Intranscendència lingüística

M’he passat aquests darrers dies llegint opinions sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels diputats. I com passa des de fa dècades, la

Sabadell, sense ànima

He arribat a la conclusió que a Sabadell no hi viuen humans. Potser uns quants, és veritat, però passen tan desapercebuts que de vegades és

Briviesca: la llavor de l’odi

Costa molt poc de plantar una llavor. Després, és qüestió de regar-la convenientment i esperar. El fruit pot no ser satisfactori, però si som pacients,

L’excepció sabadellenca (2)

Ni ella mateixa s’ho esperava. La majoria absoluta aconseguida per Marta Farrés ha caigut com un gerro d’aigua freda en els sectors més bel·ligerants amb

Amigues per sempre

Laura o Sílvia, Sílvia o Laura, què més dóna? De veritat que hi havia encara algú que pensés que Junts era una mena de partit

Gràcies, conseller!

De veritat, gràcies, senyor González Cambray. No s’imagina l’alegria que he tingut en rebre la notícia de la instal·lació d’aparells d’aire condicionat a cent centres

A què has vingut, Clara?

“Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat”; en castellà, “se coge antes a un mentiroso que a un cojo”. Mare meva,

La quadratura del cercle d’ERC

Ens oblidem molt aviat de qui estava darrere de l’atac més gran a la democràcia des de la seva instauració; d’aquells que es van treure

I tu de quina caverna has sortit?

Mira tu, mocosa, intentaré explicar-te alguna cosa sense proferir insults, sense girar-me cap a ningú per preguntar com es diu “això” que es fa per

L’excepció sabadellenca

Fa uns deu anys, el periodista Plàcid García-Planas resumia en una frase la personalitat dels sabadellencs: “som rars”, va afirmar. M’imagino que feia referència al

L’arcada de l’Arcadi

Malauradament, ja estem massa acostumats a sentir improperis i insults d’una nissaga de tertulians, impostors de la paraula i escriptors de pa i rave que

La llengua, millor amb afecte

No fotem! Ara resulta que Òmnium Cultural llença una campanya “en favor de la utilització del català”, dient- nos, obligant-nos, a “treure la llengua”. Tota

Perduts

Llegeixo la notícia de l’expulsió d’una vintena de nens i nenes de 5è i 6è de primària d’un AVE en direcció a Lleó per mal

En cap dels dos extrems

No he estat mai una persona de banderes. Confesso, això sí, que ja fa dotze anys, vaig comprar una d’espanyola i la vaig enarborar eufòric

La Borràs i un senyor de Múrcia

Jo, a Laura Borràs, me la portaria a Múrcia. Sé que formaríem una estranya parella, atesa la seva complexió i la meva, que és justament