Ministre d’Afers Planetaris

Crec que el president Puigdemont s’equivoca quan creu que podrà combatre la fatxenderia espanyola amb doble dosi de fatxenderia catalana. Vull pensar que quan adverteix a l’holograma de Mariano Rajoy que la conselleria del minister Raül Romeva no es toca per molt que els populars recorrin als seus amics del Tribunal Constitucional, ho fa per desconeixement de la mala bava del contrincant i no per la típica fanfarronada del gironí que ha perdut l’oremus definitivament per culpa de la tramuntana i dels entrepans de botifarra i colesterol.

Tinc la sensació que Puigdemont encara no ha entès que la suspensió del Constitucional dels Afers Exteriors catalans no ve tant pel nom –que també- com per qui l’encapçala. Algú recorda un ministre d’Exteriors espanyol guapo? Jo no. De calbs, uns quants i de dones, dues, però atractiu amb aquest look tan pijoprogre de Sant Cugat i amb aquest accent anglès tan perfecte que fins i tot jo l’entenc, cap. I ja sabem que l’enveja és molt mala consellera. Veure que un català nascut a Madrid parla millor l’anglès que el ministre madrileny d’il·lustre cognom compost i parent d’un militar protagonista del desastre espanyol d’Annual deu ser insuportable.

Proposo a Puigdemont i la seva cabellera un canvi de nom de conselleria partint de la base que el nom no fa la cosa. Si rebategem Romeva com a ministre d’Afers Planetaris estic convençuda que el govern espanyol no podrà interposar cap recurs més davant del Constitucional per còpia de la idea ni invasió de competències. A més de ser més original i d’evitar conflictes amb la justícia espanyola, el nom significa que els catalans sabem que no estem sols a l’univers i que, com a bona terra d’acollida que som, tractarem amb afecte i consideració tots els emigrants que vinguin de Síria o de Mart siguin independentistes o no.

Tampoc entenc per què tants escarafalls dels uns i dels altres per una conselleria d’exteriors més o menys. No sé si el PP s’ha adonat que els catalans, sempre tan espavilats, en tenim tres, d’organismes d’Afers Planetaris si deixem de banda l’imprescindible programa televisiu del Mikimoto: la conselleria de Romeva i els seus amics d’aventures europees, el Diplocat del president Junqueras i la Secretaria d’Exteriors. En aquesta última, adscrita a Presidència i controlada per CDC, hi treballa la Francesca Guardiola, coneguda més per la seva gran experiència diplomàtica que per ser germana del Pep Guardiola i companya sentimental del convergent Ramon Camp.

Durant anys hem vist com el govern d’Artur Mas ha retallat en Salut, Serveis Socials i Educació explicant que els diners no arribaven per a tot, però resulta que ara en tenim de sobres per mantenir tres organismes diplomàtics paral·lels la finalitat dels quals és bàsicament funcionar com a oficines de col·locació dels acòlits respectius. La maliciosa crítica la faig observant els pèssims resultats obtinguts fins ara de la seva intensa acció a l’estranger –suposadament coordinada- per explicar la causa independentista.

Gràcies a la feina feta per la nostra experta diplomàcia de carnet, els catalans no només no tenim suport de quasi ningú, sinó que tothom diu que la nostra causa sobiranista és un assumpte intern espanyol i que si ens divorciem de Madrid, ens quedarem fora de la Unió Europea. Per cert, això últim no deu ser una cosa tan dolenta quan els britànics també se’n volen anar.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides