Tornen la Puta i la Ramoneta

Estic tan desconcertada que no sé si la desconnexió amb Espanya segueix endavant o bé hem fondejat a mig camí d’Ítaca per rescatar la Puta i la Ramoneta d’algun naufragi. El primer indici que alguna cosa no rutlla del tot han estat les declaracions d’Helena Rakosnik a TV3 dient que no li agrada aquest posat de generala que gasta la Carme Forcadell i que el dia que l’ara presidenta del Parlament va exigir a Artur Mas que posés les urnes, l’Helena no va aplaudir l’ocurrència. Ella diu que no ho va fer perquè no li fa el pes la gent manaire, però jo prefereixo pensar que el lleig a la Forcadell va ser fruit de la gelosia perquè deu pensar que l’única dona que pot exigir fer alguna cosa a l’Artur –com parar la taula o passar el motxo- és ella.

L’hostilitat de la Rakosnik cap a la Forcadell no em preocuparia tant si no fos per les declaracions de l’expresident a Catalunya Ràdio assegurant que la nova Convergència ha de ser “més sobiranista que independentista”. L’únic sentit que li trobo a aquesta reculada en tota regla -que tots els mitjans afins al règim intenten explicar inútilment sense utilitzar paraules com embeinada o renúncia- és l’intent desesperat de CDC de recuperar l’espai de centralitat perdut per culpa del seu perillós festeig polític amb republicans i cupaires, tan radicals ells. Es veu clarament que els convergents no han tingut prou enviant el Quico Homs a Madrid a posar “el comptador a zero” i, de seguir així, no descarto que acabin demanant a l’advocat Duran que torni a posar ordre.

I parlant del nou govern, tan social últimament fins al punt d’aprovar mesures progressistes contra la pobresa que no implementarà mai sigui per falta de calés, falta de temps o falta d’interès, resulta que governa com si fos un regne de taifes. Es veu que cada conselleria va pel seu compte com passava a l’època de Pasqual Maragall i encara està per veure qui és el valent que s’atreveix a proposar fer alguna reunió de coordinació. Escolto el líder d’ERC dir a RAC1 que és normal que votin diferent de CDC tot i el seu matrimoni polític perquè “venim de mons diferents” i penso que si no són capaços ni de posar-se d’acord en el color de les cortines dels despatxos, menys ho seran per decidir cap a on tirar quan arribi l’hora de la veritat i toqui fer el que han promès als qui els van votar. Tot i que també podria ser que l’hora de la veritat no arribi mai i així s’estalvien la feina.

I enmig d’aquesta comunicació tan fluida entre els partits del govern que ha de portar Catalunya al paradís o a l’infern, depèn de com s’ho miri una, apareix Germà Bel amb la seva amenaça de plegar perquè no li han donat cap càrrec a Economia. Suposo que li deu haver fet ràbia que a altres companys de files socialistes com Maria Badia, Ernest Maragall o Jordi del Río els hagi sortit millor la jugada de l’oportunisme polític. L’economista Bel ha tingut la mala sort de trobar-se que en el repartiment de cromos habitual, Economia ha anat a caure a les mans d’Esquerra, malgrat que per tradició els republicans siguin més de lletres que de números, i ell s’ha quedat amb un pam de nas. La malastrugança l’acompanya, pobre home. Del PSC va sortir cagant llets quan els socialistes encara lligaven els gossos amb llonganisses i ara amb Junts pel Sí s’ha hagut de conformar amb ser diputat ras.

Comprovo complaguda que Agustí Colomines tampoc entén ni accepta aquest anar i venir dels convergents de la Puta a la Ramoneta. Ell, abans tan fidel al masisme fins al punt de posar a parir Oriol Junqueras públicament, ara diu ben clar i amb bon criteri que Convergència serà independentista o no serà. Vull pensar que ho diu de tot cor, convençut que fora d’aquest projecte a CDC només li queda el sonso federalisme socialista o l’espanyolisme popular tan passat de moda, i no per la por a deixar de ser director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

I mentre em pregunto si el meu cor sensible podria suportar tornar a veure Colomines fent de tertulià televisiu, se m’apareixen la Puta i la Ramoneta rient i em diuen que no han tornat perquè mai van marxar.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari