Fa uns deu anys, el periodista Plàcid García-Planas resumia en una frase la personalitat dels sabadellencs: “som rars”, va afirmar. M’imagino que feia referència al

Malauradament, ja estem massa acostumats a sentir improperis i insults d’una nissaga de tertulians, impostors de la paraula i escriptors de pa i rave que

No sé si soc jo l’únic que ho veig, però és que estem en una situació en què, quan Pere Aragonès torna a posar sobre

No fotem! Ara resulta que Òmnium Cultural llença una campanya “en favor de la utilització del català”, dient- nos, obligant-nos, a “treure la llengua”. Tota

No seré jo l’encarregat de blanquejar la figura ni l’acció de Pere Aragonès; bàsicament perquè crec que ERC no és de fiar, mai no ho

Llegeixo la notícia de l’expulsió d’una vintena de nens i nenes de 5è i 6è de primària d’un AVE en direcció a Lleó per mal

No he estat mai una persona de banderes. Confesso, això sí, que ja fa dotze anys, vaig comprar una d’espanyola i la vaig enarborar eufòric

Jo, a Laura Borràs, me la portaria a Múrcia. Sé que formaríem una estranya parella, atesa la seva complexió i la meva, que és justament

Ha estat un curs complicat per a la comunitat educativa. El professorat, particularment, ha patit un menyspreu tan cruel i despietat que ha provocat reaccions

Escric aquestes línies encara sobresaltat per la visió dels cossos amuntegats, morts i oblidats davant de la tanca de Melilla. Em repeteixo a mi mateix

Tenia moltes ganes d’explicar- ho, tot i que encara en aquests moments dubto de si és el més adient. He començat a escriure i ja

Ho han tornat a fer; en realitat, porten fent-ho des de fa ja setanta anys. Van ocupar les seves terres, van matar milers de persones,

Em sorprèn l’assetjament i l’enfonsament al qual s’està sotmetent el pobre Piqué. Ja sabem que és un egòlatra, un cregut, un prepotent. Ho va demostrar

He estat llegint articles, reflexions, opinions i frases a xarxes socials durant tota la setmana concernents a la guerra a Ucraïna. Encara que moltes vegades

Sempre he tingut debilitat per la gent gran; bé, a veure, empatia, acostament, ganes de conèixer el que sentien, això està millor. La meva trajectòria

Quan la malaltia és incurable roman en els afectats una mena de resignació; o la resignació tota ella. Quan uns energúmens vomiten la seva indignació

Quan la malaltia és incurable roman en els afectats una mena de resignació; o la resignació tota ella. Quan uns energúmens vomiten la seva indignació

Mira que me n’havien dit de coses a la vida; em refereixo per insultar, per menysprear-me. Ja de ben petit em vaig acostumar a patir

Quina mania que tenen aquests que només veuen el seu melic, la seva realitat, el seu univers. “La llengua no es toca”, diuen, com si

La notícia no és que aquesta gent “tan ufana i tan ofesa” (i tan “compromesa”) porti els seus fills a l’escola privada. Ni tan sols

Ja tenim l’excusa perfecta. Uns i altres, els dos extrems, uns en català i els altres en castellà, han respirat tranquils perquè així encara són

Què volen que els digui? Sincerament, crec que la idea del metavers és Puigdemont qui li ha donat a Mark Zuckerberg. Fart el primer d’adonar-se