Cada vegada que les associacions veïnals de Barcelona es manifesten contra la massificació turística es despleguen sobre la ciutat les set plagues de l’Apocalipsi i trontollen els fonaments de les catedrals dels diners fàcils. Els fons d’inversió esmolen les seves urpes de voltors immobiliaris i de la mà d’alguns mitjans de comunicació, que actuen descaradament com a altaveus, disparen el seu verí a tort i a dret. Criticar la gestió del turisme i intentar posar-hi ordre és, per a ells, un pecat mortal i qui ho fa és titllat d’ignorant. És anar contra l’economia i contra l’ocupació, grallen.
Només cal passejar-se per les Rambles o pels voltants del temple de la Sagrada Família per comprovar com el turisme desbocat estimula l’emprenedoria amb negocis de llarg recorregut com hotels, bars, restaurants i botigues de records. I si parlem dels milers de llocs de feina que aquesta activitat genera, no oblidem esmentar-ne la qualitat: cambrers, recepcionistes i dependents amb contractes parcials i sense cap possibilitat de consolidar la feina perquè la temporalitat és la que mana. Qui digui que el turisme no reverteix en la ciutat, ni que sigui negativament, menteix.
D’exemples en tenim per donar i vendre. El tram del Passeig de Sant Joan entre la plaça Tetuan i l’avinguda Diagonal abans era un desert, però gràcies a la reforma del govern Trias heretada de l’anterior executiu Hereu, ara ha ressorgit de les cendres per les desenes de bars, forns de pa de disseny a preus astronòmics i restaurants de tapes que s’estan obrint un a tocar de l’altre. Quan pregunto als propietaris per què no han triat una altra activitat comercial que no tingui tanta competència i sigui més profitosa per als veïns, la resposta és sempre la mateixa: això és el que busca el turista.
Per sort, tots aquells que abominen del turisme descontrolat que destrossa els barris tenen ara un nou argument per fer front als que els acusen de no ser moderns. L’Ajuntament de Barcelona ha presentat fa pocs dies un informe sobre l’activitat turística a la ciutat que confirma l’alt índex de temporalitat de l’ocupació en aquest sector econòmic. S’ha acabat això de dir que el turisme genera feina per justificar tantes barbaritats. Ara ja se’ls pot respondre que defensar una ocupació precària que no permet els treballadors viure amb dignitat és de miserables.
L’informe també constata l’evolució a l’alça del nombre de turistes i de pernoctacions, sobretot en habitatges d’ús turístic; i recull que el 79,1% dels barcelonins consultats creu que la ciutat està arribant al seu límit de capacitat i que cal regular aquest sector. El comportament incívic, el soroll, els apartaments turístics i el col·lapse d’algunes zones de la ciutat són les raons més repetides pels enquestats per justificar la necessitat de plantejar un nou model turístic, tal com ha defensat el govern d’Ada Colau.
La brutal campanya de desprestigi d’alguns mitjans de comunicació contra BComú per haver aprovat una moratòria turística fa treure els colors als que ens dediquem a la professió periodística i explica perquè diaris com La Vanguardia han perdut la seva credibilitat i estan en caiguda lliure malgrat les sucoses subvencions anuals que reben del govern d’Artur Mas. El regidor de Turisme, Agustí Colom, ironitzava sobre el tema durant la presentació de l’informe. “Les dades diuen que aquest estiu el turisme ha seguit creixent, malgrat els que auguraven que l’arribada del nou govern seria una hecatombe”, va constatar.
L’hecatombe és no poder sortir del portal de casa perquè una allau de turistes et barra el pas. L’hecatombe és provar de dormir amb el soroll constant de les terrasses sota la teva finestra. L’hecatombe és intentar comprar una dotzena d’ous quan tot el comerç que t’envolta ven samarretes del Barça i nines vestides de sevillana. Naturalment, els promotors turístics que viuen a Pedralbes o Sant Cugat i que ens titllen d’ignorants no en tenen ni idea. Ells només estimulen l’economia creant un exèrcit de treballadors pobres i augmentant les desigualtats socials des dels seus luxosos despatxos.
