La vaca i el nou periodisme

La setmana segueix proveint-me d’absurditats diverses que superen la meva imaginació. En el cas dels polítics, el tema dóna per fer una interminable enciclopèdia de

Tornen la Puta i la Ramoneta

Estic tan desconcertada que no sé si la desconnexió amb Espanya segueix endavant o bé hem fondejat a mig camí d’Ítaca per rescatar la Puta

Love is in the air

Ja tenia raó la marmota Phil quan va predir que s’havia acabat l’hivern abans de començar. La primavera és a tocar i no només ho

El delfí del delfí

Mai abans un alcalde havia donat tants bons titulars i m’havia havia fet sentir tanta vergonya aliena per la seva incompetència per al càrrec. Parlo

Ministre d’Afers Planetaris

Crec que el president Puigdemont s’equivoca quan creu que podrà combatre la fatxenderia espanyola amb doble dosi de fatxenderia catalana. Vull pensar que quan adverteix

Titellaires terroristes

La dreta ritabarberiana mai ha tingut un sentit de l’humor refinat. Empresonar uns titellaires barbuts per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme i d’incitació a

Es busca personal sense experiència

Atònita per les dificultats que està tenint aquest govern per trobar personal mínimament preparat que no ens faci enrogir de vergonya al llegir els seus

La Infanta està trista

Què té la Infanta Cristina que està tan trista? La cara demacrada amb què ha il·lustrat la premsa la tremenda injustícia comesa amb ella per

El president Junqueras

Tan entretinguts estem els catalans gaudint del sainet protagonitzat pels polítics espanyols que no ens hem adonat que aquí tenim dos presidents pel preu d’un,

La cabellera del nou president

M’agrada el president Carles Puigdemont. Trobo que el seu posat entre modernet i casual, passant del look tipus Max Headroom amb la barra quadrada i

Un país de pecadors i traïdors

Catalunya és un país de pecadors. Ho dic per la quantitat de missatges que aquests dies circulen per les xarxes socials demanant perdó per haver

Un any ben estrany

Aquest 2015 se’n va deixant-nos amb una sensació estranya, com de conte inacabat perquè han passat moltes coses noves però no han acabat de passar

La festa de la democràcia

La nit electoral me’n vaig anar al llit compungida. D’entrada, perquè més de sis milions d’espanyols han tornat a votar PP malgrat els escàndols de

Millor votar el veí

S’acosta la data electoral del 20D i segueixo immersa en un gran mar de dubtes. No perquè no sàpiga a qui votar, perquè de fet

Ni un error ni una renúncia

Ada Colau ha rebut una bona estirada d’orelles de la plataforma ciutadana contra els desnonaments que la va catapultar a la fama. En una carta

No a la guerra, un altre cop

La campanya de les eleccions generals està al caure i encara seguim sense saber si Espanya s’apuntarà finalment a la croada contra el dimoni gihadista.

Un exèrcit de treballadors pobres

Cada vegada que les associacions veïnals de Barcelona es manifesten contra la massificació turística es despleguen sobre la ciutat les set plagues de l’Apocalipsi i

Temps de ridículs personals

No són temps de condicions personals, deia Artur Mas l’any passat per aquestes dates en ser preguntat pel procés sobiranista. Un any després, no només

Un català a la Moncloa

No deixaria de ser irònic que un català acabés presidint el govern d’Espanya a partir del 20-D i encara ho seria més que fos un

Anar a Madrid a perdre el temps

Ha estat convocar eleccions el senyor Rajoy i arrencar tots a córrer per buscar candidat i tancar les llistes. Què no havíem quedat que Espanya