Un monstre amb dos caps

Llegeixo a la premsa l’assenyalament cap a una escola de Sabadell. Un titular tendenciós, sectari, calumniador, una mentida com altres, afavorida en aquest cas per una entitat anomenada “Assemblea per una escola bilingüe” (AEB). “Un col·legi de Sabadell prioritza l’àrab al castellà”, assegura el periodista que el signa. Conec aquest col·legi, la zona on està situat. Fins i tot tinc companys i companyes allà treballant. No es mereixen aquest escarni, aquest insult, aquest enfilall de mentides que, com dic, venen de la mà d’una associació que, amb l’excusa de defensar el bilingüisme a l’escola, amaguen una catalanofòbia molt òbvia. Vaig poder saber com pensen en escoltar Ana Losada a la I Jornada de polítiques lingüístiques organitzada per Federalistes d’Esquerres el març d’aquest any. Malauradament, i així li ho vaig fer saber en persona, la seva actitud no fomentava la convivència, al contrari, les seves asseveracions eren incendiàries, en fer una llista de greuges contra situacions de dubtosa veracitat. Donava a entendre que tots, absolutament tots els alumnes que s’atrevien a parlar castellà a les aules o al pati, eren maltractats, vilipendiats, humiliats. I això no és veritat. Tot i considerar que algunes fossin certes, la realitat de l’escola en conjunt no és aquesta. En el fons, aquest monstre, el de la intolerància, sobreviu amb un altre cap, el de l’ANC, una altra entitat que es basa en l’odi, aquesta vegada cap a tot el que fa olor d’Espanya. Els dos caps pensants es donen cops l’un contra l’altre i el cos fa el possible per no escoltar-los. Per què el cos som la majoria. Ja m’entenen.

L’escola de Sabadell contra la qual s’ha acarnissat la premsa d’extrema dreta fa una feina encomiable. Amb una barreja de cultures i religions, treballen cada dia per l’entesa, per intentar treure aquells alumnes d’aquests barris estigmatitzats, on la pobresa és el pa de cada dia. I la llengua no és el més important i sí que ho és la comprensió, la capacitat d’empatitzar amb els seus problemes, l’amplitud de mires i el talent suficient per aglutinar tots els esforços possibles amb l’objectiu de tirar endavant uns nens i nenes en una societat que intentarà menjar-se’ls tan aviat com pugui. I és clar que ofereixen àrab en horari extraescolar, com altres que ofereixen xinès o alemany si hi ha demanda de les famílies. Però, és clar, és l’àrab el que molesta. Ja ho entenc tot. I repeteixo, la llengua té la consideració que es mereix, perquè el fonamental és entendre’s. I per això, s’utilitza l’arameu si cal. Cap educador prioritzarà el català si aquest no és comprès pel seu interlocutor. Ni en aquesta escola ni en cap. Sempre podem trobar un energumen. Jo també els he conegut, però voler convertir un element estúpid al conjunt, només té un nom, maldat. Aquest no és pas el camí, ni el de l’AEB ni el de l’ANC. Quan siguem capaços de tallar aquests dos caps, d’enterrar-los per sempre, serem veritablement humans. Mentrestant, és millor ignorar-los, perquè les llengües són per unir, no per separar, no per crear animadversió i ressentiment contra els seus parlants. A mi, que em cridin per a la reconciliació, mai per a la confrontació. Des d’aquestes línies, tot el meu suport als educadors de l’escola Joan Montllor de Sabadell i a tots els que treballen sense descans per la convivència.