Un monstre amb dos caps
Llegeixo a la premsa l’assenyalament cap a una escola de Sabadell. Un titular tendenciós, sectari, calumniador, una mentida com altres, afavorida en aquest cas per
Llegeixo a la premsa l’assenyalament cap a una escola de Sabadell. Un titular tendenciós, sectari, calumniador, una mentida com altres, afavorida en aquest cas per
Era un secret de domini públic des del mateix dia en què es van saber els resultats de les eleccions municipals a Sabadell. Marta Farrés
M’he passat aquests darrers dies llegint opinions sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels diputats. I com passa des de fa dècades, la
He arribat a la conclusió que a Sabadell no hi viuen humans. Potser uns quants, és veritat, però passen tan desapercebuts que de vegades és
Costa molt poc de plantar una llavor. Després, és qüestió de regar-la convenientment i esperar. El fruit pot no ser satisfactori, però si som pacients,
Ni ella mateixa s’ho esperava. La majoria absoluta aconseguida per Marta Farrés ha caigut com un gerro d’aigua freda en els sectors més bel·ligerants amb
Laura o Sílvia, Sílvia o Laura, què més dóna? De veritat que hi havia encara algú que pensés que Junts era una mena de partit
De veritat, gràcies, senyor González Cambray. No s’imagina l’alegria que he tingut en rebre la notícia de la instal·lació d’aparells d’aire condicionat a cent centres
No crec en les casualitats. De fet, crec més en les causalitats, que alguna cosa o algú ens posa en contacte amb persones, amb situacions,
“Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat”; en castellà, “se coge antes a un mentiroso que a un cojo”. Mare meva,
Ens oblidem molt aviat de qui estava darrere de l’atac més gran a la democràcia des de la seva instauració; d’aquells que es van treure
Mira tu, mocosa, intentaré explicar-te alguna cosa sense proferir insults, sense girar-me cap a ningú per preguntar com es diu “això” que es fa per
Per qüestions que no venen al cas, he hagut de visitar diverses ciutats catalanes en aquests últims 15 dies. M’agrada ficar-me en un bar, en
Fa uns deu anys, el periodista Plàcid García-Planas resumia en una frase la personalitat dels sabadellencs: “som rars”, va afirmar. M’imagino que feia referència al
Malauradament, ja estem massa acostumats a sentir improperis i insults d’una nissaga de tertulians, impostors de la paraula i escriptors de pa i rave que
No sé si soc jo l’únic que ho veig, però és que estem en una situació en què, quan Pere Aragonès torna a posar sobre
No fotem! Ara resulta que Òmnium Cultural llença una campanya “en favor de la utilització del català”, dient- nos, obligant-nos, a “treure la llengua”. Tota
No seré jo l’encarregat de blanquejar la figura ni l’acció de Pere Aragonès; bàsicament perquè crec que ERC no és de fiar, mai no ho
Llegeixo la notícia de l’expulsió d’una vintena de nens i nenes de 5è i 6è de primària d’un AVE en direcció a Lleó per mal
No he estat mai una persona de banderes. Confesso, això sí, que ja fa dotze anys, vaig comprar una d’espanyola i la vaig enarborar eufòric
Jo, a Laura Borràs, me la portaria a Múrcia. Sé que formaríem una estranya parella, atesa la seva complexió i la meva, que és justament
Ha estat un curs complicat per a la comunitat educativa. El professorat, particularment, ha patit un menyspreu tan cruel i despietat que ha provocat reaccions