us sortirà de franc’”. A les persones que es neguessin a comparèixer davant aquesta Comissió se’ls embargarien les seves propietats i es presentarien ordres de detenció internacionals contra elles. “L’existència de l’Espanyol només s’entén com a instrument de l’ocupació. La seva cobertura reiterada a grups d’ultradreta unionistes és suficient per declarar-ne la dissolució”, afirma.
Als “elements polítics” els sotmetria també a aquesta Comissió de Responsabilitats per bé que assegura que “no som partidaris d’il·legalitzar partits unionistes”. Ho justifica dient que “això és més per una qüestió pràctica que no pas democràtica. Qualsevol procediment contrainsurgent ha de comptar amb una «cartografia» de la població potencialment procliu a donar suport als insurgents”. Exigeix, això sí, “una estratègia nacional que cerqui garantir una dissuasió consistent”. “Tenint present que la carta de protegir les minories nacionals a l’exterior ha estat una excusa per l’agressió, no hem de descartar que l’Estat espanyol la jugui. Així doncs, desarticular qualsevol conat d’insurgència és cabdal”, proposa.
Molas acaba dient que “aquesta estratègia s’ha de conduir amb la combinació de fermesa i finesa descrita” que “corre en paral·lel amb la nostra dissuasió militar convencional, però no podem oblidar que aquesta s’empra contra les amenaces exteriors. No entendre-ho no només seria antidemocràtic sinó maldestre i contraproduent”.
