Tots els jubilats que dubtin entre votar PSOE o PP a les eleccions generals del pròxim 20 de desembre haurien de saber abans que aquests dos grans partits hegemònics i no la conjuntura econòmica de crisi són els responsables de la retallada brutal de les seves pensions. Si la mitjana mensual de la paga ara congelada és per posar-se a plorar perquè no arriba als 890 euros, millor no parlar del que cobren les dones: discriminació i misèria en la majoria dels casos. I encara serà pitjor.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), dels quasi 2,5 milions de persones que cobren avui una pensió mínima de l’Estat, més d’1,5 milions són dones. El sou mig d’aquest col·lectiu que representa el 30% dels pensionistes espanyols és de 598 euros, però mentre que la dona cobra 17 euros menys, la pensió de l’home supera els 626 euros mensuals. I a totes les categories laborals l’home guanya per golejada. Per contextualitzar aquest desolador escenari de pobresa no està de més recordar que el sou mínim interprofessional a Espanya està fixat en uns 648 euros mensuals. Sembla una broma de mal gust.
Des del 2007 els governs del PSOE i del PP han reformat –totalment o parcial- el sistema públic de pensions unes vuit vegades amb l’excusa de garantir-ne la sostenibilitat financera i amb el vistiplau d’UGT i CCOO. Aquestes actualitzacions han servit, a la pràctica, per posar més traves per cobrar la pensió i per reduir-ne el seu import. Una de les últimes ocurrències més perverses de l’executiu Rajoy ha estat introduir el desembre del 2013 el factor de sostenibilitat a l’hora de calcular la pensió, una mesura que discrimina encara més per raó de gènere.
Aquest criteri, que condemna una part important de la població treballadora femenina a la pobresa un cop es jubili, permetrà a partir del 2019 retallar encara més les pensions amb l’excusa de l’increment de l’esperança de vida. Això no només significarà l’adéu definitiu a actualitzar-les amb l’IPC, sinó que augmentarà la desigualtat social actual. Gràcies a aquest invent, la dona veurà la seva minsa pensió molt més reduïda amb l’excusa que viu més anys que l’home. No n’hi ha prou amb cobrar menys per la mateixa feina o amb tenir més dificultats per accedir al mercat de treball. Ara també se’ns castigarà per viure més.
La mesura, que vulnera la Constitució, la va proposar al govern popular un Comitè d’Experts al constatar que dels 8,5 milions actuals de pensionistes es passaria als 15 milions l’any 2052, una xifra insostenible. El càlcul és en sí mateix maquiavèl·lic, sobretot si es té en compte que cada vegada s’estan endurint més les condicions per accedir a una pensió i que l’esperança de vida real de les classes més pobres s’està retallant. Resulta interessant comprovar que aquests experts estan vinculats a UNESPA, la patronal de les companyies d’assegurances, a entitats financeres i a FAES, la fundació neoliberal del PP.
I aquí és, precisament, on rau la clau per entendre l’obsessió malaltissa de PP i PSOE per retallar les pensions públiques i reduir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social cada cert temps amb el silenci còmplice dels sindicats majoritaris. Quan més obstacles posi l’Estat per cobrar una pensió i quan més petita sigui aquesta, més possibilitats tindran les asseguradores i els bancs de vendre plans de jubilacions privats als seus clients. El tros del pastís a repartir és molt gran i els riscos per a la població també, i encara més per a les dones. Així que abans de votar, pensa.
