De veritat, gràcies, senyor González Cambray. No s’imagina l’alegria que he tingut en rebre la notícia de la instal·lació d’aparells d’aire condicionat a cent centres educatius de tot Catalunya. Per fi un conseller amb empatia! Ja n’hi havia prou de tant d’elitisme, de tanta falsedat, amb despatxos de directors generals i càrrecs de confiança degudament climatitzats. Per fi algú pensa en la canalla i en el professorat! Li agraeixo personalment la seva decisió, segurament fruit d’una acurada reflexió. És cert que només serà possible, de moment, en un 25% dels instituts de tot Catalunya, però almenys és començar… I també sé que únicament es tractarà d’un aparell en una àrea comuna, la biblioteca o el menjador. Però, no es preocupi, ja ho arreglarem!
Els treballadors de l’ensenyament públic estem acostumats a inventar el foc cada dia. Si no, no s’entendria com encara som vius. I aquest únic aparell d’aire condicionat ens pot salvar la vida. Ja he parlat amb algun director d’institut que, si li toca la loteria i és guanyador d’aquest miracle que refrigera espais de manera increïble, muntarà uns torns perquè hi pugui passar tot l’alumnat. El dubte és el temps, perquè, és clar, s’ha de mirar que no afecti la tasca pedagògica i molt menys en un final de curs sempre estressant.
De moment, a l’espera de saber quins són els instituts agraciats, ja s’hi van fent diversos plantejaments. Han de passar tots els alumnes per aquella aula refrigerada? Només als que se’ls veu la suor caure per la cara? Tenen prioritat les professores embarassades? Es fa un sorteig? Quants alumnes es podran ficar alhora a aquella aula? De fet, no estic gens preocupat. Coneixent la competència dels funcionaris i personal divers del seu departament, estic completament segur que elaboraran un protocol per l’ús responsable de l’espai, amb una normativa clara i pautada com ens tenen acostumats.
Així doncs, novament gràcies per aquesta iniciativa que, com puc comprovar, és clarament planificada. No és fàcil prendre decisions, senyor conseller. Per això valoro molt la seva decisió. Suposo que no ha estat fàcil treure un pessic de milions del pressupost de la Generalitat per poder instal·lar aquests aires. Tampoc no haurà estat senzill convèncer altres consellers i al mateix president de la importància que hi hagi un espai refrigerat en un institut de mil alumnes. Alguns hauran pensat, fins i tot, que és una ocurrència sense cap mena de sentit. Doncs s’equivoquen. Ja veurà com és ben rebut a les comarques de Lleida si els toca un aparell en la loteria. M’imagino com n’estaran de contents a Artesa de Segre, que l’any passat van tenir temperatures abrasadores, si al seu institut instal·len un aparell d’aquests. Potser, en comptes de fer un sorteig, podrien mirar les temperatures i repartir-los començant per les localitats que les van tenir més altes l’any passat. Només és una idea, senyor González Cambray. L’altra seria donar-los als instituts l’alcalde dels quals és del seu partit, ja que estem en període electoral, però això seria lleig i es veuria massa.
Però tinc una idea que li agradarà. Com que només en són cent, què li sembla si es fa una petita inauguració de cadascú, amb cortina inclosa? Podrien posar un petit botonet que l’engegués i, és clar, amb una placa per a la posteritat: “L’Honorable Conseller Josep González Cambray va engegar aquest aparell d’aire condicionat en data…”. La premsa local, comarcal i nacional estaria convidada, també l’alcalde i autoritats, les televisions, tothom seria partícip d’aquesta alegria. I un petit refrigeri seria indispensable…
No em cansaré mai d’agrair-li aquesta mesura tan necessària per a la comunitat educativa. De fet, a qui li interessa si els barracons s’han construït per quedar-s’hi per sempre o si els edificis cauen a trossos per falta de manteniment? A qui li interessa si s’està contractant professorat a dojo que no té la capacitació adient per donar classe? A qui li importa el nivell educatiu dels nostres alumnes i el fracàs escolar? A qui li importa si la manca de pressupost ofega la majoria d’instituts catalans? L’important és l’aire condicionat, senyor González Cambray. Enhorabona als cent centres educatius que podran gaudir-ne. Els altres, sempre podran obrir les finestres perquè passi l’aire…
